Quiero que mi 3ªcamiseta sea la senyera como la de los xotos

@Vallejo:

¿ Pero que senyera nos pondriamos, la Valenciana o la de Aragon?

Porque yo de aragones, tengo poquito, eh?

Amb l'escut eixe al mig?, no, no. La de l'any 1238 que està l'ajuntament de València (malgrat Dolores Garcia Broch) o com a molt, la del Consell Preautonómic del País València, la primera oficial que tinguerem en el segle passat.

Kahn

Tan solo 1 puntualización…

REAL SENYERA solo hay una. La de azul, rojo y amarillo. Sin estrellitas...la bandera coronada en su franja azul.
La de Aragón no es senyera...ni mucho menos la de los vecinos del norte...como mucho eso es 1 pendón.

A Catalunya a la quatribarrada li diuen "senyera".

Per puntualitzar, només.

Jezie

@Vinatea:

@Vallejo:

¿ Pero que senyera nos pondriamos, la Valenciana o la de Aragon?

Porque yo de aragones, tengo poquito, eh?

Amb l'escut eixe al mig?, no, no. La de l'any 1238 que està l'ajuntament de València (malgrat Dolores Garcia Broch) o com a molt, la del Consell Preautonómic del País València, la primera oficial que tinguerem en el segle passat.

O com la de l'escut de la ciutat de València (abans i després de q Pere el Ceremoniós la coronase)… o millor encara... com la de l'escut de la Generalitat... no???

Kahn

@Cullerot:

A Catalunya a la quatribarrada li diuen "senyera".

Per puntualitzar, només.

Es 1 mala utilización del término o un acto de "apoderamiento" más. Según cada 1 lo kiera ver.
Puntualización puntualizada

Cartman Granota

@Kahn:

Tan solo 1 puntualización…

REAL SENYERA solo hay una. La de azul, rojo y amarillo. Sin estrellitas...la bandera coronada en su franja azul.
La de Aragón no es senyera...ni mucho menos la de los vecinos del norte...como mucho eso es 1 pendón.

Completamente de acuerdo…

En cuanto a utilizarla como tercera equipación del Levante..NO, NO , y NO

es mas, no deberia ni utilizarla el Valencia, que lo unico que hace es mezclar el sentimiento del futbol (si es que los xotos saben lo que es) con otros sentimientos o ideales...

Y que encima le pongan una marca de coches japoneses... eso si que es para que se les caiga la cara de vergüenza...estos xotos son capaces de poner publicidad en la basilica de la Virgen

@Kahn:

@Cullerot:

A Catalunya a la quatribarrada li diuen "senyera".

Per puntualitzar, només.

Es 1 mala utilización del término o un acto de "apoderamiento" más. Según cada 1 lo kiera ver.
Puntualización puntualizada

Bo si no et fies del Fabra o del diccionari de l'IEC, podies anar al diccionari de la RAE i comprovar que és "Señera" i després parles "d'apoderamiento", del tema de la paella no parle ja que tothom sap que ens la, perdó, mos la furtaren fa molts anys, però parlar "d'apoderamiento de la senyera" .

@Kahn:

Es 1 mala utilización del término o un acto de "apoderamiento" más.

Sense ànim de massa polèmica, però resulta que soc afeccionat a la Vexil·logia.

El mot "senyera", derivat etimològicament de "senya" als voltants del segle XIV, no és privatiu de cap estendard determinat: és un dels noms que es pot donar a certs tipus de bandera, com ho son igualment gonfanó, pavelló, guió, penó i gallardet.
Així, no té sentit discutir si són catalans o valencians qui empren malament el terme o qui s'han ensenyoriscat d'ell. Senzillament, no hi ha una única senyera. Tranquil, doncs, que si a Catalunya dessignen a la seua bandera com Senyera, ningú et vol furtar la paella.

Però ja que et veig interessat per la senyera valenciana, et faré memòria del que declamaven els poetes de la Renaixença valenciana en esmentar-la.

