Història i històries de València i els valencians
-
@nabil-el-zhar dijo en Història i històries de València i els valencians:
@gimnastico_1909 home jo crec que sí va del tema, què és això de Jaume I i regalista?
Bé, encara que es faça un poc llarg, hi ha que posar en antecedents. Quan Pere II el católic mor en la batalla de Muret en 1214, els interessos de la casa regnant aragonesa al nord dels pirineus, s'esvaixen. El regne atravesa una crisi: el únic fill i hereu de en Pere es Jaume, un xiquet, que ademés es captiu per el pijor enemic de Pere, Simón de Montfort. El papa Inocenç III presiona a Montfort (vasal seu com a creuat que es) per a que entregue al menut a l'ordre dels templaris, que el criarà (crec que en el castell de Monçó, si no recorde mal) mentre Aragó i Catalunya son regides per un consell de regencia dirigit per en Sanç, germà menut de En Pere II.
Jaume I serà criat pels templaris (i d'ells aprendrà bona cosa de milicia) i sempre tindrà bon record d'ells, pero per les disensions i querelles entre els regents i els nobles, es obligatori declararlo major d'edat i proclamar ho rei en tan sols catorze anys. Molt menut.
El seu regnat coincideix més o manco en el del gran Ferran III el Sant de Castella, el gran reconqueridor cristià de aquell regne, que aprofita molt bé la crisi del califat amohade després de la desfeta de Las Navas de Tolosa. Jaume també deixarà d emirar a occitania i mirarà cap al sud, volent ser un reconqueridor, pero la primera década de sa regnat està marcada pel constant desafiament, rebelions i desobediencies dels nobles aragonesos i catalans. Aixó li marcará moltissim.
Hi ha que recordar que el regne de Aragó, i els comtats catalans, tenen un orige jurídic navarrés i franc, en ambdos casos en una forta prevalencia de la nobleza i ses drets. Per a gobernar, per a recabdar tributs, per a fer la guerra o per a obtindre prestecs, el rei constanment ha de ficarse a les mans dels nobles (siguen laics o eclesiástics). I pasar per on ells volen. La superbia de la noblessa, sobre tot la laica, es molta, i Jaume tindrà sempre gran amargor cap a ells.
La reconquesta es una bona opció política per a ell. Al ser una guerra santa, conta en la bendició papal, el suport económic de l'esglesia, i la colaboració directa de les ordres militars del Temple i l'Hospital, les dos milicies cristianes més formidables de l'epoca. La conquesta de Majorca es el primer pas, pero encara depén molt dels nobles i eclesiástics catalans, tot i que escomençarà a buscar l'ajut de la burguesía barcelonesa, que serà la gran aliada de la corona contra els nobles en els segles posteriors.
Per a la conquesta de la taifa de Valencia, sa gran ambició, no obstant, tingué menys interés de la noblesa aragonesa o catalana, que prefería que els moros els paguessin tributs (les paries) que una conquesta efectiva, que donaría con a posesió unes terres en feut (no patrimonials) que damunt hauría que repoblar i vigilar.
Vaig acabant: la conquesta de Valencia fou una empresa molt personal de en Jaume I, en la ajuda de uns pocs nobles i bisbes familiars o aliats, davant la gran indiferencia i nula colaboració de la resta, buscant el soport de ordres militars, milicies de ciutats menudes (Teruel, Tortosa, Daroca), creuats vinguts d'Europa i mercenaris. Estigué a punt de fracasar, pero quan aconseguí conquerir la ciutat de Valencia, era questió de temps que tota la taifa caiguera.
Una vegada assolit l'exit, en Jaume tenía clar que no li devía res a la gran noblessa aragonesa i catalana (els "ricoshomens"). Quan aquells proposaren repartir el nou territori guanyat entre el regne de Aragó y el principat de Catalunya, en Jaume, que ja era prou fort per a afrontarlis, els envià a fer la mà. Creà un regne nou, li donà uns furs nous (que tenía ja previstos, perque va donar els costums apenes dos semanes després de la conquista de la capital), primer per a la ciutat de Valencia, després per a totes les ciutats reiales del Regne (Burriana, Xàtiva, Sagunt, Alzira, Vila-real etcétera), i finalment per a tot el regne que no fora territori senyorial.
Els furs valencians estàn basats en els de Tortosa, pero Jaume I va posar sa redacció en mans de dos doctors en dret per Bolonia, introduint moltes "novetats" vingudes d'Italia, on s'estava recuperant el dret romà (que donava més poder legislatiu i juridic al sobirà), front als furs més tradicionals ab grans normes de tipus franc-germànic (més nobiliaris), com teníen els furs catalans i aragonessos.
