SEMPRE BLAUGRANA (GRANOTA I CULÉ)
-
@nouvingut:
@Jaime Urrutia:
el FC Barcelona, equip creat per un Suis i en el que no podien jugar jugadors catalans ni espanyols.
Vixca la Catalanitat del FC Barcelona!
És curiós, en aquella època es va tindre que crear un club, anomenat "Català" i reanomenat més tard com "Espanyol", per contrarrestar l'equip de Joan Gamper amb jugadors catalans.
Cent anys després, paradoxalment, el Barça és el símbol de la catalanitat a Catalunya i l'Espanyol no.
Molt curiós les voltes que pega la història.
aixo no ho sabia jo, si que es curios si…
-
Jo del Xotos, C.F. i simpatitze amb l'Albalat. Però fa molt de temps que no el seguisc.
-
@XOTO D'ALBALAT:
Jo del Xotos, C.F. i simpatitze amb l'Albalat. Però fa molt de temps que no el seguisc.
va, no digues mentides, que eres ja un granota de pro
-
Shssssssss. No ho digues a ningú. Pot ser s'enfanden els radicals dels dos bandols.
-
MIS EQIPOS.
PUES DE NANO SEGUIA AL CASTELLAR, ESO CUENTA???
POR DIOS GRANOTA HASTA LA MEDULA.
-
@Jaime Urrutia:
el FC Barcelona, equip creat per un Suis i en el que no podien jugar jugadors catalans ni espanyols.
Vixca la Catalanitat del FC Barcelona!
Quina fixació anticatalana, tio! No t'avorreixes?
-
Anem a vore, ¿Que he dit en contra de Catalunya?
M`agradaria que escomençares a buscar en els meus mensages i que trobes algo en contra de Catalunya.
Vinga! Te done 20 duros.
-
Llig i compara:
FUNDAT PER UNIVERSITARIS
L'any 1900, el futbol era gairebé desconegut a casa nostra. Àngel Rodríguez , estudiant de la Universitat de Barcelona, que havia seguit amb deteniment les evolucions d’aquest esport a la Gran Bretanya, proposà als seus companys de facultat posar-lo en pràctica a la Ciutat Comtal.
D’aquesta manera, naixia el 28 d’octubre la Sociedad Española de Football. Presidida pel seu fundador, Àngel Rodríguez, es caracteritzava pel fet que tots els seus jugadors eren catalans, o de la resta de l’Estat, residents a Barcelona d’aquí el nom de Sociedad Española de Football, distingint-se, així, de la majoria dels clubs d’aquell temps, que els integraven estrangers que residien a Barcelona.
EL GROC, EL SEU COLOR ORIGINAL.
El groc fou el color original del Club, per la senzilla raó que era de la peça de roba que un del seus primers socis regalà a l’Entitat, perqué en confeccionés els seus uniformes.
Més endavant, la Sociedad Española de Football es fusionà amb els components del Gimnasio Santanach. Fruit d’aquesta unió va néixer el Club Español de Futbol i uns nous colors per a la seva indumentària : samarreta blanca i pantaló blau.
El 1909 l’Entitat passava a denominar-se Club Deportivo Español, lluint els actuals colors blanc-i-blaus, aquells que portava al seu costat l’almirall Roger de Llúria.ENTITAT CAPDAVANTERA A CATALUNYA
La primera gran conquesta en la història de l’espanyolisme fou la Copa Macaya, el 1903. El maig de 1902 el Club Español de Football participà en el primer Campionat d’Espanya, disputat a Madrid, obtenint així la distinció de Club històric.
El 1912 SM el Rei Alfons XIII li concedí el títol de Reial i l’ús de la Corona que avui figura al seu escut. A partir d’aleshores, el Club Deportivo Español passà a anomenar-se Real Club Deportivo Español.TRES TÍTOLS DE COPA : 1929, 1940 I 2000
Quan el 1929 s’inaugurà el Primer Campionat Nacional de Lliga, l’espanyol va ser-ne un dels clubs fundadors, aconseguint, a més, el primer gol oficial en aquesta competició. Aquell mateix any, el conjunt blanc-i- blau es proclamà Campió de la Copa de SM el Rei, títol que va revalidar el 1940.
La tercera Copa no podia arribar en millor moment; el 27 de maig de 2000, en plena celebració del Centenari del Club i després de seixanta llargs anys d’espera.
