El asunto Catalán (el joío…)
-
Els que digueu que la discriminació lingüística dels valencianoparlants és anecdòtica, sincerament es nota que no sou valencianoparlants. I si ho sou, sou d'aquells que enseguida es passeu al castellà, però passar-se al castellà no és "no tenir problemes" sinó "evitar problemes" que no és el mateix.
La fal·làcia del bilingüisme és sempre en contra dels valencianparlants, curiosament mai contra els castellanoparlants, quan els únics bilingües són els valencianoparlants. No serà que ser maleducat és no ser bilingüe i exigir (moltes vegades de mala manera o intentant humiliar) que l'altre parle castellà?
Perquè moltes vegades és per tocar els nassos. Recorde una vegada a la delegació d'hisenda que la dependenta em va dir que no entenia el valencià i que li parlara castellà. Jo li vaig dir que tenia el dret de parlar en valencià, aleshores em va dir que no em podia atendre. Ací tens dos opcions, "tragar" o "no tragar" com vaig fer jo. Li vaig dir que avisarà un company perquè traduïra la conversa i com que ja no tenia excusa… doncs va tindre que acceptar. I sabeu el que va passar al final? Què quan van passar uns minuts em vaig adonar que ella em constestava al que li preguntava sense que el company li traduïra. O siga, va demanar que parlara en castellà per tocar els nassos. Qui era el maleducat? Jo per no voler parlar castellà o ella per tocar els nassos? I això m'ha passat en moltíssimes ocasions.
I que conste que jo si trobe algú que de bones maneres sé que no entén el valencià (de veritat i absolutament res) i m'ho demana de bones maneres li parle castellà, però el dret lingüístic que tinc jo ningú i menys un funcionari públic o un empleat privat que atén el públic als llocs on es parla català no me'l lleva ningú. I res té a vore amb l'independentisme, té a vore amb la dignitat com a persona.
-
Claro que sí, todo se reduce a que no entiendo nada. No entiendo que es muy coherente decir que algunos deberían tener empatía e información ecuánime… y predicarlo con un ejemplo de algo que NI TÚ MISMO puedes evitar calificar de 'tendencioso'.
Lo de comparar es lo ideal, en efecto. El problema es que tú ya asumes que los que no opinamos como tú somos incapaces de hacerlo. De la misma forma que das por absolutamente cierta una información solo por el hecho de que los medios 'del equipo contrario' no la sacan.La verdad es que pensaba que yo era el maestro equidistante que mataba judíos (jeje), pero se ve que no, que me puede la subjetividad 'des de fa missatges...'. A ti en cambio no, eres todo objetividad.
Hi ha mitjans tendenciosos i "tendenciosos"… publicar una notícia amb la teua visió (de falsa no té res) no és el mateix que ni publicar-la. Però en fi, parlar amb tu (no ja et dic discutir) és fer-ho contra una paret.
-
@Fonseca 5:
Esa noticia afecta al personal de Vueling no a funcionarios del estado.
Por cierto Vueling tiene el domicilio social en El Prat de LLobregat, Plaça pla de l´estany 5.Información equánime ????
Ja, ja y ja. (no risas, ironía).
-
Què té a vore si és funcionari de l'estat? És un treballador que ho fa cara al públic i les lleis valen per a tots. A més, que una hostessa que deu parlar 4 ó 5 llengües diga que no entén una llengua llatina com el català no s'ho creu ningú.
-
Ja em diràs que té a vore la seu social amb tot això. Una companyia amb seu social a Alemanya pot ser més sensible a estes coses i espanyolistes sense cap sensibilitat lingüística a Barcelona hi han a cabassos.
Vull més nivell.
-
-
Els que digueu que la discriminació lingüística dels valencianoparlants és anecdòtica, sincerament es nota que no sou valencianoparlants. I si ho sou, sou d'aquells que enseguida es passeu al castellà, però passar-se al castellà no és "no tenir problemes" sinó "evitar problemes" que no és el mateix.
La fal·làcia del bilingüisme és sempre en contra dels valencianparlants, curiosament mai contra els castellanoparlants, quan els únics bilingües són els valencianoparlants. No serà que ser maleducat és no ser bilingüe i exigir (moltes vegades de mala manera o intentant humiliar) que l'altre parle castellà?
Perquè moltes vegades és per tocar els nassos. Recorde una vegada a la delegació d'hisenda que la dependenta em va dir que no entenia el valencià i que li parlara castellà. Jo li vaig dir que tenia el dret de parlar en valencià, aleshores em va dir que no em podia atendre. Ací tens dos opcions, "tragar" o "no tragar" com vaig fer jo. Li vaig dir que avisarà un company perquè traduïra la conversa i com que ja no tenia excusa… doncs va tindre que acceptar. I sabeu el que va passar al final? Què quan van passar uns minuts em vaig adonar que ella em constestava al que li preguntava sense que el company li traduïra. O siga, va demanar que parlara en castellà per tocar els nassos. Qui era el maleducat? Jo per no voler parlar castellà o ella per tocar els nassos? I això m'ha passat en moltíssimes ocasions.
I que conste que jo si trobe algú que de bones maneres sé que no entén el valencià (de veritat i absolutament res) i m'ho demana de bones maneres li parle castellà, però el dret lingüístic que tinc jo ningú i menys un funcionari públic o un empleat privat que atén el públic als llocs on es parla català no me'l lleva ningú. I res té a vore amb l'independentisme, té a vore amb la dignitat com a persona.
Jo treballe de cara al públic. La meua experiencia: la major part dels valencianoparlants començen parlant castellà. Si notes que parlen valencià habitualmente (per eixemple si parlen entre ells o atenen al teléfon), les dius que podem continuar la conversa en valencià, i practicament tots passen al valencià amb naturalitat.
Tinc companys que no parlen el valencià pero ho entenen (i s´esforçen en fer-ho), i si el client li parla en valencià, es produix una curiosa conversa en la que cadascú parla un idioma (aquell en el que està més cómode), i els dos es comuniquen perfectament. Per a mí es un eixemple viu de la convivencia de dos comunitats llingüístiques.
