El asunto Catalán (el joío…)
-
Bueno, si te das cuenta, el periodista le pregunta por el 1-O, no por votar en general.
Y sí, no es una declaración efervescente, pero suficiente para que su postura no se visualice en esta semana demencial que estamos viviendo.
Y quería aportar algo más respecto a Serrat, al que he visto más en la tele en tres días que en los últimos 20 años.
Respeto profundamente su posición de alguien a quien sigo y admiro desde los 60. Y lo oigo (cantar) prácticamente todos los días.
Pero han convertido en noticia algo que no lo es. Dicen: llaman fascista a Serrat. Y yo me pregunto, quién? Algún dirigente político? algún partido…. Pues se ve que son algunos tuiteros ignorantes y con cerebro de mosquito.
Pero es que eso pasa todos los días con todos los personajes públicos. Un habitual de Twitter sabe que los insultos son el pan nuestro de cada día. Es lo que tiene ser una persona pública.
Pero vamos, si eso es noticia, los informativos no saldrían de la Red. Lo ocuparían todo.
Yo mismo esta mañana le he mandado un tuit a Camarasa en el que le he dicho de todo menos bonito.
Creo que se está viralizando a nivel social la crispación, y eso no es nada bueno.
Esperemos que pase la tormenta.
-
.
-
Pues igual que los independentistas dan voz a los descerebrados españolistas que dicen sandeces.
Por cierto, lo de Gasol fue hace dos meses y medio, casi nada. Normal que no las mencionen y lo de Serrat sí, pues esto último fue hace dos días como quien dice, cuando el panorama de ESTE referéndum estaba mucho más claro. Y en todo caso, como ya se ha dicho, esas declaraciones tan bienintencionadas las suscribimos muchos. Incluso los que nos llevamos las impertinencias de turno por parte de los independentistas.
En fin, amic, creo que a veces antes de rasgarse las vestiduras pidiendo imparcialidad uno debe mirarse a sí mismo.
-
Malc, te pido que me respondas con franqueza a esta pregunta, a ser posible con un sí o un no:
Crees que si Serrat se hubiera pronunciado a favor del referéndum estaría siendo un habitual de los informativos estos días?Gracias.
-
POR SUPUESTO. Con un enfoque mucho más negativo en algunos medios españoles y un prisma más positivo en varios medios catalanes.
-
Hago yo otra pregunta, para quien quiera responder:
en caso de que se recogieran unosn cientos de miles de votos en el llamado " referendum" por la Independencia de la República Catalana y el resultado fuera SI…
¿Estarías de acuerdo en que el Parlamento proclamara unilateralment (DUI) la Independencia a partir de las siguientes 48 horas para iniciar la negociación de las condiciones con el Estado Español, tal como recoge la ley de transitoriedad aprobada de aquella manera por el Parlament català( a primeros de Setiembreb y a la que hace referencia Joan Manel Serrat?
PD. Que se inunden las redes y grupos de calle con calificativos de fascista a Serrat, por declarar libre y respetuosamente su opinión sobre el 1 de Octubre, tiene lo suyo...
Manda huevos.
-
Muchísimas gracias, rana.
-
Siento si te he ofendido. Lo siento de verdad. No era mi intención. A continuación paso a borrarlo. Ahora borra la cita y el tema nunca existió.
Por cierto, yo no los llamaría maleducados ni ofensivos, los llamaría malnacidos, hijos de p uta y descerebrados. Es más exacto.
-
@rana baileys:
Por cierto, yo no los llamaría maleducados ni ofensivos, los llamaría malnacidos, hijos de p uta y descerebrados. Es más exacto.
Cabrones, mamones, hijos de rata de arbellón, octópodos…..
-
A título informativo:
-
@rana baileys:
Siento si te he ofendido. Lo siento de verdad. No era mi intención. A continuación paso a borrarlo. Ahora borra la cita y el tema nunca existió.
Por cierto, yo no los llamaría maleducados ni ofensivos, los llamaría malnacidos, hijos de p uta y descerebrados. Es más exacto.
Yo prefiero pensar que el que ofende lo hace porque se equivoca.
-
@rana baileys:
A título informativo:
Francamente, esto no me gusta nada. No me gustan las listas de afectos y desafectos. Ni las listas negras, ni los nuestros y los otros, ni que se obligue a la gente a pronunciarse (normalmente exigiendo decir blanco o negro), ni cosa semejante. No me gustan en ningún caso, ni mucho menos cuando es entre hermanos.
