Després de superar el enfonsament del diumenge passat, vaig tindre un nerviós pre-partit, una emocionant primera part, un contingut conformisme quan marcà el Barça, un poc de vergonya els darrers 20 minuts, una lamentació pels 2 punts que ens hagueren vingut de PM, més vergonya davant l`espectacle que donaren als animals eixos, gens d'enveja ni felicitat pel triomf català (excepte per l'alivi de no tindre que sentir més als madridistes), un poc de consol en les conversacions amb la gent llevantinista que es trobàrem a l'eixida, una moderada esperança de que la cosa podria anar millor si s'afronten els dos partits així… i a tornar avall amb el resultat de Mallorca, qué voleu que vos diga.
SERGIO, no sé si tenim capacitat per traure-ho endavant per nosaltres mateixos, o amb ajudetes. Pq hi ha algo que diu que el mallorca té que salvar-se siga com siga. I no m'agrada