La realitat es que els valencianoparlants son totalment bilingües, i únicament notes que tenen dificultats per a fer-se entendre en castellà les persones més majors, que mai han eixit del poble, i apenes parlen castellà a casa (encara que ho entenen molt bé gracies a la radio o la TV). De fet, estos iaios, que no han passat per la escola en valencià o l´immersió llingüística, son irónicament els més monollingües de tots.
Tinc clar que els funcionaris tenen que entendre, almenys, el valencià. I que es té que alentar i premiar que ho parlen. I qualsevol empresa privada amb atenció al públic deuría de fer lo mateix. En la meua experiencia, els valencianoparlants son atesos a la funció pública en la seua llengua sense problemes. Naturalmente, haurà excepcions, que serán anecdótiques, i que es poden reclamar davant els organismes corresponents. I la realitat es que la gran majoría dels valencianoparlants, al ser bilingües plens, si noten que el seu interlocutor té dificultats per a entendre-l, pasen al castellà sense problemes.
Per a mí aixó es un fet que es fa en naturalitat, i no suposa cap "humiliació" o "tragar".Es clar que per a mí el castellà es tan meu com el valencià. I no, no tinc cap síndrome d´Estocolom ni complex d´inferioritat. De fet, em sembla que una majoría de valencians pensen com jo. Es lo natural i lo que ú es troba al carrer tots els díes. Afortunadament, la gent de a peu no busca conflictes en aquest tema, on no hi ha.
Qui ho veu com una "rendició" davant algún "enemic" té un problema amb la realitat.
-
@rana baileys:
I vaig a comentar una altra anècdota personal, i amb això pose fi al tema per la meua part.
Com sabeu, viu en una Comunitat monolingüe, i des de sempre tinc el costum de dir bon dia, bona nit, gràcies o adéu, així, en valencià, i ningú m'ha corregit mai. Al contrari, hi ha molta gent que em contesta igual, i que intenten afegir alguna cosa, encara que a vegades s'equivoquen.
I supose que la majoria creuen que sóc català.La meua experiencia es semblant, encara que es cert que hi ha també gent (afortunadament poca) que s´ho agarra malament i inclús pot contestar malament, pero pense que no es per "odi a lo valencià", sino per eixa suspicacia que t´agarra quan parlen davant de tú en un idioma que no entens.
Sería bo que també es donaren a conéixer els atres idiomes espanyols a tota Espanya. Son riquesa, també per als que únicament son castellanoparlants.
Per desgracia la política ho està omplint tot, i ara em sembla més difícil fer aixó que abans.
-
@rana baileys:
I vaig a comentar una altra anècdota personal, i amb això pose fi al tema per la meua part.
Com sabeu, viu en una Comunitat monolingüe, i des de sempre tinc el costum de dir bon dia, bona nit, gràcies o adéu, així, en valencià, i ningú m'ha corregit mai. Al contrari, hi ha molta gent que em contesta igual, i que intenten afegir alguna cosa, encara que a vegades s'equivoquen.
I supose que la majoria creuen que sóc català.La meua experiencia es semblant, encara que es cert que hi ha també gent (afortunadament poca) que s´ho agarra malament i inclús pot contestar malament, pero pense que no es per "odi a lo valencià", sino per eixa suspicacia que t´agarra quan parlen davant de tú en un idioma que no entens.
Sería bo que també es donaren a conéixer els atres idiomes espanyols a tota Espanya. Son riquesa, també per als que únicament son castellanoparlants.
Per desgracia la política ho està omplint tot, i ara em sembla més difícil fer aixó que abans.Home, hi ha una diferència apreciable. Tu pots parlar en valencià tots els dies amb diverses persones. Jo només amb ma mare els diumenges al matí, i quan parle sol (sovint) i més veient jugar al Llevant.
L'autèntica discriminació contra el valencià ho vaig viure en el franquisme. Va ser el meu iaio qui em va ensenyar, un home de dretes però molt amant de la seua terra. Lamentablement va morir als meus deu anys.
I encara recorde que un company de col·legi va ser una vegada expulsat de classe per contestar en valencià una pregunta de matemàtiques.
Parlar valencià era considerat com de persones vulgars, de poble o de granotes. En eixe ambient vaig viure jo però afortunadament he continuat avivant la flama que va encendre el meu iaio. I pel desenrotllament de la meua vida no m'ha sigut fàcil.
Però em continue enorgullint d'usar el que els catalans diuen la dolça parla.
-
@rana baileys:
Home, hi ha una diferència apreciable. Tu pots parlar en valencià tots els dies amb diverses persones. Jo només amb ma mare els diumenges al matí, i quan parle sol (sovint) i més veient jugar al Llevant.
L'autèntica discriminació contra el valencià ho vaig viure en el franquisme. Va ser el meu iaio qui em va ensenyar, un home de dretes però molt amant de la seua terra. Lamentablement va morir als meus deu anys.
I encara recorde que un company de col·legi va ser una vegada expulsat de classe per contestar en valencià una pregunta de matemàtiques.
Parlar valencià era considerat com de persones vulgars, de poble o de granotes. En eixe ambient vaig viure jo però afortunadament he continuat avivant la flama que va encendre el meu iaio. I pel desenrotllament de la meua vida no m'ha sigut fàcil.
Però em continue enorgullint d'usar el que els catalans diuen la dolça parla.Totalment d´acord, per aixó molesta a molts que la propaganda dels partits independentistes repetisca continuament lo que la Espanya franquista. Sembla una falta de respecte a les persones que van patir en aquells anys (sobretot les primeres décades, perque a partir de 1960 es produï una auténtica renovació cultural valenciana que ara s´oblida ab molta facilitat) una discriminació real.
-
Jo treballe de cara al públic. La meua experiencia: la major part dels valencianoparlants començen parlant castellà. Si notes que parlen valencià habitualmente (per eixemple si parlen entre ells o atenen al teléfon), les dius que podem continuar la conversa en valencià, i practicament tots passen al valencià amb naturalitat.
