Reformas futuras del estadio
-
El eixemple de l' Academia de los nocturnos no ha volgut ser prova de oficialitat del castellà, que no ho era, sino de demostració de que el castellà ja era emprat en el regne de Valencia abans de Felip V, encara que no fora "oficial" (terme que tampoc es correspon a l' época, es posterior). I per aquella época, ja les comarques "aragoneses" (tampoc exacte el terme, però ens serveix) empraven el castellà. Millor no li dic als meus parents de eixes comarques que "no pinten res", que lo mateix s' enfaden.
Lo que vullc dir en lo de l'idioma propi es que Valencia es territori de trobada de dos sistemes lingüístics: el castellà i el occità (en la versió Ibérica o catalana), i cap d' ells es exclusiu d' aci. Simplement, mentre la normalizació d' un d' ells va ser afavorida pels monarcas hispanics desde el segle XVI endavant, el atre, en la mateixa época, es trovaba dividit políticament, i cada dialecte agafà el seu nom i les seues peculiaritats. Per això la seua normalizació fou molt posterior.
En realitat estic prou d' acord en moltes coses que dius, per eixemple la promoció de l' oficialitat del valencià o del us cotidià. Sencillament, no estic d' acord en que el castellà siga un idioma "extranger", i no m' agrada.
Continúe sense entendre lo de fer-se perdonar res. Jo per descontar no m' he de fer perdonar res.A mi m' agrada este intercanvi de pensaments, en la millor intenció, i estic aprenent, pero si els moderadors consideren que no toca, podem parlar en atre fil, o deixar-ho estar.
Salutacions.
-
No sé perquè molesta tant quan dic que la Serrania tenia molt poca importància en el devindre polític i social de l'antic Regne de València, perquè això és evident. Tenia molt poca població i molta d'ella sarraïna. I un detall, parle de la Serrania, com supose que sabreu la Plana -d'Utiel/Requena-, que és la que té precissament més població hui, són castellans (ara valencians administrativament), no xurros. Si el que molesta és l'expressió en concret "no pintaven res", no tinc inconvenient de reterirar-la per no ofendre sensibilitats, però la idea és la mateixa.
No pots continuar amb l'idea errònia dels dos sistemes lingüístics amb el castellà, ja t'he dit que no es parlava castellà. Els dos sistemes lingüístics eren al Regne l'aragonés i el català, al segle XV l'aragonés es substituït pel castellà (també a l'Aragó on només queda limitat a una zona dels Pirineus on a dia de hui encara es conserva) i el català que es parlava al Regne, a poc a poc se li va anomenant valencià, però l'únic idioma utilitzat i així està tota la documentació oficial medieval és el valencià. I estos idiomes si eren exclusius d'ací, entenent ací com la Corona d'Aragó en contraposició a la Corona de Castella.
Quan dic això de "fer-se perdonar" em referisc a això precissament que fas, l'actitud d'intentar justificar l'introducció del castellà com una cosa no imposada amb expressions com "normalització" afavorida pels reis hispànics. Quina normalització? D'una llengua que ningú del poble parlava? És, perquè ho entengues, una espècie de "Sindrome d'Estocolm". I per a que et quedes tranquil, efectivament a dia de hui podríem dir que el castellà és la "llengua pròpia" de les comarques xurres (perquè ells "van abandonar" la seua llengua originària) però la llengua pròpia de la resta de comarques, que som la majoria, és el valencià. Si estiguerem a Suïssa tots ho entendriem, segur que a la zona de "llengua pròpia" alemanya hi ha gent que parla francès i a la zona de "llengua pròpia" francesa hi ha gent que parla alemany, però la llengua pròpia d'un lloc és la que és, almenys mentre hi haja gent que la parle, i això és el que passa per exemple en la zona de parla romanx, ja no hi ha parlants monolingües del romanx, tots són bilingües que parlen també alemany (en algunes poques zones limítrofes amb la zona de "llengua pròpia" italiana són bilingües romanx-italià) però la llengua pròpia del cantó de Grischum és el romanx.
Salutacions.
