@rana baileys:
L’església valenciana més enllà de Cañizares: carta oberta sobre la qüestió catalana
Grup de Seglars i Rectors del Dissabte
_Els membres del Grup de Seglars i Rectors del Dissabte, des d’una perspectiva cristiana, que aposta per la justícia i la pau, el respecte i la germanor, la reconciliació i el perdó, considerem preocupant el sorgiment, en la societat espanyola, de ressentiments, odis, assetjaments, violència i fanatisme arran de “la qüestió catalana”. El fanatisme substitueix l’argumentació per argumentaris, prejudicis i estereotips.
A les persones que creiem en el Déu de la vida, Pare i Mare de tots els éssers humans que ens crida a viure la solidaritat universal, ens dol profundament que es potencie aquestes actituds i aquests comportaments negatius (fins i tot des d’alguns mitjans de comunicació), ja que impedeixen créixer en humanitat i construir una societat nova en justícia, llibertat, solidaritat i pau per a tothom.
Amb aquesta convicció i obrint-nos als signes dels temps, considerem important donar a conèixer la nostra reflexió al voltant d’aquesta qüestió.
Valorem els dinamismes d’una bona part del Poble Català, que es mobilitza pacíficament per reivindicar-se com a nació i, per tant, amb el dret a decidir el seu futur.
Defensem la llibertat, ens oposem a la violació dels drets humans, culturals i polítics i fem una crida a la reconciliació mitjançant l’alliberament de les persones empresonades a causa de les seues posicions polítiques, la fi de l’excepcionalitat i el cessament de qualsevol mena d’humiliació.
Pensem que l’opció política en favor de la independència és èticament acceptable (i compatible amb el fet d’ésser “bona catòlica” o “bon catòlic”), tot i que no és l’única legítima. No sacralitzar-la enfront d’altres exigeix un esforç de diàleg i trobada en un context pacífic, democràtic i seré.
L’Església Catòlica no ha de proposar opcions polítiques. Desitgem la seua presència pública en les iniciatives de promoció activa de la pau, la reconciliació, el diàleg i la negociació, sempre proposant camins de conversió i perdó.
Donem suport al dret d’autodeterminació i a la celebració d’un referèndum pactat i vinculant. Per això, demanem al Govern d’Espanya que busque la forma legal de fer-ho i que plantege les oportunes reformes constitucionals. Per tal que la democràcia siga autèntica ha de basar-se en la justícia i en la defensa de les persones empobrides. Serà vàlida si afronta els problemes socials, laborals i econòmics des de la centralitat de les excloses i precaritzades.
Com a valencianes i valencians demanem la despolitització dels debats sobre la llengua i un compromís actiu de l’Església valenciana en la construcció de les diferents realitats nacionals.
Cal posar el poder i el dret al servei de l’ésser humà amb la confiança que les persones que renuncien a la violència posseiran la terra i les misericordioses aconseguiran la misericòrdia.
València, novembre de 2017_
saoedicions.com
A los rectors del dissabte ya se les conoce de hace mucho. Son nacionalistas de toda la vida. Si no me equivoco, son la única fraternidad sacerdotal valenciana con inclinaciones políticas manifiestas.
Me parece bien que pidan concordia y paz, eso es lo que deben hacer unos cristianos. Todo el rollo de la autodeterminación, los falsos presos políticos etc, es tan criticable como lo de Cañizares llamando a la unidad de España o loando la constitución española. Cuando los curas se meten en política práctica, o van bien formados o lo normal es que se lleven guantazos y con razón.
El magisterio de la Iglesia es muy claro con ese tema: el objetivo de los cristianos en política es buscar el Bien Común. Y ese bien común se basa fundamentalmente en seguir en la vida pública las enseñanzas de Jesús. Como Jesús no dijo nada de la configuración de los estados, ese tema es totalmente opinable.
Por cierto, me hace gracia que los rectors del dissabte estén alarmados porque "el sorgiment, en la societat espanyola, de ressentiments, odis, assetjaments, violència i fanatisme arran de “la qüestió catalana”. Cuando el nacionalismo catalán lleva años promoviendo el complejo de superioridad, el victimismo, el rechazo casi patológico a todo lo español (como el idioma castellano), el resentimiento contínuo por los "3 segles d´ocupació epsanyola" y otras lindezas entre los catalanes (también entre algunos niños) los retors no tenían nada de que quejarse.
Ya lo dije hace semanas: nacionalismo llama a nacionalismo. Se ha tensado la cuerda y no todos los efectos son los deseados por los que la han tensado. Una vez golpeas el avispero, no te lamentes de lo que puedan hacer las avispas.
Ahora toca, sí, recomponer la convivencia y la paz: entre catalanes (a estas alturas nadie niega la fractura) y entre España y Cataluña (al menos con una parte). En eso tienen razón.
Y hacer un poco de examen de conciencia todos, porque la función de los gobernantes es mejorar la concordia y la prosperidad de los pueblos. No ponerla en riesgo. Y en eso no sólo tiene responsabilidad los ex-govern o los independentistas. Los partidos nacionales también tienen su parte.