Fil nostàlgic
-
@EASY_RIDER muchas gracias de nuevo por el detalle, entonces o bien se han equivocado de número o la numeración ha cambiado con los años (lo veo bastante más probable).
Mirando Google Maps supongo que debía vivir entre el 170 y el 190 de la numeración actual, porque son esos los números de avenida del Puerto más cercanos a lo que era entonces el campo... aunque todos ellos tienen Camí Fondo del Grau (actual calle Islas Canarias) entre lo que sería la casa y lo que era el campo. Supongo que esa era la calle que impedía que fuera técnicamente 'pared con pared' pero no evitaba que los balones se encalaran. -
Derbi contra el VCF en el patio del Colegio de Salesianos
Francisco Romera. Jugó entre el 74 y 76.
-
https://plazadeportiva.valenciaplaza.com/opinion-pd-el-rei-gaspar
El rei Gaspar
12/09/2020 -
VALÈNCIA. Demà diumenge el València debutarà en la Lliga 2020/21, una campanya marcada, com l'anterior, per l’anormal normalitat provocada pel Covid 19. Com quan es va retornar a la competició després del passat confinament el partit inaugural en Mestalla serà un València-Llevant. Aprofitant este fet hui recordarem la figura de Gaspar Rubio Melià, jugador que va defensar estes dos samarretes entre moltes altres. Nascut a Serra, el 14 de desembre de 1908, es va criar i va començar a jugar a futbol a terres catalanes, en equips com el Noia i el Gràcia, on es va consagrar com a un excel·lent golejador que destacava per la seua extraordinària tècnica, el seu regat i la qualitat en el maneig del baló.En 1928 va fitxar pel Llevant FC on es va convertir en el seu referent. Una temporada més tard va ser traspassat al Madrid per 4.000 pessetes. Amb els de la capital va marcar 72 gols en 75 partits. Estes xifres el feren ser internacional al 1929. Aconseguint un rècord que encara no ha sigut superat, al marcar nou gols en només quatre partits. Va debutar en un Espanya-Portugal (5-0), en el què va fer tres gols. En el seu segon partit va marcar quatre dianes en el 8-1 a França. El seu tercer partit ha passat a la història perquè en ell es van enfrontar Anglaterra i Espanya per primera ocasió en terres hispanes, en un partit memorable, els locals van vèncer per quatre a tres, dels quals dos foren anotats pel nostre protagonista. Després d'eixe partit, on va tornar bojos als anglesos, fins eixe moment invictes en terres continentals, va ser considerat el millor jugador del món per la premsa estrangera. El seu últim partit com a internacional va ser un Espanya-Txecoslovàquia (1-0) en gener de 1930.
Jugador genial, però amb una marcada personalitat i un fort temperament es va declarar en rebel·lia i va abandonar el Madrid, disgustat per les fortes crítiques rebudes després de la final de Copa de 1930 davant l'Athletic. La seua “espantà” el va portar a Cuba. La seua arribada a l'Havana fou espectacular, 4.000 persones el passejaren a muscles pel carrers. Fitxat pel Juventud Asturiana, en el segon partit li trencaren una cama i abans d'estar recuperat va marxar a Méxic, on va exercir de jugador-entrenador en l'Espanya FC. Però el Madrid va posar una reclamació a la FIFA i Rubio va tindre que tornar. L'any següent va ser traspassat a l'Atlético de Madrid, que jugava en Segona, per 30.000 pessetes. En l'estiu de 1934 va fitxar pel València, amb 27 anys tot i les lesions i molèsties que tenia en l'astràgal encara conservava condicions per a rendir a bon nivell. El problema tal vegada va ser la seua actitud un tant apàtica i poc competitiva. Amb tot, Mestalla, va poder vore el seu el seu joc i gaudir dels 13 gols que va materialitzar en 27 partits. Sí la primera campanya fou bona, en la segona va estar pràcticament absent dels terrenys de joc ja que només va jugar quatre partits del Campionat Superregional.
Durant la Guerra Civil, suspeses les competicions estatals per la Federació Espanyola va jugar amb el Llevant FC. Finalitzat el conflicte bèl·lic, va intentar tornar al València, arribant a disputar alguns partits preparatòris, encara que, finalment es queda sense fitxa ja que les seues condicions físiques no eren les millors.