-
No sé perquè molesta tant quan dic que la Serrania tenia molt poca importància en el devindre polític i social de l'antic Regne de València, perquè això és evident. Tenia molt poca població i molta d'ella sarraïna. I un detall, parle de la Serrania, com supose que sabreu la Plana -d'Utiel/Requena-, que és la que té precissament més població hui, són castellans (ara valencians administrativament), no xurros. Si el que molesta és l'expressió en concret "no pintaven res", no tinc inconvenient de reterirar-la per no ofendre sensibilitats, però la idea és la mateixa.
No pots continuar amb l'idea errònia dels dos sistemes lingüístics amb el castellà, ja t'he dit que no es parlava castellà. Els dos sistemes lingüístics eren al Regne l'aragonés i el català, al segle XV l'aragonés es substituït pel castellà (també a l'Aragó on només queda limitat a una zona dels Pirineus on a dia de hui encara es conserva) i el català que es parlava al Regne, a poc a poc se li va anomenant valencià, però l'únic idioma utilitzat i així està tota la documentació oficial medieval és el valencià. I estos idiomes si eren exclusius d'ací, entenent ací com la Corona d'Aragó en contraposició a la Corona de Castella.
Quan dic això de "fer-se perdonar" em referisc a això precissament que fas, l'actitud d'intentar justificar l'introducció del castellà com una cosa no imposada amb expressions com "normalització" afavorida pels reis hispànics. Quina normalització? D'una llengua que ningú del poble parlava? És, perquè ho entengues, una espècie de "Sindrome d'Estocolm". I per a que et quedes tranquil, efectivament a dia de hui podríem dir que el castellà és la "llengua pròpia" de les comarques xurres (perquè ells "van abandonar" la seua llengua originària) però la llengua pròpia de la resta de comarques, que som la majoria, és el valencià. Si estiguerem a Suïssa tots ho entendriem, segur que a la zona de "llengua pròpia" alemanya hi ha gent que parla francès i a la zona de "llengua pròpia" francesa hi ha gent que parla alemany, però la llengua pròpia d'un lloc és la que és, almenys mentre hi haja gent que la parle, i això és el que passa per exemple en la zona de parla romanx, ja no hi ha parlants monolingües del romanx, tots són bilingües que parlen també alemany (en algunes poques zones limítrofes amb la zona de "llengua pròpia" italiana són bilingües romanx-italià) però la llengua pròpia del cantó de Grischum és el romanx.
Salutacions.
A vore:
-
No només la Serranía. Alt Millars, Alt Palancia, Racó d´Ademús. ¡Foya de Bunyol! (més valencians que la paella) Canal de Navarrés, Vall de Cofrent. Valls del Vinalopó y Baix Segura. Son moltes comarques, que están en el Regne de Valencia desde la reconquesta (o siga, sa fundació). Les incorporades darrerament, la castellana Requena-Utiel i la murciana Villena, no son menys valencianes. Almenys, mentre pertanyen a la Comunitat. No estic diguent que históricament tinguerem el mateix nombre de parlants, o la mateixa importancia. No la teníen, es evident. Pero sí afirme que el castellà està present des de l´inci, i per tant no es pot considerar "extranger". O, si ho es, es tan "extranger" com el valencià, puix més antic era el árab. I més antic el mossarab. I més antic el llatí, i més encara el íber.
-
Lo que tu dius substitució de l´aragonés pel castellà es produix molt més prompte. De fet, es pot dir que el procés había començat en la mateixa reconquesta, i al segle XIV la substitució era ja completa (per suposat, era una variant no normalitzada del castellà, plena de "aragonesismes"). Es més, al segle XIII, quan les taifes de Valencia i Alpuente s´incorporen a la Corona com a regne) no es parlava encara de noms per a la llegua. Se li deia "el nostre romanç" en els documents. El nom de els idiomes no es comença a registrar fins al segle XIV-XV, i per això des de el principi, tot i la evident interinteligibilitat, al romanç d´açi es registra com a valencià, al de Catalunya com català, i al de Majorca com mallorquí en quasi tots els documents. En aquella época el nom de l´idioma no tenía cap importancia. Lo important es que servira per a comunicarse. I a mi em sembla que aíxò es molt com té que ser.
