Història i històries de València i els valencians


  • Moderador

    @rana-baileys pues sí, una pena... aunque poniéndonos positivos también en sentido contrario deberíamos admirar a los que abogaron para que el antiguo cauce fuera lo que es hoy y no una autopista ☺



  • En el pasado hubo un arbitro que se llamaba Cirilo Amorós pero creo que no tiene nada que ver con el de la calle.



  • @ROMPEDOR dijo en Història i històries de València i els valencians:

    En el pasado hubo un arbitro que se llamaba Cirilo Amorós pero creo que no tiene nada que ver con el de la calle.

    Me dejas de piedra 😮


  • Cafeteros

    @rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:

    Hui vull portar a aquest fil, un personatge valencià que em sembla, i és una opinió personal, una de les figures més negatives de la nostra història.
    Em referisc a Cirilo Amorós.
    El seu record va inevitablement unit a l'enderrocament de les muralles de la ciutat.
    En aquell temps, meitat del segle XIX es van argumentar diverses raons: la necessitat de treball de molts operaris de la seda que entrava en decadència i sobretot l'expansió de la ciutat.
    És clar que resulta difícil jutjar amb la nostra mentalitat, accions de llavors. I és possible que coses que ens semblen ara molt raonables, es vegen com animaladas en segles esdevenidors. I és que la ciutat es podia haver expandit d'igual manera amb les muralles, i avui tindríem una vila preciosa i encara més atractiva del que és.
    I gràcies a que no se li va ocórrer derrocar les dues torres. Us imagineu a València sense les torres?. Doncs el mateix seria amb les velles muralles. Ací està Lugo, que les conserva i ha crescut. És només un exemple, però hi ha molts més.
    Cert que Cirilo Amorós va fer altres coses positives per València, fins i tot en l'àmbit cultural, però amb aqueixa fallada catastròfica, i com si es tractara d'un àrbitre, li done un rotund -3

    Allò que va fer Amorós va ser lo mateix que s´estava fent en totes les grans ciutats de Espanya i de Europa. Des de l´invenció de l´artillería massiva, les muralles medievals únicament servíen per a cobrar els "arbitrios" o impostos de consums en major facilitat. I per a entorpir el tránsit i el comerç.

    Si vos fixeu, les ciutats espanyoles que han conservat integre el traçat de la murada medieval son les més menudes i, en aquella época, més atrasades: Lugo, Toledo, Ávila, Zamora, etc... i després, naturalmente, un fum de pobles que no teníen apenas tránsit de persones.

    De fet, es un miracle que es conservaren dos de les portes, perque en les grans ciutats es tombà tot el cercle de pedra. Em sembla que únicament Córdoba conserva també algunes portes.
    A Roma, a Paris, Milà, no diguem a Alemanya... no queden restes de cap murada medieval en les ciutats mijanes i grans.

    Vullc dir que comprenc el teu dolor, per lo interessant que hagués sigut conservar llenços sencers de murada (de fet, hi ha un xicotet troç al costat de les Torres de Quart), pero a aquella época això era algo secundari quan hi havía moltissim proletariat amb una vida precaria, i tombar la murada era una mena de revitalitzar la ciutat.

    Si vols vore Murades medievals, ne tens de ben boniques a Penyiscola o Morella. I en quant a castells medievals, n´hi ha un fum a tota la Comunitat Valenciana.



  • @gimnastico_1909 Mascarell (curiós, te cognom de exjugador nostre) es l'única població valenciana en tindre muralla.



  • Molt bona aportació @gimnastico_1909
    En segles passats es van cometre molts abusos en nom d'un errat concepte de progrés, i com dius, ací i per tot arreu.
    Molts errors fets per moltes persones en molts llocs no convertix l'error en encert.
    I el dinamiter d'ací es deia Cirilo Amorós, i ni ho oblide ni ho perdone.

    I gràcies @ROMPEDOR la veritat és que no coneixia eixa localitat. Hauré d'anar alguna vegada.




