LA MEUA OPINIÓ: REFLEXIONEM
-
Primer de tot, oblidem-se de l'ascens esta temporada.
No hi ha equip, ens costà 40 anys formar una plantilla capaç de pujar a primera i un entrenador que sabera conduïr-la bé. En 2 anys no queda res, així de lamentable. No dic que Mané no siga bo però la plantilla que té no l'ha format ell, ha hagut d'adaptar-se al que s'ha trobat. Segur que demarà algo per al mercat d'hivern però ves a saber que porten. Amb Riga, Carmelo i un parell més de jugadors que es salven no podem anar a cap lloc, només queda aguantar esta temporada, sumar els 50 punts quan abans i pensar amb la temporada que ve.
Fa falta una reflexió profunda, una neteja general, des de els seients del palco fins als de la banqueta. Este club necessita idees noves, frescura, imaginació. No podem estancar-se amb una idea que dura ja 20 anys.
Tots sabem el que ha fet Villarroel per el club quan més ho necessitava però ha arribat a un punt en que la seua presencia ja no beneficia en res a este club (després de 20 anys és normal). Espere que els seus defensors en este foro ho reconeguen d'una vegada. M'agradaria que em digueren perquè collons volen que continue este senyor, collons, no vejau el desastre de club en que s'està convertint el Llevant? L'amor a uns colors no és només defensar a mort el que hi ha, també és saber reconeixer-ho quan les coses van mal i intentar canviar-ho. Són ja moltes les coses que ens estan convertint en un club mediocre. Cap president d'un club faria el que està fent Villarroel per a que ens reconeguen l'única copa que té este club, cap! és vergonyós! cap president tractaria als seus aficionats com ho fa Villarroel, cap! ara encara hi ha certa il·lusió al haver estat en primera, però de veritat creu que anem a ser 9000 abonats totes les temporades? lamentable! Cap president consentiria que el seu club estiga mal vist allà on va, cap! i cada setmana es supera amb més escandols.Sincerament, igual el partit de hui m'ha fet explotar però és que la situació comença a ser insoportable i ja vorem com acaba tot açò.
Després de tot açò, només en cal esperar en tindre una xicotet il·lusió en que tot açò canviarà, no sé quan, però algun dia el Llevant tornarà on li correspon i que mai hauria d'haver-se'n anat.FORÇA LLEVANT!!!
-
-
D'acord en tot i encara et quedes curt. Quin desastre, quina banda, quin Consell!!!!!
-
Subiremos a Primera
como el pasado año
con estos dentro de cuarenta
¡a tomar por saco¡
-
Estoy totalmente deacuerdo contigo.Muchas veces he sido pedrista.Igual por agradecimiento a que hubiera salvado al club de la desaparicion.
Ojala se fuese YA.Pero,¿donde hay alguien que quiera hacerse cargo de las acciones del Levante,propiedad de Villarroel?.
¿Paco Roig?.Lo siento antes que ese prefiero a Pedro.
¿Bautista Soler?.NUNCA.Seriamos filial del Dameargo.
Lo tenemos muy mal.¿Como no nos compre un mafioso ruso?.
-
Te remito al post "inversores nuevos ya"
-
En este foro s'han cansat de dir que han hagut empresaris disposats a comprar el Llevant, però que Villarroel sempre els ha tancat la porta.
-
En este foro s'han cansat de dir que han hagut empresaris disposats a comprar el Llevant, però que Villarroel sempre els ha tancat la porta.
Y es cierto, pero Pedrito no se va ni a la de 3.
Suscribo todas tus palabras del primer post.
Esperemos que el objetivo de subir a primera no acabe siendo luchar por no descender
-
Ganes tinc de que arribe el ple de l'ajuntament del mes de dessembre i aproven d'una vegada la reparcel·lació de la zona terciaria del Nou Estadi. Que pille els diners (no hi ha més remei) i se pire d'una pvta vegada.
-
Primer de tot, oblidem-se de l'ascens esta temporada.
No hi ha equip, ens costà 40 anys formar una plantilla capaç de pujar a primera i un entrenador que sabera conduïr-la bé. En 2 anys no queda res, així de lamentable. No dic que Mané no siga bo però la plantilla que té no l'ha format ell, ha hagut d'adaptar-se al que s'ha trobat. Segur que demarà algo per al mercat d'hivern però ves a saber que porten. Amb Riga, Carmelo i un parell més de jugadors que es salven no podem anar a cap lloc, només queda aguantar esta temporada, sumar els 50 punts quan abans i pensar amb la temporada que ve.
Fa falta una reflexió profunda, una neteja general, des de els seients del palco fins als de la banqueta. Este club necessita idees noves, frescura, imaginació. No podem estancar-se amb una idea que dura ja 20 anys.
Tots sabem el que ha fet Villarroel per el club quan més ho necessitava però ha arribat a un punt en que la seua presencia ja no beneficia en res a este club (després de 20 anys és normal). Espere que els seus defensors en este foro ho reconeguen d'una vegada. M'agradaria que em digueren perquè collons volen que continue este senyor, collons, no vejau el desastre de club en que s'està convertint el Llevant? L'amor a uns colors no és només defensar a mort el que hi ha, també és saber reconeixer-ho quan les coses van mal i intentar canviar-ho. Són ja moltes les coses que ens estan convertint en un club mediocre. Cap president d'un club faria el que està fent Villarroel per a que ens reconeguen l'única copa que té este club, cap! és vergonyós! cap president tractaria als seus aficionats com ho fa Villarroel, cap! ara encara hi ha certa il·lusió al haver estat en primera, però de veritat creu que anem a ser 9000 abonats totes les temporades? lamentable! Cap president consentiria que el seu club estiga mal vist allà on va, cap! i cada setmana es supera amb més escandols.Sincerament, igual el partit de hui m'ha fet explotar però és que la situació comença a ser insoportable i ja vorem com acaba tot açò.