-
A la Corona d´Aragó s´emprava com a llengua de cancillería el llatí (como a la resta de la Cristiandad). Quan es començà a emprar el romanç (per eixemple en la crónica de Jaume I), ja s´estava produïnt la substitució pel castellà en el regne de Aragó i part de Valencia. Encara que fora la llengua oficial, no vol dir que fora la única en aquell moment, que es lo que et tractava de dir abans. Però no soles el valencià-català-mallorquí no era el únic idioma de la Corona (encara que sí l´oficial), sino que tampoc era "exclusiu", puix s´emprava com idioma de comunicació, cultura i documents oficials en les árees de Occitania, Llemosí, Provença i una part d´Aquitania, en un elevat grau de inteligibilitat, quan ja feia més de un segle que eixes regions estaven fora de la dependencia política de la Corona d´Aragó. I aixó va continuar essent així fins que els borbons francessos començaren a prohibir l´us oficial del occità. La revolución liberal francesa, en la seua uniformitat, acabà el proccés.
-
Tu dius que jo tinc síndrom d´Estocolm, però no has demostrat que les meues afirmacions históriques i llingüístiques estiguen equivocades. Més enllà, em sembla que tens especial interés en demostrar que el valencià es la única llengua propia de Valencia, i que el castellà es, forçadament, llengua aliena i mes o menys imposada. I jo rebuje ambdues afirmacions, i aporte proves. A mi em sembla que estás influit per corrents de pensamente etnicistes que necessariament asimilen llengua amb "poble". No té perqué esser axí.
Mes enllà, em sembla molt ben portat l´eixemple de Suissa: hi árees de predomini lingüísitic ("llengua propia") de una llengua i atres de n´atra. Pero això son les comarques. Lo que diguem Comunitat valenciana, Regne de Valencia o País Valencia es pot equiparar totalmente a lo que coneixem per Suissa. Es a dir, un país format per dos llengues des de quasi l´inici de la seua história com a regne cristià.
Salutacions.
-
-
Continues dient coses que jo no he dit i mesclant el "ara" i el "fa segles":
-
Quan dic Serrania no estic diguent els Serrans, sinó totes les comarques xurres, pensava que quedava clar. Però tornes a errar en apreciacions que no són certes: el Baix Segura quan es va crear el Regne era valencianoparlant (fins al segle XVIII que es va substituir pel castellà encara que a Guardamar del Segura encara es parla) i el mateix les Valls del Vinalopó (la Carta Pobla d'Elda està escrita única i exclussivament en valencià). Veus com fas el que et dic? Intentes magnificar el castellà quan en la fundació del Regne ningú parlava castellà. I no sé si ho fas intencionadament o amb informació que tens que no és certa.
-
En este punt estic prou d'acord, perquè almenys ja acceptes que es parlava aragonés encara que va ser substituït rapidament pel castellà a la Serrania. Respecte al nom de la llengua, es com dius tu més o menys, però també continua diguent-se al principi com a català, catalanesc… fins que se li diu valencià (fixa't però que se li diu valencià al "català del Regne" i no al castellà (ni a l'aragonés) que es parla(va) a la Serrania), en consonància amb el que et dic de la poca influència de la Serrania.
-
Ací dius una altra cosa que no és certa, en la línia de magnificar la presència del castellà. Amb Jaume I no hi havia cap subtitució lingüística encara, però si Jaume I acabava de fundar el Regne? A més, fixa't, la crònica està en llatí i valencià (ni aragonés que es parlava encara, ni molt menys en castellà). El tema occitanisme ja no entre, és un tema que no me'l crec, però en tot cas si en algún moment van ser del mateix sistema lingüístic, una vegada perduda la batalla de Muret pel pare de Jaume I, per raons polítiques i de la fundació i expansió de la Corona d'Aragó la llengua catalana ja és totalment independent. Què un parlant d'occità i un de català medievals foren capaços d'entendre's, no seria menys comprensible que un parlant d'aragonés medieval i un de valencià medieval s'entengueren, que de fet era com es comunicaven els valencians de la Serrania i "els del Pla" valencianoparlant.
