Article de Toni Mollà sobre la Copa del 37 a "El Periodico"
-
Article del periodista i escriptor melianenc Toni Mollà a "El Periodico":
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=648540&idseccio_PK=&h=090928
http://www.tonimolla.cat/blog.phpEls trofeus que ens deuen
El centenari del Llevant mereix el reconeixement del seu únic títol, la Copa de la República del 1937
TONI Mollà
Els clubs de futbol tenen un valor simbòlic més enllà dels resultats esportius. Els seus escuts representen imaginaris col.lectius i les competicions serveixen de coartada per defensar orgulls o sublimar greuges. Un partit o un títol són molt més que els punts en joc. Els enfrontaments entre els italianos del Boca Juniors i els ingleses i españoles del River Plate reflecteixen una clara escissió social de la ciutat de Buenos Aires. Com les tensions entre els obrers del Flamengo i les elits del Fluminense de Rio de Janeiro. València, doncs, també té la seva ànima dual, tot i que els mitjans de comunicació estiguin intervinguts per la propaganda merengue.
El València CF, antic representant de la burgesia nascuda de l'exportació tarongera, malviu ara com a immobiliària instal.lada en el pelotazo urbanístic i les complicitats oficials. Per la seva part, el Llevant UD, fill del barri popular del Cabanyal i els Poblats Marítims, compleix aquests dies cent anys des que el va fundar José Ballester Gozalvo, un dels polítics valencians més rellevants de l'època republicana.
Certament, el Llevant dels meus amors infantils no ha estat mai l'equip més visible de la ciutat. La seva història està trufada de derrotes i descensos, sempre a un pam del precipici. Però els que vam heretar la sang granota per via genètica li continuem sent fidels encara que sigui per portar la contrària als partidaris del monopoli sentimental. La nostra alegria vicària es concentra en la derrota de tot equip que vesteixi de blanc. Sense títols ni portades en els mitjans, ens hem educat en la tendra melancolia de les causes perdudes i els paradisos imaginats.POTSER PER AIXÒ,
la màxima il.lusió granota és el reconeixement de l'únic títol que hi ha en les nostres vitrines: la Copa de la República del 1937, també anomenada Copa de l'Espanya Lliure. Un títol que se'ns nega malgrat que la Comissió d'Educació i Esport del Congrés dels Diputats va aprovar el 2007 una proposició no de llei en què s'instava la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) a reconèixer –"com a legal i oficial a tots els efectes"-- el Llevant UD com a legítim campió. Una edició copera, és just reconèixer-ho, en què el Barcelona no va participar perquè va preferir fer un tour per Amèrica del Nord per recaptar fons a benefici de la causa republicana.
Mesos abans, el mateix Barça s'havia imposat a la Lliga del Mediterrani, una competició que havien impulsat les federacions catalana i valenciana i en què va participar juntament amb l'Espanyol, el Girona, el València, el Llevant, el Gimnàstic de València, el Granollers i l'Athletic de Castelló. Sigui com sigui, en un partit celebrat a Sarrià ni més ni menys que el 18 de juliol (!) del 1937, ens vam imposar al nostre etern rival, el València, per 1-0 amb els legítims sons de l'Himne de Riego.
Per efectes col.laterals de la guerra civil, la temporada següent no es van celebrar competicions. Però el 1939 es va disputar la primera Copa del Generalísimo, a la qual únicament van tenir accés els clubs de la zona franquista. Sense els equips de Catalunya, Madrid ni València, el Sevilla es va proclamar campió davant el Racing del Ferrol per 6-2 el 25 de juny a Montjuïc. L'Oriamendi i l'encara vigent Himne d'Espanya van servir de música de fons al general Moscardó per entregar un trofeu --¡aquest sí!-- plenament oficial fins avui.ELS DOS
TÍTOLSblaugranes del 37 --el del Llevant UD i el del Barça, respectivament-- van ser anul.lats per just dret de conquista el 1939, derrotat i sotmès l'exèrcit roig. Segons va sentenciar la RFEF el juny passat, "les competicions oficials van ser suspeses durant la guerra civil, de manera que el títol no té validesa".
En aquest context, el president del Barcelona, Joan Laporta, reivindicava fa unes setmanes davant els mitjans de comunicació --però només davant els mitjans-- el reconeixement d'aquella Lliga. A l'espera que la RFEF validi aquells llorers justament i legalment aconseguits, els blaugranes duplicats com un servidor somiem una Supercopa de la Lliga republicana i mediterrània. El centenari del Llevant i el final del mandat de Joan Laporta no podrien tenir millor guinda simbòlica.
Als granotes, com gairebé sempre, en aquest partit ens importaria poc el resultat. Encara que el partit s'hagi de jugar, que la pilota és rodona i capritxosa.
-
clar que si… bonisim larticle!
volem la supercopa, plena de...!y a este... ni camisetas ni trajes, kina vergonya
-
@malilla granota:
clar que si… bonisim larticle!
volem la supercopa, plena de...!y a este... ni camisetas ni trajes, kina vergonya
+1
-
home alguna xorrada com lo "justo derecho de conquista" ja diu, i si no que li ho pregunten a Laporta que vota a favor de que no ens la donaren
-
@3448ymw4:
El centenari del Llevant i el final del mandat de Joan Laporta no podrien tenir millor guinda simbòlica.
El final de mandato de Laporta ya es de por si un premio y una guinda para el futbol.
-
Molt bó, que ens la donen ja.
Però es Llevant ue o levante ud
