21-D: CRÒNICA D´UNA PROVOCACIÓ ANUNCIADA
"La reunió del consell de ministres espanyol el dia 21 a Barcelona havia de ser un gest envers Catalunya amb l’objectiu de relaxar la situació política. L’elecció de la data ja va ser un error, perquè s’escau en l’aniversari d’unes eleccions autonòmiques imposades per l’article 155 que el PSOE va signar. El govern i les formacions independentistes ho van qualificar de ‘provocació’, perquè el diàleg esperat amb el govern espanyol no ha donat resultats concrets. Quan es va anunciar, a l’agost, el clima era diferent i les relacions entre totd dos governs eren bones, però després del discurs de Pedro Sánchez de dimecres al congrés, inaugurant les hostilitats contra els independentistes, la reunió ha perdut el sentit, llevat que tingui el propòsit d’augmentar la tensió política. Algunes decisions preses pel govern espanyol aquesta setmana fan pensar en això.
Dimarts a la tarda hi va haver una reunió tècnica a la delegació del govern espanyol a Catalunya –presidida per la delegada, Teresa Cunillera– amb els comandaments dels Mossos d’Esquadra per analitzar les qüestions de seguretat. La delegada va oferir dues seus possibles per a la reunió: la Llotja de Mar, al centre de Barcelona, i el Palauet Albèniz, a Montjuic. Els Mossos van defensar l’opció del Palauet Albèniz, perquè no originava tantes alteracions del trànsit, era més fàcil de protegir i tenia diverses sortides. En canvi, la Llotja de Mar, al final de la Via Laietana, tocant al passeig de Colom, és un emplaçament que originarà una greu alteració de la mobilitat a la ciutat. Quant a seguretat, és molt més complicat de protegir, sobretot perquè és al costat dels carrerons del barri del Born, que faciliten que hi hagi incidents. La reunió va acabar sense acord. Però l’endemà, els Mossos es van trobar a la premsa la decisió que la reunió es faria a la Llotja de Mar, el lloc més difícil per a la policia.
Tot això havia estat precedit, dilluns, d’una campanya organitzada pel govern espanyol contra els Mossos per una suposada ‘deixadesa’ de funcions durant el tall de la AP-7 a l’Ampolla de dissabte i l’aixecament de peatges de diumenge a Martorell per part dels CDR. Durant el cap de setmana cap membre del govern espanyol no va trucar a cap conseller català preocupant-se per la situació i ni tan sols la delegada del govern, Teresa Cunillera, no va trucar al conseller d’Interior, Miquel Buch, demanant per què no hi intervenien els Mossos. En canvi, dilluns el govern espanyol va enviar tres cartes públiques al govern, per a obtenir una informació que hauria pogut rebre amb una trucada. És clar que el govern espanyol va fabricar la polèmica de la no-intervenció dels Mossos intencionadament, per justificar l’enviament de policies espanyols el dia 21-D.
La possibilitat que la reunió no es faci ara és difícil, perquè la dreta espanyolista ho interpretaria com una marxa enrere. Però dins el consell de ministres hi havia dubtes. El ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska n’ha qüestionat l’oportunitat i el de Foment, José Luís Ábalos, ho va expressar públicament, però va ser desmentit immediatament per la vice-presidenta Carmen Calvo, tot i que ella mateixa també havia expressat dubtes sobre la reunió en una conversa telefònica amb Elsa Artadi la setmana passada. És clar que a Sánchez li interessa d’anar alimentant la imatge que es distancia dels independentistes, com va fer ahir al congrés.
L’única cosa que podria rebaixar la tensió seria que el govern espanyol acceptés la proposta de la Generalitat de fer una reunió entre ambdós executius. La setmana passada, el cap de gabinet del president, Josep Rius, va enviar una carta a la Moncloa amb una proposta formal, i, tot i que li van dir que li respondrien, encara no n’ha rebut resposta. En el cas, poc probable, que el govern de Sánchez l’acceptés, la reunió es faria el divendres 21 a la tarda al Palau de la Generalitat. El govern de Catalunya considera que ajudaria a ‘rebaixar la tensió’, però el fet que sigui ‘bilateral’ no quadra amb l’estratègia de marcar distàncies que impulsa el PSOE.
El tomb estratègic del PSOE no és fruit tan sols de la pèrdua de les eleccions a Andalusia, sinó sobretot del temor dels barons de perdre a les eleccions autonòmiques del mes de maig. En aquest context s’expliquen les declaracions dels presidents de Castella i Lleó, Emiliano García-Page, i d’Aragó, Javier Lambán, demanant la il·legalització dels partits independentistes, en la línia de Vox. Lambán, que parla català i canta Serrat, ho justifica dient que ‘la democràcia s’ha de defensar dels seus enemics’. Encara falta una setmana per a la reunió, però és clar que el primer que té interès a escalfar l’ambient és el PSOE, per demostrar que és tan dur contra l’independentisme com el PP i Cs. Si no, ja l’hauria desconvocada, perquè, si no és per a provocar, no té gens de sentit.
Pere Martí