La herida siempre ha existido, pero se está agrandando por momentos. Algunos miserables lo celebran mientras cuentan los votos que ganarán, y las nuevas cuotas de poder que alcanzarán, con todo esta discordia que se está alimentando.
-
-
@rana baileys:
A título informativo:
Francamente, esto no me gusta nada. No me gustan las listas de afectos y desafectos. Ni las listas negras, ni los nuestros y los otros, ni que se obligue a la gente a pronunciarse (normalmente exigiendo decir blanco o negro), ni cosa semejante. No me gustan en ningún caso, ni mucho menos cuando es entre hermanos.
La herida siempre ha existido, pero se está agrandando por momentos. Algunos miserables lo celebran mientras cuentan los votos que ganarán, y las nuevas cuotas de poder que alcanzarán, con todo esta discordia que se está alimentando.
A mí tampoco me hace mucha ilusión ver estas cosas, yo creo que buena culpa de esto (me refiero a este tipo de artículos) es de la prensa que ve en estos temas un filón para vender más. Y te lo dice un periodista que posiblemente hubiera hecho lo mismo.
-
@rana baileys:
A título informativo:
Com sempre la premsa espanyola no encerta ni una, i confón el terme "independentisme" i el terme "dret d'autodeterminació". Pel que tinc entés els germans Gassol no són independentistes però s'han mostrar a favor del "dret a decidir" (diuen que Marc és més contundent en defensar-lo que Pau), igual que Josep Guardiola si és independentista però, de fet, públicament la majoria de vegades el que defensa és el "dret a decidir". En realitat tant Guardiola com Gasol estan demanant el mateix, a diferència, per exemple, de Serrat, que no només no és independentista, sinó que està contra del "dret de decidir". Per això, amb poca rigurositat, és cert, alguns li han dit "feixista" a Serrat però mai li ho diran a Gasol tot i ser unionista.
-
@rana baileys:
A título informativo:
Com sempre la premsa espanyola no encerta ni una, i confón el terme "independentisme" i el terme "dret d'autodeterminació". Pel que tinc entés els germans Gassol no són independentistes però s'han mostrar a favor del "dret a decidir" (diuen que Marc és més contundent en defensar-lo que Pau), igual que Josep Guardiola si és independentista però, de fet, públicament la majoria de vegades el que defensa és el "dret a decidir". En realitat tant Guardiola com Gasol estan demanant el mateix, a diferència, per exemple, de Serrat, que no només no és independentista, sinó que està contra del "dret de decidir". Per això, amb poca rigurositat, és cert, alguns li han dit "feixista" a Serrat però mai li ho diran a Gasol tot i ser unionista.
Precissament eixe es el problema, blaugranota. I allà es on està la dificultat.
La independencia es una separació. Si les institucions catalanes, el govern i el parlament, decideix per majoría que la situació dins d´Espanya es negativa pels interessos catalans, e insostenible, declaren la independencia, en representació de la soberanía del poble o la nació catalana. I proclament la segregació o secesió d´Espanya, assumint tot allò que comporta. Es un gest radical i ab consequencies, pero es un gest coherent. Es allò que varen fer els estats de la confederació a América en 1861.
Allò que es denomina "el dret a decidir" o "el referendum de autodeterminació" es una modificació unilateral d´estatus. La mera convocatoria d´eixa consulta de forma oficial suposa que la generalitat modifica de facto l´estatus de Catalunya dins Espanya, passant d´esser una comunitat autónoma dins de la nació-estat espanyol, a convertir- se en una nació sobirana dins l´estat espanyol, una mena de confederació de dos, a la qual les institucions catalanes decideixen elles a soles si permanéixen dins Espanya o fora en qualsevol moment.
I, disculpa, pero la situació de Catalunya dins Espanya no la poden decidir a soles els catalans. Això m´afecta a mi com espanyol, i tinc el dret de decidir si em sembla bé que una part d´Espanya modifique pel seu conter el seu estatus dins d´Espanya per a esdevindre diferent jurídicament. I com jo, la resta d´espanyols i d´institucions espanyoles.
