Por cierto que la ciudad Romana se fundó sobre un poblado íbero edetano en la isla sobre el Turia.
Se teoriza que pueda corresponderse con la ciudad de Tiris que cita Avieno en ora Maritima. O sea, que nuestra ciudad es aún más antigua que el 138 a.C oficial.
@gimnastico_1909 dijo en Història i històries de València i els valencians:
Por cierto que la ciudad Romana se fundó sobre un poblado íbero edetano en la isla sobre el Turia.
Se teoriza que pueda corresponderse con la ciudad de Tiris que cita Avieno en ora Maritima. O sea, que nuestra ciudad es aún más antigua que el 138 a.C oficial.
Tú debes saberlo mejor que nadie porque ya andarías rondando en aquellos años 
Bueno, i ara una cançó de la terra per als xiquets:
Un personaje valenciano más conocido por una plaza que por su aportación a la ciencia. El Dr. Collado.
"Luis Collado nació en Valencia en 1520. Estudió medicina en la Universidad de la ciudad y allí ejerció de profesor de anatomía. Su fama llegó a ser tan grande que el rey Felipe II le nombró médico de cámara en el año 1572. Sobre todo, Luis Collado fue un gran estudioso del oído.
Ahora, en la plaza que lleva su nombre, los domingos por la mañana suena música swing y la gente baila al son de los acordes sin saber que el descubrimiento del estribo, uno de los huesecillos que componen el oído, se lo debemos a él."
Este personaje me recuerda mucho a alguien...
Refets de l'enclusa del advers
de la ma d'un somni que torna
units per l'amor a uns colors
tot cor des de 1909
1 Respuesta
@gimnastico_1909 de hecho se halló un asentamiento por la Calle Ruaya que se afirmó que fuera Tyris o Tyrius.
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
Este personaje me recuerda mucho a alguien...
¿A quién?
@Malcontent dijo en Història i històries de València i els valencians:
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
Este personaje me recuerda mucho a alguien...
¿A quién?
No lo puedo revelar. Es información confidencial..
Pues la próxima vez casi mejor que no digas nada.
@Malcontent dijo en Història i històries de València i els valencians:
Pues la próxima vez casi mejor que no digas nada.
Pues tienes razón.
Felicitats a totes les valencianes i valencians en la nostra diada nacional.
Refets de l'enclusa del advers
de la ma d'un somni que torna
units per l'amor a uns colors
tot cor des de 1909
1 Respuesta
@rana-baileys Valencia es una ciudad antigua, ya obispado en tiempos de los romanos (Valentia edetanorum), pero no tuvo verdaderamente importancia hasta después de la caída del califato de Córdoba, cuando en tiempos de los reinos de taifas Balansiya se convirtió en la ciudad más poblada e importante entre Barcelona y Granada. Jaime I ambicionó su conquista (adjudicada a Aragón en los tratados de Almizra y Cazola), y tras varias campañas (declaradas como cruzada por el papa) y un largo asedio de cerca de un año, obtuvo su rendición el 28 de septiembre de 1238, cuando el emir moro no recibió la ayuda prometida por el rey de Túnez, cuyas galeras no pudieron burlar la vigilancia de las naos catalanas.
La señal de la rendición definitiva sería el izado del pendón del rey de Aragón (cuya enseña eran palos rojos sobre fondo de oro, y por cierto, no fueron 4 hasta el reinado de Pedro IV el Ceremonioso (1336-1387) cuando se estandarizó, así que pudieron ser 2, 3 y hasta 6 se han contado en algunos documentos) sobre la torre de la ciudad situada donde ahora esta la iglesia del Temple. Estaba en ese momento abrevando a su caballo don Jaime, según relata en su crónica, y al ver su enseña en la torre de Valencia se arrodilló y dio gracias a la Virgen María, de la cual era muy devoto.
Con una escolta escogida de nobles y caballeros, el monarca hizo su entrada ese mismo día 9 de octubre, y su primer acto fue dirigirse a la mezquita mayor (situada sobre una basílica cristiana visigoda previa) y un obispo la consagró en católico. Se celebró una solemne acción de gracias (Te Deum) y de esa forma simbólica terminó la Balansiya musulmana para comenzar la Valencia cristiana.
