El asunto Catalán (el joío…)

[LevanteXXI]

El gobierno de las Españas tiene un mes. No más.

Honorable president Quim Torra dixit.

El sr. Torra. Ha dicho.

PD. Sr. Torra, anarquía sí , pero, dentro de un Orden, hombre...Copinete, ya...

¿ Pactar, o estirarse de los pelus?

Y, a todo esto... Esquerda Republicana, ¿qué ha dicho?

¿Ha dicho algo?

Sobre lo que haya dicho, o haya podido decir la Excelentísima alcaldesa de Barcelona, ya no pregunto. Y or razones evidentes, principalmente 2.

1. Una que es como oir una caracola que quisiera morderse la cola, que no tiene.
2. Si ha dicho algo, será muy parecido a lo que dijo...el any passat.

Creo, yo...

No digo que no haya dicho otra cosa, porque ya no la oigo, o suelo oir, a no ser que sea ...estrrictamente, menester..

De Joglaria, malcjorment, el mester.

[LevanteXXI]

M'he trobat no sé com això:

La Nit del Tararot.

A Tàrrega. 2016.

[rana baileys]

L’hora de ser radicals

"_Aquest any tan dur que hem passat no ha estat endebades. Després de la proclamació de la independència, el govern i el parlament van quedar estabornits. No activar la República però al mateix temps guanyar les eleccions del 21-D els va deixar, crec, molt descol·locats.

Segurament van entendre que tot plegat tenia a veure amb la repressió i prou –i faig retòrica perquè així m’ho van dir alguns. És possible que pensassen que si tenien més de dos milions de vots era perquè la gent no volia els seus dirigents a la presó i a l’exili –que ni els hi volíem ni els hi volem–, però que no entenguessen que eren vots per a la República. Per a trencar amb la monarquia espanyola i continuar el camí de la independència.

La repressió va fer efecte i d’ençà del 30 de gener ja vam saber que tot aniria cada vegada pitjor, políticament parlant. La CUP es va trobar sola defensant la necessitat de proclamar la República i de mantenir l’enfrontament amb l’estat espanyol.

Cal matisar això, per a ser justs. Dins Junts per Catalunya, la tensió entre allò que en podríem dir puigdemontistes i convergents –en el sentit més ranci de la paraula ‘convergents’– és brutal. I per això les ziga-zagues són constants i deixen astorat el públic normal. I les bases d’ERC van derrotar la proposta de la direcció d’abandonar la unilateralitat en la conferència nacional, una derrota difícil de fer amb l’elegància amb què ho van fer.

Tot amb tot, fins ara hem assistit més a actes d’acomodament a la situació que no de respecte al mandat del primer d’octubre. Llarena ha decidit qui pot ser president de la Generalitat i qui no. Ara fins i tot decideix qui pot ser diputat i qui no. Puigdemont encara no ha activat el Consell de la República promès ni se sap quan pensa fer-ho. I PDECat i ERC van regalar els vots a Pedro Sánchez en un gest increïble, com si la batalla no fos per la independència.

L’enorme demostració popular del primer d’octubre sembla, però, que ha fet efecte. En vint-i-quatre hores s’ha consumat, almenys aparentment, el trencament entre les forces independentistes i el govern socialista espanyol, que no havia cessat d’humiliar-les d’ençà de l’arribada al poder. Personalment sóc molt escèptic sobre la realitat del fet i em fa por que no siga una pantomima –especialment en veient què diuen i fan els grups parlamentaris independentistes a Madrid, i també perquè dos minuts després ja es tornaven a discutir i barallar sobre el significat d’allò que havien pactat. Però el gest hi és. El president Torra ha accelerat això que en deien el temps prudencial per a veure si Sánchez feia cap gest, i en un dia s’ha acabat. Punt final al miratge madrileny.

Ara cal saber si aquesta actitud es manté. Cal saber encara si la línia apuntada en la sessió parlamentària d’ahir se sosté o si és solament una reacció espantada per allò que l’independentisme oficial va viure dilluns. I per això demà i aquests dies caldran gests clars, gests i no paraules, i canviar radicalment aquesta línia de submissió que durant un any el carrer ha aguantat estoicament.

