El que costa el règim del 78
-
@rana-baileys Que bé que t'has explicat i com confon la gent estat i règim.
I t'ho dic jo que no he conegut el franquisme, però per a tu, deu ser un déjà vú.
-
Per als que encara pensen que "l'afer de Catalunya" és una qüestió bàsicament de "nacionalistas españoles vs nacionalistas catalanes" i no "d'esquerra vs dreta", quan fonamentalment va de la segon qüestió.
Editorial de Vicent Partal:
Rivera, acorralat per un Íbex que torna a creure en el PSOE
El capitalisme d’amics espanyol té, entre més característiques peculiars, una interferència constant entre política i empresa. Entre política parlamentària i empresa parastatal –privada per als beneficis, pública per a les pèrdues i en qualsevol cas sempre dependent del BOE i per tant de les decisions dels partits.
La sincronització de poder entre aquestes dues estructures fa que sovint es confonguen, perquè la major part de les empreses de l’Íbex no depenen del mercat i prou sinó de la regulació política d’aquest mercat; i els partits viuen engreixats per les empreses regulades en un cercle maleït que té el seu símbol més evident en les portes rotatòries. Tots els estudis seriosos sostenen que pel cap baix 23 empreses d’aquest índex tenen en el sector públic i en les seues decisions el factor clau de negoci.
Aquest procés va començar amb el procés de privatització sui generis de les grans empreses estatals del franquisme, que acabaren a la fi dels anys noranta a l’òrbita dels dos principals partits polítics espanyols, PP i PSOE. Durant anys, aquestes empreses van acceptar un paper secundari respecte del govern, però quan el bipartidisme es va posar en qüestió, l’Íbex es va sentir prou fort per a intentar l’assalt directe també al poder polític, fet que l’ha menat a crear un catàleg de partits Frankenstein que sobre el paper havien de resoldre la important crisi de legitimitat del sistema, però que a la pràctica compliquen encara més, si és possible, la situació. El desgavell de Ciutadans, que creixerà aquests dies, n’és l’exemple màxim.
Quan apareixen el moviment independentista (2010-2012) i el moviment del 15-M (2011) el sistema polític espanyol, tot d’una, trontolla perquè per primera vegada pren cos un qüestionament total del sistema postfranquista. L’estabilitat, o més ben dit el control social intens, que aportaven els dos partits dinàstics, si calia amb la crossa de CiU i PNB, es posa en qüestió. I es posa en qüestió just en el moment que la monarquia, el centre neuràlgic del règim, passa la pitjor crisi –amb el creixement del cas Nóos, a partir del 2012.
El moment coincideix amb la consolidació del duopoli televisiu d’Atresmedia i Mediaset, també a partir del 2011. Aquests dos grups controlen (segons les xifres del 2018) el 83% dels ingressos del negoci televisiu a l’estat espanyol, i acaparen el 95% de la publicitat de la televisió privada. Això els converteix en unes màquines de poder comunicatiu sense parió. La prova més evident és que les contínues queixes dels organismes reguladors no han estat mai escoltades pels governs successius, que en canvi han anat augmentant la seua dependència del duopoli alhora que li satisfeien totes les demandes per mirar de tenir-lo al costat en el moment clau.
Però en la mesura que Atresmedia i Mediaset anaven afermant el seu poder mediàtic gegantí, s’anaven tornant eines de conformació de l’opinió pública i del poder polític. I han après a participar en operacions per alterar-lo. Des del poder públic mateix o des del món de l’empresa.
Per exemple, l’adquisició –l’estiu del 2012– de la Sexta, cadena amb fama de progressista, per part d’Antena 3, òbviament conservadora, crea les condicions perquè la dreta mediàtica catapulte Pablo Iglesias. Cal recordar, perquè és molt sospitós, que la Comissió de la Competència espanyola es va oposar completament a aquesta adquisició, però que Soraya Sáenz i Mariano Rajoy varen pugnar per fer possible la compra.