-
Jo t'he donat les dades que contradiuen el que tu dius, jo no tinc que demostrar res, eixes són les dades, les pots admetre o negar-te a admetre-ho, jo no puc fer més. Una altra cosa és la concepció que tu tingues i que puga causar-te "sentibilitat". I no, jo tinc cap interés en res, perquè sé separar el "que és", del "que pense". I molt menys hi ha res "d'etnicista" en el meu discurs, passa que si som valencians no és per una localització geogràfica o administrativa, sinó per un Regne originari amb unes particularitats concretes. Jo considere igual de valencià al que parla castellà... però també al que parla àrab, romanés o xinés (segur que en sents molts parlar pel carrer) i m'és igual que siga negre, blanc, gitano o "moro" (mira si tinc discurs "etnicista") però si volem que "ser valencià" siga alguna cosa més que una localització geogràfica s'han de conservar les particularitats. Perquè creus que molts alacantins diuen no ser valencians? Puix perquè han perdut "eixes particularitats", en el moment que ni parlen valencià, ni el senten al seu voltant per la castellanització, ni tenen interés per recuperar-lo (menys encara que a València), que els fa ser valencians? Una administració territorial? Si són més semblants als murcians que no als "valencians"? Les coses no funcionen així.
I deixe el tema, ja queda clar que en pensa cadascú i això és legítim, que cadascú tinga el seu parer. S'han aportat dades suficients per basar-se en uns fets històrics objectius, i això si deuria de ser igual per a tots, però si no es vol partir d'eixa base i em dona la sensació que no vols, poca cosa es pot fer per seguir parlant perquè estarem pegant-li voltes al mateix.
Salutacions.
-
-
-
Bé. Que puntualitzes alguns detalls com el de Elda o el Baix Segura (repoblat amb castellanoparlants a començaments del segle XVII tras l´expulsió del moriscos, no fa quatre díes), no lleva força a la afirmació de que el castellà está present a un nombre de comarques valencianes desde fa molts segles, quasi desde l´inici. O siga, que no es foraster al Regne (sí a moltes comarques costaneres com idioma no habitual). Que es lo que jo he defensat des de el principi.
-
En este punt estem més d´acord. No vullc tampoc ficar-me en aspectes puntuals, pero la realitat es que els testimonis del segle XIV que parlen de la llengua en Valencia com a "català" o "catalanesc" (Berengari Eymeric, Ramon Muntaner) son de catalans vinguts a viure a Valencia, i llógicament nomenen a la llengua com a la seua materna (igualment si un valencià vixquera a Barcelona en aquells temps i nomenara el romanç parlat allí, li diría valencià). A partir de 1340 tots els autors valencians nomenen a la llengua valencià. Per a mí no té mes importancia, perque lo que conta es la inteligibilitat, no el nom.
-
Llógicament, blaugranota, la substitució de l´aragonés pel castellà a la que em referisc que comença durant el segle XIII es al propi regne d´Aragó, no tan sols a lo que es conquería en Valencia o encara no s´havía conquerit. En quant al occità, no es questió de que ho cregues o no: novament tenim la inteligibilitat, que es molt elevada. Hui en día, encara, pots llegir textes actuals en occità o provençal, i prácticament els comprens sense ajuda (pensa en la comparativa català-aranés, que es molt visible). I estem parlant de 8 segles almenys de separació política (com ja he dit i tu recordes, després de la batalla de Muret). Imaginat en els segles XIV o XV. La inteligibilitat entre valencià-català-majorquí y occità-provenzal es la més alta de ambdues sistemes llinguístics. I els primers escrits de tots ells provenen de la Occitania-Provenza. La llógica diu que tots ells provenen d´un baix llatí comú. Históricament, la separació entre Espanya i França ha fet interesar una distinció molt marcada entre els dos, pero llingüísticament la seua cercanía es tan indiscutible com la de valencià i català.