A diferencia de lo que ocurrió en el campo, los moros urbanitas prefirieron en su mayoría abandonar la ciudad con sus bienes muebles, como les permitía el tratado de capitulación, e inmediatamente el rey se puso a repartir casas, talleres y haciendas entre todos los caballeros, nobles y miembros de las órdenes militares que le habían acompañado bajo esa promesa.
Antes del fin de 1238, es decir, pocas semanas después, reunió a una especie de embrión de Cortes y promulgó las primeras Costums del Regne de Valéncia, antepasado directo dels Furs de Valencia que delimitó con tierras de las taifas de Valencia, Alpuente, Tortosa, Denia y Murcia, tanto las ya conquistadas como las previstas en los tratados antes descritos y que todavía obraban en poder de arraeces moros.
Don Jaime, con plena voluntad, creó un reino nuevo dentro de sus dominios, desechando así las intenciones de los grandes aristócratas aragoneses y catalanes de repartir entre ambos reinos las tierras conquistadas. Es por ello que su figura fue siempre muy amada por los primeros colonos valencianos, muchos de los cuales escapaban de las entonces más severas servidumbres a la nobleza para someterse a la relativamente más suave ley real.
Está documentado desde antes del fin del siglo XIII que la fiesta de Sant Dionís, el día de la entrada de Don Jaime, se celebraba en Valencia con gran fiesta y procesión cívica (que aún existe). Mucho tiempo después se eligió como fiesta de toda la Comunidad Valenciana, aunque fuera del Cap i Casal no se celebra mucho, porque la ciudad es la capital, el centro geográfico del Reino y el centro cronológico de su conquista por los cristianos (que duró aproximadamente desde 1233 hasta 1242).
Y aquí dejamos el Himno de la Exposición Regional de Valencia de 1909, con música compuesta por el suecano José Serrano, y letra en valenciano y en castellano del valenciano (aunque nacido en Asturias) Maximiliano Thous. En 1925, los alcaldes de Valencia, Alicante y Castellón de la Plana firmaron una declaración por la que los adoptaban como himno regional.
Hui una xicoteta història de valencians.
Era el 22 de desembre de 1959, el diumenge fa seixanta anys. Acabava una dècada difícil per a tots i aqueix matí en moltes cases valencians va haver-hi una alegria.
El Gordo tocava a València. La meua va ser una d'aqueixes cases. De fet és un dels primers records clars de la meua vida.
Aqueixos Reyes Magos em van portar un cavall de pèl.
Refets de l'enclusa del advers
de la ma d'un somni que torna
units per l'amor a uns colors
tot cor des de 1909
2 Respuestas
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
Un dia per a recordar que tenim una llengua i que és nostra l'obligació de cuidar-la i protegir-la.
Habría que recordarselo sobretodo a la Isabel Bonig y al Toni Cantó, personajes valencianos y grandes defensores de la lengua.....castellana, en perjuicio de nuestra lengua materna.
@rana-baileys Totalment d'acord en defensar, parlar i respectar la llengua materna de cadascú. I dels atres, es clar.
No oblidem que Valéncia té una situació de bilingüísme social: dos poblacions amb una llengua materna propia, i ademés, i afortunadament, cada vegada més bilingüísme i comprensió plena de les dues per les dos poblacions (bilingüísme plé). Eixe es el objectiu.
Mai oblidem que els idiomes s'inventaren per comunicar les persones, no per incomunicarles.
Un vídeo bonic sobre Les Falles publicat fa uns dies.
Encara que massa orientat a l'aspecte pirotècnic i poc o res a uns altres com el monumental.
Com sempre en aquests casos, recomanable en pantalla gran i volum alt.
"Mientras arden las Fallas" de 1926.
Esta película es puro costumbrismo para ver cómo eran las fiestas hace un siglo y València en general, con personajes típicos y otros famosos en la época.
Desde una trama más simple que una ameba, un viaje en el tiempo.
Creo que merece la pena.
Hui porte al fil a un valencià que per circumstàncies polítiques no és el conegut que mereixeria. Es tracta del general Vicente Rojo. L'estrany cas d'un militar catòlic i conservador que va ser el cap de l'exèrcit republicà en la guerra civil ja que després del 18 de juliol del 36 es va mantindre fidel a la legalitat.
Un militar brillant, reconegut fins i tot pels seus enemics per la seua vàlua professional.
