Futbol i cretinisme periodístic



  • Què difícil és lliurar-se del prejudicis; i si es té una tribuna pública per exposar-los, retractar-se'n ja sembla pertanyer al gènere de la ciència-ficció!
    La premsa esportiva espanyola porta anys venent el fum del "futbol de calidad" i que en cap lloc com Espanya se'n veu tant i tan bó. I d'aquí es passa a menysprear amb suficiència i fatxenderia altres concepcions del joc, titllant-les com cavernícoles, obtuses, condemnades al fracàs, etc.

    Ara Grècia els hi ha donat una sacsejada. El futbol tan abominat (potser perque ells són incapacos de practicar-lo), basat en un plantejament terriblement solidari, esforçat i disciplinat, d'ajudes i recuperacions continues, ha resultat ser el vencedor. La rabieta, però (i el conseqüent ridícul) no se la treuen de sobre. Segueixen dient que Grècia és mediocre, que no juguen, que són el futbol avorriment i altres fineses de l'estil. Tot menys baixar-se del burro. En fí, un panorama ben trist. Seguiran creient-se la sal de la terra, el millors que no guanyen per conspiracions o injustícies, la reserva espiritual del futbol de classe i seguiran donant-se patacades. Qualsevol cosa menys reconèixer que poden estar equivocats.

    Per cert, ahir, després del partit, Telediari segona edició. Comencen amb els tòpics suats de sempre "Quizá no jueguen muy bien" (collons, si arriben a jugar bé…!) i tot seguit el redactor emprén el seu recitat gloriós.

    "Hay que remontarse al maracanazo de Uruguay, que venció a Brasil en su casa, y para ello hay que irse a antes de la segunda guerra mundial...
    (Recordem: Campionat de Brasil de 1950, cinc anys després de la rendició incondicional d'Alemanya i el Japó als aliats).
    Segueixen diverses frases de sintaxis dubtosa i llavors passen un reportatge del matx. En una imatge es veu un xic amb la cara pintada de blanc amb la creu de Sant Jordi vermella partint-la en quatre meitats, i en dos dels subquadrats, dues creus vermelles més. La veu en off fa la gracieta "¿Un seguidor inglés en la final?"

    Doncs no, senyor. Un seguidor grec, perquè com tothom que vulgui dedicar-se seriosament a fer comentaris d'eixe tipus hauria de conèixer, Sant Jordi, a més de patró d'Anglaterra, Catalunya, Aragó, Georgia o Portugal, entre altres contrades, també és patró de Grècia, i el xiquet de la cara pintada no era una altra cosa que un afeccionat grec lluint un del símbols més coneguts i tradicionals del seu país.
    La veritat és que n'hi ha que poden ser pitjors que Míchel. Ja ho diu el refrany castellà "Otros vendrán..."



  • De todo lo que has dicho yo me quedo con un pensamiento…de buena gana fichaba a toda la selección griega, hasta el masajista, y les vestía de azulgrana....de diseño, se entiende



  • Totalmente de acuerdo con Cullerot. De todas formas nos quedan siglos,..lo que sale de Madrid seguirá siendo lo único existente, pensamiento único y verdadero, los que se atrevan a disentir serán considerados y tratados de analfabetos, paletos…y gente de estrechas miras........paciencia.....


Accede para responder