Tinc companys que no parlen el valencià pero ho entenen (i s´esforçen en fer-ho), i si el client li parla en valencià, es produix una curiosa conversa en la que cadascú parla un idioma (aquell en el que està més cómode), i els dos es comuniquen perfectament. Per a mí es un eixemple viu de la convivencia de dos comunitats llingüístiques.
La realitat es que els valencianoparlants son totalment bilingües, i únicament notes que tenen dificultats per a fer-se entendre en castellà les persones més majors, que mai han eixit del poble, i apenes parlen castellà a casa (encara que ho entenen molt bé gracies a la radio o la TV). De fet, estos iaios, que no han passat per la escola en valencià o l´immersió llingüística, son irónicament els més monollingües de tots.
Tinc clar que els funcionaris tenen que entendre, almenys, el valencià. I que es té que alentar i premiar que ho parlen. I qualsevol empresa privada amb atenció al públic deuría de fer lo mateix. En la meua experiencia, els valencianoparlants son atesos a la funció pública en la seua llengua sense problemes. Naturalmente, haurà excepcions, que serán anecdótiques, i que es poden reclamar davant els organismes corresponents. I la realitat es que la gran majoría dels valencianoparlants, al ser bilingües plens, si noten que el seu interlocutor té dificultats per a entendre-l, pasen al castellà sense problemes.
Per a mí aixó es un fet que es fa en naturalitat, i no suposa cap "humiliació" o "tragar".Es clar que per a mí el castellà es tan meu com el valencià. I no, no tinc cap síndrome d´Estocolom ni complex d´inferioritat. De fet, em sembla que una majoría de valencians pensen com jo. Es lo natural i lo que ú es troba al carrer tots els díes. Afortunadament, la gent de a peu no busca conflictes en aquest tema, on no hi ha.
Qui ho veu com una "rendició" davant algún "enemic" té un problema amb la realitat.Acabes de dir amb la primera frase, tu mateix, l'argument irrefutable que el valencià està discriminat. Si un valencianoparlant ja comença a parlar castellà és perquè sap que així "evita problemes", problemes que poden ser lleus, greus o molt greus. Tu coneixes a a lgún castellanoparlant que vaja pensant quan ha de parlar amb algú si parlarà castellà, l'entendrà o directament li dirà qualsevol estufit?
Quan parle d'humiliació o tragar és quan t'ho demanen a males o amb cert to suposadament amable que saps que és per tocar els nassos, perquè tu tens el teu dret. A mi ni a cap valencianoparlant se li ocorreria dir-li a algú que parlara castellà, són els castellanoparlants monolingües els maleducats per demanar-te parlar castellà, perquè jo si sóc bilingüe és ell el que no ho és i el que té el problema.
I torne a repetir, no és anecdòtic. Jo tinc conflicte continuament i qui parla valencià i no està dispossat a canviar de llengua a la primera de canvi ho té. No sempre és greu, però emprenyar-te més d'una vegada o estar en situacions que podries estalviar-te en tens cada dia. I algunes greus, per exemple els funcionaris de Policies i Guàrdies Civils són els pitjors, jo he anat a fer-me el DNI i estar a la comissaria parlant en valencià i estar atenent-me amb mala cara tota l'estona, són situacions desagradables que el 99% dels valencianoparlants s'estalvien passant-se al castellà. I és discriminació selectiva, a mi m'han parat el cotxe i m'ho han regirat tot en una rotonda (i no parle de control d'alcoholemia) més de dos i tres vegades simplement per parlar en valencià i no canviar de llengua, i ho sé i ho he comprovat perquè si els parles en castellà no et paren o directament les probabilitats són menors i els mossos per exemple mai m'han parat i si et paren demanen dos papers que ni els miren i "arreando". I més d'una vegada, sense obligar-me a parlar castellà (perquè ells també se les saben totes) et fan comentaris provocatius tipus "¿tan "listo que te crees" i no sabes hablar castellano?) i regiren i regiren sense trobar res i miren tots i tots els papers per simplement posar-te una multa per qualsevol xuminada com una bombeta fosa o algun document que fa DOS dies que està caducat, el que siga. No, no sabeu el que és perquè no ho patiu.
-
Jo treballe de cara al públic. La meua experiencia: la major part dels valencianoparlants començen parlant castellà. Si notes que parlen valencià habitualmente (per eixemple si parlen entre ells o atenen al teléfon), les dius que podem continuar la conversa en valencià, i practicament tots passen al valencià amb naturalitat.
Tinc companys que no parlen el valencià pero ho entenen (i s´esforçen en fer-ho), i si el client li parla en valencià, es produix una curiosa conversa en la que cadascú parla un idioma (aquell en el que està més cómode), i els dos es comuniquen perfectament. Per a mí es un eixemple viu de la convivencia de dos comunitats llingüístiques.
La realitat es que els valencianoparlants son totalment bilingües, i únicament notes que tenen dificultats per a fer-se entendre en castellà les persones més majors, que mai han eixit del poble, i apenes parlen castellà a casa (encara que ho entenen molt bé gracies a la radio o la TV). De fet, estos iaios, que no han passat per la escola en valencià o l´immersió llingüística, son irónicament els més monollingües de tots.
Tinc clar que els funcionaris tenen que entendre, almenys, el valencià. I que es té que alentar i premiar que ho parlen. I qualsevol empresa privada amb atenció al públic deuría de fer lo mateix. En la meua experiencia, els valencianoparlants son atesos a la funció pública en la seua llengua sense problemes. Naturalmente, haurà excepcions, que serán anecdótiques, i que es poden reclamar davant els organismes corresponents. I la realitat es que la gran majoría dels valencianoparlants, al ser bilingües plens, si noten que el seu interlocutor té dificultats per a entendre-l, pasen al castellà sense problemes.
Per a mí aixó es un fet que es fa en naturalitat, i no suposa cap "humiliació" o "tragar".Es clar que per a mí el castellà es tan meu com el valencià. I no, no tinc cap síndrome d´Estocolom ni complex d´inferioritat. De fet, em sembla que una majoría de valencians pensen com jo. Es lo natural i lo que ú es troba al carrer tots els díes. Afortunadament, la gent de a peu no busca conflictes en aquest tema, on no hi ha.