Iglesias comença a ser conegut el 2013, quan assisteix com a convidat a Intereconomía (això ara s’ha oblidat) i poc després salta a La Sexta, que el fa famós. A partir d’aquell moment, sobretot a ‘La Sexta noche’, la presència de Pablo Iglesias és constant. Hi obté tanta promoció que ara la seua queixa justificada contra el paper manipulador dels mitjans pot arribar a semblar cínica. La baralla permanent amb els periodistes feixistes que li posaven al davant el catapultà com a líder mediàtic indiscutible de l’esquerra espanyola. Tant que el competidor d’Atresmedia, Mediaset, contraataca fitxant-lo també com a tertulià de ‘Las mañanas de Cuatro’. Amb això la seua presència en les pantalles es fa gairebé permanent i ell, amb molta habilitat, ho comença a aprofitar políticament.
De fet, és en una tertúlia de Cuatro que anuncia que pensa a anar a les eleccions europees ‘per a fer-ne fora el PP i el PSOE’. I ho fa atacant amb una duresa mai vista els socialistes i maldant clarament per erosionar-los. I el 2014 es presenta, efectivament, al capdavant de Podem, un partit acabat de crear, i obté cinc escons, cosa que sorprèn gairebé tothom.
El CIS, després d’aquelles eleccions, li dóna el 15% de la intenció de vot a les eleccions espanyoles. Però el pànic s’apodera de l’Íbex quan el CIS del gener del 2015 ja preveu que obtindrà el 23% dels vots, i superarà el PSOE però amb la possibilitat de formar-hi govern. Podem no és l’Íbex, això és evident. Però sense el suport mediàtic de l’Íbex, i concretament del duopoli televisiu que en forma part directament i indirecta, Pablo Iglesias no hauria arribat tan de pressa tan lluny, amenaçant l’estabilitat política, que en definitiva és l’única cosa que realment interessa el capitalisme d’amics.
De manera que l’espant pel monstre que havien creat va derivar en el contraatac: frenant la presència permanent d’Iglesias a la televisió però fabricant un altre monstre.
Hi ha raons de sobres per a pensar que l’Íbex somniava que Podem erosionaria el PSOE per a permetre un govern més tranquil al PP, assetjat pertot arreu a causa de la corrupció. Cosa que a Podem ja li anava bé. Però els creadors de la maniobra un dia van descobrir, espantats, que entre la societat la proposta de Podem i la vaporosa idea de la ‘nova política contra la vella política’ tenia èxit i que amb això el règim sencer se’n podia anar en orris –encara més per la coincidència de la crisi per la independència de Catalunya i el desballestament de la monarquia que va obligar Juan Carlos a amagar-se discretament a partir del juny del 2014, després d’abdicar.
La necessitat del moment, la va fer pública Josep Oliu, del banc que porta el nom de la ciutat de Sabadell, quan va dir en una conferència, precisament el 24 de juny del 2014: ‘Necessitem un Podem de dretes, que el que hi ha ara ens fa por.’
Repassem les dades fins ací perquè són importants:
—El 2013 Pablo Iglesias comença a aparèixer a la televisió.
—El 2014 Podem es presenta a les eleccions europees –Iglesias ho anuncia a la televisió– i aconsegueix cinc escons, cosa que sorprèn tothom.
—En aquell moment, i dies després de l’abdicació de Juan Carlos, Josep Oliu demana un Podem de dretes.
—El gener del 2015 el CIS situa Podem davant el PSOE i amb possibilitats de governar, just l’any que el PP es troba obligat a convocar eleccions.
—Les eleccions es retarden tant com es pot, fins al desembre, mentre l’Íbex s’escarrassa a trobar una alternativa de partit de nova política, que frene Podem perquè ha anat massa lluny i més que erosionar el PSOE amenaça de guanyar les eleccions.