-
Veig que m´he equivocat triant la paraula "etnicisme", perque es pot interpretar com "racisme", cosa la qual no pense de tu, ni molt menys. I disculpa si ha semblat així.
A vore si ara m´explique millor: la definició de poble no està aparellada a la de llengua. Suissa es un poble en 3 llengües oficials. Navarra es un poble, i te dues llengues oficials i históriques. Igual que Basconia. I a Valencia succeix lo mateix. Históricament ha hagut dues llengues desde la formació del Regne per Jaume I. Inicialment molt més important numéricament el valencià (per això rebía el nom patronímic) i molt minoritari el castellà. Posteriorment, per diversos avatars de la historia, a partir del segle XVIII el castellà ha sigut dominant, encara que no sempre el més parlat (això es més cosa de les últimes décades). I a l´inversa: sistemes llingüístics semblants o molt próxims, han generat diversos pobles. Tenim ahí el suec-norueg-danés-islandés, el gallec-portugués, el chec-eslovac, o el serbi-croat, per parlar només de uns pocs i propers. I de la mateixa forma, el románic nostre, al que no ficarem nom per no ferir sensibilitats (i perqué mai n´ha tingut históricament) s´exten desde Guardamar fins al Piemont, abarcant diverses regions i nacions, i probablement un fum de "pobles".
De lo demés no entraré. Menys encara en el asumpte del alacantins, on també tinc familia (tinc una ampla familia per tota la Comunitat, excepte Castelló), que son valencianoparlants, i als que tampoc els agradaría gens sentir que els preguntaves "si són més semblants als murcians que no als "valencians". El tema de la identitat jo trobe que es molt més complex que simplement una llengua. I en l´historia del castellà a la nostra terra hi ha de tot, pero molt més d´us normal que de imposició externa. Probablement, una historia comú, unes institucions comuns, una geografía comú i uns interessos comúns fan molt també per l ´agermanament de tots els valencians. Això son per a mí les "particularitats". La llengua, sí. Pero no només la llengua.
I torne a dir-te que estic totalment a favor de la promoció del valencià, que ho necessita (el castellà, pel seu propi vigor al esser parlat en tota América, no). Pero no estaré d´acord en nomenar al castellà com idioma foraster. O discriminar-ho.Gracies per xarrar una estona amb mí. He deprés molt. No pense que siga res roïn no estar d´acord (almenys no plenament d´acord). Els dos emprem el valencià, i els dos l ´estimem. Aixó es lo important.
I al Llevant, clar.
Salutacions
-
-
Pel que veig es repeteixen els lemes d'Alboraia. De moment han posat els lemes "Orgull Granota" (2 vegades) i "L'equip dels valencians" (1 vegada -però tot indica que seran 2- i també el nom "Estadi Ciutat de València" (3 vegades). Realment em sorprén gratament que estiga tot en valencià… de moment. A vore la zona de grada central que posen.
A mi no em sembla malament que n' hi haja frasses en castellà.
I tampoc si posen alguna cosa en anglés… però crec que els valencians tenim la mania de fer-nos perdonar. Si el club com han dit abans, i més en esta directiva, ho fa tot bàsicament -per no dir únicament- en castellà, no ens posarem ara a demanar "qüotes" quan hi ha alguna cosa que pot estar tot en valencià. Però vaja, parlem per parlar, ja vorem que posen i si el "que grande es ser pequeño" no acaba apareguent…
En relació al que he assenyalat en negreta, i encara que no te a vore, di.-rec-ta-ment, en el fil, podria ser interessant el que ha passat aquest estiu a Bellreguard, de la Safor.
http://www.levante-emv.com/safor/2017/0 ... 93109.html
La primera notícia del cas, la vaig vore fa pocs dies, però en vídeo. Hi ha vídeo d' aquest ple, on discuteixen uns estiuejants, que passen 3 messos l'any allà, i paguen impostos, que es queixen de que no entenen el valencià, davant l'alcalde i esl regidors, que els hi contesten.
No l he trobat ara, el video.