A nivell internacional, el més gran reconeixement l’obtení el 1988, amb el sotscampionat de la Copa de la Uefa.CENT ANYS D’HISTÒRIA
El Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, fundat el 1900 per un grup d’universataris catalans, és un dels clubs de futbol més antics de Catalunya i d’Espanya.
Celebrats els actes del seu Centenari, aquesta Entitat barcelonina, que ha anat forjant la seva història entre els millors de la Lliga, és avui un Club dinàmic i modern en continu creixement i amb una projecció de futur.
JUGADORS DE GRAN RENOM
En la seva llarga, aquest Club ha nodrit de nombrosos jugadors la Selecció Espanyola de Futbol. Cal destacar, entre una llarga llista, el mundialment famós porter Ricardo Zamora, un autèntic mite del futbol.
L’ESTADI : DE SARRIÀ A L’OLÍMPIC
L’actual Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona va començar jugant els seus partits en una gran esplanada, a la Sagrada Família.
Des de 1923 fins a finals de 1997, l’Estadi de Sarrià, popularment anomenat "Can Ràbia" o "La Bombonera", a la Plaça Ricard Zamora de Barcelona, fou el feu de l’equip català.El 1997 el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona va iniciar una nova etapa de la seva història a l’Estadi Olímpic; estadi "Cinc Estrelles", un símbol de la Ciutat de Barcelona arran dels Jocs Olímpics de 1992.
DATES PER A RECORDAR
28. 10. 1900: Àngel Rodríguez, juntament amb els seus companys estudiants de la Universitat de Barcelona, funda el RCD Espanyol de Barcelona.
13. 05. 1902: L’espanyolista Ponz marca el primer gol de la història de la Copa del Rei.
1903: S’aconsegueix el primer títol oficial : La Copa Macaya.
25.04.1912: El Rei Alfons XIII concedeix a l’Entitat el títol de Reial i l’ús de la Corona que figura al seu escut.
18. 02.1923: S’inaugura l’Estadi de Sarrià, que fou comprat en propietat, en els anys 50.
03.02.1929: L’Espanyol guanya la primera Copa del Rei ( Espanyol 2, Real Madrid 1 ).
10.02.1929: L’espanyolista "Pitus" Prats aconsegueix el primer gol de la història de la Lliga ( Espanyol 3, Real Irún 2 ).
30.06.1940: L’entitat s’adjudica la segona Copa ( Espanyol 3, Real Madrid, 2).
18.05.1988: Assoleix el sotscampionat de la Copa de la UEFA.
29. 06 . 1992: El club passa a ser Societat Anònima Esportiva ( SAD ).
1997: Es ven Sarrià i l’Entitat es tresllada a l’Estadi Olímpic.
14.11.1999: S’inaugura l’any del Centenari amb una espectacular cerimònia a l’Estadi.
27.05.2000: L’Espanyol, Campió de la Copa del Rei per tercera vegada a la seva història.
-
Pues yo soy del Llevant, y despues, a lo lejos, del Barça, y eso no quiere decir q los sea ni por los colores ni xq todos los granotas tengamos q ser culés. Mi padre era del barça y simpatizaba con el levante, y yo heredé esos sentimientos, pero le di la vuelta a la tortilla, primero mi Llevant. Y ahora toda la familia es del Levante, xo seguimos alegrandonos x el barça y celebrando sus goles. Y si nos ceden a Sergio Garcia, mejor q mejor…
-
HISTÒRIA DEL FC BARCELONA
Introducció
Quan el 29 de novembre de 1899, Hans Gamper va fundar el Futbol Club Barcelona, juntament amb onze entusiastes practicants del que en aquell moment era un desconegut esport anomenat foot-ball, no es podia imaginar l'enorme magnitud que aquella iniciativa acabaria assolint amb el pas del temps. Al llarg dels més de cent anys de vida del Club, la institució que se celebren enguany, el Club ha experimentat un creixement espectacular en tots els àmbits i aquest fet l'ha convertit en quelcom més que una entitat esportiva.
El Barça ha esdevingut, per a milions de persones d'arreu del món, un símbol d'identitat no tan sols esportiu, sinó també social, polític i cultural. En els moments més difícils ha estat la bandera de Catalunya representant els anhels de llibertat del poble català, una simbologia que continua fortament arrelada a la idiosincràsia del Club i entre la seva massa social.
Durant tot un segle, el barcelonisme ha viscut moments de glòria i d'infortuni, èpoques brillants i d'altres no tan exitoses, triomfs èpics i importants derrotes. I cadascun d'aquests instants ha contribuït a definir la personalitat d'un Club que, per les seves peculiars característiques, és únic al món.
