El asunto Catalán (el joío…)
-
@rana baileys:
URCIP!!
Unió de Repúbliques Celestials i Papals…ja!!!U.R.S.I.
Unión de Repúblicas Socialistas Ibéricas.
Os podéis ahorrar el chistecito.
Yo haría una Confederación antes de la Unión…
-
-
El més indignant de les agressions feixistes en Catalunya no és ja que no les condemnen, sinó que les celebren.
-
@rana baileys:
:-@
Un poco off topic, aunque no tanto, es el hecho de que ibérico como definición de la península y sus pueblos es de origen griego. A través de sus colonias de rhode y emporiae los primeros pueblos nativos que conocieron eran los que vivían en el río Iber (Ebro) y por ellos dieron el nombre a toda la península (resulta irónico que lo que luego sería Cataluña diera el nombre de toda España para los griegos). Pero lo cierto es que sólo conocían la fachada mediterránea. El valle del Ebro es una pequeña parte del territorio peninsular, y los pueblos llamados iberos por compartir cultura y lengua similar a los del valle del Ebro apenas cubrían la mitad de la península.
En realidad, el término más inclusivo es el que le dieron los romanos, Hispania, un nombre general, y ya conociendo que se trataba de una península donde vivían otros pueblos además de los iberos.
Pero claro, con lo marcado y machacado que está el término España por la historia y la propaganda, ahora sería inviable que mis socialistas se planteasen un Unión de repúblicas socialistas hispanas.
-
@rana baileys:
:-@
Un poco off topic, aunque no tanto, es el hecho de que ibérico como definición de la península y sus pueblos es de origen griego. A través de sus colonias de rhode y emporiae los primeros pueblos nativos que conocieron eran los que vivían en el río Iber (Ebro) y por ellos dieron el nombre a toda la península (resulta irónico que lo que luego sería Cataluña diera el nombre de toda España para los griegos). Pero lo cierto es que sólo conocían la fachada mediterránea. El valle del Ebro es una pequeña parte del territorio peninsular, y los pueblos llamados iberos por compartir cultura y lengua similar a los del valle del Ebro apenas cubrían la mitad de la península.
En realidad, el término más inclusivo es el que le dieron los romanos, Hispania, un nombre general, y ya conociendo que se trataba de una península donde vivían otros pueblos además de los iberos.
Pero claro, con lo marcado y machacado que está el término España por la historia y la propaganda, ahora sería inviable que mis socialistas se planteasen un Unión de repúblicas socialistas hispanas.
Hombre, el término "ibérico" se aplica geográficamente a toda la península, y los portugueses no se han quejado.
Tú mismo me reprochaste lo de Latinoamérica, como invención francesa y en su lugar adujiste Iberoamérica, para no dejar al margen a Brasil.
Y como no estamos en la península hispánica sino en la Ibérica, mantengo lo dicho.Viva la URSI !!!!!
-
@rana baileys:
Hombre, el término "ibérico" se aplica geográficamente a toda la península, y los portugueses no se han quejado.
Tú mismo me reprochaste lo de Latinoamérica, como invención francesa y en su lugar adujiste Iberoamérica, para no dejar al margen a Brasil.
Y como no estamos en la península hispánica sino en la Ibérica, mantengo lo dicho.Viva la URSI !!!!!
Al terme Ibèria òbviament els portuguesos no es queixen, però no els faria cap gràcia una URSI i més amb el que ens ha ensenyat la història i el tarannà que es demostra dia a dia i passen anys i anys i no canvia. A Portugal és famossíssim el "De Castela nen vento, nen casamento" molt semblant al nostre, "De ponent ni vent, ni gent", i per això durant la transició es cantava de manera irònica això de "L'autonomia que ens cal, és la de Portugal". És trist, però és la trista realitat, jo cada vegada sóc més escèptic en fer entendre una nova concepció d'estat.
-
@rana baileys:
Hombre, el término "ibérico" se aplica geográficamente a toda la península, y los portugueses no se han quejado.
Tú mismo me reprochaste lo de Latinoamérica, como invención francesa y en su lugar adujiste Iberoamérica, para no dejar al margen a Brasil.
Y como no estamos en la península hispánica sino en la Ibérica, mantengo lo dicho.Viva la URSI !!!!!
Al terme Ibèria òbviament els portuguesos no es queixen, però no els faria cap gràcia una URSI i més amb el que ens ha ensenyat la història i el tarannà que es demostra dia a dia i passen anys i anys i no canvia. A Portugal és famossíssim el "De Castela nen vento, nen casamento" molt semblant al nostre, "De ponent ni vent, ni gent", i per això durant la transició es cantava de manera irònica això de "L'autonomia que ens cal, és la de Portugal". És trist, però és la trista realitat, jo cada vegada sóc més escèptic en fer entendre una nova concepció d'estat.
La veritat és que no comptava amb Portugal per a la URSI.
I pel que fa al teu pessimisme, et recorde Blau, que l'esperança és l'últim que es perd.
-
OPINIÓ
Meditacions des de la victòria(Enric Vila )
Barcelona. Dijous, 9 d'agost de 2018
-
OPINIÓ
Meditacions des de la victòria(Enric Vila )
Barcelona. Dijous, 9 d'agost de 2018
D'un article en què el seu autor no se sap molt bé si va o ve, com els gallecs, em quede només amb les vagines.
