Manchester 4-1 Schalke. En el minut 90 uns i atres atacants com a descosits i l'eliminatòria anava 6-1… sense especular, jugant al fútbol, fent vibrar a l'estadi… Algun dia m'agradaria que el nostre Llevant fora, en la nostra mida, alguna cosa pareguda ad això…
Si el dumenge el Llevant HAGUERA JUGAT A FÚTBOL, i haguera guanyat, perdut o empatat, ¿s'haguera montat este canyaret, esta sensació agredolça, esta tristor, este malestar?
Era molt senzill: jugar a fútbol per a guanyar, com havíem fet tota la temporada, com hauríem de fer sempre… i punt. Per a mí no hi ha més. Això hauria de ser el Llevant. I quan hem "jugat" a unes atres coses que tots sabem només hem collit que misèria, tristor i malestar…