Granotas
    • Categorías
    • Recientes
    • Popular
    • Usuarios
    • Grupos
    • Registrarse
    • Conectarse

    El asunto Catalán (el joío…)

    Programado Fijo Cerrado Movido El café
    4.0k Mensajes 31 Posters 156.6k Visitas 3 Watching
    Cargando más mensajes
    • Más antiguo a más nuevo
    • Más nuevo a más antiguo
    • Mayor número de Votos
    Responder
    • Responder como tema
    Accede para responder
    Este tema ha sido borrado. Solo los usuarios que tengan privilegios de administración de temas pueden verlo.
    • gimnastico_1909G Desconectado
      gimnastico_1909 @rana baileys
      Última edición por

      @rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

      El curioso caso del sr. Jiménez

      https://www.lavanguardia.com/local/lleida/20190603/462649156723/alcaldable-vox-deja-partido-declara-independentista-alfarras-catalunya-26-m-elecciones.html

      Lo podría presentar ERC en el pueblo como candidato, ahora que se ha declarado independentista...

      1 Respuesta Última respuesta Responder Citar 0
      • rana baileysR Desconectado
        rana baileys
        Última edición por

        Refets de l'enclusa del advers
        de la ma d'un somni que torna
        units per l'amor a uns colors
        tot cor des de 1909

        1 Respuesta Última respuesta Responder Citar 0
        • jjllevantJ Desconectado
          jjllevant Cafeteros
          Última edición por jjllevant

          Como siempre TV3 dando un toque claro de IMPARCIALIDAD en su programa (se supone de humor).

          rana baileysR 1 Respuesta Última respuesta Responder Citar 0
          • rana baileysR Desconectado
            rana baileys @jjllevant
            Última edición por

            @jjllevant dijo en El asunto Catalán (el joío…):

            Como siempre TV3 dando un toque claro de IMPARCIALIDAD en su programa (se supone de humor).

            Es justamente eso, humor.

            Refets de l'enclusa del advers
            de la ma d'un somni que torna
            units per l'amor a uns colors
            tot cor des de 1909

            jjllevantJ 1 Respuesta Última respuesta Responder Citar 1
            • jjllevantJ Desconectado
              jjllevant Cafeteros @rana baileys
              Última edición por

              @rana-baileys

              Un humor que siempre se mete con los mismos.
              Hace un tiempo yo lo veia todas las semanas y me gustaba mucho porque ese humor le daba palos tanto a una parte como a otra.
              Ahora he dejado de verlo porque es monocolor completamente. Solamente sabe meterse con el Rey, el presidente del Gobierno de España, los politicos constitucionalistas, etc.
              Pero se cuida mucho de meterse (salvo honrosas excepciones) con los independentistas, con los Pujol, etc.
              Antes era un programa de humor que me hacía reir. Ahora me produce vergüenza ajena porque solo va dirigido a una parte de la audiencia.

              rana baileysR 1 Respuesta Última respuesta Responder Citar 0
              • rana baileysR Desconectado
                rana baileys @jjllevant
                Última edición por

                @jjllevant dijo en El asunto Catalán (el joío…):

                @rana-baileys

                Un humor que siempre se mete con los mismos.
                Hace un tiempo yo lo veia todas las semanas y me gustaba mucho porque ese humor le daba palos tanto a una parte como a otra.
                Ahora he dejado de verlo porque es monocolor completamente. Solamente sabe meterse con el Rey, el presidente del Gobierno de España, los politicos constitucionalistas, etc.
                Pero se cuida mucho de meterse (salvo honrosas excepciones) con los independentistas, con los Pujol, etc.
                Antes era un programa de humor que me hacía reir. Ahora me produce vergüenza ajena porque solo va dirigido a una parte de la audiencia.

                Lamento que tengas esa visión del humor. Yo me río de todo lo que puedo y me da igual quién, por qué o para qué lo haga.
                Te pongo un ejemplo. Yo me parto el culo con esto:

                Refets de l'enclusa del advers
                de la ma d'un somni que torna
                units per l'amor a uns colors
                tot cor des de 1909

                1 Respuesta Última respuesta Responder Citar 0
                • gimnastico_1909G Desconectado
                  gimnastico_1909
                  Última edición por

                  Tienes razón, rana, pero no es lo mismo un medio privado, que dentro de los límites de la libertad de expresión opinará lo que le parezca, que un programa para la TV pública.

