Història i històries de València i els valencians
-
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
Un dia per a recordar que tenim una llengua i que és nostra l'obligació de cuidar-la i protegir-la.
Habría que recordarselo sobretodo a la Isabel Bonig y al Toni Cantó, personajes valencianos y grandes defensores de la lengua.....castellana, en perjuicio de nuestra lengua materna.
-
@rana-baileys Totalment d'acord en defensar, parlar i respectar la llengua materna de cadascú. I dels atres, es clar.
No oblidem que Valéncia té una situació de bilingüísme social: dos poblacions amb una llengua materna propia, i ademés, i afortunadament, cada vegada més bilingüísme i comprensió plena de les dues per les dos poblacions (bilingüísme plé). Eixe es el objectiu.
Mai oblidem que els idiomes s'inventaren per comunicar les persones, no per incomunicarles. -
Un vídeo bonic sobre Les Falles publicat fa uns dies.
Encara que massa orientat a l'aspecte pirotècnic i poc o res a uns altres com el monumental.Com sempre en aquests casos, recomanable en pantalla gran i volum alt.
-
"Mientras arden las Fallas" de 1926.
Esta película es puro costumbrismo para ver cómo eran las fiestas hace un siglo y València en general, con personajes típicos y otros famosos en la época.
Desde una trama más simple que una ameba, un viaje en el tiempo.
Creo que merece la pena. -
Hui porte al fil a un valencià que per circumstàncies polítiques no és el conegut que mereixeria. Es tracta del general Vicente Rojo. L'estrany cas d'un militar catòlic i conservador que va ser el cap de l'exèrcit republicà en la guerra civil ja que després del 18 de juliol del 36 es va mantindre fidel a la legalitat.
Un militar brillant, reconegut fins i tot pels seus enemics per la seua vàlua professional.
Després de la guerra es va anar a l'exili encara que en els seus últims anys va tornar a Espanya on volia morir. El règim franquista el va acusar del delicte de rebel·lió militar (paradoxes de la història) però se li va commutar la pena capital. Es conta que Franco va deixar clar que se li negara el pa i la sal. El genocida gallec mai va saber perdonar a ningú, i menys encara a qui li superava àmpliament en tots els aspectes de la vida.
Era natural de La Font de la Figuera, que ara té un monument en memòria d'un dels seus fills més il·lustres. -
Ayer fue 6 de mayo, día que falleció Luis Vives hace 480 años. Sin duda a pesar que su imagen es conocida por presidir el patio del Edificio de la Nave de la Universitat de Valencia y sabemos que fue perseguido por su origen judío, poco se conoce la obra de este humanista. Creo aun es muy poco conocido entre los valencianos y el resto de España no saben mucho quien fue salvo ciertos círculos culturales.
-
Valencians, tots a una véu: Vixca la Mare de Deu!
-
Vinga, l'himne:
-
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
Vinga, l'himne:
La pell aborronà. Graciés, mestre.
-
@gimnastico_1909 aquest moment de l'himne és sublim eh?
-
-
Un grup musical valencià molt conegut en els anys 60 i no sols a València. Parle de "Los Huracanes", quatre xics que sonaven en la ràdio tots els dies amb temes tan famosos com "Días sin mañana" que era l'adaptació de "Eve of destruction", un tema pacifista que estranyament se sentia sense censura.
Però per a recordar a aquest grup penge aquesta altra cançó que estava en el single del tema anterior però que a mi m'agradava encara més: "A la caída del Sol".
El disc és de 1966 i aquell xiquet que era jo, el vaig comprar i l'escoltava una vegada i una altra quan queia el Sol i especialment a l'estiu, pensant que allà al lluny, per l'Avinguda del Cid, ocorrien coses extraordinàries. -
@rana-baileys
Esta fue la canción más escuchada de este grupo mítico valenciano, que no tuvo más repercusión justamente por no ser madrileños o catalanes. Lo de siempre.
"En tinieblas" era la canción
-
@jjllevant en los guateques típicos de la época sí se oían, al menos en València. Alguna vez fui en calidad de carabina, ya que yo tenía la edad.
Otro que sí triunfó a nivel nacional fue Bruno Lomas del que pronto se cumple efeméride y ya lo recordaré.Por cierto, es muy posible que los millenials no entiendan conceptos como guateque o carabina
-
En 1916 per Espanya i fins i tot més enllà es va parlar del "crim de València", un esdeveniment planificat per un dels personatges més sinistres i repulsius de la recent història: Joan March.