En atres paraules, que Jaume es preocupà de que el regne de Valencia fora molt "reial", en molta influencia dels menestrals, industrials i comerciants, aixi com ordres religioses (militars o no), minvant molt l'influencia de aristócrates i bisbats. Tots aquells eren colectius molt més fidels a l'idea de una monarquía forta que no els darrers.
D'açí ve lo que he dit de que era "regaliste". De fet, en tota la historia de la Corona de Aragó posterior, el Regne de Valencia quasi sempre es ficà de part del rei en les guerres o conflictes internes que hi hagué (i n'hi hagué un bon grapat).
-
-
Nada mejor para saber cómo eran estas festividades en Valencia hace 100 años, que acudir a la hemeroteca.
Así contaba el "Diario de Valencia" el 6 de enero de 1924. Y también de propina la página de deportes
0Refets de l'enclusa del advers
de la ma d'un somni que torna
units per l'amor a uns colors
tot cor des de 1909
1 Respuesta
-
En 1951 el Ayuntamiento de Valencia (o quien fuera) designó fallera mayor de ese año a la hija del que era ministro de Educación Nacional del franquismo, Ibáñez Martín.
Esta chica se casaría posteriormente con otro miembro de la "buena sociedad" madrileña como era Leopoldo Calvo Sotelo que en 1981 sería presidente del gobierno español.
Como estamos en fallas me ha parecido oportuno recordar viejas cosas de la fiesta.
En esta página de la prensa se puede ver la relación de las fallas que se plantaron ese 1951, distribuidas por categorías. Seguro que reconoceréis a bastantes de ellas
0Refets de l'enclusa del advers
de la ma d'un somni que torna
units per l'amor a uns colors
tot cor des de 1909
1 Respuesta
-
En aquest dies es compleixen anys (molts) del naixement i la mort de Vicente Blasco Ibáñez, i m'ha semblat interessant recordar una mini sèrie sobre la seua vida, del 1997, dirigida per un altre valencià, Luis García Berlanga.
En el vídeo estàn junts els dos capítols.2Refets de l'enclusa del advers
de la ma d'un somni que torna
units per l'amor a uns colors
tot cor des de 1909
1 Respuesta
-
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
En aquest dies es compleixen anys (molts) del naixement i la mort de Vicente Blasco Ibáñez, i m'ha semblat interessant recordar una mini sèrie sobre la seua vida, del 1997, dirigida per un altre valencià, Luis García Berlanga.
En el vídeo estàn junts els dos capítols.+1. Gracias rana.
-
-
@nabil-el-zhar dijo en Història i històries de València i els valencians:
https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20250312/10468741/valencianos-amaban-valenciano.html
Per poc que ens agrade, lo de la consulta era una promesa electoral del PP, aixina que la han complida.
Té sa gracia que Bens escriga un articul en defensa del valencià i contra l'autoodi, en un periodic català... i ho faça en castellà.Hague en el seu moment un valencianisme de "dretes", o almenys conservador, que parlava en valencià. Com defensava simbolismes valencians (senyera coronada, himne de Serrano i Thous, llengua valenciana i no dialecte català) que no agradaven al nacionalisme, va ser atacat pel valencianisme de "esquerres" i menyspreat. La cosa va cuallar, i el valencianisme de dretes fou engolit per un PP al que les senyes d'identitat valenciana li la pelen.
Aixi que ara resulta que defensar el valencià té que ser "de esquerres". Tots els grups que defenen la llengua son "confesionalment" nacionalistes, progresistes o socialistes. Igual que la república: en Espanya no existeixen "republicans de dretes" i per aixó la república no eixirà endavant.
Ells diuen que es que la dreta ha abandonat la llengua, pero el propi Bens ens conta anécdotas de persones molt conservadores que parlen valencià, naturalment en els pobles de les arees valencianoparlants (i jo done fe que es així), en les ciutats grans la cosa canvia (excepte Castelló). I tanta culpa tenen els meninfots de dretes que no defenen lo seu, com els fanatics de esquerres que a la defensa de la llengua sempre li penjen atres "logíes" polítiques, convertint en una elecció política allò que hauría de ser simplement una parla natural.
Diu Bens que els resultats mostren la "desafecció" de la vega Baixa alacantina o la Plana de Requena Utiel... aixó, en tot el respete, es una bobada. No hi ha desafecció a Valencia, inclús entre els requenencs i utielans, que porten apenas dos segles siguent valencians (els oriolans porten només set segules siguent valencians, i son més valencians i pengen més senyeres que els del cap i casal).
L'error es confondre valencianía amb parlar valencià. Ja des de temps del rei en Jaume, hi ha hagut una serie de comarques interiores que mai han tingut el valencià com a primera llengua (encara que els churros la entenen prou bé en general). No parlem ja de les grans ciutats, on la burguesía es castellà-parlant desde de fa almenys tres segles.
Eixa confusió prové del error de copiar la política llinguística de Catalunya, on el català sí es parla a tot el territori desde sempre.