Arribats ací, davant la perspectiva de no tenir temps de crear un partit que puga competir realment amb Podem en l’àmbit d’allò que en diuen la ‘nova política’, va aparèixer Ciutadans, en bona part pel desconeixement a Espanya d’allò que era realment, com l’opció possible i ràpida. Era un partit que ja tenia líder i estructura a Catalunya, que d’ençà del 2014 començava a provar d’expandir-se més enllà del Principat i que podia semblar nou fora de Catalunya. L’estiu del 2015, mig any abans de les eleccions espanyoles, Albert Rivera anuncià que no es presentaria més a les eleccions catalanes i Ciutadans passa a ser el partit a promocionar pel duopoli televisiu i per la resta del poder mediàtic, de vegades de manera tan patètica que fa riure i tot, com en el cas del diari El País.
La maniobra funciona de primer i després de les eleccions del desembre del 2015 el resultat condueix a un pacte de govern signat entre el PSOE i Ciutadans que l’Íbex lloa en tots els altaveus possibles i que es concreta el febrer del 2016. S’ha esquivat el possible govern bolivarià de Podem i el PSOE el podran lligar curt gracies a Ciutadans. Però Podem no ho accepta i provoca noves eleccions.
Aleshores arriben les eleccions del juny del 2016, en què Rajoy puja i Sánchez i Rivera baixen. Tanmateix, Ciutadans continua evitant que tot el vot nou vaja a parar a Podem i amb això impedeix que Pablo Iglesias puga aspirar a la presidència. Rajoy es veu com una solució raonable i aconsegueix el suport de Ciutadans per a anar tirant, per bé que acaba perdent tot el crèdit per la corrupció i la mala gestió de la crisi catalana. Això porta a la moció de censura del 2018, la primera que es fa a Espanya. En aquell moment. l’error estratègic de l’independentisme, que regala els vots a Pedro Sánchez, l’encimbella a una posició de privilegi que aprofitarà ràpidament per consolidar el seu poder i aconseguir un bon resultat, magnífic, a les eleccions del mes d’abril passat.
Resultat que venia, a més, amb un govern de coalició possible, pel nombre d’escons, amb Ciutadans. Un govern que ja s’havia intentant tres anys abans i que podia garantir quatre anys d’una relativa calma a l’Íbex i en una Comissió Europea cada volta més preocupada per la situació de l’estat espanyol. Jo mateix vaig explicar aquell dia: ‘La pressió per un gran pacte de govern entre PSOE i Ciutadans serà enorme, aquestes setmanes. És el govern somniat per l’Íbex i la Comissió Europea.’ Però també vaig dir que ‘el problema és que justificar un tomb d’aquesta dimensió no és gens fàcil, com Sánchez ja va veure ahir mateix quan els seus el van escridassar exigint-li que no pactàs amb Rivera’.
Passada la triple cita electoral posterior, tanmateix, tothom ja assumeix que el pacte ha de ser amb Rivera. I ací és on salta la sorpresa. Potser els qui el van catapultar no el coneixien prou, però Rivera, que per naturalesa és un personatge de l’extrema dreta més agressiva, se’l creu, el tripartit amb Vox i el PP, i ara és ell el qui no vol pactar amb el PSOE. I la irritació del gran poder estatal amb el xiquet que havien posat d’encarregat és l’explicació de tanta dimissió, de tanta pressió, de tanta escissió i de tanta maniobra fosca d’aquestes darreres hores. Si Rivera s’oposa al pacte amb el PSOE, Rivera morirà –metafòricament, és clar. Perquè l’Íbex ja fa sis anys que procura trobar una fórmula d’estabilitat política per a l’estat espanyol, per a poder continuar fent els seus magnífics negocis que depenen tant de l’existència d’un pressupost estable, i ara que la té a la mans el problema no serà un líder fràgil i descontrolat que poden fer caure en qualsevol moment amb un sol vídeo.