Després de la guerra es va anar a l'exili encara que en els seus últims anys va tornar a Espanya on volia morir. El règim franquista el va acusar del delicte de rebel·lió militar (paradoxes de la història) però se li va commutar la pena capital. Es conta que Franco va deixar clar que se li negara el pa i la sal. El genocida gallec mai va saber perdonar a ningú, i menys encara a qui li superava àmpliament en tots els aspectes de la vida.
Era natural de La Font de la Figuera, que ara té un monument en memòria d'un dels seus fills més il·lustres.
Ayer fue 6 de mayo, día que falleció Luis Vives hace 480 años. Sin duda a pesar que su imagen es conocida por presidir el patio del Edificio de la Nave de la Universitat de Valencia y sabemos que fue perseguido por su origen judío, poco se conoce la obra de este humanista. Creo aun es muy poco conocido entre los valencianos y el resto de España no saben mucho quien fue salvo ciertos círculos culturales.
Valencians, tots a una véu: Vixca la Mare de Deu!
Vinga, l'himne:
Refets de l'enclusa del advers
de la ma d'un somni que torna
units per l'amor a uns colors
tot cor des de 1909
1 Respuesta
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
Vinga, l'himne:
La pell aborronà. Graciés, mestre.
@gimnastico_1909 aquest moment de l'himne és sublim eh?
Refets de l'enclusa del advers
de la ma d'un somni que torna
units per l'amor a uns colors
tot cor des de 1909
1 Respuesta
Un grup musical valencià molt conegut en els anys 60 i no sols a València. Parle de "Los Huracanes", quatre xics que sonaven en la ràdio tots els dies amb temes tan famosos com "Días sin mañana" que era l'adaptació de "Eve of destruction", un tema pacifista que estranyament se sentia sense censura.
Però per a recordar a aquest grup penge aquesta altra cançó que estava en el single del tema anterior però que a mi m'agradava encara més: "A la caída del Sol".
El disc és de 1966 i aquell xiquet que era jo, el vaig comprar i l'escoltava una vegada i una altra quan queia el Sol i especialment a l'estiu, pensant que allà al lluny, per l'Avinguda del Cid, ocorrien coses extraordinàries.
Refets de l'enclusa del advers
de la ma d'un somni que torna
units per l'amor a uns colors
tot cor des de 1909
1 Respuesta
@rana-baileys
Esta fue la canción más escuchada de este grupo mítico valenciano, que no tuvo más repercusión justamente por no ser madrileños o catalanes. Lo de siempre.
"En tinieblas" era la canción
@jjllevant en los guateques típicos de la época sí se oían, al menos en València. Alguna vez fui en calidad de carabina, ya que yo tenía la edad.
Otro que sí triunfó a nivel nacional fue Bruno Lomas del que pronto se cumple efeméride y ya lo recordaré.
Por cierto, es muy posible que los millenials no entiendan conceptos como guateque o carabina 
En 1916 per Espanya i fins i tot més enllà es va parlar del "crim de València", un esdeveniment planificat per un dels personatges més sinistres i repulsius de la recent història: Joan March.
En aquest enllaç hi ha molta informació del
tema.
https://voramarlavalenciamaritimaimes.blogspot.com/2018/09/el-crimen-del-camino-del-grao-el.html?m=0
Refets de l'enclusa del advers
de la ma d'un somni que torna
units per l'amor a uns colors
tot cor des de 1909
1 Respuesta
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
En 1916 per Espanya i fins i tot més enllà es va parlar del "crim de València", un esdeveniment planificat per un dels personatges més sinistres i repulsius de la recent història: Joan March.
En aquest enllaç hi ha molta informació del
tema.https://voramarlavalenciamaritimaimes.blogspot.com/2018/09/el-crimen-del-camino-del-grao-el.html?m=0
Molt interesant, moltes gracies. Una historia que no coneixía d'un dels pocs banquers espanyols coneguts, calculador com un jueu i pirata com un anglés. Molt atípic a un país de quixots.
Em contaren una vegada que la seua fugida de presó fou molt més espectacular que "sobornar al carcelero". Com no era un qualsevol, va comprar a tots els funcionaris de la presó, des de el director fins al cuiner. Aixó es més segur que comprar únicamente a dos o tres. Va eixir per la porta, un funcionari li duia la maleta i fora l'esperaba un cotxe per a portarlo a un vaixell que el duría fora d'Espanya.
