MOVIDA EN EL BARÇA!!
-
M'agrada el tema, crec que dóna prou de sí.
Per començar et diré que Laporta és un crack.
I abans que se m'oblide vull comentar que Cruyff és Déu.Ara comence les argumentacions (lo d'abans era pur dogmatisme, o creus o no creus). Jo pense que el món del futbol obliga als clubs al presidencialisme. En el documental "FCBarcelona Confidencial", tots els membres de la junta (Rosell inclós) estaven d'acord en què o donaven una imatge més presidencialista o la Federació i la UEFA se'ls menjaven vius. El perquè de la necessitat del presidencialisme no el sé a ciència certa, tot i que és una evidència, però tinc les meues hipòtesis. En un món on hi ha tants diners en joc i les decisions s'han de prendre en el moment just, cal un lideratge clar i fort en un club que vulga tindre possibilitats de sobreviure. Per això el presidencialisme és una bona fòrmula (si no la única) d'assegurar este lideratge.
Està clar que el presidencialisme comporta una sèrie de riscos, no sempre tan beneficiosos per al president. Qui ha eixit a donar la cara per Joan Laporta quan es va saber allò dels Boixos Nois? Ningú. L'home s'ha hagut d'empassar la part bona del presidencialisme (la fama) i la part dolenta, caldria recordar.
En resum, evident que és presidencialista. I què? El tema és que és un magnífic president per al Barça, això és el que compta. El dolent no és ser presidencialista sinó ser un mal president, un mal gestor, un incompetent en definitiva.
Respecte al que dieu de Johan Cruyff la veritat és que no ho acabe de comprendre. Primer acuseu a Laporta de presidencialista (és a dir, que va a la seua bola) i al mateix temps dieu que està massa influenciat per Cruyff. En què quedem?
Jo crec que Cruyff, ara en serio, és una de les persones que més sap de futbol del món. I què Laporta tinga molt en compte les seues opinions no només no em sembla mal, sinó que és el millor que pot fer. I possiblement si açò no alçara suspicàcies entre la massa social, es transformaria en un càrrec d'assessor oficial.
El triomf de vegades té efectes colaterals indesitjats. El que ha de quedar clar és que la felicitat total és impossible d'aconseguir i per això cal fer balanç i triar.
En el meu balanç Cruyff sempre guanya…
-
@20uekw7j:
Yo ya le dije hace tiempo a Malcontent, cuando hablaba de ser el nuevo Laporta del Levante, que se buscara otro ejemplo a seguir
Sigo pensando que pese a todo es un buen modelo, no se me ocurre otro mejor en primera. Aunque me jode lo de Sandro, pero bueno, tampoco estoy yo en sus despachos para saber los detalles y poder opinar. En todo caso, gracias por nombrarme y tal, ya me siento menos nuevo
1 saludo, amb el nostre llevant per sempre!
-
MMMM…
Jo només he concedit que "L'ombra de Cruyff és allargada". I l'ombra de Cruyff crec que no és gens benèfica pel Barça. Tractaré d'explicar-me.
Cruyff ha estat, en els darrers anys, el "Gran Gurú". D'ell es recorden els irrevocables èxits esportius, mentre s'ha tendit a dissimular les seues nombroses relliscades, el seu estil genialoide i tot sovint fallit, les seues dèries en molts casos nocives. Acabada l'era de Cruyff, el Barça ha seguit lligat a mitologies cruyffistes que no han provat la seua eficàcia: la saga holandesa, la puñetera mania del 4 infalible, la poca cura de la defensa, les reconversions marcianes i reiteradament fracasades en la posició de certs jugadors i un llarg etc.
S'ha mitificat igualment el seu llegat, que si bé compta amb dues lligues guanyades brillanment i una copa d'Europa, també té el parell de lligues guanyades de xiripa a Tenerife, el ridícul de la final d'Atenes, els fitxatges inversemblants, la propensió a culpar a jugadors i mai mirar a sí mateix i alineacions amb jugadors tan innoblidables com Busquests, Sánchez Jara, Ivan Iglesias, Korneiev, els germans García, etc.
Sincerament, crec que no ha estat fins l'arribada de Rijkaard, amb prou personalitat per desvincular-se del Cruyffisme que s'ha reeixit en canviar de cicle i fer un equip amb cap i ulls. Cruyff és una era acabada pel Barça i reincidir en oferir a este personatge un gran ascendent em pareix un clar error.