La gent que va anar a manifestar-se a Brussel·les amb un fred glacial, els qui van votar per la llibertat el 21-D malgrat el colp d’estat i totes les amenaces, els qui han assistit setmana rere setmana a les concentracions pels presos als pobles més petits i als barris de les ciutats, els qui no s’han espantat mai enfront de la brutal campanya d’invencions mediàtiques, els qui han fet inútil la campanya dels encaputxats unionistes contra els llaços grocs, els qui van fer de l’Onze de Setembre un èxit esclatant malgrat no entendre què feien els polítics, els qui dilluns van dir prou mereixen fets clars i paraules nítides. Cal un projecte que es puga entendre i que malde per fer efectiva la República tan aviat com siga possible. No cal que siga demà. Cal preparar-ho bé. Però ja està bé de parlar d’una legislatura autonòmica completa com si no tingués cap importància el pas del temps.

Que no hem fet vuit anys de revolució democràtica perquè uns polítics es pensen que una volta tenen el nostre vot poden fer-ne què els done la gana. Els programes electorals de Junts, d’Esquerra i de la CUP, allò que vàrem votar enmig de la pressió més gran imaginable, no parlaven enlloc de doblegar-se, ni de fer passos enrere, ni deien que havíem de ser més i que això no ens permetia de restituir les institucions catalanes violentades pel colp d’estat de Rajoy o fer efectiva la República. Voler això és lícit, jo no ho discutesc de cap manera. Però si es vol fer això, que tothom parle clar i tornem a passar per les urnes. Catalunya ha posat dempeus el moviment popular democràtic més potent que ha vist Europa en dècades. I això mereix respecte dels polítics que el representen.

Ara és l’hora de ser radicals. L’hora d’anar a fons. Molta gent creiem que no hi ha cap solució dins l’estat espanyol, que no serveix de res cap pastanaga que puga mostrar el PSOE. Que no hi haurà una democràcia digna mentre ens mantinguem dins aquest estat, que la repressió continuarà i continuarà tan embogida i fora de control com avui. Jo no diré que tota l’enorme mobilització de dilluns anava d’acord amb això i exigia la República immediatament. No seria honrat de fer-ho. Però si hi ha ningú que està convençut que aquella gentada que va desbordar Barcelona un dilluns feiner i que va omplir les places de viles i ciutats combrega amb això que fan el parlament i el govern, crec, simplement, que no toca de peus a terra."_

Vicent Partal

[rana baileys]

A Estrasburg també es reclama alt i clar l'alliberament dels presos polítics.

Que tots coneguen quina classe de """"democràcia"""" hi ha a Espanya.

[gimnastico_1909]

Que sí, rana, que la mitad de los catalanas han roto definitivamente, otra vez, y ya no confían nunca más, otra vez, en España. Y que ya tienen claro, otra vez, que es imposible la democracia dentro de este estado. Y que la independencia es ya la única salida. Otra vez.

Pues nada, chico, al monte. Huelga general indefinida hasta que les den lo que piden. O que dejen de respirar, o así.

Tanto indignado y revolucionario de salón que luego van a fichar y no arriesgan ni su sueldo ni sus lujos por alcanzar su "sueño" ya da ganas de bostezar. El 1 de octubre fue el orgasmo. Esto ya no es ni el pitillo de después. O lo hacen, o que dejen de dar la brasa, porque ya es muy cansino la repetición constante de los mismos eslóganes.

[gimnastico_1909]

Por cierto, no he comentado nada de lo guapo que esta el vicario (no es president de verdad, el de verdad sufre las calamidades del destierro en su triste hotelito 1000 m2 de Waterloo) Torra cuando se pone a amenazar a los opresores españolistas. Dice que va a dejar caer a Sánchez como no haya pasos hacia la autodeterminación. Un poco blando, a mi juicio, porque ese era dicurso hasta el 1-O. Desde entonces EL PUEBLO DE CATALUÑA (todo, entero, unívoco, en una pieza) ya no está en la autodete, sino en la in-da-pan-dan-si-a. Pero ahí está, devolviéndosela con intereses a los españolazos la del 11-S (del 1714, aclaro). Que esa estaba aún pendiente.

Cómo me pone cuando Torra hace el machote. Olé, chulo. Muy viril. En esos momentos parece una bestia con forma humana.

[rana baileys]

No estaría de más de vez en cuando recordar a esas otras bestias pardas de la extrema derecha de Casado y Rivera, demandando la ilegalización de partidos políticos, fomentando la violencia ultra en Catalunya (qué poco se habla de eso y qué pocas imágenes salen) y provocando una involución democrática en España.
No creo que eso haga mucha ilusión, pero es lo que más debería preocupar a los que vivimos fuera de Catalunya. Y nada.

Hay personas que dicen: mira aquel incendio, parece que están ardiendo unos arbustos. Pero no se dan la vuelta para ver cómo se está quemando su casa por todos los costados.
Hay varias opciones: que no lo saben, que no les importa, que les gusta, o que no tienen esa neurona precisa para pensar.