El 1885, Teodor Llorente publica el seu "Llibret de versos", i a la poesia "A la Senyera" diu: drap gloriós d'or y de grana / que corona el Rap penat.
No parla de cap blau. Un oblit, potser? Escoltem als seus companys poetes: Constantí Llombart (los pals… grochs y vermells), Eduard Martínez Ferrando (la magnífica oriflama), Vicent Tomàs i Martí (un llaurador amb la bandera dels quatre pals rojos en camper daurat), Carles Salvador (penó sang-i-barrat; banderes barrades; una Senyera daurada i vermella; Senyera feta amb roigs i grocs; els roigs i els grocs de senyeres -sang bullent i caliu d'ors-), Miquel Duran i Tortajada (ensenyes... barrades), i amb gran concreció, Guillem Renat (Josep Giner): ... s'ha conservat el costum vuitcentista d'unir la bandera al pal mitjançant un tros de drap de color, generalment blavós... A València els valencianistes provincians creuen que la llista de color serveix per diferenciar la bandera valenciana de la catalana. Els pobrets no saben ni com era la bandera valenciana medieval! Centenars de vegades està escrit... que la bandera valenciana són quatre pals sobre camp d'or. Per a res s'aludeix a cap color més... Cal usar la bandera valenciana sense dibuixets ni flocs, ni pols, ni cap afegitó més o menys blavós... (1933).

En fí, com sempre recomana Vinatea, pegar una volta pel Palau de la Generalitat i veure els seus quadres també és excel·lent per a fer pedagogia. Així com observar la misteriosa transformació de l'escut de la Cambra de Navegació i Comerç a partir del 1978 o altres molts exemples que, per a no allargar-nos, ens estarem d' afegir.

@Kahn:

Es 1 mala utilización del término o un acto de "apoderamiento" más.

Sense ànim de massa polèmica, però resulta que soc afeccionat a la Vexil·logia.

El mot "senyera", derivat etimològicament de "senya" als voltants del segle XIV, no és privatiu de cap estendard determinat: és un dels noms que es pot donar a certs tipus de bandera, com ho son igualment gonfanó, pavelló, guió, penó i gallardet.
Així, no té sentit discutir si són catalans o valencians qui empren malament el terme o qui s'han ensenyoriscat d'ell. Senzillament, no hi ha una única senyera. Tranquil, doncs, que si a Catalunya dessignen a la seua bandera com Senyera, ningú et vol furtar la paella.

Però ja que et veig interessat per la senyera valenciana, et faré memòria del que declamaven els poetes de la Renaixença valenciana en esmentar-la.

El 1885, Teodor Llorente publica el seu "Llibret de versos", i a la poesia "A la Senyera" diu: drap gloriós d'or y de grana / que corona el Rap penat.
No parla de cap blau. Un oblit, potser? Escoltem als seus companys poetes: Constantí Llombart (los pals… grochs y vermells), Eduard Martínez Ferrando (la magnífica oriflama), Vicent Tomàs i Martí (un llaurador amb la bandera dels quatre pals rojos en camper daurat), Carles Salvador (penó sang-i-barrat; banderes barrades; una Senyera daurada i vermella; Senyera feta amb roigs i grocs; els roigs i els grocs de senyeres -sang bullent i caliu d'ors-), Miquel Duran i Tortajada (ensenyes... barrades), i amb gran concreció, Guillem Renat (Josep Giner): ... s'ha conservat el costum vuitcentista d'unir la bandera al pal mitjançant un tros de drap de color, generalment blavós... A València els valencianistes provincians creuen que la llista de color serveix per diferenciar la bandera valenciana de la catalana. Els pobrets no saben ni com era la bandera valenciana medieval! Centenars de vegades està escrit... que la bandera valenciana són quatre pals sobre camp d'or. Per a res s'aludeix a cap color més... Cal usar la bandera valenciana sense dibuixets ni flocs, ni pols, ni cap afegitó més o menys blavós... (1933).

En fí, com sempre recomana Vinatea, pegar una volta pel Palau de la Generalitat i veure els seus quadres també és excel·lent per a fer pedagogia. Així com observar la misteriosa transformació de l'escut de la Cambra de Navegació i Comerç a partir del 1978 o altres molts exemples que, per a no allargar-nos, ens estarem d' afegir.

Fonseca 5

1-No al equipatje amb els colors de la bandera de Burriana.
2- Per a alguns que escriuen al foro. El terme "Catalanista" se sol utilitzar per alguns valencians per a calificar a algunes persones interesades per la cultura (que no es lo mateix que ser cult) , interesades perque siguen els especialistes (en este cas filolegs) els que dictaminen sobre les normes i axiomes que deuen regir una ciencia, igual que en el mon de la medicina esta mal vist el intrusisme del curanders i dels frikis diversos que s´aprofiten de les malalties alienes, igual que cap persona "sensata" li receptaria un medicament a un malalt, tampoc debem deixar que cap persona que no siga filoleg estiga definit les nostres normes ortográfiques.

En definitiva, si el que se preocupa per viure a una societat més culta, en la que la universitat estiga present a la nostra vida, y no per a menysprearla, es "catalaniste", que siga benvingut el terme i els catalanistes. (encara que jo utilitzaria un altre terme).