Història i històries de València i els valencians
-
@gimnastico_1909 aquest moment de l'himne és sublim eh?
-
-
Un grup musical valencià molt conegut en els anys 60 i no sols a València. Parle de "Los Huracanes", quatre xics que sonaven en la ràdio tots els dies amb temes tan famosos com "Días sin mañana" que era l'adaptació de "Eve of destruction", un tema pacifista que estranyament se sentia sense censura.
Però per a recordar a aquest grup penge aquesta altra cançó que estava en el single del tema anterior però que a mi m'agradava encara més: "A la caída del Sol".
El disc és de 1966 i aquell xiquet que era jo, el vaig comprar i l'escoltava una vegada i una altra quan queia el Sol i especialment a l'estiu, pensant que allà al lluny, per l'Avinguda del Cid, ocorrien coses extraordinàries. -
@rana-baileys
Esta fue la canción más escuchada de este grupo mítico valenciano, que no tuvo más repercusión justamente por no ser madrileños o catalanes. Lo de siempre.
"En tinieblas" era la canción
-
@jjllevant en los guateques típicos de la época sí se oían, al menos en València. Alguna vez fui en calidad de carabina, ya que yo tenía la edad.
Otro que sí triunfó a nivel nacional fue Bruno Lomas del que pronto se cumple efeméride y ya lo recordaré.Por cierto, es muy posible que los millenials no entiendan conceptos como guateque o carabina
-
En 1916 per Espanya i fins i tot més enllà es va parlar del "crim de València", un esdeveniment planificat per un dels personatges més sinistres i repulsius de la recent història: Joan March.
En aquest enllaç hi ha molta informació del
tema.https://voramarlavalenciamaritimaimes.blogspot.com/2018/09/el-crimen-del-camino-del-grao-el.html?m=0
-
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
En 1916 per Espanya i fins i tot més enllà es va parlar del "crim de València", un esdeveniment planificat per un dels personatges més sinistres i repulsius de la recent història: Joan March.
En aquest enllaç hi ha molta informació del
tema.https://voramarlavalenciamaritimaimes.blogspot.com/2018/09/el-crimen-del-camino-del-grao-el.html?m=0
Molt interesant, moltes gracies. Una historia que no coneixía d'un dels pocs banquers espanyols coneguts, calculador com un jueu i pirata com un anglés. Molt atípic a un país de quixots.
Em contaren una vegada que la seua fugida de presó fou molt més espectacular que "sobornar al carcelero". Com no era un qualsevol, va comprar a tots els funcionaris de la presó, des de el director fins al cuiner. Aixó es més segur que comprar únicamente a dos o tres. Va eixir per la porta, un funcionari li duia la maleta i fora l'esperaba un cotxe per a portarlo a un vaixell que el duría fora d'Espanya.
Com un senyor. Si fuges, fuges com Deu mana... res de anar menjant terra per un forat fins al mur exterior.
Imagine que tots els empleats de la presó també s'en aniríen al estranger en el soborn -
@gimnastico_1909 dijo en Història i històries de València i els valencians:
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
En 1916 per Espanya i fins i tot més enllà es va parlar del "crim de València", un esdeveniment planificat per un dels personatges més sinistres i repulsius de la recent història: Joan March.
En aquest enllaç hi ha molta informació del
tema.https://voramarlavalenciamaritimaimes.blogspot.com/2018/09/el-crimen-del-camino-del-grao-el.html?m=0
Molt interesant, moltes gracies. Una historia que no coneixía d'un dels pocs banquers espanyols coneguts, calculador com un jueu i pirata com un anglés. Molt atípic a un país de quixots.
Em contaren una vegada que la seua fugida de presó fou molt més espectacular que "sobornar al carcelero". Com no era un qualsevol, va comprar a tots els funcionaris de la presó, des de el director fins al cuiner. Aixó es més segur que comprar únicamente a dos o tres. Va eixir per la porta, un funcionari li duia la maleta i fora l'esperaba un cotxe per a portarlo a un vaixell que el duría fora d'Espanya.
Com un senyor. Si fuges, fuges com Deu mana... res de anar menjant terra per un forat fins al mur exterior.
Imagine que tots els empleats de la presó també s'en aniríen al estranger en el sobornDiuen que en el seu llit de mort va acudir el mossén i quan es va anar li va dir a la seua família que acabava de tancar el millor negoci de la seua vida....una vida dedicada a acumular diners, a fer mal, i degué pensar que això també es podia arreglar en cinc minuts.