Qui ho veu com una "rendició" davant algún "enemic" té un problema amb la realitat.Acabes de dir amb la primera frase, tu mateix, l'argument irrefutable que el valencià està discriminat. Si un valencianoparlant ja comença a parlar castellà és perquè sap que així "evita problemes", problemes que poden ser lleus, greus o molt greus. Tu coneixes a a lgún castellanoparlant que vaja pensant quan ha de parlar amb algú si parlarà castellà, l'entendrà o directament li dirà qualsevol estufit?
Quan parle d'humiliació o tragar és quan t'ho demanen a males o amb cert to suposadament amable que saps que és per tocar els nassos, perquè tu tens el teu dret. A mi ni a cap valencianoparlant se li ocorreria dir-li a algú que parlara castellà, són els castellanoparlants monolingües els maleducats per demanar-te parlar castellà, perquè jo si sóc bilingüe és ell el que no ho és i el que té el problema.
I torne a repetir, no és anecdòtic. Jo tinc conflicte continuament i qui parla valencià i no està dispossat a canviar de llengua a la primera de canvi ho té. No sempre és greu, però emprenyar-te més d'una vegada o estar en situacions que podries estalviar-te en tens cada dia. I algunes greus, per exemple els funcionaris de Policies i Guàrdies Civils són els pitjors, jo he anat a fer-me el DNI i estar a la comissaria parlant en valencià i estar atenent-me amb mala cara tota l'estona, són situacions desagradables que el 99% dels valencianoparlants s'estalvien passant-se al castellà. I és discriminació selectiva, a mi m'han parat el cotxe i m'ho han regirat tot en una rotonda (i no parle de control d'alcoholemia) més de dos i tres vegades simplement per parlar en valencià i no canviar de llengua, i ho sé i ho he comprovat perquè si els parles en castellà no et paren o directament les probabilitats són menors i els mossos per exemple mai m'han parat i si et paren demanen dos papers que ni els miren i "arreando". I més d'una vegada, sense obligar-me a parlar castellà (perquè ells també se les saben totes) et fan comentaris provocatius tipus "¿tan "listo que te crees" i no sabes hablar castellano?) i regiren i regiren sense trobar res i miren tots i tots els papers per simplement posar-te una multa per qualsevol xuminada com una bombeta fosa o algun document que fa DOS dies que està caducat, el que siga. No, no sabeu el que és perquè no ho patiu.
Así es. Suele pasar
El primo del novio de mi cuñada, que trabaja en Barcelona, un día iba con ciento y pico de sangre en el alcohol, más doblado que la carta de un amante, y le pararon los mossos. Menos mal que al bajar la ventanilla les dijo: Bon Matí! Y tras una breve conversación en catalán, sobre el pruses, le dejaron pasar. Y no solo eso, ademas los mossos le dieron un ticket de regalo para repostar en una gasolinera.
Tuvo suerte de que no le parara la policía unionista.
Hay que ir con ojo blaugranota, que ahora con el Piolín, hay mucho Piolín en nuestro país registrando coches y multando por hablar en catalán.
Anims amic
-
Vull més nivell.
Tindras que esforçarte mes per a buscar arguments que no siguen tombats tan facilment.
- Ja em diràs que té a vore la seu social amb tot això. Una companyia amb seu social a Alemanya pot ser més sensible a estes coses i espanyolistes sense cap sensibilitat lingüística a Barcelona hi han a cabassos.
Afectats catalans + empresa catalana (de les que paguen els impostos amb denominació d´origen catala i que provoquen part del imaginari expoli fiscal a Catalunya pero que son generats majoritàriament amb vols que no tenen origen i desti a Catalunya i pagats per pasajers no catalans) . El que està fallant no es l´administracio central unionista i barbara. Deu ser la Generalitat la que resolga els problemes ENTRE CATALANS.
Fins i tot un indepe radical amb poques llums com tú ho pot entendre.
-
Ara una anècdota granota.
Recordeu quan Higinio Camarasa ens va marcar un gol al ciutat i va traure una samarreta xota ? (ascens de 2b a 2ª juny 1999)
Be, jo vaig anar a vore el partit a Almería, (directamente per eixa autovía-autopista que reclamen ara amb l´eix mediterrani) i quan ja había marcat Salillas el 0-1 va vindre Camarasa a traure una fora de banda davant de mi. Jo estaba a tribuna a 5 o 6 metres de la banda.
I li vaig dir en valencia i "de carrerilla"…... "GRANDISIM FILL DE PV TA QUINA CAMISETA DUS BAIX ARA ? ENSENYAMELA QUE LA VULL VORER."Es de veres que els insults me ixen mes rapid i amb mes fuidesa en valencia. Pero es que el tenía cara a cara i no podía deixar passar l´oportunitat de tornarli "la broma" i la veritat es que per la cara que va possar, em va escoltar perfectament.
Jo (i els meus amics) estaba rodejat per almerienses unionistes, cabrejats com una mona pel gol del turolense i unionista Salillas, que de seguida començaren a demanarme amb males maneres que li ho diguera en espanyol.
La resposta va ser prou facil...."NO SE PREOCUPE QUE ÉL ES DE RAFELBUNYOL Y NOS ENTIENDE PERFECTAMENTE".
Y la resposta dels unionistes radicals almerienses va ser....... "ah bueno, si es así no pasa nada".
-
Hi ha mitjans tendenciosos i "tendenciosos"… publicar una notícia amb la teua visió (de falsa no té res) no és el mateix que ni publicar-la. Però en fi, parlar amb tu (no ja et dic discutir) és fer-ho contra una paret.
Ah vale, que vilaweb.cat debe ser de los "tendenciosos" buenos, OK.
Publicar una noticia de MUY DISCUTIBLE veracidad (yo no sé si es falsa o no, pero varios la han desmentido y DE MOMENTO le doy a eso la misma credibilidad que a la noticia, basada totalmente en un único testimonio de una parte) y que básicamente está dictada por y para los de 'tu cuerda'… es de todo menos ECUÁNIME. No publicarla puede responder a varia motivos. Uno puede ser ocultarla porque no interesa a la tendencia del medio, sí. Otra razón puede ser porque se decide no dar pábulo a una noticia que de momento no es lo suficientemente sólida, cuanto menos.
