@gimnastico_1909 sin ánimo de hacer un monográfico, aquí va otro texto del mismo autor:
"Trump, un empresari fracassat i estafador en sèrie, no va arribar al poder per casualitat perquè tingués una visió. Hi va arribar com un rentador en una joieria: aclaparat, oportunista i desesperat per aconseguir-ho tot abans que s'encenguin els llums. Va portar amb ell una colla de matons igualment buits i egoistes —paràsits en pins de bandera— que van reconèixer que la força bruta i l'espectacle podien servir com a tapadora perfecta per a la corrupció a gran escala. Tot el que necessitaven eren prou botes, prou màscares i prou nord-americans massa espantats o massa esgotats per resistir.
Això és el que és ara l'ICE: un esquadró terrorista dissenyat no només per castigar "l'altre", sinó per espantar la resta fins que se sotmetin. No necessiten que truquin a la teva porta. Només necessiten que vegis què passa quan truquen a la seva. Et volen desorientat, enfurismat, amb el cor trencat i, sobretot, silenciós.
No es tracta d'immigració. Es tracta de dominació.
Però aquí teniu la part amb la qual mai compten: només es pot mantenir la gent paralitzada durant un temps determinat. La por es calcifica. El xoc s'esvaeix. I finalment, la ràbia es concentra.
Així doncs, parlem clar: això no és normal, no és americà i no és sostenible. És un culte a la mort cleptocràtic que porta la cara de la democràcia. És una estafa autoritària que s'amaga darrere de tribunals i uniformes. I caurà, igual que tots els règims anteriors que van confondre la violència amb la invencibilitat i la corrupció amb la competència.
Què podem fer? Primer, resistir la paràlisi. Ràbia, sí, però no retrocedir. Presteu atenció. Parleu clar. Si alguna cosa us sembla malament, digueu que està malament. Negueu-vos a seguir el joc del seu llenguatge, els seus enquadraments, els seus eufemismes. No estan "expulsant immigrants indocumentats". Estan desapareixent persones. No estan "restaurant la llei i l'ordre". Estan convertint l'estat en una arma.
I igual d'important: cuideu-vos. Alegria, comunitat, amor, descans: no són luxes en temps de repressió. Són actes de desafiament. Són el combustible per a la llarga lluita que tenim per davant. Perquè aquesta serà una llarga lluita. Hi haurà distraccions, baixes, traïcions. Però també hi haurà coratge. I solidaritat. I moments que ens recorden exactament per què lluitem.
Perquè no ho fem per la bandera. No ho fem pels polítics. Ho fem per cada modista que han tret del seu cotxe. Cada família esquinçada. Cada dissident silenciat. Cada manifestant empresonat. Ho fem per honorar els manifestants pels drets civils, els motoristes de la llibertat, els rebels de Stonewall, els protectors de l'aigua, els organitzadors laborals: els desafiants, els audaços, els valents.
I ho fem pels nord-americans que van donar la vida per aixafar el feixisme a Europa. Pels soldats que van assaltar les platges per lluitar contra la tirania, no per fer-la entrar per la porta principal. Per aquells que van lluitar a les selves, els deserts i els carrers, no per la conquesta, sinó per la llibertat. Per aquells que sabien que l'autoritarisme no necessita parlar una llengua estrangera per ser una amenaça.
I ho fem perquè ho hem de fer. Perquè la història ens observa. I aquesta vegada, són els nostres noms els que estan en joc.
Assegurem-nos que siguin recordats per les raons correctes."