Pot ser millor sería obrir un nou fil, al cafè...
Com vullgueu..El tema em sembla interessant.
-
Crec que fa temps que en aquest fil no es parla de les reformes de l'estadi. És un debat molt interessant, però crec que caldria centrar-se en, per exemple, comentar si s'ha avançat en la posada a punt per al pròxim partit (recordem que és el derbi i vindrà molta gent del València que veurà per primera vegada el Ciutat com és ara).
Algú té alguna foto nova, en cas de que hi hagen novetats?
-
Pel que veig es repeteixen els lemes d'Alboraia. De moment han posat els lemes "Orgull Granota" (2 vegades) i "L'equip dels valencians" (1 vegada -però tot indica que seran 2- i també el nom "Estadi Ciutat de València" (3 vegades). Realment em sorprén gratament que estiga tot en valencià… de moment. A vore la zona de grada central que posen.
A mi no em sembla malament que n' hi haja frasses en castellà.
I tampoc si posen alguna cosa en anglés… però crec que els valencians tenim la mania de fer-nos perdonar. Si el club com han dit abans, i més en esta directiva, ho fa tot bàsicament -per no dir únicament- en castellà, no ens posarem ara a demanar "qüotes" quan hi ha alguna cosa que pot estar tot en valencià. Però vaja, parlem per parlar, ja vorem que posen i si el "que grande es ser pequeño" no acaba apareguent…
En relació al que he assenyalat en negreta, i encara que no te a vore, di.-rec-ta-ment, en el fil, podria ser interessant el que ha passat aquest estiu a Bellreguard, de la Safor.
http://www.levante-emv.com/safor/2017/0 ... 93109.html
La primera notícia del cas, la vaig vore fa pocs dies, però en vídeo. Hi ha vídeo d' aquest ple, on discuteixen uns estiuejants, que passen 3 messos l'any allà, i paguen impostos, que es queixen de que no entenen el valencià, davant l'alcalde i esl regidors, que els hi contesten.
No l he trobat ara, el video.
Pot ser millor sería obrir un nou fil, al cafè...
Com vullgueu..El tema em sembla interessant.
Pues sí, puede ser interesante. Ábrelo si quieres.
-
Així ho faré, Comandant Baileys…
(Estoy oyendo llorar, en directo a los Valdanos y demás comentaristas del Madrid... Qué gustito da... )
-
Així ho faré, Comandant Baileys…
(Estoy oyendo llorar, en directo a los Valdanos y demás comentaristas del Madrid... Qué gustito da... )
Ya te digo, comparable a un orgasmo con la Pedroche
-
Pasando por el estadio he visto algo nuevo. En Gol Orriols, en la parte de la grada encima de la Tenda/Taquillas, hay algo grande blanco, como tres rectángulos, que me han parecido 3 altavoces, pero de noche no se ve muy bien y lo he visto desde el parque… Mañana cuando la gente lo vea a ver si dicen que es con claridad
-
Pasando por el estadio he visto algo nuevo. En Gol Orriols, en la parte de la grada encima de la Tenda/Taquillas, hay algo grande blanco, como tres rectángulos, que me han parecido 3 altavoces, pero de noche no se ve muy bien y lo he visto desde el parque… Mañana cuando la gente lo vea a ver si dicen que es con claridad
Gracias por volver al tema de este hilo Como dije ayer, se había perdido por completo. A ver si esta semana me paso por allí y veo cómo va la cosa, aunque lo tengo complicado hasta el mismo día del derbi.
-
Després de quasi dos setmanes, ja s'ha completat el perímetre total de l'estadi o han segut tan cutres de deixar-ho a mig acabar? Ja s'ha cobert la meitat del Gol Orriols després del "Mos del Fotut" que faltava i la part que dona al centre comercial?
-
Després de quasi dos setmanes, ja s'ha completat el perímetre total de l'estadi o han segut tan cutres de deixar-ho a mig acabar? Ja s'ha cobert la meitat del Gol Orriols després del "Mos del Fotut" que faltava i la part que dona al centre comercial?