  • Cafeteros

    @rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:

    Molts errors fets per moltes persones en molts llocs no convertix l'error en encert.
    I el dinamiter d'ací es deia Cirilo Amorós, i ni ho oblide ni ho perdone.

    Mira que als marxistes vos encanta la expresioneta... :granotas_10: :granotas_10:

    Puix perdonar es de crestians. 👼 👼 👼



  • @gimnastico_1909 ja saps que segons l'ocasió em pose el trage de marxista, de cristià....😉



  • He estat pensant on posar este vídeo. Crec que este és el lloc.
    I advertisc, qui no s'emocione veient-ho, té un problema.

    https://www.levante-emv.com/multimedia/videos/comunitat-valenciana/2018-12-01-159021-video-jovenes-defensa-valenciano-hecho-viral.html



  • Hui toca la música en el fil.
    La veritat és que fa temps que volia oferir un homenatge a este home i vaig amb retard.
    Al novembre es van complir 10 anys de la mort de Joan Baptista Humet als 58 anys per un càncer.
    Este home va nàixer en Navarrés perquè sa mare així ho va voler. Vivia a Catalunya i allí va tornar després del naixement. No obstant, Joan sempre va fer gala del seu poble, que visitava sovint.
    Tota la seua carrera i la seua vida la va fer a Catalunya encara que tan sols va publicar un àlbum en català. Penge la que, per a mi és una de les seues millors cançons:

    JOAN BAPTISTA HUMET - Terciopelo – 02:46
    — Miguel Toston Cienfuegos



  • Porte hui a la memòria a un altre valencià insigne. El religiós Joan Gilabert Jofré. Un pioner en el tractament i asil a persones amb desordres mentals, que en aquell temps vivien en la més completa marginalitat, com empestats socials, sent objecte de burla i menyspreu per part de la població.
    Sens dubte València té molt que presumir, i la vida i obra del mossén està en el quadre d'honor.

    Penge ressenya de la Wiki.

    "De pares catalans, va néixer a València, al carrer dels Jofrens. Estudia dret canònic a Lleida, on obtingué el grau de batxiller en decrets. Es féu membre de l'Orde de la Mercè en l'any 1370[2] al monestir del Puig, i s'ordenà de sacerdot el 1375, després d'haver estudiat Teologia. En l'orde exercí diversos càrrecs, com elector, procurador i comanador de Lleida, Perpinyà i València (1409).

    El 1409 va fundar l'Hospital dels Folls de València, que era la primera institució del seu gènere a tot el món. El 1410 va fundar un hospici per a nens abandonats, també a València, i el 1416 un hospital de pelegrins al Puig.

    En vida va ser un gran predicador, i en les seves darreries acompanyà sant Vicent Ferrer en les prèdiques. Sembla que el sant profetitzà la mort del mercedari, que moriria en el monestir del Puig amb fama de santedat. Fou enterrat al mateix monestir."



  • Hui vull portar a aquesta secció la història de tres valencians que estan directament enllaçades.
    La primera és la de Vicente Marco Miranda, polític d'esquerres que va pertànyer a diverses formacions i va ser alcalde provisional de València després de la proclamació de la República.
    Posteriorment es va presentar com a integrant del Frente Popular. Acabada la guerra es va mantindre ocult fins a la seua mort.

    El segon personatge és el seu fill, d'igual nom, Vicente Marco, un pioner del periodisme radiofònic esportiu i que va ser l'impulsor i creador a meitat dels 50 del popular Carrusel Deportivo, en una època en la qual era molt complicat connectar amb els camps. La seua veu va protagonitzar les vesprades dels diumenges d'Espanya durant quasi 30 anys.

    I el tercer va ser Joaquín Prat, a qui Vicente va descobrir i va incorporar al seu programa en els 60. Els seus mítics missatges "gol en Ferrol, minuto 24 de la primera parte, Ferrol 1 Córdoba 0..y para combatir el frío Ponche Caballero", és una cosa que els futbolers d'aquest país tindrem sempre guardades.