-
Doncs a mi és un tema que me la portaria fluixa i més tenint en compte el que corre per ahí en el món del futbol. De totes formes, el que se li tira en cara a Cruiff és que, donat que pareix que té una certa influència en la junta blaugrana, molesta a alguns què no en forme part i des de el meu punt de vista no crec que siga de rebut que tothom que tinga una certa influència sobre una junta n’haja de ser membre… Si no volen a Cruiff, que vinga al Llevant, que ací hi ha molta faena per fer.
Força Llevant!!!!
-
Aqui ya estuvo Cruyff como jugador y el recuerdo no es muy positivo. Recuerdo cuando dijeron en la tv que Cruyff fichaba por el Levante (en ese momento era líder de segunda)y acabamos descendiendo (fué el año que se creó la 2ªB y bajaron 10 equipos creo, siendo nosotros los 10, como siempre). A mi se me abrieron los ojos al pensar que una figura mundial, aunque ya en el ocaso de su carrera, viniera a mi equipo y ya empecé a pensar en que subiríamos a la primera división.Fué uno de los primeros "fichajes mediáticos" y fué un fracaso. El campo sólo se llenó el primer partido, su aportación futbolística fue muy escasa y tengo entendido que iba a porcentaje de taquilla, de modo que a nivel económico fue un desastre.El flaco siempre se ha movido por intereses económicos y si fichó por nosotros en segunda en vez de con el Espanyol en primera fué porque intuía que ganaría más dinero. Para mí, Cruyff fuè uno de los peores negocios que ha hecho el Levante, y ya veremos como acaba el Barça si sigue influyendo desde la sombra.
-
El fichaje de Ezquerro es cruyffismo en estado puro. Después de la sobredosis de tulipanes ahora buscan un Txiki o un Bakero, pero en ese equipo Ezquerro tendrá difícil hasta llevar el botijo.
-
Aqui ya estuvo Cruyff como jugador y el recuerdo no es muy positivo. Recuerdo cuando dijeron en la tv que Cruyff fichaba por el Levante (en ese momento era líder de segunda)y acabamos descendiendo (fué el año que se creó la 2ªB y bajaron 10 equipos creo, siendo nosotros los 10, como siempre). A mi se me abrieron los ojos al pensar que una figura mundial, aunque ya en el ocaso de su carrera, viniera a mi equipo y ya empecé a pensar en que subiríamos a la primera división.Fué uno de los primeros "fichajes mediáticos" y fué un fracaso. El campo sólo se llenó el primer partido, su aportación futbolística fue muy escasa y tengo entendido que iba a porcentaje de taquilla, de modo que a nivel económico fue un desastre.El flaco siempre se ha movido por intereses económicos y si fichó por nosotros en segunda en vez de con el Espanyol en primera fué porque intuía que ganaría más dinero. Para mí, Cruyff fuè uno de los peores negocios que ha hecho el Levante, y ya veremos como acaba el Barça si sigue influyendo desde la sombra.
Jo del Cruyff jugador, tant al Barça com al Llevant no sé que dir. He escoltat a gent com tu que diu que era un lladre i a d'altres que opinen que era el millor jugador que ha passat pel Llevant tant en qualitat de joc com en entrega al camp. Així és que no puc opinar.
El que no estic per a res d'acord és en la lapidària frase on dius que més prompte o més tard el que toca Cruyff acaba destrossat.
Has dit això i t'has quedat tan panxo. La història contradiu lletra per lletra tot el que tu has escrit. L'arribada del Cruyff entrenador-director esportiu-president al Barça li va suposar convertir-se en el primer club europeu i tota una referència per a la resta. I no només per guanyar 1 Copa, 1 Recopa, 4 lligues, 1 Champions, vàries supercopes d'europa i d'Espanya i una final de Copa, una de Recopa i una de Champions. No només per els títols, sinó pel joc desplegat, pel fet que va fer creure a molta gent que la utopia era possible en el futbol. És a dir, el bon joc podia ser el camí cap a triomf. I tot això ho va demostrar ell perquè li van deixar fer. En el moment en què li van posar pals a les rodes, boicotejant-li bons fitxatges (la llista de cracks internacionals aparaulats és interminable, un d'ells Luis Figo) i haguent-se de conformar amb una plantilla mediocre.
És inqüestionable la capacitat de Cruyff. Del que es pot parlar és del seu caràcter però tots mites són especials i ell també ho és. Si intentarem fer una valoració de qui ha tret més de qui, o el Barça de Cruyff o Cruyff del Barça, possiblement no ens posaríem d'acord però a les clares ha quedat que esta societat ha sigut bona per a les dues parts.
Ja voldria jo un tio en el Llevant que s'aprofitara tant com Cruyff del Barça però que ens oferira la meitat de palmarés que ha donat Cruyff al Barça.