Denostemos pues una revolución (véase la definición de la RAE), y hagamos oídos sordos a una involución.
Nuestros hijos nos lo agradecerán.

[Malcontent]

@LevanteXXI:

De Joglaria, malcjorment, el mester.

Ni de una me libro, che.

[Malcontent]

rana baileys, el 'sentiment' puede ser un pilar de tu vida, pero se aplica de manera muy distinta a una multitud de temas. Abunda cuanto quieras
Otro beset

PD; respecto al resto que aportas, en la línea de siempre... jaleemos pues una 'revolución' infestada de nacionalismo rancio y hagamos oídos sordos a las voces que también se manifiestan contra la involución: lo que importa es la independencia, rápida y espectacular. Nuestros hijos nos lo agradecerán.

[LevanteXXI]

Marcha atrás.

Torra da marcha atrás con su ultimátum tras constatar la falta de apoyos en PDeCAT y ERC

https://www.lavanguardia.com/politica/2 ... nchez.html

Arribarem al Nadal en el gall Sanches al corral. (sembla)

[LevanteXXI]

@Malcontent:

@LevanteXXI:

De Joglaria, malcjorment, el mester.

Ni de una me libro, che.

Todo ha sido un gran malecntendido.

Se trata de un lamentable error: un parrot, verde suelto…Un malcparrot. Que revolotea reiteradamente por este y otros hilos dando la brasa. Como antes de ser verde, pero ahora jode más, porque me puedes banear, en un plis plas, sin tener que recurrir como hasta ahora al chivatazo, la queja y el victimismo para conseguirlo.

Y, para no desviar más con tus tontuneces el discurrir del hilo, digo..

A Torra le reconozco la capacidad, por encima de cualquier otro político, para dar marcha atrás y adelante, al mismo tiempo. En eso yo le reconozco que riza el rizo de la perfección.

Más que los argentinos de la película de PePe (Jose Luis Cuerda) que unos días huelen bien, y otros van en bicicleta.
Y además, uno de ellos PLAGIA , a Faulkner..

[rana baileys]

@Malcontent:

rana baileys, el 'sentiment' puede ser un pilar de tu vida, pero se aplica de manera muy distinta a una multitud de temas. Abunda cuanto quieras
Otro beset

PD; respecto al resto que aportas, en la línea de siempre... jaleemos pues una 'revolución' infestada de nacionalismo rancio y hagamos oídos sordos a las voces que también se manifiestan contra la involución: lo que importa es la independencia, rápida y espectacular. Nuestros hijos nos lo agradecerán.

Malc, de amigo a amigo, me resulta cada vez más cansino ver que en tus respuestas incluyes frases completas dichas por mí. Que estás en todo tu derecho?, por supuesto. Pero que me resulta cansino, pues también.
No te voy a decir cómo tienes que escribir, no soy quién. Es un favor que te pido, aunque sea por el recuerdo del patio de nuestro cole.
Espero no enfadarte con esto, porque no critico nada, sólo eso, un favor de algo que no me gusta.
Un besote

[Malcontent]

@LevanteXXI:

@Malcontent:

@LevanteXXI:

De Joglaria, malcjorment, el mester.

Ni de una me libro, che.

Todo ha sido un gran malecntendido.

Se trata de un lamentable error: un parrot, verde suelto…Un malcparrot. Que revolotea reiteradamente por este y otros hilos dando la brasa. Como antes de ser verde, pero ahora jode más, porque me puedes banear, en un plis plas, sin tener que recurrir como hasta ahora al chivatazo, la queja y el victimismo para conseguirlo.

Y, para no desviar más con tus tontuneces el discurrir del hilo, digo..

[Malcontent]

rana baileys, de amigo a amigo, me resulta cada vez más cansino ver que algunos os centráis tanto en que yo use vuestras palabras para responder. Que estás en todo tu derecho?, por supuesto. Pero que me resulta cansino, pues también.

Intentaré no fastidiarte con esa técnica de respuesta, pero me temo que me es difícil renunciar a ella puesto que la veo muy útil para enfrentar a mi interlocutor a argumentos que de alguna manera desmontan los suyos al ponerle de algún modo frente a un espejo.
Y por supuesto que no me enfado, solo espero que tú tampoco lo hagas si sigo empleando ese recurso
Lo de 'por el recuerdo del patio de nuestro cole' no lo acabo de entender.
Otro besote

[rana baileys]

@Malcontent:

rana baileys, de amigo a amigo, me resulta cada vez más cansino ver que algunos os centráis tanto en que yo use vuestras palabras para responder. Que estás en todo tu derecho?, por supuesto. Pero que me resulta cansino, pues también.