Allò que es diu "el problema catalán" no es mai jucidial (o almenys no solament judicial) sino sobtetot polític, pero la situació de Catalunya dins d´Espanya sí es un tema jurídic. Per dir-lo planament: si t´en va, t´en vas. Però si te quedes, no decideixes tu a soles les condicions en les que et quedes.
-
Però recorda que la decisió "unilateral" es dona precissament perquè no hi ha cap solució política.
Una vegada feta la consulta del 9N amb tres opcions (no, sí-no i sí-sí, és a dir: no al dret a decidir, sí al dret a decidir però no a la independència i sí al dret a decidir i a la independència) i guanyar l'opció independentista amb quasi 2 milions de vots i obtenir el dret a decidir amb el no a la independència 250.000 vots més es produeix la primera "tancada de porta" a qualsevol diàleg polític. Aleshores es convoquen eleccions "plebiscitàries" el 27S i els independentistes obtenen majoria absoluta al Parlament de Catalunya i on tant JxSí i la CUP tenien prevista fer una DUI (Declaració Unilateral d'Independència) en 18 mesos. Tot i això com que obtenen el 48% de vots explícits per la independència però no es sap quants són implícits perquè la coalició "Catalunya Sí Que Es Pot" (Podemos, ICV, EUiA…) durant la campanya insisteixen que els seus vots no s'han de contar ni amb el sí ni amb el no... sinó a favor del "dret a decidir", i vist que de nou es produeix la segona "tancada de porta" a qualsevol diàleg polític, en una mostra més de voler FER POLÍTICA, canvien els seus plan de fer la DUI, i decideixen fer un referèndum vinculant i implementar els resultats que es donen. I de nou ja sabem la resposta quina ha segut, tancar la porta una tercera vegada, però de FER POLÍTICA res de res.
Eixos són els fets. La teua opinió, respectable però que no compartisc, no és més vàlida que la d'una persona que pense que el que vol Catalunya ho decideix Catalunya, simplement perquè no creu en una constitució, la que substenta el règim del 78, que entre altres moltes coses té clarament un rerefons nacionalista.
I al final, la qüestió és, es vol fer política de veritat o simplement es vol conservar esta constitució com si fóra la bíblia? Perquè resulta que eixa constitució va a ser precissament la tomba per a l'integritat de l'estat que a alguns tant vos preocupa. És el que té no voler fer política...
-
Bueno, a estas alturas de la película sólo me resta decir que espero y deseo que no haya violencia, que reine la paz. Eso sí, creo que esta película no tendrá su The End el domingo, ni el lunes, ni el martes…me temo que las consecuencias de este desencuentro van a ser muy importantes, y no sólo en Catalunya, sino en el conjunto de España. Y digo importantes, porque me siento incapaz de dar otro calificativo. No atisbo a predecir lo que va a ocurrir,no ya el domingo..bueno, lo que he dicho antes.
-
Però recorda que la decisió "unilateral" es dona precissament perquè no hi ha cap solució política.
Una vegada feta la consulta del 9N amb tres opcions (no, sí-no i sí-sí, és a dir: no al dret a decidir, sí al dret a decidir però no a la independència i sí al dret a decidir i a la independència) i guanyar l'opció independentista amb quasi 2 milions de vots i obtenir el dret a decidir amb el no a la independència 250.000 vots més es produeix la primera "tancada de porta" a qualsevol diàleg polític. Aleshores es convoquen eleccions "plebiscitàries" el 27S i els independentistes obtenen majoria absoluta al Parlament de Catalunya i on tant JxSí i la CUP tenien prevista fer una DUI (Declaració Unilateral d'Independència) en 18 mesos. Tot i això com que obtenen el 48% de vots explícits per la independència però no es sap quants són implícits perquè la coalició "Catalunya Sí Que Es Pot" (Podemos, ICV, EUiA…) durant la campanya insisteixen que els seus vots no s'han de contar ni amb el sí ni amb el no... sinó a favor del "dret a decidir", i vist que de nou es produeix la segona "tancada de porta" a qualsevol diàleg polític, en una mostra més de voler FER POLÍTICA, canvien els seus plan de fer la DUI, i decideixen fer un referèndum vinculant i implementar els resultats que es donen. I de nou ja sabem la resposta quina ha segut, tancar la porta una tercera vegada, però de FER POLÍTICA res de res.