Com un senyor. Si fuges, fuges com Deu mana... res de anar menjant terra per un forat fins al mur exterior.
Imagine que tots els empleats de la presó també s'en aniríen al estranger en el soborn
@gimnastico_1909 dijo en Història i històries de València i els valencians:
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
En 1916 per Espanya i fins i tot més enllà es va parlar del "crim de València", un esdeveniment planificat per un dels personatges més sinistres i repulsius de la recent història: Joan March.
En aquest enllaç hi ha molta informació del
tema.https://voramarlavalenciamaritimaimes.blogspot.com/2018/09/el-crimen-del-camino-del-grao-el.html?m=0
Molt interesant, moltes gracies. Una historia que no coneixía d'un dels pocs banquers espanyols coneguts, calculador com un jueu i pirata com un anglés. Molt atípic a un país de quixots.
Em contaren una vegada que la seua fugida de presó fou molt més espectacular que "sobornar al carcelero". Com no era un qualsevol, va comprar a tots els funcionaris de la presó, des de el director fins al cuiner. Aixó es més segur que comprar únicamente a dos o tres. Va eixir per la porta, un funcionari li duia la maleta i fora l'esperaba un cotxe per a portarlo a un vaixell que el duría fora d'Espanya.
Com un senyor. Si fuges, fuges com Deu mana... res de anar menjant terra per un forat fins al mur exterior.
Imagine que tots els empleats de la presó també s'en aniríen al estranger en el soborn
Diuen que en el seu llit de mort va acudir el mossén i quan es va anar li va dir a la seua família que acabava de tancar el millor negoci de la seua vida....una vida dedicada a acumular diners, a fer mal, i degué pensar que això també es podia arreglar en cinc minuts.
Estava molt molt equivocat 
Refets de l'enclusa del advers
de la ma d'un somni que torna
units per l'amor a uns colors
tot cor des de 1909
1 Respuesta
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
@gimnastico_1909 dijo en Història i històries de València i els valencians:
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
En 1916 per Espanya i fins i tot més enllà es va parlar del "crim de València", un esdeveniment planificat per un dels personatges més sinistres i repulsius de la recent història: Joan March.
En aquest enllaç hi ha molta informació del
tema.https://voramarlavalenciamaritimaimes.blogspot.com/2018/09/el-crimen-del-camino-del-grao-el.html?m=0
Molt interesant, moltes gracies. Una historia que no coneixía d'un dels pocs banquers espanyols coneguts, calculador com un jueu i pirata com un anglés. Molt atípic a un país de quixots.
Em contaren una vegada que la seua fugida de presó fou molt més espectacular que "sobornar al carcelero". Com no era un qualsevol, va comprar a tots els funcionaris de la presó, des de el director fins al cuiner. Aixó es més segur que comprar únicamente a dos o tres. Va eixir per la porta, un funcionari li duia la maleta i fora l'esperaba un cotxe per a portarlo a un vaixell que el duría fora d'Espanya.
Com un senyor. Si fuges, fuges com Deu mana... res de anar menjant terra per un forat fins al mur exterior.
Imagine que tots els empleats de la presó també s'en aniríen al estranger en el sobornDiuen que en el seu llit de mort va acudir el mossén i quan es va anar li va dir a la seua família que acabava de tancar el millor negoci de la seua vida....una vida dedicada a acumular diners, a fer mal, i degué pensar que això també es podia arreglar en cinc minuts.
Estava molt molt equivocat
Sí, pero hi ha que reconeixer, que un pardal que dona que parlar tantes "llegendes", té per força que haver sigut un cas especial. Per al be o per al mal.
A fi de contes, els reixos d'Anglaterra feien Sir als pirates, aixina que tampoc anem a arrapanos el monyo perque tingam en la nostra historia al March i sa colla de contrabandistes i usurers.
@rana-baileys dijo en Història i històries de València i els valencians:
Un dia per a recordar que tenim una llengua i que és nostra l'obligació de cuidar-la i protegir-la.
Habría que recordarselo sobretodo a la Isabel Bonig y al Toni Cantó, personajes valencianos y grandes defensores de la lengua.....castellana, en perjuicio de nuestra lengua materna.