En aquest enllaç hi ha molta informació del
tema.https://voramarlavalenciamaritimaimes.blogspot.com/2018/09/el-crimen-del-camino-del-grao-el.html?m=0
-
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
En 1916 per Espanya i fins i tot més enllà es va parlar del "crim de València", un esdeveniment planificat per un dels personatges més sinistres i repulsius de la recent història: Joan March.
En aquest enllaç hi ha molta informació del
tema.https://voramarlavalenciamaritimaimes.blogspot.com/2018/09/el-crimen-del-camino-del-grao-el.html?m=0
Molt interesant, moltes gracies. Una historia que no coneixía d'un dels pocs banquers espanyols coneguts, calculador com un jueu i pirata com un anglés. Molt atípic a un país de quixots.
Em contaren una vegada que la seua fugida de presó fou molt més espectacular que "sobornar al carcelero". Com no era un qualsevol, va comprar a tots els funcionaris de la presó, des de el director fins al cuiner. Aixó es més segur que comprar únicamente a dos o tres. Va eixir per la porta, un funcionari li duia la maleta i fora l'esperaba un cotxe per a portarlo a un vaixell que el duría fora d'Espanya.
Com un senyor. Si fuges, fuges com Deu mana... res de anar menjant terra per un forat fins al mur exterior.
Imagine que tots els empleats de la presó també s'en aniríen al estranger en el soborn -
@gimnastico_1909 dijo en Història i històries de València i els valencians:
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
En 1916 per Espanya i fins i tot més enllà es va parlar del "crim de València", un esdeveniment planificat per un dels personatges més sinistres i repulsius de la recent història: Joan March.
En aquest enllaç hi ha molta informació del
tema.https://voramarlavalenciamaritimaimes.blogspot.com/2018/09/el-crimen-del-camino-del-grao-el.html?m=0
Molt interesant, moltes gracies. Una historia que no coneixía d'un dels pocs banquers espanyols coneguts, calculador com un jueu i pirata com un anglés. Molt atípic a un país de quixots.
Em contaren una vegada que la seua fugida de presó fou molt més espectacular que "sobornar al carcelero". Com no era un qualsevol, va comprar a tots els funcionaris de la presó, des de el director fins al cuiner. Aixó es més segur que comprar únicamente a dos o tres. Va eixir per la porta, un funcionari li duia la maleta i fora l'esperaba un cotxe per a portarlo a un vaixell que el duría fora d'Espanya.
Com un senyor. Si fuges, fuges com Deu mana... res de anar menjant terra per un forat fins al mur exterior.
Imagine que tots els empleats de la presó també s'en aniríen al estranger en el sobornDiuen que en el seu llit de mort va acudir el mossén i quan es va anar li va dir a la seua família que acabava de tancar el millor negoci de la seua vida....una vida dedicada a acumular diners, a fer mal, i degué pensar que això també es podia arreglar en cinc minuts.
Estava molt molt equivocat
-
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
@gimnastico_1909 dijo en Història i històries de València i els valencians:
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
En 1916 per Espanya i fins i tot més enllà es va parlar del "crim de València", un esdeveniment planificat per un dels personatges més sinistres i repulsius de la recent història: Joan March.
En aquest enllaç hi ha molta informació del
tema.https://voramarlavalenciamaritimaimes.blogspot.com/2018/09/el-crimen-del-camino-del-grao-el.html?m=0
Molt interesant, moltes gracies. Una historia que no coneixía d'un dels pocs banquers espanyols coneguts, calculador com un jueu i pirata com un anglés. Molt atípic a un país de quixots.
Em contaren una vegada que la seua fugida de presó fou molt més espectacular que "sobornar al carcelero". Com no era un qualsevol, va comprar a tots els funcionaris de la presó, des de el director fins al cuiner. Aixó es més segur que comprar únicamente a dos o tres. Va eixir per la porta, un funcionari li duia la maleta i fora l'esperaba un cotxe per a portarlo a un vaixell que el duría fora d'Espanya.
Com un senyor. Si fuges, fuges com Deu mana... res de anar menjant terra per un forat fins al mur exterior.
Imagine que tots els empleats de la presó també s'en aniríen al estranger en el sobornDiuen que en el seu llit de mort va acudir el mossén i quan es va anar li va dir a la seua família que acabava de tancar el millor negoci de la seua vida....una vida dedicada a acumular diners, a fer mal, i degué pensar que això també es podia arreglar en cinc minuts.
Estava molt molt equivocatSí, pero hi ha que reconeixer, que un pardal que dona que parlar tantes "llegendes", té per força que haver sigut un cas especial. Per al be o per al mal.
