El que costa el règim del 78
-
@Fonseca 5:
En el primer es del 5 d´abril i parla no mes de la manca de presupostos per als trens de rodalies (que no es el mes greu ni de lluny) . ….Res de comparativa interterritorial.
El segon idem.
El tercer també es del 5 d´abril (es curios que estigues tan penjat de uns diaris que t´informen amb tant de retard) Per suposat que no fan comparatives amb l´inversió en Catalunya de les mateixes partides.I a l´ultim....m´ha costat trovar algo. No mes amagat en la secció del PV i es el mateix que l´anterior. Declaracions de Ximo Puig.
Pero he trovat aço.....
"a Espanya hi ha un problema territorial greu". Per això, ha insistit que s'ha d'aconseguir que "els ciutadans siguin iguals alhora que els territoris tenen singularitats".
No es una opinió del diari….son part del discurs de XP.
Es que t'he posat simplement els portals, no pretenia que buscares cap notícia del que parlavem en l'altre fil, per tant les notícies que tenen OBVIAMENT són notícies de hui.
I l'últim (perquè he canviat després l'ordre) és precissament un mitjà de l'òrbita del PSPV-PSOE, que vols que diga? Vinc a dir que en valencià també hi ha de tot. I ningú compara res, per cert tampoc ho fa cap dels que poses tu, perquè això només ho has fet tu amb "unes infografiess de Compromís" (molt proclius al xovinisme local, pel que veig, de la ciutat de València) i de dubtós nivell polític i més bé electoralista.
-
"unes infografiess de Compromís" (molt proclius al xovinisme local, pel que veig, de la ciutat de València) i de dubtós nivell polític i més bé electoralista.
Les matematiques (encara que tú no saps ni papa d´aquesta materia, com de l´anglés) no entenen de política, ni de eleccions. Son aixina de cabudes.
Ah i es curios que lo que per a tú a Valencia es "xovinisme local", en Catalunya es "reclamar uns drets".
-
Amb eixe nivell i el de l'insult típic de l'impotència (per duplicat en este i l'altre fil), passe de contestar-te. Pecaré de soberbia, però no tens nivell per mi.
-
Soberbia no….ciencia ficció
-
Potser si argumentares en compte d'insultar o trollejar entendries alguna cosa…
Estos madrilenys segur que no lliguen la caverna mediàtica.
Per cert, trobe a faltar Pablo Iglesias a la pancarta.
-
El PP de Granada pide que no se represente la obra de teatro "Autorretrato de un joven capitalista español", de Alberto San Juan, por considerar que se trata de una obra de "ideología radical".
Una obra que se estrenó en 2013.Turquía, vamos p'allá.
Esto es una locura, esquizofrenia en estado puro.
Y que biba el bino.
Y mientras tanto, Losantos esta mañana escupiendo tranquilamente tras su micrófono. Sigue.
España, paraíso para fascistas.
-
-
-
Algunes respostes interessants del filòsof Ignacio Sánchez-Cuenca (Madrid, 1966): https://www.elnacional.cat/ca/politica/ ... 1_102.html
Vostè escriu que una "democràcia madura" hauria de ser capaç de processar demandes tan complexes com una secessió. Per què no passa això a Espanya?
En primer lloc, per la cultura política espanyola. En general, el nacionalisme espanyol és de matriu liberal i tolerant, però reacciona molt malament davant la qüestió de la plurinacionalitat. Es tanca en banda al reconeixement d'altres nacions dins Espanya. Després, hi ha una altra resposta complementària, que és el caràcter legalista de la nostra democràcia. Quan sorgeix un conflicte, el primer que mirem no és qui té raó, sinó què es pot fer dins la llei. Això impedeix que s'assoleixin acords negociats. L'únic que domina és la lletra de la llei.Més que mirar què es pot fer dins la llei, sembla que es mira què no es pot fer dins la llei.
És una manera de veure-ho. El legalisme és un intent de frenar qualsevol iniciativa política que surti de les vies que entenem que la llei permet. I es fa una lectura molt estreta del que permet, que limita el marge d'acció de la democràcia. És com en els debats constitucionals nord-americans amb aquells que intenten posar-se a la pell del que van pensar els pares fundadors a finals del segle XVIII.La qüestió plurinacional treu la pitjor cara del nacionalisme espanyol?
Jo crec que sí. En general, Espanya és una societat raonablement solidària i que no ha desenvolupat xenofòbia a diferència d'altres societats europees. És una societat molt bolcada cap a Europa. Però el que no admet és que hi hagi més d'una nació dins l'Estat. És el punt de tancament on es bloqueja el sistema.A què obeeix aquest tancament?
No ho sé. Entenc que hi ha una espècie de complex d'inseguretat: que si es reconegués la plurinacionalitat s'ensorraria. Al llibre esmento un fragment d'un dels magistrats conservadors de la sentència de l'Estatut, en què diu que el reconeixement de Catalunya com a nació faria ensorrar l'edifici polític espanyol. Seria com posar un explosiu als fonaments del sistema polític. És una visió paradigmàtica del nacionalisme espanyol.
…....Sembla mentida que haja de titular "El nacionalisme espanyol existeix" un apartat del seu llibre.
És que és així. Hi ha uns fragments d'Aznar, del seu llibre Cartas a un joven español, que són bastant còmics. Hi ha un capítol dedicat al nacionalisme en el qual denuncia els seus horrors: és excloent, va contra la societat oberta, és la negació de la llibertat individual… I després de totes aquestes arengues, fa una defensa de la nació espanyola com si això no fos nacionalisme. Arriba a afirmar literalment que "no s'és espanyol per hores o a temps parcial". I diu que ser espanyol és tan important que "ho impregna i ho incorpora tot". Això és una afirmació exacerbada de nacionalisme espanyol. I tanmateix, ell no considera que ho sigui. I la legió d'antinacionalistes oficials que hi ha a Espanya tampoc.Perquè admetre el propi nacionalisme potser desacredita les crítiques al nacionalisme aliè.