Estava molt molt equivocat
-
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
@gimnastico_1909 dijo en Història i històries de València i els valencians:
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
En 1916 per Espanya i fins i tot més enllà es va parlar del "crim de València", un esdeveniment planificat per un dels personatges més sinistres i repulsius de la recent història: Joan March.
En aquest enllaç hi ha molta informació del
tema.https://voramarlavalenciamaritimaimes.blogspot.com/2018/09/el-crimen-del-camino-del-grao-el.html?m=0
Molt interesant, moltes gracies. Una historia que no coneixía d'un dels pocs banquers espanyols coneguts, calculador com un jueu i pirata com un anglés. Molt atípic a un país de quixots.
Em contaren una vegada que la seua fugida de presó fou molt més espectacular que "sobornar al carcelero". Com no era un qualsevol, va comprar a tots els funcionaris de la presó, des de el director fins al cuiner. Aixó es més segur que comprar únicamente a dos o tres. Va eixir per la porta, un funcionari li duia la maleta i fora l'esperaba un cotxe per a portarlo a un vaixell que el duría fora d'Espanya.
Com un senyor. Si fuges, fuges com Deu mana... res de anar menjant terra per un forat fins al mur exterior.
Imagine que tots els empleats de la presó també s'en aniríen al estranger en el sobornDiuen que en el seu llit de mort va acudir el mossén i quan es va anar li va dir a la seua família que acabava de tancar el millor negoci de la seua vida....una vida dedicada a acumular diners, a fer mal, i degué pensar que això també es podia arreglar en cinc minuts.
Estava molt molt equivocatSí, pero hi ha que reconeixer, que un pardal que dona que parlar tantes "llegendes", té per força que haver sigut un cas especial. Per al be o per al mal.
A fi de contes, els reixos d'Anglaterra feien Sir als pirates, aixina que tampoc anem a arrapanos el monyo perque tingam en la nostra historia al March i sa colla de contrabandistes i usurers. -
@gimnastico_1909 dijo en Història i històries de València i els valencians:
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
@gimnastico_1909 dijo en Història i històries de València i els valencians:
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
En 1916 per Espanya i fins i tot més enllà es va parlar del "crim de València", un esdeveniment planificat per un dels personatges més sinistres i repulsius de la recent història: Joan March.
En aquest enllaç hi ha molta informació del
tema.https://voramarlavalenciamaritimaimes.blogspot.com/2018/09/el-crimen-del-camino-del-grao-el.html?m=0
Molt interesant, moltes gracies. Una historia que no coneixía d'un dels pocs banquers espanyols coneguts, calculador com un jueu i pirata com un anglés. Molt atípic a un país de quixots.
Em contaren una vegada que la seua fugida de presó fou molt més espectacular que "sobornar al carcelero". Com no era un qualsevol, va comprar a tots els funcionaris de la presó, des de el director fins al cuiner. Aixó es més segur que comprar únicamente a dos o tres. Va eixir per la porta, un funcionari li duia la maleta i fora l'esperaba un cotxe per a portarlo a un vaixell que el duría fora d'Espanya.
Com un senyor. Si fuges, fuges com Deu mana... res de anar menjant terra per un forat fins al mur exterior.
Imagine que tots els empleats de la presó també s'en aniríen al estranger en el sobornDiuen que en el seu llit de mort va acudir el mossén i quan es va anar li va dir a la seua família que acabava de tancar el millor negoci de la seua vida....una vida dedicada a acumular diners, a fer mal, i degué pensar que això també es podia arreglar en cinc minuts.
Estava molt molt equivocatSí, pero hi ha que reconeixer, que un pardal que dona que parlar tantes "llegendes", té per força que haver sigut un cas especial. Per al be o per al mal.
A fi de contes, els reixos d'Anglaterra feien Sir als pirates, aixina que tampoc anem a arrapanos el monyo perque tingam en la nostra historia al March i sa colla de contrabandistes i usurers.Tan sols ho deia perquè pensar que després d'una vida de maldat anava a agradar a Déu d'eixa forma, era de saber poc.