Però alerta. Aquesta gent ja s’ha demostrat incapaç de casar els seus desigs i els Power Point dels seus spin doctors amb la política real. I això els ha fet reflexionar, que no són babaus. Al cap i a la fi, en aquests anys bàsicament han promocionat dos monstres seguits, Iglesias i Rivera, dos personatges inestables i capriciosos que han alçat i enfonsat els seus projectes, en bona part perquè són dos egòlatres d’una mida monumental. I la inestabilitat és més gran que mai. De manera que amb el PP fora de joc per la corrupció i per l’acostament a Vox, i amb les aventures de la nova política qüestionades i desacreditades, l’Íbex ja veu clar que el pal de paller d’Espanya és i serà el PSOE, una altra vegada, com ho va ser als anys vuitanta. Després de tant de fracàs, pensen, val més boig conegut. I és en aquest context que resulta literalment al·lucinant que l’independentisme, o si més no un partit independentista, puga ni tan sols arribar a considerar d’apuntalar-lo i deixar-lo governar. Perquè Sánchez, Pedro, és, literalment, el darrer roc que el règim té a la faixa.
-
@blaugranota, els que manegen els fils de les marionetes. Aquests que ningú veu, però que existeixen. Als quals ningú vota, però governen.
L'essència del capitalisme i la "democràcia" liberal.0Refets de l'enclusa del advers
de la ma d'un somni que torna
units per l'amor a uns colors
tot cor des de 1909
1 Respuesta
-
@rana-baileys Estic d'acord però el "capitalisme espanyol" que sosté la "democràcia liberal" és molt pitjor que el d'altres "democràcies liberals". Ací es rescaten bancs amb diners públics, es rescaten autopistes (radials de Madrid) amb diners públics... és a dir, és un capitalisme que només guanya diners, quan en perd la "democràcia liberal espanyola" a sobre es dedica a sagnar a la població. Això no passa a Suècia, a Noruega, a Dinamarca... va més enllà de la dicotomia "democràcia liberal" vs "democràcia popular" per això a Catalunya té tanta tirada l'independentisme i en general el moviment contrari al règim del 78.
-
@blaugranota dijo en El que costa el règim del 78:
@rana-baileys Estic d'acord però el "capitalisme espanyol" que sosté la "democràcia liberal" és molt pitjor que el d'altres "democràcies liberals". Ací es rescaten bancs amb diners públics, es rescaten autopistes (radials de Madrid) amb diners públics... és a dir, és un capitalisme que només guanya diners, quan en perd la "democràcia liberal espanyola" a sobre es dedica a sagnar a la població. Això no passa a Suècia, a Noruega, a Dinamarca... va més enllà de la dicotomia "democràcia liberal" vs "democràcia popular" per això a Catalunya té tanta tirada l'independentisme.
Es pot dir amb poques paraules: Sistema similar, diferent ubicació.
"Democràcia liberal" a l'espanyola. És a dir, de segona divisió.
I per si a algú li consola, també n'hi ha de 2B i de tercera.
-
Me lo he leído todo, puedo estar de acuerdo con ciertas cosas pero nada de ello justifica que me trague el cuento de que el independentismo es una cuestión fundamentalmente de izquierda vs derecha.
Tampoco sé de qué me extraño, para algunos todo vale con tal de justificar el nacionalismo. El suyo, eso sí.
-
@Malcontent dijo en El que costa el règim del 78:
Me lo he leído todo, puedo estar de acuerdo con ciertas cosas pero nada de ello justifica que me trague el cuento de que el independentismo es una cuestión fundamentalmente de izquierda vs derecha.
Tampoco sé de qué me extraño, para algunos todo vale con tal de justificar el nacionalismo. El suyo, eso sí.Por supuesto que no. La cuestión es mucho más compleja.
-
Ya, pues explícaselo al que ha dicho que la cosa va 'fonamentalment' de esa cuestión. Es amiguito tuyo, a ti sí te lee con atención.