M'imagino que sí, però és una mica absurd. De nacionalismes n'hi ha de molts tipus; n'hi ha de criminals, però també de democràtics. En canvi, a Espanya s'ha restringit a una cosa que és rebutjable, que atempta contra la civilització occidental. Això després bloqueja possibles vies de diàleg. Un dels primers passos hauria de ser la normalització del llenguatge. Per descomptat que hi ha nacionalismes amb estat.Això sembla una evidència…
És que negar-ho és absurd. El nacionalisme espanyol és diferent del català perquè té un Estat darrere, però és nacionalisme de tota manera. Una cosa tan bàsica com aquesta, segons el meu parer, seria decisiva per poder establir una conversa civilitzada. Però mentre les parts no es reconeguin mútuament, la comunicació no passarà del burofax.
….....Ja no hi ha cap gran mitjà que se'n salvi?
Dels grans, crec que no. A Espanya, dels grans mitjans, només salvaria La Vanguardia.Què se n'ha fet d'El País?
S'ha fet indistingible dels seus competidors. Si féssim un experiment cec, posant titulars de diversos mitjans de paper i no dient al lector a quin mitjà corresponen, jo crec que es faria un embolic i no seria capaç d'identificar-los. Hi ha hagut titulars d'El País que eren indistingibles de La Razón. Aquell dels independentistes que arrosseguen el seu odi a Espanya pels carrers de Brussel·les, per exemple. Això és un model del que no ha de ser un periodisme rigorós. -
Bàsicament d'acord amb l'entrevista, però amb matisos.
Per exemple això que diu que "En general, el nacionalisme espanyol és de matriu liberal i tolerant", doncs, tinc seriosos dubtes.
Millor dit, no tinc cap dubte. Simplement no és així, i la història ho demostra.
El nacionalisme espanyol arrossega una empremta tacada de violència i intolerància. -
Cada 15 minutos muere una persona dependiente en España sin recibir la ayuda a la que tiene derecho.
La responsabilidad es de un Gobierno que no financia al 100% la Ley de Dependencia porque prioriza más gasto en defensa, y que deja sin ejecutar 44 millones.
Están contra la independencia… y contra la dependencia.
No sólo roban, no sólo gobiernan mal. También matan. -
He visto un vídeo muy significativo.
El encuestador daba datos de desigualdad, pobreza infantil, exclusión social en Venezuela.
Los encuestados reaccionaron con que la dictadura de ese país tal, con que hay que actuar, con que es intolerable, indignante.A renglón seguido el encuestador les dice que son datos de España.
Respuesta:
Siguiente pregunta. Quién es el presidente de Venezuela. Todos lo sabían.
Y quien es el presidente de Francia y Portugal. Nadie lo sabía.Conclusión: ustedes mismos.
Obviamente lo estoy contando porque no he podido colgar el enlace.
-
@rana baileys:
Siguiente pregunta. Quién es el presidente de Venezuela. Todos lo sabían.
Y quien es el presidente de Francia y Portugal. Nadie lo sabía.Primero habría que preguntarles si saben las diferencias entre el presidente de Francia-Portugal y el primer ministro.
Y luego ya puedes pasar a preguntar nombres.
pero creo que el 95 % de los españoles no pasaría de la primera pregunta. -
@Fonseca 5:
@rana baileys:
Siguiente pregunta. Quién es el presidente de Venezuela. Todos lo sabían.
Y quien es el presidente de Francia y Portugal. Nadie lo sabía.Primero habría que preguntarles si saben las diferencias entre el presidente de Francia-Portugal y el primer ministro.
Y luego ya púedes pasar a preguntar nombres.
pero creo que el 95 % de los españoles no pasaría de la primera pregunta.Pues ahí está el problema.
Y me parece que sería más del 95.Y si ya preguntaran por el presidente de Alemania el índice de desconocimiento andaría por el 99,99%
-
@rana baileys:
Y me parece que sería más del 95.
Y si ya preguntaran por el presidente de Alemania el índice de desconocimiento andaría por el 99,99%
Sí, creo que me he quedado corto.
Lo del presidente de Alemania es comprensible. El empuje de la Merkel eclipsaría al mismísimo Beckenbauer.
-
Si esto ya no os indigna, yo no sé qué más puedo hacer.
-
@Fonseca 5:
@rana baileys:
Y me parece que sería más del 95.
Y si ya preguntaran por el presidente de Alemania el índice de desconocimiento andaría por el 99,99%
Sí, creo que me he quedado corto.
Lo del presidente de Alemania es comprensible. El empuje de la Merkel eclipsaría al mismísimo Beckenbauer.
Jajaja, con su pompis prominente eclipsa al propio Reichstag
-
Al·lucinant… em pregunte si en una final a Ankara arribarien a fer el mateix.
-
Al·lucinant… em pregunte si en una final a Ankara arribarien a fer el mateix.
Colors prohibits. La mare que va.
Que jo recorde en el franquisme no es va prohibir mai un color per a entrar en un estadi. Ni el roig, evidentment.
Però prohibir un color ja és de bojos. -
Hablando de prohibir camisetas.
http://www.hoyaragon.es/2018/04/23/expu ... de-aragon/
PD HoyAragón no sé si es caverna, cueva o socavón.