PD: Ezquerro l'aiguader. Welcome to the age of Aquarius…
-
jo veient la situacio desde el angul contrari,per a mi cruiff en un cancer per al barça,te massa poder sense estar dintre del club,aixo si,mes llest ke ningu,les osties ke se les emporten altres,ell es creu en el poder de fer i desfer,pero eixo si,les osties per als demes,lo ke deuria de fer es si vol decidir,ke estiga dins i ke s'enporte pals.
ja s'ha cobrat una victima en sandro rosell,dificilment el barça tindra altre director esportiu com sandro,ke es ki ha fet el ekip.Sino Ronaldinho ki sap on jugaria ara,tal vegada de blanc????
-
@Dark City:
pel fet que va fer creure a molta gent que la utopia era possible en el futbol. És a dir, el bon joc podia ser el camí cap a triomf.
La meva llista de partits vistos al Camp Nou amb Cruyff d'entrenador inclou un Barça-Lleida d'indeleble memòria pel joc extraordinari desplegat pels homens de Cruyff i malauradament acabat en 0-1,
o un Barça-Celta que encara em desperta per les nits en rememorar la remuntada aconseguida contra el temible equip Gallec format per jugadors com Alejo, Mariano, Aguirretxu i Gil i que acabà 1-1.Recordem els bons, però de partits infumables ni hagueren a desdir. La culpa, però, mai era de Cruyff.
-
Mmm, el celta de Patxi Salinas. Equipo fino, sí señor.
-
@Cullerot:
@Dark City:
pel fet que va fer creure a molta gent que la utopia era possible en el futbol. És a dir, el bon joc podia ser el camí cap a triomf.
La meva llista de partits vistos al Camp Nou amb Cruyff d'entrenador inclou un Barça-Lleida d'indeleble memòria pel joc extraordinari desplegat pels homens de Cruyff i malauradament acabat en 0-1,
o un Barça-Celta que encara em desperta per les nits en rememorar la remuntada aconseguida contra el temible equip Gallec format per jugadors com Alejo, Mariano, Aguirretxu i Gil i que acabà 1-1.Recordem els bons, però de partits infumables ni hagueren a desdir. La culpa, però, mai era de Cruyff.
És evident que qualsevol jugador, entrenador o àrbitre té un mal partit, i Johan Cruyff no és una excepció. Jo no em referia tant a casos particulars sinó a la visió general que queda del futbol cruyffià. I m'agradaria que digueres explícitament si has gaudit amb el Dream Team o no, ja que no ho acabe de tindre clar. I no et pregunte si Cruyff és Déu ni coses per l'estil.
-
Mmm, el celta de Patxi Salinas. Equipo fino, sí señor.
juas mi idolo del intituto del año 94 era un croata llamado Andrijasevic
era un crack,llegaron a la final de copa ke palmaron contra los pilaricos. -
@negu_gorriak:
Mmm, el celta de Patxi Salinas. Equipo fino, sí señor.
juas mi idolo del intituto del año 94 era un croata llamado Andrijasevic
era un crack,llegaron a la final de copa ke palmaron contra los pilaricos.Y el eterno Gudelj, ese les dió buen resultado. En esas fechas salían yugoslavos hasta debajo de las piedras.
-
Tota eixa gent no li arriba a la sola de la sabata del gran…
Carlos.
-
Años despues llego el experimento con los yugoslavos de los pilarikos y se fueron a 2ª…
-
@Dark City:
Tota eixa gent no li arriba a la sola de la sabata del gran…
Carlos.
¿El del Oviedo?
Post desvirtuado sin ayuda de Wilkes.
-
-
Vinga, em confesaré, Dark. Jo sóc un pur i dur partidari de dues grans escoles futbolístiques: l'anglesa i la italiana.
Els equips de Cruyff tocaven, combinaven i controlaven la pilota, que és una cosa que no sols em cansa, sinó que crec que a la llarga, quan t'agafen el punt, et pelen. M'agrada la pilota a l'olla, el joc directe, la llenya, les astúcies defensives i les jugades d'estratègia, precissament tot el que Cruyff no treballava. Cruyff en petites dosis estava bé, a voltes molt bé pels grandíssims jugador que va disfrutar, però a la llarga m'avorria tot este discurs del joc brillant i ofensiu i total.Ja sé que es tracta d'una desviació personal, però el meu entrenador tipus és…Trapattoni.
