Històries del Ciutat

Para quien sea muy joven, desde en la 97-98 año, se cerraron las gradas, es decir, salvo en tribuna, cualquiera podía moverse de una grada a otra, se estaba por ejemplo de la grada Orriols y te podrías ir a grada Alboraya. Lo digo por la historia que ha contado Rana.

Nabil El Zhar

Vaig a animar-me a contar alguna meua també.
Alguna vegada he contat que la primera vegada que vaig anar al Ciutat va ser el 1-4 contra Osasuna (encara "sent" del Barça).
Després, quan ja vaig abraçar la fe vertadera vaig anar a "probar", anant a veure aquell avorrit Llevant-Sporting del 0-0 i més tard ja amb el pase doncs vaig vore aquella derrota en la presentació contra el Peñarol, 0-2.
Entrada regalada, proba i partit intranscendent no podrien ser considerats com el meu primer partit, el qual va ser, contra el Madrid.
Si, aquell Madrid que va caure al Ciutat després de que un pase de tacó de Javi Venta deixarà sol a un Koné que fusila a Casillas.
Que ganes tenia de celebrar per primera vegada un gol i quin gol vaig celebrar! Que alegria, va ser increïble...
De totes formes no volia comentar això sinò introduir a les persones que vaig "conèixer" durant els 4 anys que vaig poder disfrutar el pase.
En aquella victoria contra el Madrid vaig conèixer per primera vegada a alguns...recorde darrere a la meua dreta un grup de tres o quatre "treintañeros" que tiraven paperets de periodic a modo de confeti mentres fumaven porros de xocolate i cridaven a Valdo diguent-li Dinosauuuurio! a Juanfran, Juan-Juanfran, a Pedro Lopez, Pedrolo...
Just darrere tenia una parella no molt major, d'uns 50 anys, de professors, que MAI fallaven i sempre estaven els primers. Algun dia crec que van vindre amb el seu fill que vivia a Anglaterra. Eren els més tranquils de la zona i els seus comentaris sempre eren juiciosos.
A la esquerra, per darrere, a tres personatges, d'estos que soles naixen a Benaguasil (jo no se quina aigua els donen a beure), els quals solien arribar tard i cagar-se en l'àrbitre en valencià. Van durar més que el grup de joves (que sols van estar un any, llàstima...) encara que l'última temporada es van haver de canviar, quan la promoció dels fills, ens van regalar la presència dels seus xicotets.
A l'esquerra meua tenia al meu abuelo amb el seu puro, amb el fum que tant em molestava però que era proba indispensable, al arribar a casa, de que havia estat al Ciutat i a la dreta a una parella, mig del poble, amb els quals soliem anar al camp (al segon o tercer any van fer tard i els llevaren els llocs un grup de 5-6 pares amb els seus fills del Barça) i que estaven loquísims (ara estan a Tribuna i casi sempre els enfoquen quan marquem), com oblidar el "ie Toni, hui guanyem" d'un d'ells que encara hui confon el meu nom o les frases de tranquilitat que em deia el seu gendre: "si tu estás sufriendo, imagínate ellos que están perdiendo" o la broma de seeempre que perdiem 0-2, ¿el resultado de hoy? Cerdos!

Això per als dels meus seients més propers, hi havien altres que també veig encara als meus records. Parlar del "voy p'allá" no te res d'especial, però mereix sempre una menció.
Altra per al pare de família que junt a la dona i la filla estava en el cantó de la fila per la que pujavem les escales, veure el somriure d'eixe bigot era una càlida benvinguda. També m'enrecorde dels raonaments de tres iaios, al davant (la meua fila era la de pas de grada central baixa a alta), amb un jove (que a vegades anava en la novia, amics o qui fora), l'eterna replica entre l'experiència sosegada i la nerviosa excitació. Mirarlos sempre era curiós, mai cap "bando" va convèncer l'altra, tot i que uns tenien la majoria.