                  Yo, como jjllevant, antes veía Polonia, me parecía gracioso, pero desde que el procés se acercó al 1-O, mientras el humor en España era bastante ecuánime, cuando trataban de Cataluña era mero panfleto nacionalista mal disimulado.

                  rana baileysR 1 Respuesta Última respuesta Responder Citar 0
                  • rana baileysR Desconectado
                    rana baileys @gimnastico_1909
                    Última edición por

                    @gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

                    Tienes razón, rana, pero no es lo mismo un medio privado, que dentro de los límites de la libertad de expresión opinará lo que le parezca, que un programa para la TV pública.

                    Yo, como jjllevant, antes veía Polonia, me parecía gracioso, pero desde que el procés se acercó al 1-O, mientras el humor en España era bastante ecuánime, cuando trataban de Cataluña era mero panfleto nacionalista mal disimulado.

                    Reitero, el humor es humor. Si le empezamos a poner calificativos es que no hemos entendido el concepto.
                    Que som valencians !!!

                    Refets de l'enclusa del advers
                    de la ma d'un somni que torna
                    units per l'amor a uns colors
                    tot cor des de 1909

                    gimnastico_1909G 1 Respuesta Última respuesta Responder Citar 0
                    • gimnastico_1909G Desconectado
                      gimnastico_1909 @rana baileys
                      Última edición por

                      @rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

                      @gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

                      Tienes razón, rana, pero no es lo mismo un medio privado, que dentro de los límites de la libertad de expresión opinará lo que le parezca, que un programa para la TV pública.

                      Yo, como jjllevant, antes veía Polonia, me parecía gracioso, pero desde que el procés se acercó al 1-O, mientras el humor en España era bastante ecuánime, cuando trataban de Cataluña era mero panfleto nacionalista mal disimulado.

                      Reitero, el humor es humor. Si le empezamos a poner calificativos es que no hemos entendido el concepto.
                      Que som valencians !!!

                      Reitero, la propaganda es propaganda. Si le ponemos disfraces es que no hemos entendido el peligro.
                      Y si encima la propaganda la pagan todos los catalanes, la mitad de los cuales no comparten esa ideología, se llaman manipulación social.

                      rana baileysR 1 Respuesta Última respuesta Responder Citar 0
                      • rana baileysR Desconectado
                        rana baileys @gimnastico_1909
                        Última edición por

                        @gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

                        @rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

                        @gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

                        Tienes razón, rana, pero no es lo mismo un medio privado, que dentro de los límites de la libertad de expresión opinará lo que le parezca, que un programa para la TV pública.

                        Yo, como jjllevant, antes veía Polonia, me parecía gracioso, pero desde que el procés se acercó al 1-O, mientras el humor en España era bastante ecuánime, cuando trataban de Cataluña era mero panfleto nacionalista mal disimulado.

                        Reitero, el humor es humor. Si le empezamos a poner calificativos es que no hemos entendido el concepto.
                        Que som valencians !!!

                        Reitero, la propaganda es propaganda. Si le ponemos disfraces es que no hemos entendido el peligro.
                        Y si encima la propaganda la pagan todos los catalanes, la mitad de los cuales no comparten esa ideología, se llaman manipulación social.

                        Propaganda/humor, qué conceptos tan distantes !!
                        No, no es eso gim, pero veo que no nos vamos a poner de acuerdo por más que estemos devolviendo la bola hasta mañana.

                        Refets de l'enclusa del advers
                        de la ma d'un somni que torna
                        units per l'amor a uns colors
                        tot cor des de 1909

                        1 Respuesta Última respuesta Responder Citar 0
                        • MalcontentM Desconectado
                          Malcontent Moderador
                          Última edición por

                          El humor es humor y creo que no debe censurarse... pero no significa que por ser humor haya que celebrarse siempre, es sujeto susceptible de críticas o calificativos y no pasa nada. Sigue siendo humor, aunque no nos guste o sea totalmente parcial.

                          I'll See What I Can Do

                          1 Respuesta Última respuesta Responder Citar 0
                          • rana baileysR Desconectado
                            rana baileys
                            Última edición por

                            "Setanta-sis eurodiputats, sortint i entrants, s’han dirigit per carta a la mesa del Parlament Europeu perquè protegeixi els drets polítics de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín perquè puguin exercir el seu càrrec. Denuncien que les autoritats espanyoles han impedit que els tres eurodiputats hagin fet el jurament de la constitució espanyola a Madrid i exigeixen que es respecti el resultat de les eleccions europees.