-
Yo si que disfruté con el juego del Dream Team, aunque hay que reconocer que algunos de los títulos que ganó se lograron con "mucha suerte": Las ligas de Tenerife, el gol de Bakero en el último minuto frente al Kaiserlautern….. pero como propuesta de juego era muy buena: marcar un gol más que el contrario. Pero eso es historia y no se puede vivir del pasado. Si Cruyff quiere intervenir en el Barça y el presidente quiere, que se meta de lleno, que de la cara y que asuma las críticas cuando lleguen. Ciertamente, el barcelonismo está todavía dividido entre cruyfistas y anticruyfistas, signo de lo importante que fue su figura en su època de entrenador. Hizo cagadas, manipuló para que pudieran jugar su hijo Jordi (si no fuera su hijo nunca hubiera jugado en el Barça, mirate su carrera futbolística cuando se marchó)y Angoy (que era mejor de jugador de campo que de portero), te acuerdas de "fichajes" como Eskurza, Iván Iglesias, etc? esos jugadores tenían nivel para jugar en el Barça? yo creo que no y se comenta por BCN que muchos fichajes se hacian para beneficiar a su suegro que era representante de jugadores. Tampoco fue correcta la manera de echar del equipo a jugadores como Laudrup (para mi de los mejores jugadores que he visto en directo), condenó a Julio Salinas a jugar en banda, etc. Sin dudar de su conocimiento del fútbol, que sabe y mucho, como persona creo que deja mucho que desear y yo creo simplemente, que si quiere "mangonear" el el Club, que lo haga claramente, dando la cara y asumiendo responsabilidades.
-
Yo si que disfruté con el juego del Dream Team, aunque hay que reconocer que algunos de los títulos que ganó se lograron con "mucha suerte": Las ligas de Tenerife, el gol de Bakero en el último minuto frente al Kaiserlautern….. pero como propuesta de juego era muy buena: marcar un gol más que el contrario. Pero eso es historia y no se puede vivir del pasado. Si Cruyff quiere intervenir en el Barça y el presidente quiere, que se meta de lleno, que de la cara y que asuma las críticas cuando lleguen. Ciertamente, el barcelonismo está todavía dividido entre cruyfistas y anticruyfistas, signo de lo importante que fue su figura en su època de entrenador. Hizo cagadas, manipuló para que pudieran jugar su hijo Jordi (si no fuera su hijo nunca hubiera jugado en el Barça, mirate su carrera futbolística cuando se marchó)y Angoy (que era mejor de jugador de campo que de portero), te acuerdas de "fichajes" como Eskurza, Iván Iglesias, etc? esos jugadores tenían nivel para jugar en el Barça? yo creo que no y se comenta por BCN que muchos fichajes se hacian para beneficiar a su suegro que era representante de jugadores. Tampoco fue correcta la manera de echar del equipo a jugadores como Laudrup (para mi de los mejores jugadores que he visto en directo), condenó a Julio Salinas a jugar en banda, etc. Sin dudar de su conocimiento del fútbol, que sabe y mucho, como persona creo que deja mucho que desear y yo creo simplemente, que si quiere "mangonear" el el Club, que lo haga claramente, dando la cara y asumiendo responsabilidades.
Jo no sé quines proves tens (o teniu) per assertar que Cruyff "mangoneja" al Barça, almenys no n'has (o n'heu) donat cap. Com que jo no en tinc cap, no tinc més remei que rebutjar el que dieu.
De moment, el que jo sé és que Laporta creu en Cruyff futbolísticament parlant i és per a ell un referent. Si a això li unim la bona amistat que tenen és lògic que abans de preguntar-li a un altre, li faça preguntes a Johan Cruyff. És més, si no ho fera seria una temeritat ja que tindre una eminència com Cruyff i desaprofitar-la no sé ben bé per quina estranya raó seria de bojos. Açò és l'únic que sabem cert, la resta són suspicàcies infundades.
Tranquils que si Cruyff vulguera ser Assessor oficial o Director esportiu o qualsevol cosa per l'estil, Laporta estaria encantadíssim. Jo hi ha coses que mai entendré i una de tantes és com de crítica és la massa social barcelonista, fins i tot diria malaltissa. La gent ha de criticar, no té altra feina.
Alguns critiquen que Laporta és massa catalanista, quan el catalanisme polític era una part essencial del seu programa. Altres critiquen la seua bona relació amb Cruyff, quan va ser una de les coses que es va encarregar de dir a la campanya electoral. Tot açò va ser clau per donar-li l'aclaparadora majoria en les darreres eleccions però hi ha molta gent que s'entesta en no respectar les decisions democràtiques dels socis del club.
Això no se fa…
