100 años de la revolución rusa.
-
Hoy, hace un siglo (según el viejo calendario) la ciudad de Petrogrado amaneció con un nuevo poder, el poder del pueblo.
Si quereis, en este post podemos hablar de las luces y las sombras nacidas de aquella revolución, y por extensión, de los regímenes comunistas surgidos en este siglo. -
Tema complicat. Fins i tot per definir el terme "comunisme". Jo sempre l'he associat, i tampoc sé si és correcte amb el "leninisme". En general tots els moviments leninistes han pecat d'autoritarisme en arribar al poder, a l'URSS es va notar sobretot amb Stalin però llegint posteriorment durant un estiu quatre volums sobre la història de l'URSS vaig comprendre que Lenin també havia purgat a gent marxista, la del Partit Social-Revolucionari Rus. Vaig comprendre que a la història de l'URSS hi havia alguna cosa més que el Partit Boltxevic. Les crítiques de Rosa Lumxemburg cap a la Revolució Rusa vaig comprendre-les aleshores després de llegir eixos quatre volums.
-
Blau, és evident que la revolució russa suposa un abans i un després en la història de la humanitat.
Jo pense que aplicar un sistema col·lectivista en un país retardat i pobre és molt complicat, i mai podria triomfar sense aplicar mesures autoritàries.
El que mai justificaré és l'eliminació física de persones, perquè ningú està legitimat per a matar.
El que intent és parlar sobre els èxits de la revolució, i el pas que va suposar perquè el moviment obrer en tot el món s'enfortira, com va ocórrer a Espanya, frustrat pels militars feixistes.Continuem debatent .
-
@rana baileys:
Blau, és evident que la revolució russa suposa un abans i un després en la història de la humanitat.
Jo pense que aplicar un sistema col·lectivista en un país retardat i pobre és molt complicat, i mai podria triomfar sense aplicar mesures autoritàries.
El que mai justificaré és l'eliminació física de persones, perquè ningú està legitimat per a matar.
El que intent és parlar sobre els èxits de la revolució, i el pas que va suposar perquè el moviment obrer en tot el món s'enfortira, com va ocórrer a Espanya, frustrat pels militars feixistes.Continuem debatent .
Estic d'acord amb que suposa un avanç. Sóc concient que si ara tenim seguretat social, dret a vaga, pensions, vacances, baixes laborals i moltes més coses és en part per la Revolució Rusa i "la por" que li tenien a l'extensió d'esta a la resta d'Europa.
Reconec que l'autoritarisme "facilita" certes revolucions però jo almenys sempre tinc "problemes ètics" amb este tema, i no només en quant a eliminacions físiques sinó en quant a marginació de la "disidència política" (sobretot dins de les pròpies files).
-
Home, l'autoritarisme no té per què equivaldre a violència. Tirar a algú d'un partit o d'un càrrec per dissentir es fa fins en les democràcies occidentals.
Jo mateix fa ja molt de temps vaig haver d'expulsar d'una organització a un que es passava el dia qüestionant la direcció. I no vaig tindre problemes ètics. I no sóc mala persona. Ho jure. -
Reprenent el fil i ja que volies parlar de règims comunistes. Què en penses de règims teoricament comunistes com Xina? O consideres com alguns comunistes que la Xina no és comunista? I de Corea del Nord? Que n'opines, és un règim estalinista? A dia de hui l'únic país comunista "normal" que hi ha és Cuba, n'estàs d'acord?
PD. Per cert, eixos règims comunistes (i altres que van surgir i s'han enfonsat posteriorment) ho van fer al segle passat, no en este segle com dius al principi.
-
Reprenent el fil i ja que volies parlar de règims comunistes. Què en penses de règims teoricament comunistes com Xina? O consideres com alguns comunistes que la Xina no és comunista? I de Corea del Nord? Que n'opines, és un règim estalinista? A dia de hui l'únic país comunista "normal" que hi ha és Cuba, n'estàs d'acord?