-
@Malcontent Rana i jo no som clons, saps? Com ha dit ell és molt més complex, però jo opine que és fonamentalment una qüestió d'esquerra vs dreta, basicament perquè els partits unionistes estan escorats a la dreta i els partits independentistes estan escorats a l'esquerra. Que hi ha nacionalisme al darrere? Obviament, però per això un representa el nacionalisme d'estat (espanyol) i l'altre el que vol "alliberar-se".
-
¿Y dónde digo yo que seáis clones? Tan solo hago referencia a lo evidente: en este tema vais de la mano.
El por qué opinas que esto va de izquierdas o derechas ya lo hemos debatido y paso de intentarlo de nuevo. No me vas a vender la moto del nacionalismo bueno y el malo, sobre todo cuando curiosamente el bueno es el que te interesa a ti.
-
@Malcontent dijo en El que costa el règim del 78:
¿Y dónde digo yo que seáis clones? Tan solo hago referencia a lo evidente: en este tema vais de la mano.
El por qué opinas que esto va de izquierdas o derechas ya lo hemos debatido y paso de intentarlo de nuevo. No me vas a vender la moto del nacionalismo bueno y el malo, sobre todo cuando curiosamente el bueno es el que te interesa a ti.Yo tampoco tengo ninguna gana de volver al tema.
La palabra "nacionalismo" es tan amplia que en ella caben muchas cosas.
Los hay monolíticos, transversales...
Pero como el mundo existe más allá de la península Ibérica, en esto me da por mirar mucho a nuestra América Latina.
Podría poner casos de movimientos y personajes que alentados por ese concepto han llevado a cabo obras bastante reconocibles.
Y desde luego, si los nombro, muy poca gente, quizá nadie, se atreva a decir que son de derecha.
Pero repito, el tema está demasiado trillado en el foro y me resulta cuesta arriba volver sobre él.
-
A todos nos resulta cuesta arriba, porque nos tendemos a repetir.
Lo que has dicho me suena, pero creo que independientemente de las consecuencias positivas (también negativas) que haya podido provocar alguien alentado por el nacionalismo... la cuestión de fondo o la que me importa en este caso es su planteamiento. Es incompatible de base con lo mucho que me opongo a dividir entre personas por algo tan abstracto y lamentable como una frontera nacional.
-
Me temo @Malcontent que por mucho que vivas, no llegarás a ver un Estado Mundial sin fronteras.
Y puede que nunca lo vea nadie, porque el nivel de calentamiento hará inhabitable el planeta antes de fin de siglo.
Y ahí se acabará todo.
Es una temeridad y una inconsciencia traer niños al mundo con ese panorama.
-
En eso puedo estar de acuerdo... pero vaya, sigue sin justificar la apología del nacionalismo y menos aún en nombre de la izquierda. Me parece un sinsentido.
-
@Malcontent dijo en El que costa el règim del 78:
En eso puedo estar de acuerdo... pero vaya, sigue sin justificar la apología del nacionalismo y menos aún en nombre de la izquierda. Me parece un sinsentido.
No trataba de justificar nada. Esa misma frase la podría firmar cualquiera, piense como piense.
Era una reflexión, sin más.
-
Y yo no he dicho que tratases de justificar nada... Era una reflexión, sin más.
-
@Malcontent dijo en El que costa el règim del 78:
En eso puedo estar de acuerdo... pero vaya, sigue sin justificar la apología del nacionalismo y menos aún en nombre de la izquierda. Me parece un sinsentido.
Mira, a mi també em cansa el tema i no continuaré, però no m'agrada que digues coses que no són, puix jo no faig apologia de cap nacionalisme.
Ja ho dèia aquell intel·lectual valencià que no era gens partidari del nacionalisme, però venia a dir en aquell aforisme que un altre nacionalisme li obligava a ser-ho. I este últim si és el que fa l'apologia i a més va lligat a la dreta.
-
@Malcontent dijo en El que costa el règim del 78:
¿Y dónde digo yo que seáis clones? Tan solo hago referencia a lo evidente: en este tema vais de la mano.