Eixos són els fets. La teua opinió, respectable però que no compartisc, no és més vàlida que la d'una persona que pense que el que vol Catalunya ho decideix Catalunya, simplement perquè no creu en una constitució, la que substenta el règim del 78, que entre altres moltes coses té clarament un rerefons nacionalista.
I al final, la qüestió és, es vol fer política de veritat o simplement es vol conservar esta constitució com si fóra la bíblia? Perquè resulta que eixa constitució va a ser precissament la tomba per a l'integritat de l'estat que a alguns tant vos preocupa. És el que té no voler fer política...
El problema de la consulta del 9N o del referendum vinculant es que la fas sense aplegar a cap acord, ni en el govern, ni en els grups parlamentaris a Espanya. O siga, res a vore en Quebec o Escocia. I dir que tota la culpa d´aixo es del govern espanyol i prou, quan en el congrés hi ha tantes corrents diverses (moltes de les quals volen modificar també la constitució) em sembla tan arbitrari com a dir que tota la culpa es dels independentistes.
Dir que a les eleccions "plebiscitaries" de 2015 "els independentistes obtenen majoria absoluta al Parlament de Catalunya" es una forma particular de vore-lo. JxSí i la CUP (afegixe UDC, encara que no estava a favor de la DUI) obtingueren el 50% dels vots, i altres partits que no estaven a favor de la DUI ni de la autodeterminació sumaren el 41%, i el Podemos-Sí que es pot, un 9%, que es traduïren en 72 diputats per als primers, 52 per als segons (tot i que la diferencia de vots fou d´un 18%, mentre la de escons es d´un 25% per una llei electoral que afavoreix les circunscripcions menudes), i 11 per a Catalunya si que es pot.
Puix bé, en les eleccions de 2012, els partits a favor de la independencia (CiU, ERC, CUP i SI) sumaren… el 49%. Es a dir, quasi exactament lo mateix que en les eleccions de 2015. Unes eleccions "plebsicitaries" que donen un resultat igual al anterior justifiquen donar un pas endavant tan gran? Amb únicament el 50% del recolzament popular? Estás abonant un conflicte civil.Es tracta de una diferencia mínima per a una decisió tan trascendental. Més encara quan en acabant Podemos-Sí que es pot decideix no recolzar formalment el referendum perque no ha sigut pactat. Es a dir, has obligat als catalans, que en les eleccions autonómiques (estes sí legals, amb interventors, amb observadors, amb una junta electoral plural, o siga, no com en al 9N o al 1-O) ja t´están diguent que están dividits quasi per la mitat, a prendre partit de forma radical en un assumpte tan delicat. Has trencat Catalunya per la meitat, per molt que vullgues tirar-li totes les culpes a Madrid.
D´on ve la urgencia de autodeterminarse ja? On está tota la raó de tanta pressa? Únicament en la creació artificial d´un ambient de necessitat que s´ha tingut que alimentar constantment amb concentracions i diades, perqué sino s´afluixava. Qui ha decidit que "ja no hi ha solució política"? D´on ix tota esta pressa?
Tú et penses que allò que está ocorreguent pel 1-O enfortix a Catalunya i debilita a Espanya? Rajoy s´està fumant un puro mentres les enquestes li diuen que el PP puja vots en tota Espanya, i molta gent penja banderes rojes i gualda en moltes part del país, i Pedro Sánchez ja no sap que dir o que fer per a contentar als socialistes catalans i andalussos a l´hora. Mentrés, Catalunya esdevé un caos, on la mitat de la població està enfrontada a l´altra meitat per obra i gracia dels polítics que han decidit que es té que fer tot, ara i per la cara, contant únicament en la meitat del recolzament dels catalans.
Aço no té res a vore en el referendum de Quebec o el de Escocia. Açó no está reconegut. Però no només per l´estat espanyol o el tribunal constitucional. No està reconegut per la UE, per l´ONU, per els EEUU... Amnistía internacional (que es fica en tots els fregats) s´ha limitat a recordar que a Catalunya es té que respectar el dret de reunió i expresió, però ni paraula de que el referendum no es puga prohibir. Sincerament? On va la generalitat en este referendum i la DUI subseqüent (ningú no dubta que guanyarà el si per molt ampla majoría)? On buscarà ajuda quan estiga fora de l´UE, la OCDE, la ONU? Als braços de Putin? Aixina es com els catalans volen, veritablement, conquerir el seu futur?