Després de tot açò, només en cal esperar en tindre una xicotet il·lusió en que tot açò canviarà, no sé quan, però algun dia el Llevant tornarà on li correspon i que mai hauria d'haver-se'n anat.FORÇA LLEVANT!!!
Mandrake, asúmelo ya. Hay que ser dolorosamente consecuentes con la realidad de este club. Aceptemos que, de aquél club que un día se llamó Levante UD sólo nos queda parte del nombre y los viejas remembranzas que nos cuentan los abuelos. No, no somos el Levante UD, somos el Cofiser S.A. Por mucho que lo queramos cambiar, no encontrarémos en nuestra afición el dinero suficiente para trocar esa cruel realidad, porque hemos sido siempre el club de los desheredados, propicio a edificar sobre esta verdad los negocios y proyectos mas rentables sin la crítica de una afición necesitada de salvadores. Los que hoy controlan esta sociedad anónima con la participación accionarial de unos cuantos ilusos, no cejarán en su empeño de proseguir en el seno del club. Es su negocio, y para nuestra desgracia, también es su empresa. La realidad es tan cruda, que habrá que aceptar, de una vez por todas, que el viejo Levante UD feneció hace unos cuantos lustros, el día que alumbrarón para perdición de unos y regocijo de otros las sociedades anónimas. Es así de áspera la verdad. Cuando creíamos que surgía un redentor que nos libraba de la desaparición, el destino (rueda de giros inesperados) ha dictado sentiencia y ese redentor se nos ha convertido en el infalible lastre capaz de desilusionar al seguidor mas optimísta. Sólo un giro de ese mismo destino, un acontecimiento inesperado (lo merecemos) podría hacernos recobrar la ilusión. Puede que deportivamente reconquistemos la esperanza extraviada, pero en el fondo, mientras las situaciones y las personas pervivan, vibrará siempre una realidad insoslayable: el club es Cofiser s.a., nuestro Levante murió hace unos años.
-
Mandrake, asúmelo ya. Hay que ser dolorosamente consecuentes con la realidad de este club. Aceptemos que, de aquél club que un día se llamó Levante UD sólo nos queda parte del nombre y los viejas remembranzas que nos cuentan los abuelos. No, no somos el Levante UD, somos el Cofiser S.A. Por mucho que lo queramos cambiar, no encontrarémos en nuestra afición el dinero suficiente para trocar esa cruel realidad, porque hemos sido siempre el club de los desheredados, propicio a edificar sobre esta verdad los negocios y proyectos mas rentables sin la crítica de una afición necesitada de salvadores. Los que hoy controlan esta sociedad anónima con la participación accionarial de unos cuantos ilusos, no cejarán en su empeño de proseguir en el seno del club. Es su negocio, y para nuestra desgracia, también es su empresa. La realidad es tan cruda, que habrá que aceptar, de una vez por todas, que el viejo Levante UD feneció hace unos cuantos lustros, el día que alumbrarón para perdición de unos y regocijo de otros las sociedades anónimas. Es así de áspera la verdad. Cuando creíamos que surgía un redentor que nos libraba de la desaparición, el destino (rueda de giros inesperados) ha dictado sentiencia y ese redentor se nos ha convertido en el infalible lastre capaz de desilusionar al seguidor mas optimísta. Sólo un giro de ese mismo destino, un acontecimiento inesperado (lo merecemos) podría hacernos recobrar la ilusión. Puede que deportivamente reconquistemos la esperanza extraviada, pero en el fondo, mientras las situaciones y las personas pervivan, vibrará siempre una realidad insoslayable: el club es Cofiser s.a., nuestro Levante murió hace unos años.
En part tens raó. Però no sóc capaç d'asumir que este club no té cap remei. Arribarà un moment en que la situació serà insoportable inclos per al propi Villarroel (i amb la marxa que du amb els escandols més encara).
A Paco Roig el feren fora quan ningú s'ho podria imatginar per la quantitat d'accions dels xotos que tenia. I si l'afició ens tornem en contra no tindrà més remei.
-
No se puede equiparar la presión que ofrecen 54000 almas manipuladas por las apenas 8000 de media que domingo a domingo acuden al nou estadi. Además, se añadía la circunstancia de que el Consejo del Valencia se encontraba subdividido entre importantes accionistas mayoritarios que hacían valer su voz y había grupos que acaparaban un decente número de acciones y podían acosar al Presidente sin temor a ver menoscabadas el peso de sus decisiones. Nuestro consejo es digital, una simple anécdota dentro del organigrama, en el cual, unos ejercen de intocables (como el Sr Blasco), por pura estratégia de grupo e interés, y otros buscan una salida decorosa ante la patente ineficacia de sus opiniones. Es un consejo que figura sólo para aplaudir las acciones del Presidente y brindar de fumar durante las reuniones. Además, en el Valencia de Roig había un sector anti Roig que ejercía una considerable presión política que aparentaba impasibilidad, mientras en el trasfondo los "lobbies" de la ciudad manipulando sus ramificaciones, ayudaban a desalojarlo.