Va fer un negoci sí, però un negoci ruinós. -
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
@gimnastico_1909 dijo en Història i històries de València i els valencians:
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
@gimnastico_1909 dijo en Història i històries de València i els valencians:
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
En 1916 per Espanya i fins i tot més enllà es va parlar del "crim de València", un esdeveniment planificat per un dels personatges més sinistres i repulsius de la recent història: Joan March.
En aquest enllaç hi ha molta informació del
tema.https://voramarlavalenciamaritimaimes.blogspot.com/2018/09/el-crimen-del-camino-del-grao-el.html?m=0
Molt interesant, moltes gracies. Una historia que no coneixía d'un dels pocs banquers espanyols coneguts, calculador com un jueu i pirata com un anglés. Molt atípic a un país de quixots.
Em contaren una vegada que la seua fugida de presó fou molt més espectacular que "sobornar al carcelero". Com no era un qualsevol, va comprar a tots els funcionaris de la presó, des de el director fins al cuiner. Aixó es més segur que comprar únicamente a dos o tres. Va eixir per la porta, un funcionari li duia la maleta i fora l'esperaba un cotxe per a portarlo a un vaixell que el duría fora d'Espanya.
Com un senyor. Si fuges, fuges com Deu mana... res de anar menjant terra per un forat fins al mur exterior.
Imagine que tots els empleats de la presó també s'en aniríen al estranger en el sobornDiuen que en el seu llit de mort va acudir el mossén i quan es va anar li va dir a la seua família que acabava de tancar el millor negoci de la seua vida....una vida dedicada a acumular diners, a fer mal, i degué pensar que això també es podia arreglar en cinc minuts.
Estava molt molt equivocatSí, pero hi ha que reconeixer, que un pardal que dona que parlar tantes "llegendes", té per força que haver sigut un cas especial. Per al be o per al mal.
A fi de contes, els reixos d'Anglaterra feien Sir als pirates, aixina que tampoc anem a arrapanos el monyo perque tingam en la nostra historia al March i sa colla de contrabandistes i usurers.Tan sols ho deia perquè pensar que després d'una vida de maldat anava a agradar a Déu d'eixa forma, era de saber poc.
Va fer un negoci sí, però un negoci ruinós.Puix sí, aparentment. Pero sempre es més prudent no emetre juís al voltant de eixes coses en atres persones. Mai savem lo que hi ha entre Deu i cada pecador. Com día un retor que vaig tindre a escola: preocupat menys de la condena de l'ánima dels demés, i preocupat més de la teua
-
Mañana 4 de agosto se cumplen 100 años del atentado en el que murió Francisco Maestre, Conde de Salvatierra.
Este hombre había nacido en Valencia en 1872 (desconozco la fecha exacta), estudió derecho y desde muy joven se metió en política, concretamente en el partido Conservador. Fue entre otros cargos alcalde de Valencia en dos períodos distintos. Pero su cara más turbia la mostró como Gobernador Civil de Barcelona (tras serlo de otras provincias) y en donde se mostró implacable, cruel y con métodos mafiosos contra el anarquismo de la capital catalana.
Desde luego no hizo amigos precisamente. En junio de 1920 regresó a València y un día como mañana fue abordado en su carruaje por un comando anarquista volviendo de un paseo por el Grao.
Hay que decir también que la violencia era cosa casi diaria en aquel tiempo, sin llegar a las cifras que se vivían en Barcelona.Y otra cosa que no tiene nada que ver pero la destaco como anécdota dado que es hoy cuando se cumple el centenario.
Así lo contaba "Las Provincias":"Según había aprobado el Ayuntamiento, el 3 de agosto se rotulaban las calles del Torno de San Gregorio y Arrancapinos como del fundador de los coros Anselmo Clavé y de Ángel Guimerá. El dramaturgo catalán había visitado Valencia en Pascua, aprovechando que se representaba en el Principal su nueva obra L’ànima és meva. El ilustre escritor recibió un homenaje la noche del estreno y fue obsequiado los días que aquí permaneció."
-
Dilluns que ve es compleixen 30 anys de la mort del cantant valencià Bruno Lomas. El fet va ocórrer en la carretera, en impactar el seu cotxe amb un camió en la A7.
Era de nit i no ho va poder veure.Un home molt famós en els 60 sobretot per fer versions de temes molt coneguts en anglés.