A fi de contes, els reixos d'Anglaterra feien Sir als pirates, aixina que tampoc anem a arrapanos el monyo perque tingam en la nostra historia al March i sa colla de contrabandistes i usurers. -
@gimnastico_1909 dijo en Història i històries de València i els valencians:
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
@gimnastico_1909 dijo en Història i històries de València i els valencians:
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
En 1916 per Espanya i fins i tot més enllà es va parlar del "crim de València", un esdeveniment planificat per un dels personatges més sinistres i repulsius de la recent història: Joan March.
En aquest enllaç hi ha molta informació del
tema.https://voramarlavalenciamaritimaimes.blogspot.com/2018/09/el-crimen-del-camino-del-grao-el.html?m=0
Molt interesant, moltes gracies. Una historia que no coneixía d'un dels pocs banquers espanyols coneguts, calculador com un jueu i pirata com un anglés. Molt atípic a un país de quixots.
Em contaren una vegada que la seua fugida de presó fou molt més espectacular que "sobornar al carcelero". Com no era un qualsevol, va comprar a tots els funcionaris de la presó, des de el director fins al cuiner. Aixó es més segur que comprar únicamente a dos o tres. Va eixir per la porta, un funcionari li duia la maleta i fora l'esperaba un cotxe per a portarlo a un vaixell que el duría fora d'Espanya.
Com un senyor. Si fuges, fuges com Deu mana... res de anar menjant terra per un forat fins al mur exterior.
Imagine que tots els empleats de la presó també s'en aniríen al estranger en el sobornDiuen que en el seu llit de mort va acudir el mossén i quan es va anar li va dir a la seua família que acabava de tancar el millor negoci de la seua vida....una vida dedicada a acumular diners, a fer mal, i degué pensar que això també es podia arreglar en cinc minuts.
Estava molt molt equivocatSí, pero hi ha que reconeixer, que un pardal que dona que parlar tantes "llegendes", té per força que haver sigut un cas especial. Per al be o per al mal.
A fi de contes, els reixos d'Anglaterra feien Sir als pirates, aixina que tampoc anem a arrapanos el monyo perque tingam en la nostra historia al March i sa colla de contrabandistes i usurers.Tan sols ho deia perquè pensar que després d'una vida de maldat anava a agradar a Déu d'eixa forma, era de saber poc.
Va fer un negoci sí, però un negoci ruinós. -
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
@gimnastico_1909 dijo en Història i històries de València i els valencians:
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
@gimnastico_1909 dijo en Història i històries de València i els valencians:
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
En 1916 per Espanya i fins i tot més enllà es va parlar del "crim de València", un esdeveniment planificat per un dels personatges més sinistres i repulsius de la recent història: Joan March.
En aquest enllaç hi ha molta informació del
tema.https://voramarlavalenciamaritimaimes.blogspot.com/2018/09/el-crimen-del-camino-del-grao-el.html?m=0
Molt interesant, moltes gracies. Una historia que no coneixía d'un dels pocs banquers espanyols coneguts, calculador com un jueu i pirata com un anglés. Molt atípic a un país de quixots.
Em contaren una vegada que la seua fugida de presó fou molt més espectacular que "sobornar al carcelero". Com no era un qualsevol, va comprar a tots els funcionaris de la presó, des de el director fins al cuiner. Aixó es més segur que comprar únicamente a dos o tres. Va eixir per la porta, un funcionari li duia la maleta i fora l'esperaba un cotxe per a portarlo a un vaixell que el duría fora d'Espanya.
Com un senyor. Si fuges, fuges com Deu mana... res de anar menjant terra per un forat fins al mur exterior.
Imagine que tots els empleats de la presó també s'en aniríen al estranger en el sobornDiuen que en el seu llit de mort va acudir el mossén i quan es va anar li va dir a la seua família que acabava de tancar el millor negoci de la seua vida....una vida dedicada a acumular diners, a fer mal, i degué pensar que això també es podia arreglar en cinc minuts.
Estava molt molt equivocatSí, pero hi ha que reconeixer, que un pardal que dona que parlar tantes "llegendes", té per força que haver sigut un cas especial. Per al be o per al mal.
A fi de contes, els reixos d'Anglaterra feien Sir als pirates, aixina que tampoc anem a arrapanos el monyo perque tingam en la nostra historia al March i sa colla de contrabandistes i usurers.Tan sols ho deia perquè pensar que després d'una vida de maldat anava a agradar a Déu d'eixa forma, era de saber poc.
Va fer un negoci sí, però un negoci ruinós.Puix sí, aparentment. Pero sempre es més prudent no emetre juís al voltant de eixes coses en atres persones. Mai savem lo que hi ha entre Deu i cada pecador. Com día un retor que vaig tindre a escola: preocupat menys de la condena de l'ánima dels demés, i preocupat més de la teua