Ai...que vesprades, nits i matins, que bé ho he passat allà. No tornaran eixos dies i quan torne jo, hauré de entrar en altra "zona", perquè la que era la "meua" ja no està.

ROMPEDOR

@Nabil-El-Zhar em pareix que el partit del Peñarol fou després de la temporada de Koné.

rana baileys

Ahora que lo menciona @Nabil-El-Zhar, alguien le ha comprado alguna vez regaliz al voy p'allá?
Me refiero a alguien del foro.

Nabil El Zhar

@ROMPEDOR dijo en Històries del Ciutat:

@Nabil-El-Zhar em pareix que el partit del Peñarol fou després de la temporada de Koné.

Estic 100% segur de que va ser abans, més que res perquè va ser el primer partit amb el que vaig entrar utilitzant el pase i el pase el vaig traure l'any de Koné.

Malcontent

Me ha costado 30 segundos comprobar vía Google que jugamos contra el Peñarol un 9 de agosto de 2011 y que su cesión al Levante salió en los medios el día 25 de ese mismo mes.

Jose

@rana-baileys dijo en Històries del Ciutat:

Ahora que lo menciona @Nabil-El-Zhar, alguien le ha comprado alguna vez regaliz al voy p'allá?
Me refiero a alguien del foro.

Delante mio siempre le compran.

Jose

@Nabil-El-Zhar dijo en Històries del Ciutat:

@ROMPEDOR dijo en Històries del Ciutat:

@Nabil-El-Zhar em pareix que el partit del Peñarol fou després de la temporada de Koné.

Estic 100% segur de que va ser abans, més que res perquè va ser el primer partit amb el que vaig entrar utilitzant el pase i el pase el vaig traure l'any de Koné.

Jo també l'any de Koné

ROMPEDOR

@Nabil-El-Zhar pues perdona el error, me creía que era después, lo que también creo que fue el último partido de presentación que se hizo, no se si me equivoco o no.

rana baileys

Os paso unas fotos de mi archivo del primer año del Antonio Román.
Temporada 69-70

Crónica con foto del partido del partido ante el Ciudadela. 12 enero 1970

Las dos siguientes de la goleada al Manacor. Media docena

Y éstas dos últimas no son del Ciutat, son crónica y clasificación de la penúltima jornada del At. Levante

Todas ellas son de La Hoja del Lunes, que guardo en mi colección.

Si os gusta os pasaré más cositas.

rana baileys

Pues este sábado 14 de septiembre de 2019 se cumplen 50 años redonditos, medio siglo del primer partido oficial del Levante UD en el Ciutat (entonces Antonio Román) así como de la primera victoria y el primer gol.
Fue un 14 de septiembre de 1969. El visitante era el Palma CF (equipo ya desaparecido) y ese histórico gol lo anotó el granota Navarro, único tanto del partido que terminó con 1-0.
Hay que recordar que esa temporada, tras el destierro en Mestalla, había comenzado con la victoria a domicilio frente al Torrent por 0-3.
Poco después se producía la primera derrota ante el Mestalla (también en ese partido el primer gol forastero) y para el primer empate había que esperar hasta finales de noviembre con la igualada a cero ante el Paiporta.
Con esa temporada se continuaba en un ciclo de 5 temporadas consecutivas en tercera división.

Cómo hemos cambiado !!!

Tato55

Joder, Paiporta, Torrent, Palma, Ciudadela, Mestalla...…, como hemos cambiado.

Tato55

Por cierto tengo clavado todavía en el cerebro el primer gol que se marcó en el estadio el día de la inauguración, llovía para no variar, contra los chotos, que marcó Jenaro en gol Alboraya de un trallazo de fuera del área y que gentilmente el Sr. Árbitro del colegio Valenciano nos anuló por fuera de juego posicional de no sé quien, lo que nos masacró durante temporadas el colegio de choto árbitros. (Nos pitaban ellos todos los partidos de 3ª división).

Històries del Ciutat

Per un Llevant que parle valencià, jugue en valencià i visca en valencià

Per un Llevant que parle valencià, jugue en valencià i visca en valencià