Després de rebre la negativa per part dels de Mestalla va començar un peregrinatge per equips com el Granada, el Múrcia, el Melilla i per dos ocassions el Llevant. Una vegada retirat coma jugador va emprendre una llarga carrera com a entrenador que el portàr a Mèxic on es va establir fins la seua mort en gener de 1983.
Gaspar Rubio, “el rei Gaspar” va poder ser un dels més grans jugadors de totes les èpoques però, tal vegada el seu caràcter i algunes decisions poc encertades no l’ajudaren ha aconseguir-ho .
-
@ROMPEDOR, debió ser un gran jugador aunque ninguno de nosotros, salvo @gimnastico_1909 lo vio.
Refets de l'enclusa del advers
de la ma d'un somni que torna
units per l'amor a uns colors
tot cor des de 1909 -
@rana-baileys dijo en Post remember:
@ROMPEDOR, debió ser un gran jugador aunque ninguno de nosotros, salvo @gimnastico_1909 lo vio.
Un gran tipo. Amigo de sus amigos.
-
@rana-baileys y dentro de unos años nadie se acordará de Salillas por ejemplo.
-
LUDhistoria nos ofrece este interesante documento: la crónica de prensa del primer partido oficial que jugó el Levante en el nuevo estadio.
-
Foto de un once del Gimnástico a mediados de los 30.
Abajo agachado se ve a Ramón Balaguer, que vistió también como jugador las elásticas del Levante FC y del Udelage.
Como entrenador estuvo en los banquillos de Alcoyano, Elche, Levante, Alicante y Eldense.
-
LUDhistoria
"En un día como hoy de 1909 la tradición remarca el nacimiento del Gimnástico F.C. vinculado al Patronato de la Juventud Obrera
Imagen de El Pueblo de mayo de 1919 que muestra el 11 del Gimnástico que conquistó el Campeonato de Valencia"
-
By "Llevant UD El meu sentiment"
Instantánea de un Málaga-Levante en 1959.
-
@rana-baileys Esa cuenta de Twitter aporta cosas muy interesantes.
-
Siempre me ha llamado la atención que los porteros de antaño iban sin guantes, con lo que debería de picar ese balón de antes (creo que más pesado que el actual) y se la jugaran en las salidas.
-
@JmGranota82 dijo en Post remember:
Siempre me ha llamado la atención que los porteros de antaño iban sin guantes, con lo que debería de picar ese balón de antes (creo que más pesado que el actual) y se la jugaran en las salidas.
Pero solían llevar gorra para el sol y rodilleras. Los campos de antaño eran generalmente bastante deficientes.
-
Penúltima jornada del campeonato regional
Campo de la Cruz
Levante FC vs Valencia FC (actual VCF)
22-10-33
Levante FC tenía un punto por encima del VFC
Lázaro, se estaban recuperando de un encontronazo de Guillén (Levante FC) y Torregaray (Valencia FC), que es observado por el guardameta Nebot
Levante FC: Vidal, Calpe, Gonel, Balaguer, Guillén, Puig I, Puig II, Cambra, Jaso, Ferrer y Bravo.
Valencia FC: Nebot, Torregaray, Pasarín, Bertolí, Molina, Conde, Torredeflot, Picolín, Vilanova, Costa y Trabanco.
En la última jornada del Campeonato Regional, el Levante perdió contra el Gimnástico en el Stadium Vallejo e hizo Campeón al Valencia que superó al Burjasot por 2-8
-
@ROMPEDOR quién es Lázaro?
-
@rana-baileys Pues no se si fue uno de los nuestros o de los "otros". A mi me pasan fotos y me han dado esa información.
-
@ROMPEDOR dijo en Post remember:
@rana-baileys Pues no se si fue uno de los nuestros o de los "otros". A mi me pasan fotos y me han dado esa información.
Creo que nunca hubo un Lázaro en el Levante.
-
@rana-baileys Pues sería un xoto que tuvo el percance.
-
@LUDhistoria
Foto de un partido disputado en el Campo de la Cruz en 1931 entre Levante FC y Gimnástico
-
@LUhistoria
Imagen de un partido de la 59-60 en la que el Levante vencía 8-2 al Tenerife en Vallejo.
Aparece Joseito anotando uno de ellos. Este jugador había estado muchos años en el Madrid, marcando más de 50 goles, siendo campeón de Europa e internacional. Todo un lujo para el Levante de aquella temporada.