Jo pensava que la part de Grada Central seria la primera (o segona, perquè entenc que Gol Alboraia es veu des de la Ronda Nord) que es cobriria, per allò de fer més estètica la part de l'estadi que es veu des del centre comercial com tu dius. També pareix que és la part que ha de ser més difícil de cobrir, perquè les torres de llum estan enmig de tot.
Esperem veure el resultat prompte, confie que quedarà bonic.
-
Se supone que el finde pasado estaría lista la iluminación de las lonas, pero el día de la real no había nada. ¿Sabéis algo?
-
Hoy en la cadena ser han comentado las próximas reformas del estadio pero como no tenían tiempo que mañana lo explicaran .
Han dicho que en cuanto acabe la liga en mayo empezaran con el techo de la tribuna
Bueno esperaremos a mañana
-
Sí, se habla de la retirada de la cubierta actual de tribuna ya en mayo (se acaba la Liga en ese mes porque esta temporada hay Mundial) y de cubrir después el 70% del estadio, dando un aspecto de estadio casi cubierto en su totalidad, en el que supongo que todas las gradas quedarán protegidas.
Estaremos atento a la información que den mañana
-
Sí, se habla de la retirada de la cubierta actual de tribuna ya en mayo (se acaba la Liga en ese mes porque esta temporada hay Mundial) y de cubrir después el 70% del estadio, dando un aspecto de estadio casi cubierto en su totalidad, en el que supongo que todas las gradas quedarán protegidas.
Estaremos atento a la información que den mañana
Ojalá.
Todas estas reformas para mi dejan claro que la idea del estadio nuevo queda descartada. Cubrir el estadio no es nada barato.
-
Sí, se habla de la retirada de la cubierta actual de tribuna ya en mayo (se acaba la Liga en ese mes porque esta temporada hay Mundial) y de cubrir después el 70% del estadio, dando un aspecto de estadio casi cubierto en su totalidad, en el que supongo que todas las gradas quedarán protegidas.
Estaremos atento a la información que den mañana
Ojalá.
Todas estas reformas para mi dejan claro que la idea del estadio nuevo queda descartada. Cubrir el estadio no es nada barato.
J.M. Alemán ha comentado que estaría en torno a 15 millones y que el club está buscando fórmulas de financiación para no gastar el presupuesto dedicado al equipo.
-
A mi me parecería una muy buena noticia.
No sólo para no mojarnos sino por la acústica y el ambiente que se crea en el campo.
-
Yo no sé si se plantea el Aumento de capacidad del Estadio. Con el reciente aumento de abonados, el Más que evidente crecimiento de masa social, los futuros niños que crecerán y vendrán otros….. en poco menos de 10-15 años manteniendo una política de precios sensata fácilmente podríamos llegar a 30.000 abonados (y no estoy hablando de una utopía).
Una vez construida la cubierta no se planteará "deshacerla" porque sí, porque el campo se queda pequeño y nos gastamos 15 millones en su día.
No sé por donde se le podría coger mano para ampliar el campo, pero debería tener se en consideración lo que aquí comento.
Claro todo esto manteniendo una buena gestión y en primera. No sea que tengamos caso "Real Murcia" u otros
-
No ens flipem, que tindre 21.000 abonats de moment només ho hem assolit una volta en 108 anys.
La capacitat de l'estadi és ideal.
-
Si en 10-15 años estamos en Primera de normal (con el dinero que eso supone, la deuda ya solucionada casi al completo) y con 25.000 abonados llenando el campo… creo que serán condiciones suficientes para intentar cambiar de estadio ENTONCES, no hay necesidad de pensarlo ahora.
-
Lo que habría que hacer es buscar un buen patrocinador que le pusiera el nombre al estadio,y pongan las perras como están haciendo en toda Europa.
El estadio del Borussia se llama ahora el Signal Arena que es una pasta de dientes
-
Sí, se habla de la retirada de la cubierta actual de tribuna ya en mayo (se acaba la Liga en ese mes porque esta temporada hay Mundial) y de cubrir después el 70% del estadio, dando un aspecto de estadio casi cubierto en su totalidad, en el que supongo que todas las gradas quedarán protegidas.