Això sí m'agrada. I si són catalanes, més encara.
-
@rana baileys:
em quede només amb les vagines.
Això sí m'agrada. I si són catalanes, més encara.Es que lo català sempre es millor. Per definició.
-
@rana baileys:
em quede només amb les vagines.
Això sí m'agrada. I si són catalanes, més encara.Es que lo català sempre es millor. Per definició.
Ho dic per experiència.
Però no em demaneu que entre en detalls.
-
@rana baileys:
"_Per combatre aquesta època. I aquí és on trobem Catalunya i el nostre combat democràtic. No hem de combatre tan sols una concepció antiga, monàrquica i autoritària de la cosa pública, sinó que hem de combatre la mentida, l’engany i, més perillós que res, la tergiversació de les paraules. Ja ho sabem: el llenguatge és poder i qui el controla o qui és capaç de manipular-lo té capacitat per a canviar la percepció de la realitat.
Aquests últims mesos –i m’atreveixo a dir aquestes últimes setmanes– hem vist un increment notable de les agressions, amenaces, intimidacions i de la violència feixista a casa nostra. Uns grups d’individus agressius han volgut atemorir els activistes per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. En alguns casos, han arribat a agredir físicament persones que penjaven llaços o instal·laven creus grogues als carrers i a les places del país. He pogut conèixer de primera mà uns quants d’aquests casos i vull transmetre tot el suport i solidaritat amb tots els agredits. Aquesta violència, com totes, ha d’acabar. I exigeix una condemna ferma, sense matisos ni equilibris, per part de tothom. No hi pot haver ningú que vulgui ser considerat demòcrata que calli, matisi o justifiqui res davant aquests brots de feixisme als nostres pobles i ciutats.
La policia catalana ha de fer la seva feina. No l’hem de situar al centre del debat polític. Ni convé ni és l’estratègia intel·ligent si realment es vol que actuï amb eficàcia. Però certament, la seva actuació davant aquests brots ha d’incloure mesures preventives i de detecció precoç i mesures actives quan es comet una agressió. S’ha d’evitar absolutament que aquests individus emmascarats, violents i intolerants puguin tenir cap sensació d’impunitat. I per això cal sobretot que la justícia actuï i prengui aquesta qüestió com una prioritat de primer nivell.
La tasca professional, eficient i contundent de la policia i la justícia ha d’anar acompanyada d’una muralla democràtica en el camp polític i discursiu del país. I això inclou els mitjans de comunicació, els creadors d’opinió i tothom qui tingui un paper a l’arena pública. Cal fer un cordó sanitari davant les actituds feixistes que s’han despertat darrerament. Sabem que hi ha elements que sempre hi han estat i que hi ha hagut casos d’agressions i amenaces des de fa molts anys. És evident que l’estat espanyol no ha fet net d’aquest magma feixista i que la transició no va fer un tall sec amb el passat.
No ho podem tolerar. No hem de deixar que es covi l’ou de la serp. L’experiència i la història ens ha de donar pistes prou clares del risc de permetre aquests comportaments i de digerir-los com una normalitat puntual, o com una petita excepció intranscendent. Demano a tots els partits polítics catalans i espanyols que condemnin enèrgicament la violència d’aquests grups feixistes contra els independentistes. Que la condemnin i que es comprometin a combatre el feixisme sense matisos. No cal ser independentista per actuar amb contundència contra els violents. Pel bé de totes les idees i de tots els projectes democràtics, no podem deixar avançar aquestes actituds.
Ningú, ni aquí ni al món, no dubta del caràcter completament pacífic del moviment independentista que aquests últims anys s’ha expressat al carrer amb una pulcritud i un civisme exemplar. El combat polític ha d’estar compromès sense fissures contra el feixisme. No podem acceptar discursos condescendents, mitges tintes ni justificacions –encara que siguin indirectes– d’aquests comportaments violents que hem viscut als carrers de Catalunya.
És el nostre deure i el nostre compromís, per les grans lliçons que ens dóna la història, de combatre d’arrel el feixisme. A Catalunya i a tot arreu. I per això també valorem i animem els lluitadors per la democràcia i la llibertat de tots els pobles de l’estat espanyol a combatre conjuntament aquesta xacra històrica que mai no acaba de morir.
El govern posarà tota l’atenció possible per frenar i fer desaparèixer el feixisme dels nostres carrers. La policia catalana ha d’actuar amb màxima eficàcia contra aquests grups. A més, cal impulsar un observatori independent contra el feixisme que documenti les agressions i els grups. Exigim que els polítics, del color que siguin, se sumin a la trinxera democràtica que sempre combat sense matisos el feixisme. I finalment, demano a tothom, a la ciutadania, màxima responsabilitat i que, davant els casos de risc, es posin en contacte amb la policia perquè siguin els professionals els qui actuïn. Com en tantes altres coses, contra el feixisme hem de ser un sol poble. Som-hi."_
Torra y el fascismo
-
El País???.
No, moltes gràcies, tinc millors coses que fer. 