Ante la duda, yo me abstengo de usarla para validar mis argumentos. Lástima que tú no hagas lo mismo y que en cambio sí pierdas el tiempo en llorar una y otra vez sobre lo frustrante que te resulta hablar conmigo... mientras no paras de hacerlo.
-
Acabes de dir amb la primera frase, tu mateix, l'argument irrefutable que el valencià està discriminat. Si un valencianoparlant ja comença a parlar castellà és perquè sap que així "evita problemes", problemes que poden ser lleus, greus o molt greus. Tu coneixes a a lgún castellanoparlant que vaja pensant quan ha de parlar amb algú si parlarà castellà, l'entendrà o directament li dirà qualsevol estufit? .
Jo no faig eixa interpretació. Es una costum perque els castellanoparlants solen ser monolingüístics (encara que molts comprenen el valencià, i ahí están les enquestes per a demostrar-ho). Es més un assumpte de educación i tracte social que de atra cosa. Jo soc partidari d´extendre el bilingüísme, pero més encara de la concórdia social i l´enteniment. Afortunadament, la major part de la gent no fa problema en aixo, i els valencianoparlants no tenen cap problema en canviar se al castellà si el seu interlocutor té dificultats per a netendre el valencià. I les vegades que he estat a Catalunya he vist una actitud semblant.
Ai´`o no obsta tot allò que he dit dels funcionaris, que están obligats a entendre als ciutadans valencianoparlants, almenys en les arees llingüístiques valencianoparlants.Quan parle d'humiliació o tragar és quan t'ho demanen a males o amb cert to suposadament amable que saps que és per tocar els nassos, perquè tu tens el teu dret. A mi ni a cap valencianoparlant se li ocorreria dir-li a algú que parlara castellà, són els castellanoparlants monolingües els maleducats per demanar-te parlar castellà, perquè jo si sóc bilingüe és ell el que no ho és i el que té el problema.
I torne a repetir, no és anecdòtic. Jo tinc conflicte continuament i qui parla valencià i no està dispossat a canviar de llengua a la primera de canvi ho té. No sempre és greu, però emprenyar-te més d'una vegada o estar en situacions que podries estalviar-te en tens cada dia. I algunes greus, per exemple els funcionaris de Policies i Guàrdies Civils són els pitjors, jo he anat a fer-me el DNI i estar a la comissaria parlant en valencià i estar atenent-me amb mala cara tota l'estona, són situacions desagradables que el 99% dels valencianoparlants s'estalvien passant-se al castellà. I és discriminació selectiva, a mi m'han parat el cotxe i m'ho han regirat tot en una rotonda (i no parle de control d'alcoholemia) més de dos i tres vegades simplement per parlar en valencià i no canviar de llengua, i ho sé i ho he comprovat perquè si els parles en castellà no et paren o directament les probabilitats són menors i els mossos per exemple mai m'han parat i si et paren demanen dos papers que ni els miren i "arreando". I més d'una vegada, sense obligar-me a parlar castellà (perquè ells també se les saben totes) et fan comentaris provocatius tipus "¿tan "listo que te crees" i no sabes hablar castellano?) i regiren i regiren sense trobar res i miren tots i tots els papers per simplement posar-te una multa per qualsevol xuminada com una bombeta fosa o algun document que fa DOS dies que està caducat, el que siga. No, no sabeu el que és perquè no ho patiu.
Mira, les experiencies son com els nassos: cadascú té la seua. La meua es diferent. Jo trobe als "tocanassos" la excepció, i no la regla.
De totes formes, comparar experiencies de dos persones no es una mostra fiable (a més de poder estar sesgada per la visió de cadascú). Per a mi la convivencia dins de les comunitats llingüístiques en Valencia es molt molt bona. Sense quasi incidencies. Millorar, per suposat. Denunciar allò que no es faça bé, es clar. Donar una image falsa, mai.
Jo no vullc crispacions ni conflictes inventats a la meua terra.
-
Hi ha mitjans tendenciosos i "tendenciosos"… publicar una notícia amb la teua visió (de falsa no té res) no és el mateix que ni publicar-la. Però en fi, parlar amb tu (no ja et dic discutir) és fer-ho contra una paret.
Ah vale, que vilaweb.cat debe ser de los "tendenciosos" buenos, OK.
Publicar una noticia de MUY DISCUTIBLE veracidad (yo no sé si es falsa o no, pero varios la han desmentido y DE MOMENTO le doy a eso la misma credibilidad que a la noticia, basada totalmente en un único testimonio de una parte) y que básicamente está dictada por y para los de 'tu cuerda'… es de todo menos ECUÁNIME. No publicarla puede responder a varia motivos. Uno puede ser ocultarla porque no interesa a la tendencia del medio, sí. Otra razón puede ser porque se decide no dar pábulo a una noticia que de momento no es lo suficientemente sólida, cuanto menos.
Ante la duda, yo me abstengo de usarla para validar mis argumentos. Lástima que tú no hagas lo mismo y que en cambio sí pierdas el tiempo en llorar una y otra vez sobre lo frustrante que te resulta hablar conmigo... mientras no paras de hacerlo.El asunto se ha matizado desde un par de personas que afirman haber volado en ese avión. Parece que las dos clientas se pusieron bordes, y tal vez incluso ofensivas con la azafata porque les dijo que no sabía hablar catalán y les pidió que le hablaran en castellano. Todo porque una de ellas estaba sentada en la fila de la salida de emergencia y llevaba un cuadro que no podía estar en el pasillo por motivos de seguridad. Cuando la azafata se lo explicó, la señora le contestó en catalán que iba a esperar a que los demás pasajeros pusieran sus maletas en el portaequipajes para ponerlo encima, porque no quería que se lo pisaran. La azafata le dijo que no entendía catalán y que le hablara en castellano. Y a partir de ahí, el pollo.
http://www.huffingtonpost.es/2017/11/14 ... _23277180/
No sé si para echarlas del avión, pero es obvio que la cosa es más compleja que lo de "me echaron de un avión por pedir que me hablaran en catalán". De hecho, Vueling, por estar basada en Cataluña, exige a todas sus tripulaciones con base en Barcelona que sepan catalán. Pero, claro, a veces tendrán que echar mano, por bajas o lo que sea, de gente de otras comunidades para completar una tripulación. Y no, no están obligadas a entender el catalán.
