Fil nostàlgic

[gimnastico_1909]

@rana-baileys dijo en Fil nostàlgic:

La página rusa de @ShoRR0 nos trae hoy una efeméride.
Como se aprecia en el texto, tal día como hoy de 1965, el Levante vencía en Vallejo 7-0 al Melilla.
La traigo a colación porque tengo un recuerdo especial de ese partido ya que es el único que recuerdo que mi abuela me llevó al fútbol, y lo hizo en taxi.
Aparte de ello, volver a decir que en esa página hay una gran cantidad de contenidos relativos al Levante, de ahora y de siempre

"como se aprecia en el texto"... qué cachondo

Luego te quejas si se cuelga algo en english pitingish.

Eso sin desdoro de la magnífica labor del amigo ShoRRo, que debería ser embajador levantinista en la Madre Rusia.

[joscbf]

Hace veinte años, Don Pietro nos repartía unas pequeñas revistillas en los partidos, y haciendo limpieza he encontrado una con una entrevista entretenida y ma dau nostalgia y me ha traído a este fil.
Ojo a la intro gongoriana de la entrevista, que podría firmar el mismísimo Malcon: Las contradicciones en determinados postulados ofrecen paradojas tan someras que atraen la curiosidad sobre personajes del entorno

[Malcontent]

@joscbf la pluma inconfundible de Emilio Nadal, asumo.

[joscbf]

@malcontent dijo en Fil nostàlgic:

@joscbf la pluma inconfundible de Emilio Nadal, asumo.

Te me has adelantado a la edición en la cual te he tocado las bolas citado

PD: te ha quedado muy homófobo el comentario

[Malcontent]

Pues fíjate que su estilo épico tiene más que ver con las bravuconadas joscbfistas del tipo 'la audacia sonríe a los suertudos' (o algo de eso).

[gimnastico_1909]

@joscbf don Pietro, Nadal y Rubiales... supongo que has traído esto para que nos consolemos y pensemos que después de todo no estamos tan mal ahora.
se agradece, pero no sé...

[joscbf]

@gimnastico_1909 dijo en Fil nostàlgic:

@joscbf don Pietro, Nadal y Rubiales... supongo que has traído esto para que nos consolemos y pensemos que después de todo no estamos tan mal ahora.
se agradece, pero no sé...

O para que pensemos que la vida es cíclica y siempre se vuelve al punto de partida, como sostenía la filosofía mandinga, en la que no me voy a extender porque no es este el hilo. Pero vamos, que cuando la rueda vuelva a girar volveremos a meterle 5 al Barça y a jugar competiciones europeas.

[gimnastico_1909]

@joscbf dijo en Fil nostàlgic:

@gimnastico_1909 dijo en Fil nostàlgic:

@joscbf don Pietro, Nadal y Rubiales... supongo que has traído esto para que nos consolemos y pensemos que después de todo no estamos tan mal ahora.
se agradece, pero no sé...

O para que pensemos que la vida es cíclica y siempre se vuelve al punto de partida, como sostenía la filosofía mandinga, en la que no me voy a extender porque no es este el hilo. Pero vamos, que cuando la rueda vuelva a girar volveremos a meterle 5 al Barça y a jugar competiciones europeas.

Cuando te pones en modo filosófico profundo es difícil seguirte.

[Malcontent]

Esperemos que la rueda se salte algunas etapas... aunque si empieza de muy lejos igual ganamos la Copa de España dentro de unos años xD

[ROMPEDOR]

At. Levante Principios años 70

Mulet y Rocher en el LUD-Eldense 8-2

[ROMPEDOR]

Juan Paya At Levante

At Levante principios 70

Grau Torralba dirigiéndose a los jugadores At Levante

[kiso por vi]

@rompedor Qui està en solitari es José Manuel Payà i no Juan Payá la foto es de 1967.

[ROMPEDOR]

@kiso-por-vi es el nom que n'han dit.

[kiso por vi]

@rompedor dijo en Fil nostàlgic:

@kiso-por-vi es el nom que n'han dit.

Corroborat pel mateix Jose Manuel Payà

[rana baileys]

Con motivo del partido de hoy, la web oficial del club recuerda que fue el campo del Albacete, el primero que acogió un encuentro de destierro levantinista por cierre del Ciutat.
Fue en 1982 y supuso el descenso a Segunda B tras perder en tierras manchegas 1-6 frente al Elche.

https://www.levanteud.com/noticias/el-destierro-del-carlos-belmonte-cuando-el-levante-jugo-como-local-en-el-campo-del-albacete

[ROMPEDOR]

Ximo Górriz Plumed@ximogorriz

Dos días después de un @LevanteUD 2 - @cdcastellon 0, 'Diario de Castellón' publicaba #taldíacomohoy de 1928 esta crónica sobre el "espectáculo bochornoso" vivido en el valenciano Campo de la Cruz, con "bronca espantosa", "automóviles apedreados" y "varios heridos".
#Hace95añosenCS #hemeroteca

[ROMPEDOR]

Felip Bens @FelipBens
Del Llevant UD-Racing del Ferrol del 96, victòria i ascens a 2a.
"Aupa Llevant!"L'aupa s'ha perdut i el trobem en diverses imàtgens de la grada d'Orriols i de Vallejo, i en pancartes de les penyes.
Aupa l'aupa!