El por qué opinas que esto va de izquierdas o derechas ya lo hemos debatido y paso de intentarlo de nuevo. No me vas a vender la moto del nacionalismo bueno y el malo, sobre todo cuando curiosamente el bueno es el que te interesa a ti.Bon intent de blanquejar el nacionalisme d'estat:
Una treballadora de l’aeroport de Palma denuncia un guàrdia civil que li va barrar el pas perquè li parlava en català
Després de dirigir-se en català a un guàrdia civil, aquest va respondre: 'A l'agent de l'autoritat se li ha de parlar en espanyol o no es pot entrar'
https://www.vilaweb.cat/noticies/guardia-civil-discriminacio-linguistica-aeroport-palma/
-
Ya se nota cuánto te cansa y cuánto no quieres continuar, ya.
A mi tampoco me gusta que digas cosas que no son: yo no he dicho en ningún momento que hagas apología del nacionalismo.
Yo el cuento ese de que 'me obligan a ser nacionalista' no me lo trago, ya puede decirlo un intelectual o Belén Esteban. Lo quieras aceptar o no, los dos hacen apología.
Luego no sé a qué narices viene tu enésimo enlace de fuentes afines o eso de que intento blanquear el nacionalismo de estado. Ya te lo he dicho MILLONES DE VECES: el nacionalismo español es terrible porque nos ha traído y nos sigue trayendo grandes desgracias.
Nada de lo que cual justifica el nacionalismo como respuesta al mismo, NADA.
Te puedes cansar de seguir poniendo enlaces de lo que te interesa sobre las más variadas especies de cabestros, pero nada de ello prueba el cuento de que tu nacionalismo es el bueno de la película. Más que nada porque la película entera apesta.
-
@Malcontent Mira si em canse que no et contestaré respecte a la discusió en qüestió. Només et diré una cosa, si pose l'enllaç que pose, això de l'afinitat ho diràs tu, és perquè a la premsa madrilenya ja t'assegure jo que no eixirà. És més fàcil continuar dient-li "nacionalistas" als que precisament ho són menys.
-
Volvamos a la temática del post.
Esto no admite discusión posible:
"La Policía implica al rey Juan Carlos en el caso Pujol
Fuentes policiales aseguran que el CNI habría negociado con la familia Pujol para que no implicase al rey emérito en el caso Gürtel, en concreto, para que no desvelaran que era el titular de una cuenta en Suiza, según publica El Mundo. El papel de la policía en el caso está siendo controvertido y el juez ha abierto una investigación.La fuente está incluída en la noticia.
-
Mira si se cansa que sigue contestando...
Lo de la afinidad no lo digo yo porque sí, es EVIDENTE. Tan evidente como que la noticia SÍ SALIÓ en la 'premsa madrilenya' (lleva exactamente 30 segundos en Google comprobar algo así).
Pero nada, es más fácil continuar defendiendo el nacionalismo que te interesa.
-
@Malcontent Clar, la premsa madrilenya ho publica hores després i via agències (Europa press i EFE), quan jo ho vaig llegir pel matí i ells no dèien ni mu, cantaria massa que no en digueren res passat hores quan la premsa no madrilenya ho publica de fonts pròpies pocs minuts després de passar.
En fi... que sí, que si jo "defiendo el nacionalismo que me interesa", tu "defenses el nacionalisme que t'interessa a tu".
I deixe el tema. Ja sé que contestaràs i diràs l'impertinència de torn, m'és igual, ja vaig tindre prou els passats dies, per a ara vindre tu, després de dies calladet, quina casualitat, a agafar el relleu.
-
Y sigue contestando...
Me encanta como reculas, ahora escudándote detrás de agencias o del día de publicación (ahí pese a tus nueve ediciones del mensaje sigues patinando porque en todos los medios que encuentro sale la noticia con fecha u hora ANTERIOR a la de tu fuente), cuando en todo caso claramente has dicho 'a la premsa madrilenya ja t'assegure jo que no eixirà'.