Estaremos atento a la información que den mañana
Ojalá.
Todas estas reformas para mi dejan claro que la idea del estadio nuevo queda descartada. Cubrir el estadio no es nada barato.
J.M. Alemán ha comentado que estaría en torno a 15 millones y que el club está buscando fórmulas de financiación para no gastar el presupuesto dedicado al equipo.
La idea de un nuevo estadio hace mucho tiempo que está descartada.De hecho creo que nunca existió. Y me parece bien. No hay ninguna necesidad de un nuevo estadio.
-
Pienso que si en este mismo Estadio es posible una ampliación lo preferiría a uno nuevo, claro esto lo tendrían que hacer antes de poner la CUBIERTA en todo el Estadio pues sería un gasto tonto volver a derruir las gradas con la cubierta puesta.
-
Pues yo ya que hacen la inversión incrementaría la capacidad a unos 30.000 espectadores. Probablemente terminemos esta temporada con unos 22.000 abonados y si todo fuera bien y el equipo se salvara el año que viene incrementaríamos esa cantidad de abonados casi con total seguridad, sacando provecho y matando dos pájaros de un tiro. Un futuro Levante con una cifra de 25.000 a 30.000 abonados sería algo increíble.
-
Creo que para ampliar el aforo del estadio sería para estar unos 15 años seguidos en primera y con un nivel de abonos seguidos de los actuales.
Por otra parte, la cubierta hace tiempo que debía ser cambiada ya que aunque no os creáis el amianto es bastante peligroso ya que inhalar fibras de este material produce cáncer. Es un tema que lo conceptúo como muy serio y si se puede ahora hacerlo creo que es el momento oportuno.
-
Dudo mucho que sea necesario un cambio de estadio o una ampliación de aforo ahora mismo.
Debemos pasar un examen aun. Estamos con 21.000 socios, pero con pases gratuitos por asistencia y con pases gratuitos para los hijos/nietos. La iniciativa está muy bien para seguir consolidando la masa social.
Pero la realidad es que no puedes estar toda la vida regalando pases. Para seguir creciendo a nivel deportivo, necesitas ingresar el dinero de los abonos. O al menos eso pienso yo.Así que nos falta pasar un último examen, y es el de cuando se tengan que pagar abonos, saber si llegamos a esos 20.000 actuales o a superar esa cifra. Cuando superemos los 20.000 abonados pagando, será un buen momento para plantear eso.
Por otra parte, pienso como levante39, soy nostálgico del estadio y me gustaria una ampliación. ¿Se podría hacer un segundo anfiteatro aunque fuese sólo en la parte de tribuna? ¿Ahi se ganarían 6.000 o 7.000 espectadores más? Yo creo que sí…
-
Dudo mucho que sea necesario un cambio de estadio o una ampliación de aforo ahora mismo.
Debemos pasar un examen aun. Estamos con 21.000 socios, pero con pases gratuitos por asistencia y con pases gratuitos para los hijos/nietos. La iniciativa está muy bien para seguir consolidando la masa social.
Pero la realidad es que no puedes estar toda la vida regalando pases. Para seguir creciendo a nivel deportivo, necesitas ingresar el dinero de los abonos. O al menos eso pienso yo.Así que nos falta pasar un último examen, y es el de cuando se tengan que pagar abonos, saber si llegamos a esos 20.000 actuales o a superar esa cifra. Cuando superemos los 20.000 abonados pagando, será un buen momento para plantear eso.
Por otra parte, pienso como levante39, soy nostálgico del estadio y me gustaria una ampliación. ¿Se podría hacer un segundo anfiteatro aunque fuese sólo en la parte de tribuna? ¿Ahi se ganarían 6.000 o 7.000 espectadores más? Yo creo que sí…
Normalmente las ampliaciones no se hacen en las Tribunas. Yo creo que el segundo anfiteatro sería en Grada Central, como han hecho en Girona o en Tarragona. Aunque no sé, quizá no haya suficiente espacio edificable.
