@juca:
Evidentment son maneres i maneres de vore le futbol. Resulta que per als necessitats de triomfs, o per als que quasi mai han aconseguit res s'impossa el resultadisme per davant de l'espectacle. Per desgràcia cada vegada més, en el que s'ha convertit el futbol que ja es més un negoci que un espectacle esportiu. Això està a l'ordre del dia, les trampes i els xanxullos. El resultat de tot és moltes vegades un futbol ranci de pilotada i avant. Altres -com jo- reclamem un poquet de futbol…FUTBOL, això que és donar 10 o 15 passes, fer triangulacions, buscar el forat, regatejar, obrir a banda... quina llàstima que tinguem que pagar per no vore espectacle sino materialisme. A lo millor per això la gent se pensa pagar lo que val anar al estadi i prefereix anar al teatre.
Puix, em vas a disculpar, però a mi la història esta de l'espectacle, em sona a una estrategia de màrketing, muntada especialment des que les televisions paguen milions i milions d'euros. Per a mi el futbol és passió i competició. Tens raó en que hi han moltes formes de veure o gaudir amb el futbol, però a mi donar 10 o 15 passes o fer triangulacions no em garantix un bon futbol (podem repassar els partits últims contra els xotos, o el de dissabte contra els lladres; no sé què de bonico feren els esmenats equips), em recorda futbol-sala (que m'avorrix prou). Potser a Espanya s'ha agafat un poc de "mal d'altura", i hem passat de tindre al bressol del futbol, l'anglés com a referència per a donar-hi lliçons.
Jo et sóc sincer, jo no vaig a Orriols a veure tiqui-taca, jo vaig a veure guanyar al Llevant.