En respuesta de josepvi castillo@jvcastle1974
Eixa pancarta laVa fer en cordoba @oscarz1508

[ROMPEDOR]

https://valenciaplaza.com/lestadi-desaparegut-de-les-granotes-del-turia

L'estadi desaparegut de les granotes del Túria
Carlos Pastor

Goerlich va dissenyar el Gran Stadium, seu del Gimnàstic, dins del llit del Túria. La intenció era connectar-lo amb un canal navegable fins a la mar, però després de cinc anys d’inundacions fortuïtes, el projecte va fracassar

17/10/2023 -
VALÈNCIA. Era una de les petjades històriques que es podia contemplar al passeig en bicicleta que el Museu Etnològic Valencià va organitzar arran l’exposició Abans del Jardí al centre Naturia. Entre velles roques del riu i rastres de molls d’embarcacions, unes marques de bigues de fusta sobre les parets del Llit del Túria. La historiadora Aitana Guiada, acompanyada pel geògraf Iván Portugués i el tècnic de l’ETNO Pau Monteagudo, preguntava què podia ser allò.

Però la resposta era inimaginable. Amb el riu encara travessant el seu llit, als anys 20 l’arquitecte Javier Goerlich va projectar l’Stadium Valencià. Un estadi de futbol per al Gimnàstic, l’equip que acabaria fusionant-se amb el Llevant. Entre els ponts del Reial i de la Trinitat, va tindre una vida efímera perquè l’aiguadut del Túria l’inundava cada any.

Una pista d’atletisme, camp de futbol i grades conformava l’estructura inicial del projecte. Però l’estiu del 1923 Javier Goerlich dibuixava un estadi amb oficines, restaurant i vestuaris. Un encàrrec que Vicent Ferrer Peset, un empresari republicà, li va fer a l’arquitecte valencià. El projecte va acabar arredonint-se amb un quiosc per a refrescos proper a l’estadi, construït l’estiu del 1924.

No va resistir al pas de l’aigua
L’estadi es va inaugurar un dia després de la coronació de la Mare de Déu dels Desamparats i enguany haguera complit cent anys. Però només va estar en funcionament durant cinc anys, fins al 1928. Mentre que els diaris republicans van acollir amb entusiasme la idea, altres més conservadors com Las Provincias la van rebutjar per ser un atemptat contra el patrimoni.

Un partit entre el Gimnàstic i el Castelló va inaugurar la infraestructura, jut amb paradetes de fruita, bunyols, refrescos, atraccions, balls i un castell de focs artificials. Diuen que el raucar de les granotes del riu, que s’escoltava des de l’estadi, va fer que l’afició de l’equip es batejara com a ‘granota’, un apel·latiu afectuós que es sumaria amb la fusió el 1939 amb l’equip del Llevant i se sumaria a la zoonímia de la ciutat, entre el pardal de Sant Joan, la cotorra del Mercat, el cocodril del Patriarca o les gàrgoles de la Llotja.

Piscines i batalles navals al Llit del Túria
Antonio Garcia Pastor i Pedro Sánchez Fuster van aconseguir la concessió de l’ajuntament per explotar un tram del riu Túria com a camp d’esports. Ferrer Peset, amo de la naviera Transmediterránea va ampliar el projecte, que tenia permís fins al pont de la Mar. La idea definitiva de Goerlich era fer que el Túria fóra navegable entre la mar i el pont de l’Exposició

La concessió donava permís per a fer un parc aquàtic, un club nàutic i una passarel·la. Piscines, regates i waterpolo per a un programa d’usos que recordava la naumàquia que es va celebrar a València al 1755, com a part de les celebracions pel centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer.

Cent anys després, l’esport continua vertebrant el Llit. Des de l’atletisme a l’Estadi del Túria fins al circuit runner, passant pel camp de rugbi, l’skate i el patinatge, els camps de futbol de Serrans o l’eixida de la Marató a la Ciutat de les Arts són alguns dels espais que han emergit des de l’enderrocament del mític Stadium.

L’arquitecte de la València del segle XX
Encara que no va ser la seua millor idea, Goerlich va ser arquitecte en cap de la ciutat entre el 1931 i el 1956. 25 anys en els que va continuar projectant 184 nous edificis i 229 reformes. Però Goerlich ja tenia bagatge, amb operacions urbanístiques de gran escala com l’avinguda Maria Cristina, l’avinguda de l’Oest o la plaça de l’Ajuntament.

L’arquitecte també havia signat grans edificis residencials com la Casa Niederleytner o la Casa del Metge; edificis religiosos com els campanars de Santa Mònica i Patraix; culturals com el teatre Talia i el cinema Metropol; civils com l’Ajuntament de Bunyol o la Fira de Mostres i l’Stadium és la seua aportació a l’arquitectura esportiva. Un arquitecte total que va saber cosir la ciutat amb els fils de la política i les classes benestants.

[Malcontent]

Viendo que el apelativo 'granota' seguramente nos viene de ese estadio... más importancia se le debería de dar, aunque fuese tan efímero.

[ROMPEDOR]

@malcontent dijo en Fil nostàlgic:

Viendo que el apelativo 'granota' seguramente nos viene de ese estadio... más importancia se le debería de dar, aunque fuese tan efímero.

En su día puse aquí alusión a los restos que quedan en el Stadium, de hecho un forero propuso que se pusiera una placa conmemorativa.