Davant de les crisis, cal ser sensats

Invitado

És comprensible i natural el nerviosisme que tenim tots davant de la situació que està patint el Llevant. També és cert que hem passat per unes atres situacions semblants durant la nostra història recent. I de tots és sabut que en situacions de crisis com l'actual la sensatea i la templança són fonamentals.

Els jugadors que han quedat en la plantilla han demostrat de sobra la seua professionalitat i han defés en orgull el nostre escut a pesar d'una situació molt adversa. ¿Algú de nosatres hauria soportat una situació aixina en el nostre treball? Han donat un eixemple de compromís i paciència, en una situació extrema han donat la talla (yo crec que per respecte a l'afició) i crec que els hem d'estar eternament agraïts. I per supost ser comprensius en la decisió que han pres. En la meua opinió mereixen una ovació monumental quan ixquen al camp el dumenge. I més després del partidaç que jugaren en Sevilla.
El Consell. Independentment de les relacions de poder que hi haja dins i en relació a Villarroel —açò no són més q especulacions gratuïtes— estan donant la cara en una situació dramàtica. ¿Qué voleu que vos diga? Yo em pose en el seu lloc i me n'aniria a ma casa. Crec que estan fent lo que poden i la decisió de la plantilla no crec que vaja contra ells.
Chicotets accionistes. Chapeau. Estan fent lo que han de fer. Velar per la transparència en les operacions i negociacions que estan duent-se a terme… en la mida que els deixen.
Ajuntament. Estic totalment d'acort en un dels últims posts de Magdaleno. L'Ajuntament s'hauria de dedicar a gestionar correctament la ciutat i no a tapar els abismes econòmics d'una empresa privada. Pero no podem oblidar l'agravi comparatiu (flagrant) respecte al VCF. Ni el compromís de les institucions en les empreses que tenen una gran repercusió social —la Ford d'Almussafes, per eixemple, pràcticament la subvenciona la Generalitat— i el Llevant per massa social, per simpatisants i per lo que representa la seua història quasi centenària mereixia un atre tracte. No dic que hagueren de donar un chec en blanc, pero segur que podrien haver fet molt més per a, en este situació, posar en valor el nostre patrimoni, que encara és molt. I ademés ho han promés repetides voltes. Crec q l'Ajuntament no ha de donar un chec en blanc, pero podria fer molt més de lo que està fent.
Villarroel. Evidentment és el gran culpable de la situació. Ningú dubta ya que la seua gestió econòmica és lo que nos ha dut a este moment de dramatisme i incertea. Tampoc crec que hi haja que fer més sanc al respecte. Villarroel és passat. I ningú hauria de consentir que tornara a tindre la tentació de deixar de ser-ho.
L'afició. Junt en els jugadors i el consell som la gran víctima d'esta situació. I tenim molt qué dir en esta situació: si estem units i som sensats.

És només l'opinió d'un granota. Una més.

rana baileys

Em sembla molt bé el que has escrit, però jo, personalment, mai he estat assenyat, i no vaig a començar ara.

Invitado

Puix un moderador hauria de tindre un poc de trellat, home!!! Jajajaja

Invitado

@Shack:

És comprensible i natural el nerviosisme que tenim tots davant de la situació que està patint el Llevant. També és cert que hem passat per unes atres situacions semblants durant la nostra història recent. I de tots és sabut que en situacions de crisis com l'actual la sensatea i la templança són fonamentals.

Els jugadors que han quedat en la plantilla han demostrat de sobra la seua professionalitat i han defés en orgull el nostre escut a pesar d'una situació molt adversa. ¿Algú de nosatres hauria soportat una situació aixina en el nostre treball? Han donat un eixemple de compromís i paciència, en una situació extrema han donat la talla (yo crec que per respecte a l'afició) i crec que els hem d'estar eternament agraïts. I per supost ser comprensius en la decisió que han pres. En la meua opinió mereixen una ovació monumental quan ixquen al camp el dumenge. I més després del partidaç que jugaren en Sevilla.

El Consell. Independentment de les relacions de poder que hi haja dins i en relació a Villarroel —açò no són més q especulacions gratuïtes— estan donant la cara en una situació dramàtica. ¿Qué voleu que vos diga? Yo em pose en el seu lloc i me n'aniria a ma casa. Crec que estan fent lo que poden i la decisió de la plantilla no crec que vaja contra ells.

Chicotets accionistes. Chapeau. Estan fent lo que han de fer. Velar per la transparència en les operacions i negociacions que estan duent-se a terme… en la mida que els deixen.

Ajuntament. Estic totalment d'acort en un dels últims posts de Magdaleno. L'Ajuntament s'hauria de dedicar a gestionar correctament la ciutat i no a tapar els abismes econòmics d'una empresa privada. Pero no podem oblidar l'agravi comparatiu (flagrant) respecte al VCF. Ni el compromís de les institucions en les empreses que tenen una gran repercusió social —la Ford d'Almussafes, per eixemple, pràcticament la subvenciona la Generalitat— i el Llevant per massa social, per simpatisants i per lo que representa la seua història quasi centenària mereixia un atre tracte. No dic que hagueren de donar un chec en blanc, pero segur que podrien haver fet molt més per a, en este situació, posar en valor el nostre patrimoni, que encara és molt. I ademés ho han promés repetides voltes. Crec q l'Ajuntament no ha de donar un chec en blanc, pero podria fer molt més de lo que està fent.

Villarroel. Evidentment és el gran culpable de la situació. Ningú dubta ya que la seua gestió econòmica és lo que nos ha dut a este moment de dramatisme i incertea. Tampoc crec que hi haja que fer més sanc al respecte. Villarroel és passat. I ningú hauria de consentir que tornara a tindre la tentació de deixar de ser-ho.

L'afició. Junt en els jugadors i el consell som la gran víctima d'esta situació. I tenim molt qué dir en esta situació: si estem units i som sensats.

És només l'opinió d'un granota. Una més.

Pamplinas. Este consejo no se va porque no saben cual es el significado de la palabra DIGNIDAD. Villarroel no es pasado, sigue en el club, bien mediante los indignos que perpetuan su memoria y sus formas o controlando sus bolsillos y sus mentes.