Mi experiencia con los auxiliares de vuelo es que, más simpáticos o antipáticos, tienen una paciencia casi infinita. No me creo que la azafata montara semejante pollo sólo porque no le quisieron hablar en castellano según la versión de las afectadas (que, por cierto, rellenaron la queja en las oficinas de Vueling en el idioma de Cervantes ¿¿¿¿??? ). Francamente, no. Algo más habría. Las señoras tienen derecho a poner quejas o denuncias o lo que les parezca, pero el pollo mediático que se ha montado, con Puigdemont el belga denunciando la opresión de los catalanes y la expresidenta del Parlament Nuria de Gispert medio histérica pidiendo el boicot a Vueling tiene pinta de maniobra pre-campaña electoral. Desmedida y exagerada. Los indepes deberían de tranquilizarse un poco, que están un poco sobreexcitados.
Sinceramente, a mí me parece llanamente un uso político de la lengua. Olvidan algunos que los idiomas se crearon para comunicar, no para separar.
-
Ahora en serio, yo nunca he tenido problemas, tengo amigos de Almusafes, Corbera, Riola, Xativa, Oliva, Alberic y cada uno hace lo que quiere, unos se mantienen hablando valenciano y yo les contesto en castellano sin problema y otros se pasan al castellano.
Y oye sin problemas, no creo que el que se pase castellano se sienta oprimido. Ya hay que estar ciego para ver en eso opresión.
Y yo suelo hablar valenciano con algunos por WhatsApp , pero ojo, no el valenciano perfecto que usáis aquí, el valenciano que usan ellos que es muy distinto jajaja
Eso sí, hablarlo no lo hago porque me da vergüenza (entiéndase la vergüenza que pasas con un idioma que no es el tuyo, me pasa igual con el inglés).
-
Yo, en los aviones, lo que más me ha frustrado es que viajando con compañías extranjeras en vuelos con partida o destino en España, ni te den las instrucciones de seguridad en castellano, y que a la hora de las consumiciones no te entiendan. Ha habido muchos, pero mi último caso fue un vuelo Estambul- Madrid, con Turkish Airlines. Al final me tuve que comer la opción de menú que no quería porque fue imposible hacerme entender.
En fin, esto no viene mucho a cuento, pero bueno…
-
Ahora en serio, yo nunca he tenido problemas, tengo amigos de Almusafes, Corbera, Riola, Xativa, Oliva, Alberic y cada uno hace lo que quiere, unos se mantienen hablando valenciano y yo les contesto en castellano sin problema y otros se pasan al castellano.
Y oye sin problemas, no creo que el que se pase castellano se sienta oprimido. Ya hay que estar ciego para ver en eso opresión.
Y yo suelo hablar valenciano con algunos por WhatsApp , pero ojo, no el valenciano perfecto que usáis aquí, el valenciano que usan ellos que es muy distinto jajaja
Eso sí, hablarlo no lo hago porque me da vergüenza (entiéndase la vergüenza que pasas con un idioma que no es el tuyo, me pasa igual con el inglés).
Pues no tengas vergüenza, hombre. Todo es lanzarse. Se reirán de ti al principio (como toca), y luego lo perfeccionarás y saldrá natural.
-
Ahora en serio, yo nunca he tenido problemas, tengo amigos de Almusafes, Corbera, Riola, Xativa, Oliva, Alberic y cada uno hace lo que quiere, unos se mantienen hablando valenciano y yo les contesto en castellano sin problema y otros se pasan al castellano.
Y oye sin problemas, no creo que el que se pase castellano se sienta oprimido. Ya hay que estar ciego para ver en eso opresión.
Y yo suelo hablar valenciano con algunos por WhatsApp , pero ojo, no el valenciano perfecto que usáis aquí, el valenciano que usan ellos que es muy distinto jajaja
Eso sí, hablarlo no lo hago porque me da vergüenza (entiéndase la vergüenza que pasas con un idioma que no es el tuyo, me pasa igual con el inglés).
A propósito de eso que hablas de la vergüenza, quiero resaltar un hecho que he comprobado desde hace muchos años, y que no habla muy bien, precisamente de nosotros. Cuando un foráneo (por ejemplo aragonés) residente en Valencia intenta hablar valenciano, aquí lo vemos como algo raro y enseguida salen las descalificaciones como "calla churro" o cosas así. En Catalunya, sin embargo, si eres castellano o extremeño, e intentas hablar catalán, no sólo no se mofan de sus imperfecciones o fallos, sino que les agrada y te animan a que sigas intentándolo. Allí, si hablas mal el catalán nadie te va a corregir. Aquí, sí, como mínimo.
Evidentemente hablo como norma general. Como en todo, hay sus excepciones.
Y eso lo empecé a comprobar cuando era niño en Vallejo y ocurrían escenas desagradables como lo del churro. Mi padre me decía, mira hijo, así somos los valencianos.
-
Ahora en serio, yo nunca he tenido problemas, tengo amigos de Almusafes, Corbera, Riola, Xativa, Oliva, Alberic y cada uno hace lo que quiere, unos se mantienen hablando valenciano y yo les contesto en castellano sin problema y otros se pasan al castellano.
Y oye sin problemas, no creo que el que se pase castellano se sienta oprimido. Ya hay que estar ciego para ver en eso opresión.
Y yo suelo hablar valenciano con algunos por WhatsApp , pero ojo, no el valenciano perfecto que usáis aquí, el valenciano que usan ellos que es muy distinto jajaja
Eso sí, hablarlo no lo hago porque me da vergüenza (entiéndase la vergüenza que pasas con un idioma que no es el tuyo, me pasa igual con el inglés).