Tú penses que a mí "em preocupa molt l´Estat espanyol"? O que no vullc a Catalunya? Puix estás molt equivocat. Pronostique que tot este assumpte no farà atra cosa que perjudicar a Catalunya. També a Espanya, sense cap dubte, pero sobretot a Catalunya.
No pot haver una ruptura amb Espanya que no siga amistosa i pactada. Tot altre camí condueix directament al desastre. Al endemà del referendum no haurà independencia. Haurà frustració, haurá rabia, haurá rencors. Res d´aixó es bó per a Catalunya.
Que Rajoy i el PP es tenen que anar per a que açó marxe? Per supost. Pero els inquilins del palau de la plaça de sant Jaume tenen que agarrar el mateix camí.
-
Que digues que no han intentat res els independentistes quan el PDCat i ERC van estar dispossats a donar suport al PSOE si acceptava un referèndum i este va preferir que governarà el PP abans de governar amb Podemos ja em diràs tu que és… i segurament tots han fet errades, però a mi no em val l'equidistància quan uns són uns inmobilistes i els altres ho han intentat tot.
Per altra banda erres en l'anàlisi de les eleccions autonòmiques de 2012, primer perquè CiU no era independentista i no es va presentar amb cap programa "independentista", sinó "autodeterminista". De fet CiU es va trencar en dos, CDC i UDC i posteriorment UDC es va trencar en dos més, UDC (Duran i Lleida) i DemCat. El resum és que el 2010 el Parlament de Catalunya tenia 14 diputats independentistes (10 ERC i 4 SI), el 2012 tenia 25 diputats independentistes (21 ERC i 3 CUP) i el 2015 va passar a tenir 72 (62 PDCat+ERC+DemCat- i 10 CUP). CiU era autonomista però el PDCat no.
Ni Catalunya està dividida per la meitat ni és cap caos. Alguns es cregueu massa els relats apocalíptics de Madrid. Crec que algú ja ho ha comentat, el símil de la parella que vol separar-se, i vol separar-se a les bones però si un no vol separar-se a les bones sempre acabarà malament. L'Espanya "cañí" té una problema d'esquizofrènia, odia Catalunya però per contra no vol deixar-la anar.
Ara la qüestió és que, com ja ha dit algú, diumenge no hi haja violència, l'única manera d'impedir que la gent puga exercir el seu dret de vot.
-
Que digues que no han intentat res els independentistes quan el PDCat i ERC van estar dispossats a donar suport al PSOE si acceptava un referèndum i este va preferir que governarà el PP abans de governar amb Podemos ja em diràs tu que és… i segurament tots han fet errades, però a mi no em val l'equidistància quan uns són uns inmobilistes i els altres ho han intentat tot.
Per altra banda erres en l'anàlisi de les eleccions autonòmiques de 2012, primer perquè CiU no era independentista i no es va presentar amb cap programa "independentista", sinó "autodeterminista". De fet CiU es va trencar en dos, CDC i UDC i posteriorment UDC es va trencar en dos més, UDC (Duran i Lleida) i DemCat. El resum és que el 2010 el Parlament de Catalunya tenia 14 diputats independentistes (10 ERC i 4 SI), el 2012 tenia 25 diputats independentistes (21 ERC i 3 CUP) i el 2015 va passar a tenir 72 (62 PDCat+ERC+DemCat- i 10 CUP). CiU era autonomista però el PDCat no.
Ni Catalunya està dividida per la meitat ni és cap caos. Alguns es cregueu massa els relats apocalíptics de Madrid. Crec que algú ja ho ha comentat, el símil de la parella que vol separar-se, i vol separar-se a les bones però si un no vol separar-se a les bones sempre acabarà malament. L'Espanya "cañí" té una problema d'esquizofrènia, odia Catalunya però per contra no vol deixar-la anar.
Ara la qüestió és que, com ja ha dit algú, diumenge no hi haja violència, l'única manera d'impedir que la gent puga exercir el seu dret de vot.
No es pot negar de cap manera la fractura i divisió social que s'està produint a Catalunya. Es evident. També ho és que la paraula caos no es pot aplicar, fins hores d'ara…
-
Però és que això de la "fractura" tal com es diu és no dir res. Les dualitats creen divisió social evidentment, però ho crea l'avortament, els matrimonis gais, un Barça-Madrid, o ser del PP o PSOE quan hi havia bipartidisme… ni families que es deixen de parlar, ni gent barallant-se pels carrers ni res d'això. Això és un "cuento xino" que qualsevol que viatge a Catalunya ho veu i es riu del relat que ve de Madrid.