Intentaré no fastidiarte con esa técnica de respuesta, pero me temo que me es difícil renunciar a ella puesto que la veo muy útil para enfrentar a mi interlocutor a argumentos que de alguna manera desmontan los suyos al ponerle de algún modo frente a un espejo.
Y por supuesto que no me enfado, solo espero que tú tampoco lo hagas si sigo empleando ese recurso
Lo de 'por el recuerdo del patio de nuestro cole' no lo acabo de entender.
Otro besote

Al final, lo más fácil será llevarte a los juzgados por plagio continuado…y cansino

Y eso de que no acabas de entender...mentirooosssoooo....sabes perfectamente que fuimos al mismo colegio.

Espero no haber desvelado ningún secreto

[LevanteXXI]

@rana baileys:

L’hora de ser radicals

"_Aquest any tan dur que hem passat no ha estat endebades. Després de la proclamació de la independència, el govern i el parlament van quedar estabornits. No activar la República però al mateix temps guanyar les eleccions del 21-D els va deixar, crec, molt descol·locats.

Segurament van entendre que tot plegat tenia a veure amb la repressió i prou –i faig retòrica perquè així m’ho van dir alguns. És possible que pensassen que si tenien més de dos milions de vots era perquè la gent no volia els seus dirigents a la presó i a l’exili –que ni els hi volíem ni els hi volem–, però que no entenguessen que eren vots per a la República. Per a trencar amb la monarquia espanyola i continuar el camí de la independència.

La repressió va fer efecte i d’ençà del 30 de gener ja vam saber que tot aniria cada vegada pitjor, políticament parlant. La CUP es va trobar sola defensant la necessitat de proclamar la República i de mantenir l’enfrontament amb l’estat espanyol.

Cal matisar això, per a ser justs. Dins Junts per Catalunya, la tensió entre allò que en podríem dir puigdemontistes i convergents –en el sentit més ranci de la paraula ‘convergents’– és brutal. I per això les ziga-zagues són constants i deixen astorat el públic normal. I les bases d’ERC van derrotar la proposta de la direcció d’abandonar la unilateralitat en la conferència nacional, una derrota difícil de fer amb l’elegància amb què ho van fer.

Tot amb tot, fins ara hem assistit més a actes d’acomodament a la situació que no de respecte al mandat del primer d’octubre. Llarena ha decidit qui pot ser president de la Generalitat i qui no. Ara fins i tot decideix qui pot ser diputat i qui no. Puigdemont encara no ha activat el Consell de la República promès ni se sap quan pensa fer-ho. I PDECat i ERC van regalar els vots a Pedro Sánchez en un gest increïble, com si la batalla no fos per la independència.

L’enorme demostració popular del primer d’octubre sembla, però, que ha fet efecte. En vint-i-quatre hores s’ha consumat, almenys aparentment, el trencament entre les forces independentistes i el govern socialista espanyol, que no havia cessat d’humiliar-les d’ençà de l’arribada al poder. Personalment sóc molt escèptic sobre la realitat del fet i em fa por que no siga una pantomima –especialment en veient què diuen i fan els grups parlamentaris independentistes a Madrid, i també perquè dos minuts després ja es tornaven a discutir i barallar sobre el significat d’allò que havien pactat. Però el gest hi és. El president Torra ha accelerat això que en deien el temps prudencial per a veure si Sánchez feia cap gest, i en un dia s’ha acabat. Punt final al miratge madrileny.

Ara cal saber si aquesta actitud es manté. Cal saber encara si la línia apuntada en la sessió parlamentària d’ahir se sosté o si és solament una reacció espantada per allò que l’independentisme oficial va viure dilluns. I per això demà i aquests dies caldran gests clars, gests i no paraules, i canviar radicalment aquesta línia de submissió que durant un any el carrer ha aguantat estoicament.

La gent que va anar a manifestar-se a Brussel·les amb un fred glacial, els qui van votar per la llibertat el 21-D malgrat el colp d’estat i totes les amenaces, els qui han assistit setmana rere setmana a les concentracions pels presos als pobles més petits i als barris de les ciutats, els qui no s’han espantat mai enfront de la brutal campanya d’invencions mediàtiques, els qui han fet inútil la campanya dels encaputxats unionistes contra els llaços grocs, els qui van fer de l’Onze de Setembre un èxit esclatant malgrat no entendre què feien els polítics, els qui dilluns van dir prou mereixen fets clars i paraules nítides. Cal un projecte que es puga entendre i que malde per fer efectiva la República tan aviat com siga possible. No cal que siga demà. Cal preparar-ho bé. Però ja està bé de parlar d’una legislatura autonòmica completa com si no tingués cap importància el pas del temps.