La personalitat valenciana te atres elements i, curiosament, en realitat prové dels furs que el rei en Jaume donà a la ciutat de Valencia, i psoteriorment a totes les ciutats reals del Regne (que ne foren prou). Som un poble no per que parlem una llengua, aixó mai ha pasat, sino perque un rei va decidir fa molt de temps que no repartiría estes terres entre els nobles aragonessos i catalans, sino que faría un regne de nova planta.Jo m'alegre que haga eixit majoritariament votat el valencià com a llengua vehicular en Castelló i Valencia, i encara que jo no hauria fet eixe "referendum", els defensors del valencià farien bé deixant de sobreactuar i agafant en naturalitat els resultats: la gent parla o no la llengua, i aixó es lo que importa.
En realitat, s'aconsegueix més en mel que en bastó. Hi ha que parlar valencià i ferlo amigable. Imposarlo com a vehicular en escoles on els pares no volen, es contraproduent.
-
@gimnastico_1909 Muy bien, pero yo lo voy a resumir en un renglón y en castellano
Es una guerra cultural...y para ganar esa guerra cultural necesitas la colaboración inestimable del PP y VOX
Yo no tengo discusiones que si valenciano o catalán, para mi las dos son lengua Oc, fin del debate
El catalán, el valenciano o el balear no nacen por generación espontánea, nacen por la repoblaciones y migraciones de gente de lo que ahora es el sur de Francia
-
@alekgrana dijo en Història i històries de València i els valencians:
@gimnastico_1909 Muy bien, pero yo lo voy a resumir en un renglón y en castellano
Es una guerra cultural...y para ganar esa guerra cultural necesitas la colaboración inestimable del PP y VOX
Yo no tengo discusiones que si valenciano o catalán, para mi las dos son lengua Oc, fin del debate
El catalán, el valenciano o el balear no nacen por generación espontánea, nacen por la repoblaciones y migraciones de gente de lo que ahora es el sur de Francia
Y dale con las guerras. Qué manía...
No hay más guerra en Valencia que la que los partidos políticos se empeñan en agitar. Aquí nunca ha habido conflicto civil por la lengua excepto cuando se ha provocado.
La "personalidad" valenciana no corre ningún riesgo. Basta salir a las calles en la provincia de Valencia estos días para verlo, oírlo, y olerlo.
-
@gimnastico_1909 Tú puedes tener esa visión, que no digo que no sea cierta, pero desde el centro de la península tienen otra, totalmente distinta a la tuya
-
@alekgrana dijo en Història i històries de València i els valencians:
@gimnastico_1909 Tú puedes tener esa visión, que no digo que no sea cierta, pero desde el centro de la península tienen otra, totalmente distinta a la tuya
Me importa poco la visión sobre Valencia que haya en el centro de la península, en el oeste, en el norte o en el sur.
-
@gimnastico_1909 ya ya pero ahi tienes a pp y vox que abogan por arrinconarla
-
Tal día como hoy de hace 100 años, es decir, el 19 de marzo de 1925, el "Diario de Valencia" publicaba frases sacadas dels llibrets de algunas fallas.
En general, la cobertura de la fiesta que hacía la prensa valenciana de aquella época, era muy escasa o nula. De hecho, al día siguiente, una breve reseña de pocas líneas hablaba sobre la jornada del 19, en páginas interiores (normalmente los ejemplares no pasaban de seis). Cualquier otra información era tratada de forma más preferencial.
0Refets de l'enclusa del advers
de la ma d'un somni que torna
units per l'amor a uns colors
tot cor des de 1909
1 Respuesta
-
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
Tal día como hoy de hace 100 años, es decir, el 19 de marzo de 1925, el "Diario de Valencia" publicaba frases sacadas dels llibrets de algunas fallas.
En general, la cobertura de la fiesta que hacía la prensa valenciana de aquella época, era muy escasa o nula. De hecho, al día siguiente, una breve reseña de pocas líneas hablaba sobre la jornada del 19, en páginas interiores (normalmente los ejemplares no pasaban de seis). Cualquier otra información era tratada de forma más preferencial.+1, rana.
Gracias por traer esta pequeña joya.
Aparte del ingenio y gracia, y los temas que más interesaban a los falleros, estos textos tienen un valor lingüístico que a ningún filólogo pasará por alto: al estar escritos sin reglas gramaticales, que no existían (a las de Castelló aún les faltaban 7 años y las de Pompeu Fabra no eran apenas conocidas fuera de Cataluña- y dentro no seguidas por todos), los falleros escribían el valenciano que hablaban en grafía castellana, que es perfectamente conocida. Así podemos ver cómo era el habla valenciana de la época, que era bastante similar a la actual, pero no igual.
Las lenguas evolucionan con el lenguaje que emplean sus hablantes.