-
Pot ser, això que negues, i comentes ho pot vore millor algú que visca, tinga amics, irelacions a Catalunya, com és el meu cas. No em queixe, dic , simplement, el que està passant.
-
Jo també tinc coneguts i amics, viatge per qüestions de treball i et dic que no és així. No conec cap cas de families que s'hagen trencat per això, companys de faena que no es parlen o gent que es pegue pel carrer per això. No és cert. Una altra cosa és que en un sopar de Nadal hi haguen temes que "no es toquen" perquè el sopar acaba malament, però això passa a tots els llocs i per molts temes. Tu vés a un sopar on mitja familia és de l'Opus i l'altra atea i que discutisquen de l'avortament… puix que es fa, no es parla. Però això és molt diferent al que es conta, perquè hi ha centenars de temes que "fracturen la societat", però una societat MADURA i DEMOCRÀTICA ha de poder parlar de TOT. El relat de Madrid, només és l'excusa per no parlar del que no l'interessa.
PD. Hui per exemple, això no eixirà en les teles de Madrid, una xica que feia un Erasmus a Berlín viatjava a Barcelona per poder votar diumenge i el seu pare l'esperava emocionat a l'aeroport i quan ha arribat li ha pegat una gran abraçada. Puix resulta que el pare, quan l'entrevistaven deia que ell no aniria a votar, on està la fractura? Em ric jo de la "fractura social".
-
Riure és bo.
-
No és bo, és boníssim.
-
A propósito de lo que dice Blaugranota, es cierto que las diferencias en las familias ocurren en todas partes. En mi familia de sangre, está prohibido hablar de política y religión..y de fútbol.. casi. Más de una vez la hemos liado pero bien. Y sobra decir que ni somos catalanes ni vivimos en Catalunya.
-
Que digues que no han intentat res els independentistes quan el PDCat i ERC van estar dispossats a donar suport al PSOE si acceptava un referèndum i este va preferir que governarà el PP abans de governar amb Podemos ja em diràs tu que és… i segurament tots han fet errades, però a mi no em val l'equidistància quan uns són uns inmobilistes i els altres ho han intentat tot.
Per altra banda erres en l'anàlisi de les eleccions autonòmiques de 2012, primer perquè CiU no era independentista i no es va presentar amb cap programa "independentista", sinó "autodeterminista". De fet CiU es va trencar en dos, CDC i UDC i posteriorment UDC es va trencar en dos més, UDC (Duran i Lleida) i DemCat. El resum és que el 2010 el Parlament de Catalunya tenia 14 diputats independentistes (10 ERC i 4 SI), el 2012 tenia 25 diputats independentistes (21 ERC i 3 CUP) i el 2015 va passar a tenir 72 (62 PDCat+ERC+DemCat- i 10 CUP). CiU era autonomista però el PDCat no.
Ni Catalunya està dividida per la meitat ni és cap caos. Alguns es cregueu massa els relats apocalíptics de Madrid. Crec que algú ja ho ha comentat, el símil de la parella que vol separar-se, i vol separar-se a les bones però si un no vol separar-se a les bones sempre acabarà malament. L'Espanya "cañí" té una problema d'esquizofrènia, odia Catalunya però per contra no vol deixar-la anar.
Ara la qüestió és que, com ja ha dit algú, diumenge no hi haja violència, l'única manera d'impedir que la gent puga exercir el seu dret de vot.
"Ho han intentat tot"? En 2015, 3 anys després només de escomençar el "procés" pretens que la negociació amb el PSOE siga tan senzilla com "si em deixes autodeterminarme et vote com a president i si no, no tenim res més que parlar"? Tenía que suicidar- se políticament el PSOE perguent una burrà de vots en atres parts d´Espanya on no estaven ni de lluny preparats per a assumir una cosa així? I com preparava JxSí la negociació amistosa? Amb l´"Espanya ens roba"?