PD. Per cert, eixos règims comunistes (i altres que van surgir i s'han enfonsat posteriorment) ho van fer al segle passat, no en este segle com dius al principi.
Una primera aclaración, y te lo digo en castellano para aclarar la frase. Dije "en este siglo" (transcurrido desde 1917) o podía haber dicho "durante este siglo" haciendo referencia a lo mismo
En ningún caso me refiero a este siglo (XXI).Bueno, voy a hacer algo y luego te contesto
-
He trobat que estàvem parlant sobre el règim xinés en el fil d'África, ací en El Café.
T'ho copie i seguim ací o ho fem en l'altre post? Com preferisques. Ja m'ho diràs. -
Entenc pel que dius que Xina no és comunista pel seu sistema econòmic i l'autoritarisme, entenc que Corea del Nord tampoc pel segon. I de Cuba que n'opines? Creus que hi ha algún país comunista hui en dia?
-
Yo puedo decir que la revolución del 1917 sucedió sólo gracias a la primera guerra mundial del 1914. Los obstáculos por los cuales estaba pasando Rusia en aquella época obligaron a organizar esta revolución. Primero que todo, el inicio de la guerra fue un paso irrazonable por el lado del emperador Nikolay II, ya que desde el prinicipio estaba claro que no la íbamos a poder ganar. ¿Y qué obtuvimos como resultado? La pérdida de todo lo bueno que teníamos, todos los recursos necesarios para poder luchar y además, murieron miles de personas. Rusia ya no podía seguir luchando ya que había perdido todo junto con los soldados. Y justo en este momento empieza la revolución. Llega Lenin, un hombre que, realmente no fue ni buen hombre de estado, ni buena persona. Precisamente él fue quien entregó todas la reservas del oro que el imperio ruso acumulaba durante toda su existencia. Lo hizo para obtener la paz, lo que en historia se llama "Tratado de Brest-Litovsk". Después de Lenin llegó Stalin. La vida fue tremenda en el período de su gobernación, ya que fueron asesinados miles de personas (practicamente la gente común y corriente que no hizo nada de malo), tal vez muchas más que durante la guerra.
Así que la revolución como tal no fue un evento ni bueno ni malo. Las guerras siguen, incluso en el día de hoy. El gobierno ruso probablemente los quiere vencer a todos, pero está claro que jamás lo va a lograr.
Hay que mencionar también que la historia como disciplina universitaria o escolar siempre cambia. Lo que les estaban enseñando a mis padres fue una cosa. Lo que me enseñaban a mí, fue otra, y lo que están enseñando ahora a mi hermana menor es la tercera. El gobierno siempre va a hacer propaganda de lo que más le convenga. Así que antes de creer en lo que está escrito en los libros o en wikipedia sobre cualquier evento, hay que leer un montón de otros libros y lo mejor es visitar el Archivo Estatal, porque toda la verdad está precisamente allí. Sin embargo, es poco probable que el Gobierno ruso actual le dé permiso a cualquiera a averiguar algo que este mismo gobierno mantiene en secreto de todo el mundo.
-
Y en la lona, gime el viento…
Me parece muy interesante tu comentario, especialmente el último parágrafo, digno de hacer reflexionar sobre la Historia..Esa que vamos, o van o se va... contando.
El mundo no dejará de girar...A no ser...Un meteorito, mas grande que el Masclet del Coreano y el gringo...
¿ Cómo se llamaba aquella película del soldado americano loco cabalgando un misil...?
Jajaaaaa_!!!
-
¿ Cómo se llamaba aquella película del soldado americano loco cabalgando un misil…?
Jajaaaaa_!!!
No tengo idea jajajaj
-
¿ Cómo se llamaba aquella película del soldado americano loco cabalgando un misil…?
Jajaaaaa_!!!
No tengo idea jajajaj
Creo que te refieres a Teléfono Rojo.
