2004-05, La del descens, els nostres jugador lluíen a les seves samarretes distinta tipografía i color de les lletres i dorsals, hi havien samarretes amb tipografía de color plata i d'altres amb color grís i les lletres molt mes menudes. (Ian Harte en algún partit lluía la tipografía grisa).LAMENTABLE.

A LA TEMPORADA 2005-06, la de l'ascens a Lleida, en el partit en el que debutava N'Diaye, ho va fer a casa, un diumenge per el matí, i a la seva camisola no estava imprés l'esponsor com en la resta de samarretes dels seus companys (en quells temps "Ciutat de les arts i de les ciències"). LAMENTABLE

En la temporada 2006-07, la de la golejada al valència 4-2 al nostre estadi, un munt de jugadors van eixir en diversos partits amb els dorsals de distint colors, hi havia un estampat en tons grisos, i un altre en tonalitat daurada, fins i tot, Frederic Dehú que lluía el dorsal 20 va votar al camp una vegada en un número de cada color (o siga el 2 daurat i el 0 gris). LAMENTABLE.

No vull ni parlar de les dificultats trobades per els aficionats any darrere any a tenir samarretes amb la xerigrafía de la numeració i nom dels jugadors dacord amb les oficials del club.No entenc la visió comercial del departament de marketing del club, si per a tots els clubs la venda de samarretes es una font d'ingresos, perqué per al nostre no?

Moltes vegades hem culpat a la EMPRESA LUANVI de tots els problemes de les equipacions dels nostres jugadors, però jo crec que la responsabilitat en aquest cas está dins del club i que és necessari que la uniformitat dels nostres jugadors dins del camp siga impecable.

Senyors! la imatge d'un club es importantísima, i aquests detalls parlen molt mal de una entitat tan important per als seus seguiodors i centenària com es el Llevant.

ESPERE QUE ALGÚ PRENGA BONA NOTA D'AQUESTES DADES I QUE INTENTEM QUE LES PERSONES QUE PRENGUEN DESICIONS AL MARKETING DEL CLUB NO TORNEN A CAURE EN ERRADES TAN GREUS.

GRÀCIES