En fin, que sí, que para defender lo que haces necesitas soltar MENTIRAS como que yo defiendo algún tipo de nacionalismo... y luego el equidistante soy yo, ¿sas? Es evidente (salvo para el ciego que no quiere ver) que critico cualquier tipo de nacionalismo sin ambages, incluido el español que tanto te empeñas en colgarme a mi torticera y torpemente.
Y a ver si es verdad que dejas el tema o es el enésimo simulacro. Como verás, me he limitado a rebartirte cosas con hechos. El de las impertinencias eres tú, con esa tontería final sobre la 'casualitat' y 'agafar el relleu'. No lo tendrás tan fácil conmigo, yo no pierdo el tiempo en insultar o descalificar a la persona: me centro más en rebatir lo que dice con argumentos.
-
I contestaré les vegades que em done la gana, ni tu ni ningú m'autocensurareu.
1r Posa fonts del que dius, perquè no demostres res. El Mundo té data d'hores després que és la que he mirat.
2n Sí, ho han publicat, m'he equivocat en això, perquè moltes vegades no ho fan, però com és un cas tan descarat perquè és UNA TREBALLADORA al que impedeixen anar al treball i no una viatgera era massa descarat.
3r No, tu vas de "equidistante", però d'equidistant no tens res, jo només dic que si jo defense un nacionalisme, tu defenses l'altre.
4t Dius que critiques el nacionalisme espanyol, ah sí! Puix jo no ho veig, en compte de criticar l'actitud del GC de la notícia, tu et dediques a defensar la premsa que li dona suport.
-
Esto es ridículo, ahora hablando de 'autocensura' cuando ERES TÚ quien ha proclamado a los cuatro vientos que no iba a contestar más
1: Las fuentes ya te he dicho que se encuentran fácilmente vía Google, si no te ha dado la gana hacer algo tan básico antes de soltar el disparate de turno como comprenderás no te voy a hacer yo el trabajo. Por cierto, en lo que encuentro de El Mundo pone 'Jueves, 27 junio 2019 - 15:08'`. En tu enlace leo '28.06.2019 10:15'...
2: Celebro que admitas tu error. Todo lo que dices a partir de ahí carece de valor en la discusión que estábamos teniendo.
3: Yo nunca he ido de equidistante, ese es un sambenito que te empeñaste en colgarme y que como tantas otras cosas luego no has sabido apoyar con razones de peso. A la vista está en todas nuestras aportaciones que yo abomino CLARAMENTE Y SIN AMBAGES el nacionalismo español (el que supongo que me achacas) y que tú en cambio sigues a pies juntillas las tesis del nacionalismo catalán.
4: No sé qué carajo dices ahora de que defiendo a la prensa que da apoyo al GC, lo único que he hecho ha sido DESMENTIR CON HECHOS algo que TÚ has dicho y que NO ERA CIERTO. El hecho de que creas que aportar LA VERDAD es equivalente a defender a alguien me demuestra una vez más por qué no merece la pena perder demasiado tiempo aportándote hechos o cosas de valor a la hora de discutir contigo. Pese a ello no me verás jactarme de que ya no te voy a responder más, jeje.
-
@Malcontent I no anava a contestar a impertinències, però tu t'has dedicat a contrargumentar amb falsetats i tinc dret a contestar. I ara ho tornes a fer amb totxos cada vegada més llargs, puix molt bé:
1r Continues sense posar cap font. I ja que t'agrada tant el google, perquè no pugues contradir-me després. És veritat que de premsa madrilenya només ho publica El Mundo i ABC? Perquè jo a EL PAIS no el veig... i quan veus la premsa de dretes publicar això i la premsa que va de progre (i no ho és) que no ho publica, més que denunciar-ho em sembla que és més per dir "la GC si són de los nuestros". Són també els teus Malc? Sí o no?
2n Jo quan m'equivoque ho reconec. Em sembla que no em conegueu.
