Una elegia per Marco Pantani

Toma frikadaaaaa de poetesssss:

“Una elegia per Marco Pantani”, de Pau Bou

Jo adorava a Marco Pantani
Perquè Marco Pantani esgarrapava l’asfalt amb el cautxú de les rodes i jo mirava per la Primera com Marco Pantani ensenyava els ullals i els volia sempre tacats de sang
Jo adorava a Marco Pantani
Perquè ningú no podia mirar tan amunt ni pujar tan amunt com pujava i com mirava Marco Pantani
Jo adorava a Marco Pantani
Perquè la seva closca pelada era, de les closques que conec, la que més s’acostava a la perfecció i m’imaginava, per la Primera o també per la segona, la seva calavera blanca en una bandera negra
Jo adorava a Marco Pantani
Perquè dins el tubular de la seva bicicleta s’hi amagava una fúria sexual masturbadora infatigable i era un corsari que no bevia rom i esnifava cocaïna
Jo adorava a Marco Pantani
I el dia que Marco Pantani va guanyar el Tour de França va ser, de llarg, un dels dies més feliços de la meva vida
Jo adorava a Marco Pantani
I el dia que Marco Pantani va morir sol en un hotel de mala mort va ser, de llarg, un dels dies més tristos de la meva vida
I més feliços, també, perquè ningú no pot morir com va morir Pantani
Jo adorava a Marco Pantani
I Marco Pantani adorava la truita de formatge i xampinyons
Jo adorava a Marco Pantani
Perquè Marco Pantani va ser la darrera encarnació de Sísif en la història de l’home
I perquè Marco Pantani s’entristia després de cada victòria com només es podia entristir Marco Pantani
Jo adorava a Marco Pantani
Perquè Marco Pantani era un crack i anava de crack i fumava crack i posava uns ulls vidriosos i parlava amb déu i escrivia gargots en folis d’hotel i era un poeta que no feia rimes
Jo adorava a Marco Pantani
Perquè Marco Pantani posava peu a terra i s’entristia després d’haver deixat enrera els rivals més forts que llavors semblaven homes
I perquè la tristesa del guanyador és mil cops més amarga que la tristesa del perdedor
I jo adorava a Marco Pantani
I hauria donat qualsevol cosa si Marco Pantani m’hagués convidat a la seva cova on Marco Pantani es devia preparar llargues clenxes i cremava crack amb la seva princesa encantada
Però les clenxes més llargues, més llargues i més gruixudes, les clenxes més llargues i més gruixudes havien de ser les de Marco Pantani
I el fum més dens havia de ser el de Marco Pantani
I jo adorava a Marco Pantani
I Marco Pantani era un corsari i era un Sísif i era un drac solitari que treia foc pels queixals
Jo adorava a Marco Pantani
Perquè Marco Pantani va decidir fer-se ciclista i cocaïnòman per no fer-se assassí a sou
Jo adorava a Marco Pantani
Perquè si no hagués mort com va morir Marco Pantani
Un dia o altre Marco Pantani s’hagués convertit en un psicòpata o en un violador
O s’hagués convertit en Crist
Jo adorava a Marco Pantani
Perquè Marco Pantani era un macarra de la costa italiana.

Força Llevant!!!

Yo tambien adoraba a Marco Pantani

mandrake

PIRATA, NO T'OBLIDEM!!!

@huit:

Yo tambien adoraba a Marco Pantani

Lo sabiiiiiiiiiiiiiía Mr. Huit!!!!! No me preguntes porqué pero lo sabía!

Força Llevant!!!

Per a mi també era un crack.

Ales

uno d los grandes!! cuando seponia d pie en la biicleta todos temblaban!! Era como escartin xo un pokito mas regular GRANDE PANTANI