I tot i això, en acabant Pedro Sánchez (que estava disposat a negociar) va aconseguir la secretaría general del PSOE, pero per a llavors, segons el govern català "ja no hi havia res que negociar". Per què? Quina presa et corre?. Has llançat a Sánchez als braços dels constitucionalistes, perqué no l´has deixat atra opció. Perqué el govern català no volía una negociació, sino una acceptació de les seues tesis i prou. Havia que fer el 1-O com fora. Eixe ha sigut el plà des-del primer moment. No estaves més interessat en una negociació amistosa en el govern central de lo que ho estava el PP. De fet, tota la acció pública de la Generalitat ha anat encaminada a enfortir el teu recolç dins Catalunya, excitant tots els tópics antiespanyolistes (sí, no solament n´hi ha de tópics anticatalanistes a Espanya, també n´hi ha de prou antiespanyols a Catalunya, i son tan falsos com aquells).
Et trobe molt cómode en el aspecte sentimental i emotiu. Supose que aixina es com un es troba mes a gust amb sí mateix. Però un governant deuría ser responsable. No m´has comentat res al voltant de lo que ocorrirà si el govern proclama la DUI, que es segura perque al referendum únicament acudirán els partidaris de l´independencia, i guanyarà el sí abrumadorament. Qué ocorrerà, blaugranota? JxSí han fet una promesa, i a més tenen un pacte amb CUP: si guanya el sí proclamarán l´independéncia. No t´importa el que suposa aixó? No tens res que comentar? O únicament t´agrada parlar de la brunete mediática, els mijos de Madrid i lo roïn que es el estat espanyol i el govern central?
Si no compleix la seua paraula, el govern català haurà traicionat als seus votants, i a tota la gent que ha mobilitzada, i que de bona fe s´ha cregut tota esta bojería. Si la compleix, Catalunya s´encamina al desastre, aïllada completament en l´ambit internacional. T´has parat a pensar que si el govern central suspenguera l´autonomia catalana no hauría instancia internacional que ho impedira? Están posant en safata de plata el cap de Catalunya als seus enemics dins d´Espanya. Tot per cabuts. On ha anat a parar el seny català?No em digues que "tots han fet errades", perque la teua crítica al independentisme català, els seus missages i la seua estrategia es nul.la.
En fi, ja queden pocs díes per a que aço acabe, d´una forma o atra. Jo pregaré per la pau, l´armonía i el enteniment. Ja no es pot fer atra cosa.
-
Estic convençut de que no es proclamarà la DUI,gim.
-
Per favor gim… però si va ser solet el Pedro Sánchez el que s'ha posat de seguida a les ordres del Rajoy com Ribera contra el referèndum? En una cosa estic d'acord, el PSOE no estava preparat, perquè mig partit (el sector Susana Díaz) encara és més nacionalista que ell.
I tot el que em dius tu de nosequin "aspecte emocional i emotiu" el mateix et puc dir jo a tu. No he vist que hages fet cap critica als partits unionistes o el Govern espanyol. I respecte a comentar res del que vols que comente no ho faré perquè no vaig a caure en el relat apocalíptic que ve de Madrid.
És més, sóc jo el que et pregunte a tu, tu estàs disposat a que demà hi haja violència? Perquè el relat de que no "hi haurà referèndum" no se'l creuen ni ells. Ara el que preocupa és si hi haurà DUI? Puix no sé que passarà però és obvi que és una promesa electoral. Jo el que veig és que la "solució política" no arriba mai, arribarà el dia 2 i l'inmobilisme espanyol seguira... arribarà el dia 3 i l'inmobilisme espanyol seguirà... i jo em pregunte? Si tant els preocupa a alguns la DUI perquè no fan una "contraproposta política concreta"? Perquè l'inmobilisme etern és el que precissament no evitarà la DUI. De fet, a l'esfera internacional estan esperant alguna "proposta política" també del Govern espanyol que si a partir del dia 1 no arriba, serà la mateixa esfera internacional la que mirarà d'una altra manera els resultats del referèndum. Alguns juguen amb foc i es van a cremar.
PD. Que algú em corregisca si m'equivoque, estes són les propostes concretes que s'han fet: El PP no n'ha fet cap, C's no n'ha fet cap, PSOE no n'ha fet cap (això de la reforma federal és com no dir res, és eterí i inconcret) i Podemos és l'únic que si n'ha fet una (un referèndum pactat). PDCat, ERC i CUP demanen també un referèndum pactat.
