Per si voleu fer una ullada: Cuando la bandera es el límite

http://goal.com/es/Articolo.aspx?ContenutoId=317716

Ara mateix ho he llegit i la veritat és que la història del mundials i les Euros,etc. oblida a molts cracks que no poden arribar per culpa d'un país en guerra, per fronteres antigues que conformaven pràcticament imperis (Unió Soviètica i Iugoslavia. El millor exemple és al bàsquet, amb tants bons jugadors que ara no són serbis ni russos)), o perquè van ser "nens prodigi" als seus països, on el futbol era un esport molt endarrerit.

Altres com Heargraves van estar llestos i decidiren nacionalitzar-se anglesos o francesos, pel tema colonial, ja que tenien ascendència britànica o francesa. L'exemple d'una frança subcampeona amb Ribery, Sagnol i Barthez com únic francesos (amb gent de Martiniques per exemple) demostra pel meu punt de vista un exemple horrorós des del punt ètic i futbolístic. Si George Weah per exemple hagés actuat així, hauria sigut un jugador més històric encara, però hauria deixat de banda el seu país i la seua cultura, la qual havia sigut expoliada i ridiculitzada pels conqueridors. La majoria d'aquestos nacionalitzats demostren després amb els seus actes la seua moral i l'ànsia de poder i diners que busquen. Dóna el cas de que pareix que és un motiu racial el tema de França, però si un jugador és negre o asiàtic i ha sigut educat segons els franceso i a soles vol saber coses respece a França, perfecte. Crec a més que algun jugador més de França me deixe de la llista, siguen nascut enllà. Per a mí els exemples de Kubala, Di Estéfano o Eusebio...no són molt d'alabar 🤒
Altres com Donato o Pizzi...portaven ja tant ací que, ja majors els va sortir l'oportunitat i mira, com Senna. Però Pernia que se considera argentí (i normal que és) no sé què pinta en la selecció a un mundial. No m'agrada una selecció que siga un equip de futbol, ens falta la llei Bosman.

No sé què opineu vosaltres, o si vejeu que falten jugadors en aquest article. El tema principal és jugadors que s'han prdut cites internacionals per culpa de situacions extrapersonal, que m'he esplaiat amb el tema de les nacionalitzacions i les seleccions

Miralles

Hecha la ley…
Y supongo que la cosa irá a más con el paso del tiempo.
En el caso de España, seguro que en las próximas generaciones veremos varios casos como el de Francia, con descendientes de los inmigrantes que han llegado en los últimos años.
Pero bueno, hay que entenderlo y respetarlo como algo normal dadas las circunstancias actuales del mundo. Y si ocurre como en Francia, incluso es posible que la selección española dé un salto de calidad.

Veig Espanya a tots llocs…

El tema d'Espanya me dóna igual la veritat, per això deia que intentava parlar més amb els forers sobre mítics que s'han perdut mundials, o que mai han jugat un millor dit, per culpa de la seua selecció.

rana baileys

El problema es que, a diferencia de Francia e Inglaterra, España dejó de ser un pais colonial a finales del siglo XIX, con la única excepción de Guinea Ecuatorial y el Sahara Occ. que no son, precisamente viveros de futbolistas.
Hasta 1960, cuatro días,como quien dice, Africa se la repartían ingleses y franceses, y las potencias coloniales firmaron numerosos convenios que favorecían la libre circulación a la metrópoli.
El que Drogbá nunca pueda ser campeón del mundo ya es una cuestión anecdótica…

@Rana Baileys:

El problema es que, a diferencia de Francia e Inglaterra, España dejó de ser un pais colonial a finales del siglo XIX, con la única excepción de Guinea Ecuatorial y el Sahara Occ. que no son, precisamente viveros de futbolistas.
Hasta 1960, cuatro días,como quien dice, Africa se la repartían ingleses y franceses, y las potencias coloniales firmaron numerosos convenios que favorecían la libre circulación a la metrópoli.
El que Drogbá nunca pueda ser campeón del mundo ya es una cuestión anecdótica…

Ja, però com que jo parlava de casos com els de Rian Gigs, Arveladze o Jari Litmanen…

Res, volia fer un recordatori de jugadors de tanta classe que ai han tingut la sort d'arribar on ho van fer modestos com Romania, Bulgaria (EEUU '94), la Portugal de Figo i Rui Costa finalment (mira que els va costar i amb aquella generació se quedaren encara a les portes d'una Eurocopa), etc.

George Best: Irlanda del NOrte
Tahamata: Holanda
Laudrup: mundial del 94 con Dinamarca

Ales

kaladze o mardavikia