Pues no tengas vergüenza, hombre. Todo es lanzarse. Se reirán de ti al principio (como toca), y luego lo perfeccionarás y saldrá natural.
Si cuando en mis tiempos de bachiller hice el mitjá, la parte oral la aprobé…
Pero es curioso, que el Valenciano que enseñan en la escuela o el que te examina la Junta, es muy distinto del que hablan mis amigos de los pueblos que he comentado antes.
Ese Valenciano si que tiene encanto, con castellanismos y palabras típicas. El de poble, por eso siempre se ha dicho que para examinarte casi que los que hablan valenciano de poble lo tienen más difícil que los churros.
Así que se podrían reír de la falta de naturalidad, pero ellos meten más castellanismos que yo.
-
Volviendo al tema:
"Tardà: no hay independencia porque no hay "una mayoría de catalanes" que lo quiera"
https://www.elplural.com/politica/2017/ ... -lo-quieraAnna Simó: “Creo que en la próxima legislatura la vía unilateral es imposible”, ha afirmado en una entrevista de Nació Digital,
https://okdiario.com/espana/cataluna/20 ... al-1517406
No jodas??? Acaban de descubrir la pólvora. Ojo. Ahora que ni Gambia les reconoce, algo que sabía todo el mundo menos los cegados. Pero aún así tiraron hacia adelante, tuvieron en su mano convocar ellos en las elecciones, y su cabezoneria ha llevado a algunos a la cárcel y a otros a Bélgica.
Espera espera, que hay más:
1.000 empresas se han llevado su domicilio fiscal de Cataluña desde el referéndum
https://www.elconfidencial.com/economia ... m_1477535/
Espera espera que hay más....
Alerta por el desplome de las reservas hoteleras en Barcelona. (Datos dentro)
http://www.elperiodico.com/es/barcelona ... na-6425565
Ada Colau: “Si el Mobile World Congress abandona Barcelona, será por culpa de la violencia policial durante el 1-O”. Claro, no tiene que ver con que John Hoffman estuviera en la ciudad el día que los CDR bloquearan carreteras y trenes y en plan huelguita general.
Estas últimas noticias son muy tristes.
Tengo curiosidad por ver por donde sale Blaugranota.
-
Puix te vas a quedar amb les ganes de tenir-la, tu i tota la resta. Passe de comentar res més en este fil. És absurd.
El que més en sorprén, és que pensava que tots aquets raonaments eren més de l'aficionat xoto estàndard que de l'aficionat granota, trobe un nivell de reaccionarisme polític que m'entra fredat. Faig una o dos excepcions, la més clara, la de Rana i ara entenc perquè quan vaig entrar al fil ell estava a punt de marxar… jo me les pire!
PD. Que et siga lleu Rana, ara tu seràs el dolent de la pel·lícula.
PD2. Espere que no sigueu representatius de l'afició granota, per a afició peperociudadana ja tinc als xotos.
-
Y se va por todo lo alto: con victimismos, generalizaciones y desprecios por doquier. Óle!!
-
Blaugranota nos ha hecho un Puchdemont
Hasta luego Lucas, cobarrrrde
Y eso que solo he puesto noticias. Se ve que no ha encontrado una fuente ecuánime para desmentirlas…
-
Creo que blaugranota es un chaval relativamente joven, y con inquietudes políticas. Si es así, la juventud es un divino tesoro, y las inquietudes políticas no son nada malo, sino todo lo contrario. Yo os pido que no os metáis con el chico. Hay que ponerse en su pellejo, cuando te haces tantas ilusiones de que vas a vivir un momento histórico, a crear una nación maravillosa llena de libertad, democracia, progreso, que por ser independentista eres la admiración de Europa, etc, y luego todo se viene abajo.
Hay que ponerse en su pellejo, debe ser muy duro. Mejor que se tome un tiempo de descanso. Y lo mismo cientos de miles de indepes catalanes que llevan dos meses de auténtica locura y van a acabar cardíacos.
Los últimos movimientos del independentismo que cita Rubimor son ya de preelecciones totales, cada vez con menos disimulos. Incluso la CUP, en su asamblea donde votaron por presentarse a las elecciones, de las tres opciones, la menos votada (el 17,5% o así, creo) fue la de "presentarse para convocar cortes constituyentes", es decir, continuar con el plan previsto en la desconexión. En su lugar el 65% optó por cooperar con otras fuerzas izquiersdistas e independentistas pero sin plazos. Si estos, que son los más convencidos, ya han tirado al toalla, quiere decir que el independentismo ya ha asumido el fracaso, y ni ellos se creen el rollo de la república en el exilio.
Las declaraciones de los independentistas, iniciando un proceso de autocrítica, van orientadas hacia su propio electorado. Lo de que no han puesto en marcha la RCI por la "brutal violencia inesperada del estado" no se lo creen ni ellos, y no merece más que descojono. Bastó la publicación de un BOE para que la mitad del govern huyera y la otra mitad se entregara. Esa ha sido toda la violencia. No es más que propaganda barata y fuera de España alucinan con este tipo de argumentos, porque los indepes cada vez más parecen niños cogiendo berrinches que políticos. Estamos pasando de la irreposanbilidad directamente al infantilismo.
Naturalmente, uno no deja de ser independentista de la noche a la mañana, y de hecho no creo que haya mucho transvase ideológico, y la sociedad catalana siga aprtida en dos entre independentistas y no independentistas. Lo que ha quedado herido de muerte es la DUI y en general todo el procés.
Eso sí, la gente se cansa de hacer el indio, y lo que puede ser es que muchos independentistas se desmovilicen, después de la tensión y el agotamiento sufridos infrutuosamente por obra y gracia de sus líderes sociales. En el mejor de los casos, han sido unos incompetentes e ineptos; en el peor, les han estado mintiendo dos años. No me sorprendería que una parte del electorado independentista tuviera pensado quedarse en casa el 21-D, no por no reconocer las elecciones, sino por decepción.Por eso la estrategia ahora de ERC, y probablemente también (con matices) de PDeCat sea abjurar del unilateralismo y descubrir las maravillas de las soluciones dialogadas. Y tratar de movilizar a su electorado porque es posible que pierdan escaños sin perder apoyos: una desmovilización tras haberlos tenidos meses movilizados continuamente, hasta agotarlos. Y encima para nada.