-
@rana baileys:
Creo que te refieres a Teléfono Rojo.
En el original: Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb
Lo digo porque lo del teléfono rojo y el vuelo a Moscú es originalísima traducción española. En el resto del mundo no se le conoce así.
-
@rana baileys:
Creo que te refieres a Teléfono Rojo.
En el original: Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb
Lo digo porque lo del teléfono rojo y el vuelo a Moscú es originalísima traducción española. En el resto del mundo no se le conoce así.
Spain is diferent.
-
Entenc pel que dius que Xina no és comunista pel seu sistema econòmic i l'autoritarisme, entenc que Corea del Nord tampoc pel segon. I de Cuba que n'opines? Creus que hi ha algún país comunista hui en dia?
Ja et conteste, i perdona pel retard.
Una ideologia mai es plasma amb exactitud en un règim polític concret. Cuba ha sigut sempre un referent meu, més potser per Silvio que per Fidel. És comunista? Diguem que no com jo volguera.
I què és el que jo volguera? Intentaré ser breu.
Jo desitge una societat en què desaparega l'explotació de l'home per l'home. Una societat sense propietat privada en què els mitjans de producció estiguen en mans de l'Estat. Una societat en què es respecten els drets humans bàsics, sense racisme, sense masclisme, sense desigualtat, on es primen la sanitat i l'educació. On hi haja llibertat d'expressió, de culte, d'associació (sempre que no atempten contra la revolució) . On ningú siga més que ningú. Una societat orgullosa d'existir.
Utopia? No ho sé. Potser no. Com deia aquell famós eslògan del maig francés: Siguem realistes, demanem l'impossible.
Tot açò està molt resumit. Si vols aprofundir en alguna qüestió no dubtes a preguntar.
Una salutació. -
És innegable que Cuba ha tret molt a tota una geneació. Jo era d'aquells del poster del Che a l'habitació com una moda, i m'interessava més el personatge revolucionari i l'èpica per aconseguir la justícia social que representava que la qüestió ideològica en sí. Després, ja més polititzat vaig descobrir que per arribar al "socialisme" hi havia alguna cosa més que el leninisme (amb el qual realment mai havia cregut) i m'interessà conèixer el Xile de la Unidad Popular d'Allende. No sé si m'equivoque, però tu deus ser de la generació de l'eurocomunisme i tot allò, comunistes que es van baixar del carro i això.
-
És innegable que Cuba ha tret molt a tota una geneació. Jo era d'aquells del poster del Che a l'habitació com una moda, i m'interessava més el personatge revolucionari i l'èpica per aconseguir la justícia social que representava que la qüestió ideològica en sí. Després, ja més polititzat vaig descobrir que per arribar al "socialisme" hi havia alguna cosa més que el leninisme (amb el qual realment mai havia cregut) i m'interessà conèixer el Xile de la Unidad Popular d'Allende. No sé si m'equivoque, però tu deus ser de la generació de l'eurocomunisme i tot allò, comunistes que es van baixar del carro i això.
Carro no, carrillo.
L'eurocomunisme va ser un tremend frau que ens va mantindre a alguns enganyats (poc de temps) , i que no era una altra cosa que disfressar d'idees el que en realitat era: una baixada de pantalons en tota regla davant del sistema i el gran capital.
Curiosament Carrillo, que era en el seu moment el gran diable de la dreta, ara només és recordat amb afecte per la dreta.
-
Cuelgo este vídeo que he encontrado, porque no recordaba haber visto antes a Stalin y Trotski juntos en un film. Resulta curioso:
-
Se cumplen los 65 años de la muerte de Stalin.
Traigo a colación la efeméride para recomendaros, si os interesa profundizar sobre el personaje, dos obras interesantes:
"Otra mirada sobre Stalin", de Ludo Martens.
"Stalin", de Robert Payne.Personalmente prefiero la primera. La segunda es menos objetiva, desde mi punto de vista.
Pero bueno, para contrastar, está bien.