La grandesa del Futbol Club Barcelona s'explica, entre molts d'altres factors, pel seu impressionant palmarès, que el converteix en un dels equips amb més títols del món. A excepció feta de la Copa Intercontinental, les vitrines del museu barcelonista acullen tots els trofeus possibles encapçalats per la Copa d'Europa aconseguida en la mítica final de Wembley.
A part d'aquest màxim guardó continental, el Barça s'ha guanyat un prestigi inqüestionable a Europa essent l'únic equip del continent que ha estat present de forma ininterrompuda a les competicions europees des de la seva creació el 1955. Entre les múltiples fites assolides a Europa cal destacar la condició de 'rei de la Recopa' que ostenta l'equip blaugrana amb quatre guardons.
A més, els barcelonistes acumulen tres títols corresponents a la Copa de Fires (actualment Copa de la UEFA) dels anys 1958, 1960 i 1966. També es van adjudicar l'any 1971 aquest trofeig en propietat en una final especial que enfrontava al primer guanyador d'aquesta competició, el FC Barcelona, i a l'últim vencedor, el Leeds United.
El Barça, però, no només regna a Europa, sinó que també ho fa a la competició espanyola, concretament a la Copa del Rei, torneig que lidera en solitari amb 24 títols.Pel que fa a la Lliga, una de les competicions que històricament han estat més difícils per als blaugrana, l'eclosió viscuda al llarg de la dècada dels 90 amb la consecució de sis títols ha permès al Futbol Club Barcelona arribar al centenari amb 16 Lligues al seu palmarès.
-
Pues yo soy del Madrid (segunda opción) y si a los xotos les molesta pues mejor.
ya semos dos jejejejejje
y tsmbien soy del cf rivaldelvalencia -
Com veus, tot lo que he dit es veritat, a no ser que Hans i Gamper siguen nom i llinages catalans.
Aixina que me pareix que l`unic que en te kixaio, eres tu.
-
Volia dir fixacio.
Perdo pel erro.
-
@Jaime Urrutia:
el FC Barcelona, equip creat per un Suis i en el que no podien jugar jugadors catalans ni espanyols.
Vixca la Catalanitat del FC Barcelona!
Crec que hi han més catalans al Barça que valencians al Llevant UE, o no?.
-
Però, a vore, que vols dir amb tot això? que el Barça el va fundar un suís i l'Español, un català, tan català que li va clavar a l'equip Español? No entenc molt bé què demostra a banda d'este mateix fet.
L'identificació del Barça amb la catalanitat a mí no em convenç del tot, però entenc la seua lògica. Quan durant anys i panys estigué prohibit o fou arriscat manifestar-se en aquest sentit, el Barça servia de simbol encobert i vehicle del sentiment nacional català i de la supervivència d'un poble. I per això, ambdues coses s'anaren mesclant.
Crec que pegar voltes mirant en el codi genètic del Barça i dels seus fundadors per demostrar no sé què té bastant de retorçat… -
Anem a vore, yo lo que no compartixc es el encasillament politicodeportiu del Barça, es a dir, que si eres del Barça pot ser nacionaliste català i si eres del Espanyol ya automaticament eres espanyoliste. Crec que la politica te poc que vore en els clubs i en els deports, ¿no?
Yo soc nacionaliste valencià i puc ser del Bayern de Munich si vullc, no vaig a deixar de ser valencianiste per ad aixo.
-
Mira, estem d'acord. Rodriguez Ibarra és del Barça, i es ben sabut que la seua amistat amb Carod-Rovira no està massa ben consolidada.
Ara bé, d'ahí a estreure que el Barça és una enganyifa per aquells que identifiquen catalanitat amb barcelonisme perque el va fundar un suís i perque en els seus origens no hi jugaven catalans…em pareix un argument, com a mínim, fantasmagòric.
-
-
@granota2002:
MIS EQIPOS.
PUES DE NANO SEGUIA AL CASTELLAR, ESO CUENTA???
POR DIOS GRANOTA HASTA LA MEDULA.
eres de castellar??'
Conoces a angel?? que es arbitro de futbol y es bajito????
Saludos.
-
@XOTO D'ALBALAT:
Jo del Xotos, C.F. i simpatitze amb l'Albalat. Però fa molt de temps que no el seguisc.
Estuviste en el campo del Museros cuando pegaron al arbitro??
Saludos