O sea, que Tardá, Junqueras, Rovira y hasta Rufián se dediquen a animar a la gente a votar en las elecciones (a sus ojos) ilegítimas convocadas por el odioso opresor Rajoy. Porque al final, fer país es muy importante, pero no perder los momios y sinecuras de estar en el parlament y derivados, lo es aún más.
Fuera del poder hace mucho frío.Y por el otro lado pasa algo similar: los constitucionalistas han detectado que una parte de su electorado, habitualmente silente en las autonómicas (porque las veía como algo ajeno) al verle las orejas al lobo pueden ir a votar. Y les están animando a hacerlo, porque el peligro de la independencia ha dejado de ser una coñeta de sobremesa para convertirse en algo muy real.
Así que estas próximas semanas veremos únicamente movimientos electoralistas de unos y otros, y me temo que Puigdemont y su corte se irán haciendo irrelevantes cada vez más. Por eso está desesperado por encabezar alguna lista: salir elegido es la única forma de seguir en el candelero y tal vez evitar la cárcel.
Puede ocurrir perfectamente que el independentismo, perdiendo poco apoyo social, pierda la mayoría de escaños por la mayor o menor movilización de sus bases. Por mi parte, creo que a Cataluña, después de dos años de histeria, le vendría bien cuatro de gobierno no independentista para recuperar la normalidad.
Puede que el PSC esté pensando en eso, esperando entrar en una coalicigón gubernamental con ERC (ya gobierna con ellos en algunos ayuntamientos) y En Comú, donde ellos templarían el asunto independentista, y se podría llevar a cabo una política más de "izquierdas" que de país.
Hay varias opciones abiertas para formar gobiernos diversos.Y mientras tanto, la división social y el pánico empresarial ahí están, aparcados. Y la incertidumbre por el futuro de muchos catalanes, persistirá hasta las elecciones. Y tal vez también después, según la dificultad para tener mayorías parlamentarias.
Y la imagen de los catalanes en España y en Europa, peor que nunca.Maravillas que nos ha dejado el procés.
-
Creo que blaugranota es un chaval relativamente joven, y con inquietudes políticas. Si es así, la juventud es un divino tesoro, y las inquietudes políticas no son nada malo, sino todo lo contrario. Yo os pido que no os metáis con el chico. Hay que ponerse en su pellejo, .
Su problema no es la juventud, son la ignorancia y la soberbia.
Lo primero se cura con el tiempo, la ignorancia con esfuerzo y voluntad.
Así es difícil que te respondan con empatía.
-
Yo creo que todas las opiniones son respetables y legítimas. Y esto vale para este hilo, para todos, y para la vida en sí.
La supuesta juventud de blaugranota (que no creo que sea tanta porque lleva nueve años en el foro), no es ningún factor en sí mismo lo suficientemente decisivo como para valorar de una forma u otra sus opiniones.
A mis 21 años, cuando se votó la Constitución, yo hubiera optado por el no (no pude votar porque aunque tenía edad, no estaba residiendo en Valencia, vivía en Burgos), porque consideraba que se trataba de legitimar un régimen que carecía de ella. Era perpetuar el relato histórico del franquismo y sus leyes de sucesión. Pensaba (y sigo pensando) que el único poder legítimo provenía de la II República y de la Constitución del 31.
Y me hubiera parecido muy mal que alguien me hubiera dicho, pobret, es que es muy joven. Sí, era muy joven, y afortunadamente mis ideas y convicciones no han envejecido.
Dicho lo cual, y no es por meterme con gim, al que quiero mucho y lo sabe, reivindico la germanor granota. Y por supuesto, reivindico el respeto, las buenas formas y la empatía.
Paz para todos.
-
Esto es muy sencillo, no hay más que ver las declaraciones de todos los líderes independentistas, hasta los de la CUP.
Como se sentirán toda aquella gente que celebro la República Catalana que duró un minuto y luego se suspendió (los del meme). Y despues de la DUI que ha pasado?
Yo el día de la DUI vi en Twitter a catalanes aferrarse a un tuit de Gambia, y prometer ir de vacaciones a Gambia en agradecimiento, y también vi como reprochaban a Andorra su declaración de solo reconocer a España. Incluso hablaban de boicot a Andorra y no subir más, reprochando que deberían haber hecho un silencio andorrano y no posicionarse.
En definitiva, que ningún mísero país del mundo ha reconocido la DUI ni la República, y solo el untado Assange sigue dándole bombo.
Así que no se puede negar la realidad, y a los indepes solo les queda una bala, referéndum pactado. Es la ÚNICA VIA.
Ya no pueden engañar al electorado prometiendo una república independiente unilateral.
Os acordáis de la famosa frase: " no se irán los bancos no las empresas, sino que vendrán más"
Que es lo único que ha llevado todo está locura que llevamos más de 50 páginas hablando? A empobrecer Cataluña y a tener a políticos en la cárcel.
Pues eso
-
@rana baileys:
Dicho lo cual, y no es por meterme con gim, al que quiero mucho y lo sabe, reivindico la germanor granota. Y por supuesto, reivindico el respeto, las buenas formas y la empatía.
Paz para todos.Yo también, rana. Yo también.
En cuanto a blaugranota, mis discrepancias con él han quedado más que claras. No obstante, no hay ningún resquemor por mi parte, sea que vuelva por aquí o nos encontremos en otro hilo.
-
En definitiva, que ningún mísero país del mundo ha reconocido la DUI ni la República, y solo el untado Assange sigue dándole bombo.
No te olvides de la intelectual y filósofa Pamela Anderson…
-
En definitiva, que ningún mísero país del mundo ha reconocido la DUI ni la República, y solo el untado Assange sigue dándole bombo.
No te olvides de la intelectual y filósofa Pamela Anderson…
Yo, si Pamela me hace un reconocimiento, me hago indepe, budista, platónico e incluso caballero de la orden de Malta.