Era un apassionat dels cotxes i allí va trobar la mort com anys abans havia passat amb Nino Bravo. Tenia 50 anys.Un dels seus temes més famosos titulat "Como ayer":
-
Hace poco se hablaba de Amado Granell, quien comandaba un regimiento que permitió la liberación de Paris de los nazis. Creo que es un valenciano que merece mas reconocimiento.
-
@ROMPEDOR dijo en Història i històries de València i els valencians:
Hace poco se hablaba de Amado Granell, quien comandaba un regimiento que permitió la liberación de Paris de los nazis. Creo que es un valenciano que merece mas reconocimiento.
Sin duda lo merece.
Aquí un artículo que habla sobre su vida: -
Uns verses de desamor del primer i major poeta cultiste valencià, El cavaller N'Ausias March i Ripoll (1400-1459).
Tan gran es, que els propis lingüistes catalans ho reconeixen com el pioner de la literatura culta en la nostra llengua...Sens lo desig de cosa deshonesta
d' hon vé dolor á tot enamorat,
visch dolorit desijant ser amat
é parho be que no' us vull deshonesta;
ço que mes am de vos es vostre seny
é los estats de vostra vida casta
mòlt no deman car mon desig no basta
si no en ço que honestetat ateny.L' enteniment en vos amar m' enpeny
é no lo cos ab voler deshonest
tíram á vos un amigable gest
ab sentir prim qui desperta desdeny;
tant está pres lo meu enteniment
per mòlta part del vostre que li alta
que 'm tol sentir me fá la carn malalta
d' un tal dormir que pert lo sentiment.No cesará lo meu egual talent
puix móu de part que no 's cansa, n' esfarta,
car l' esperit tot lo finit aparta
no es en cos lo seu contentament;
de vos deman la voluntat guanyada
cella qui es en l' arma infinida
la part d' amor que pot esser partida
en lo meu cor no hí es mòlt esforçada.Si com lo foch creix la sua flamada
quant li son dats mòlts fusts perqué 'ls aflam,
ella donchs, creix é mostra major fam
com pot sorbir cosa que 'l sia dada,
ne pren á mi car ma voluntat creix
per los desigs presentats en ma pensa
é remoguts serials fer ofensa
car d' altra part ma voluntat no 's peix.Mon pensament mostra que m' entristeix
quant entre gents estich mut é pensiu
lla donchs amor peix sos fills en lo niu
que dins mon cap ha llonchs temps que nodreix,
est es aquell voler sens algun terme
per ço amor de mi no 's partirá
aquell amor qu' en nostra carn está
no net al amor lo no cansable verme. -
Ausias March es el gran poeta del amor (i el desamor), pero també va tractar atres temes, com l'honor o la mort, encara que amb la mateixa pasió.
Un dels menys coneguts es el seu cant espiritual, una apelació al mateix Deu, demanant la salvació del ánima, un crit religiós del cavaller que està atemorit pels seus pecats. Com sempre, el net cultisme dels seus versos està mesclat en a seua habitual pasió, lo que fa que March s'acoste al concepte de místic que els segle següent farà molt comú a la poesía ibérica (no tan sols els coneguts santa Teresa o san Juan de la Cruz en castellà, sino també es pot vore en alguns passages de la nostra sor Isabel de Villena).
En estos versos l'anima del poeta, dolorida per fer el mal que no vol en conte del bé que vol, demana a Déu que es penedisca, i per mercé li renove el esperit i li porte amb Ell al cél.
Puix que sens tu algú a tu no abasta,
dóna’m la mà o pels cabells me lleva;
si no estenc la mia envers la tua,
quasi forçat a tu mateix me tira.
Jo vull anar envers tu a l’encontre;
no sé per què no faç lo que volria,
puix jo són cert haver voluntat franca
e no sé què aquest voler m’empatxa.Llevar mi vull e prou no m’hi esforce:
ço fa lo pes de mes terribles colpes.
Ans que la mort lo procés a mi cloga,
plàcia’t, Déu, puix teu vull ser, que ho vulles.
Fes que ta sang mon cor dur amollesca:
de semblant mal guarí ella molts altres.
Ja lo tardar ta ira em denuncia;
ta pietat no trob en mi que obre.Tan clarament en l’entendre no peque
com lo voler he carregat de colpa.
Ajuda’m, Déu! Mas follament te pregue,
car tu no vals sinó al qui s’ajuda,
e tots aquells qui a tu se apleguen
no els pots fallir, e mostren-ho tos braços.