3r Escolta, si no ets equidistant és totalment incoherent el que estàs dient. Jo abomine del nacionalisme més que ningú, però quan hi ha un "nacionalisme agressiu espanyol" i un contestatari no em pose de cul com fas tu, per tant et posiciones indirectament.
4t No, tu has tingut sort de que esta vegada ho han publicat alguns mitjans, però si no ho hagueren fet òbviament no ho podries haver fet, però tampoc t'hauries mullat al respecte com fas ara. Per això et dic equidistant, perquè sempre et poses de cul, no perquè no sàpiga que esta postura és simplement per posicionar-te indirectament amb l'agressor.
-
Lo de siempre, vamos: yo no quería pero me obligáis!!
Ya te he demostrado quien ha empezado las impertinencias y quien dice las falsedades. Que me saques la longitud de los tochos para argumentar por qué faltas a tu palabra es ya de traca.1: Continuo diciéndote que las fuentes están al alcance de cualquiera, yo no voy a perder más tiempo en demostrarte algo que está ya demostrado sin ir más lejos EN LA MISMA NOTICIA DE EL MUNDO. Toda la chorrada que dices a continuación sobre El País y tus paranoias pues es cosa tuya, yo solo te respondo lo que ya te he dicho MIL VECES: no, no son los míos.
2: Celebro que reconozcas los errores más evidentes, pero no se trata de conocerte más o menos... es que si yo o cualquier cometiera un error tan gordo y tan fácilmente rebatible tampoco quedaría otra que reconocer la evidencia. A no ser que se tenga más cara que espalda, vaya.
3: Escucha tú, yo nunca me he proclamado equidistante. Y decir que abomino de CUALQUIER NACIONALISMO no es nada equidistante porque me posiciona muy directamente, lamento que no te entre en los parámetros de entendimiento y necesites descartarlo como incoherente ya que solo quieres entender la dicotomía español-català. Yo creo que la incoherencia máxima la exhibes tú: "sí, sí, abomino del nacionalismo más que nadie pero... a veces es la única arma frente al nacionalismo agresivo español!!". Esa siempre ha sido la clave de nuestro enfrentamiento y lo que pareces no querer entender: un mal no justifica la defensa de otro. Y creo que defender cierto nacionalismo como rebote es LAMENTABLE, sobre todo cuando se usa frente a alguien que te contesta CON HECHOS y sin defender el nacionalismo español.
4: Me parece triste que llames 'suerte' a lo más básico a la hora de tener cualquier discusión: informarse antes de hablar. Luego ya a tu enésimo intento de desviar la atención mediante hipótesis paranoicas no respondo. Tú sigue ladrando sobre ponerse de culo o posicionarse con el agresor, lo que sea con tal de no aprender la lección.
-
Quina impertinència has tret tu? Jo només sé que després d'una discusió agra amb un forer ara banejat i que no tenia gens de ganes de discutir, apareixes tu. En l'altre fil ja no t'he contestat perquè m'avorreixes i en este ho faré si dius la teua última impertinència però no comentes res del que parlem...
I com no vaig ni a llegir-te el que m'has escrit més enllà de la introducció que fas per no vorem obligat a contestar-te perquè no tingues excusa, simplement et dic que Rana per exemple, a diferència de tu, no es posa de cul i tampoc crec que combregue massa amb l'apologia dels nacionalismes. Però això teu, no cola.
-
La impertinencia la he citado claramente, yo en cambio a ti no te había dicho nada. No tiene sentido que en una discusión CONMIGO me saques a no se qué forero baneado. Es absurdo.
Tampoco tiene nada que ver aquí lo que haga o deje de hacer otro forero que suele compartir tus opiniones, no cuela.
Lo dicho: si tanto te aburro demuéstralo. Yo ya he comentado lo que hemos hablado y ha quedado claro quien tenía razón. Pese a ello, tú has seguido... a ver si esta es la buena o tampoco. Nunca se sabe, porque como a causa del demonio español equidistante matajudíos te ves obligado a contestar y a defender ciertos nacionalismos...
