La bèstia ALFARO: codazos y lágrimas…

Sempre m'he preguntat perquè en aquest ram, per molt aguerrit, matusser o acarnissat que siga un jugador, sempre arriva un moment en que les càmeres l'agafen a llàgrima viva, i aquest normalment és el dia en que el jugador es depedix del club pel que ho ha donat tot, il'afició del qual li ho ha recompensat amb aplaudiments fins i tot quant no se'ls mereixia. Potser en el seu lloc jo també ploraria, però si ho penseu aquesta és una particularitat del món de l'esport i sobretot del del futbol.

Així, tot i ser previssible, sempre és xocant vore a una bèstia futbolísticament parlant com l'Alfaro, perdre la parla a causa de les llàgrimes que el sobrevenen per l'emoció, i recordar al mateix temps la seua forma habitual de despatxar-se en els terrenys de joc. Alfaro també té un cor! Encara que el tinga amagadet…

Força Llevant!!!