Què faré jo, que no meresc m’ajudes,
car tant com puc conec que no m’esforce?Perdona mi si follament te parle!
De passió parteixen mes paraules.
Jo sent paor d’infern, al qual faç via;
girar-la vull e no hi disponc mos passos.
Mas jo em record que meritist lo lladre
tant quant hom veu no hi bastaven ses obres.
Ton espirit lla on li plau espira:
com ne per què no sap qui en carn visca.Ab tot que só mal crestià per obra,
ira no et tinc ne de res no t’encolpe;
jo son tot cert que per tostemps bé obres
e fas tant bé donant mort com la vida:
tot és egual quant surt de ta potença,
d’on tinc per foll qui vers tu es vol iréixer.
Amor de mal e de bé ignorança
és la raó que els hòmens no et coneixen.A tu deman que lo cor m’enfortesques,
sí que el voler ab ta voluntat lligue;
e puix que sé que lo món no em profita,
dóna’m esforç que del tot l’abandone;
e lo delit que el bon hom de tu gusta,
fes-me’n sentir una poca centilla,
perquè ma carn, qui m’està molt rebel·le,
haja afalac, que del tot no em contraste.Ajuda’m, Déu, que sens tu no em puc moure,
perquè el meu cos és més que paralític!
Tant són en mi envellits los mals hàbits,
que la virtut al gustar m’és amarga.
Oh Déu, mercé! Revolta’m ma natura,
que mala és per la mia gran colpa;
e si per mort jo puc rembre ma falta,
esta serà ma dolça penitença.Jo tem a tu més que no et só amable
e davant tu confés la colpa aquesta;
torbada és la mia esperança
e dintre mi sent terrible baralla.
Jo veig a tu just e misericorde;
veig ton voler qui sens mèrits gracia:
dónes e tols de grat lo do sens mèrits.
Qual és tan just, quant més jo, que no tema?Si Job lo just por de Déu l’opremia,
què faré jo que dins les colpes nade?
Com pens d’infern que temps no s’hi esmenta,
lla és mostrat tot quant sentiments temen.
L’arma, qui és contemplar Déu eleta,
en contra aquell blasfemant se rebel·la:
no és en hom de tan gran mal estima.
Doncs, com està qui vers tal part camina?Prec-te, Senyor, que la vida m’abreuges
ans que petjors casos a mi enseguesquen;
en dolor visc faent vida perversa,
e tem dellà la mort per tostemps llonga.
Doncs, mal deçà e dellà mal sens terme!
Pren-me al punt que millor en mi trobes;
lo detardar no sé a què em servesca:
no té repòs lo qui té fer viatge.Jo em dolc perquè tant com vull no em puc dolre
de l’infinit damnatge, lo qual dubte;
e tal dolor no la recull natura
ne es pot asmar, e menys sentir pot l’home.
E doncs, açò sembla a mi flaca excusa,
com de mon dan, tant com és, no m’espante;
si el cel deman, no li dó basta estima.
Fretura pas de por e d’esperança! -
Molt bonic i molt emotiu, tot i que això del follament..sona malament.
-
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
Molt bonic i molt emotiu, tot i que això del follament..sona malament.
Per influencia del castellà "follar", la forma antiga de "hollar", que té connotacions sexuals. Es semblant a "holgar", que també té un doble sentit.
En valencià ve de "foll", babau, boj, necio. També té sentit de disminuit psíquic, així, la Verge dels Deseamparats, en sa forma original era "Mare de Déu dels folls e ignoscents mártirs", volent dir protectora dels infants (pels sants ignoscents manats matar per Herodes) i dels retrasats psíquics. -
@gimnastico_1909 dijo en Història i històries de València i els valencians:
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
Molt bonic i molt emotiu, tot i que això del follament..sona malament.
Per influencia del castellà "follar", la forma antiga de "hollar", que té connotacions sexuals. Es semblant a "holgar", que també té un doble sentit.
En valencià ve de "foll", babau, boj, necio. També té sentit de disminuit psíquic, així, la Verge dels Deseamparats, en sa forma original era "Mare de Déu dels folls e ignoscents mártirs", volent dir protectora dels infants (pels sants ignoscents manats matar per Herodes) i dels retrasats psíquics.Gràcies per l'explicació. La veritat és que no aconseguia entendre eixe terme