Que no hem fet vuit anys de revolució democràtica perquè uns polítics es pensen que una volta tenen el nostre vot poden fer-ne què els done la gana. Els programes electorals de Junts, d’Esquerra i de la CUP, allò que vàrem votar enmig de la pressió més gran imaginable, no parlaven enlloc de doblegar-se, ni de fer passos enrere, ni deien que havíem de ser més i que això no ens permetia de restituir les institucions catalanes violentades pel colp d’estat de Rajoy o fer efectiva la República. Voler això és lícit, jo no ho discutesc de cap manera. Però si es vol fer això, que tothom parle clar i tornem a passar per les urnes. Catalunya ha posat dempeus el moviment popular democràtic més potent que ha vist Europa en dècades. I això mereix respecte dels polítics que el representen.

Ara és l’hora de ser radicals. L’hora d’anar a fons. Molta gent creiem que no hi ha cap solució dins l’estat espanyol, que no serveix de res cap pastanaga que puga mostrar el PSOE. Que no hi haurà una democràcia digna mentre ens mantinguem dins aquest estat, que la repressió continuarà i continuarà tan embogida i fora de control com avui. Jo no diré que tota l’enorme mobilització de dilluns anava d’acord amb això i exigia la República immediatament. No seria honrat de fer-ho. Però si hi ha ningú que està convençut que aquella gentada que va desbordar Barcelona un dilluns feiner i que va omplir les places de viles i ciutats combrega amb això que fan el parlament i el govern, crec, simplement, que no toca de peus a terra."_

Vicent Partal

Sí. Radicals lliures d'ixos de la química orgànica i les flors i violes i Ins.

Per a Radicals- Piolins.

[Malcontent]

@rana baileys:

Al final, lo más fácil será llevarte a los juzgados por plagio continuado…y cansino

Y eso de que no acabas de entender...mentirooosssoooo....sabes perfectamente que fuimos al mismo colegio.

Espero no haber desvelado ningún secreto

Secreto no es… pero no recuerdo si hablamos de ello en algún momento, quizás lo has sacado mediante indagaciones varias

[Invitado]

@rana baileys:

@Malcontent:

rana baileys, de amigo a amigo, me resulta cada vez más cansino ver que algunos os centráis tanto en que yo use vuestras palabras para responder. Que estás en todo tu derecho?, por supuesto. Pero que me resulta cansino, pues también.

Intentaré no fastidiarte con esa técnica de respuesta, pero me temo que me es difícil renunciar a ella puesto que la veo muy útil para enfrentar a mi interlocutor a argumentos que de alguna manera desmontan los suyos al ponerle de algún modo frente a un espejo.
Y por supuesto que no me enfado, solo espero que tú tampoco lo hagas si sigo empleando ese recurso
Lo de 'por el recuerdo del patio de nuestro cole' no lo acabo de entender.
Otro besote

Al final, lo más fácil será llevarte a los juzgados por plagio continuado…y cansino

Y eso de que no acabas de entender...mentirooosssoooo....sabes perfectamente que fuimos al mismo colegio.

Espero no haber desvelado ningún secreto

Todos estos párrafos de ataques y contraataques los guardo para coger la siesta por las tardes, seguir por favor.

[rana baileys]

@Malcontent:

@rana baileys:

Al final, lo más fácil será llevarte a los juzgados por plagio continuado…y cansino

Y eso de que no acabas de entender...mentirooosssoooo....sabes perfectamente que fuimos al mismo colegio.

Espero no haber desvelado ningún secreto

Secreto no es… pero no recuerdo si hablamos de ello en algún momento, quizás lo has sacado mediante indagaciones varias

La única "indagación" es que me lo dijiste tú por MP.

No voy a decir qué colegio fue. Eso ya queda entre nosotros.

[LevanteXXI]

pare-frailis, por el amor de dios, deje de alimentar aves molestas que esparcen por doquier sus heces de Avecrem de la crem… no alimentemos a la bestia desvía hilos por antonomasia..El gran Parrot. verde.

Mañana le toca el turno al president del Parlament.

Sr. Torrent.

Su turno.

Mañana más. Per la matine.