                            Els actes de les autoritats espanyoles atempten contra els drets polítics dels eurodiputats escollits Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Toni Comín i més de dos milions de ciutadans europeus que van votar per ells’, diu la carta. Asseguren que és una violació inacceptable de les normes de l’eurocambra i dels tractats de la Unió Europea.

                            Critiquen que hi ha una ‘intenció clara’ d’impedir-los que exerceixin el càrrec amb tots els drets i llibertats i consideren que pretenen ‘impedir qualsevol debat al Parlament Europeu que pugui posar en qüestió el judici als líders socials i polítics catalans’.

                            La mesa del Parlament Europeu es reuneix aquesta tarda a Brussel·les i almenys cinc vice-presidents de la cambra esperen que el president de la institució, Antonio Tajani, expliqui a la trobada perquè es va vetar l’entrada a Puigdemont i Comín com a eurodiputats electes a principis de mes.

                            Entre els signants eurodiputats de cinc grups parlamentaris: Socialistes i Demòcrates, Renaixença, Conservadors i Reformistes Europeus, Verds/ALE, GUE/NGL i Identitat i Democràcia"

                            vw

                            Refets de l'enclusa del advers
                            de la ma d'un somni que torna
                            units per l'amor a uns colors
                            tot cor des de 1909

                            1 Respuesta Última respuesta Responder Citar 0
                            • Fonseca 5F Desconectado
                              Fonseca 5 Cafeteros
                              Última edición por

                              https://www.elperiodico.com/es/opinion/20190617/insultos-ada-colau-no-es-democracia-articulo-opinion-najat-el-hachmi-7509221?fbclid=IwAR0H8QULdLf6fYLH26aRHPRJH1l4dB_HBjM9E5MxaP755UsKUVSjaXEue0A

                              "Conmigo o contra mí no es democracia, es paranoia."

                              TIJERITAS NUNCA MAIS

                              1 Respuesta Última respuesta Responder Citar 0
                              • rana baileysR Desconectado
                                rana baileys
                                Última edición por

                                Amnistía Internacional pide la libertad para los Jordis

                                https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/noticias/noticia/articulo/concluido-el-juicio-oral-jordi-cuixart-y-jordi-sanchez-deben-ser-puestos-en-libertad-provisional/?utm_source=twitter&utm_campaign=comp&utm_medium=social_com&utm_term=Amnesty&utm_content=News-20190618

                                Refets de l'enclusa del advers
                                de la ma d'un somni que torna
                                units per l'amor a uns colors
                                tot cor des de 1909

                                1 Respuesta Última respuesta Responder Citar 0
                                • gimnastico_1909G Desconectado
                                  gimnastico_1909
                                  Última edición por

                                  L'opressió, per a qui se la treballa

                                  Albert Soler 31.05.2019 | 00:15

                                  Ser un oprimit no està a l'abast de qualsevol. Només cal obrir una mica els ulls quan es visiten aquestes petites poblacions, a tocar de les ciutats, que han passat a convertir-se en zones residencials, per comprovar que com més grossa i maca és la casa, més gros és també el llaç groc que adorna la balconada. I no hi faltarà alguna estelada al vent. Es tracta de l'habitatge d'una família oprimida, tal com indiquen els senyals externs. Si veu vostè una casota amb piscina, una extensió de gespa similar a la del Nou Camp i tres cotxes al garatge, tingui per segur que hi haurà també bonics llaços grocs, estelades i potser alguna pancarta anunciant al món allà hi viuen oprimits, demanant auxili, suplicant que algú els tregui d'aquella situació insofrible. Una cosa semblant passa a la ciutat, on la proliferació de pancartes als balcons, i llaços en façanes i en pitreres dels vianants, és especialment notable al centre, als barris de la burgesia. La Rambla mateixa, un diumenge al migdia, està plena d'oprimits fent l'aperitiu.

                                  A mi també m'agradaria ser un oprimit, però m'haig de conformar amb el sou de periodista i a viure en un piset a la perifèria. Al meu barri, com que és un barri de treballadors i d'immigrants, a penes hi ha oprimits, per manca de temps essencialment. El diumenge m'agrada passejar pel centre de Girona i veure tants oprimits amb llaç groc pel carrer, vivint en pisos que mai no podré comprar i conduint cotxes que mai no podré ni tocar. Els treballadors tenim tantes preocupacions que la de sentir-nos oprimits ens passa per alt, ja voldríem, ja. Procuro que en aquestes excursions m'acompanyi l' Ernest, que als seus nou anys comença a veure que hi ha gent diferent de la que veu habitualment a casa i al barri. Aprofito per exercir de pare, per educar-lo.

                                  -Veus, Ernest? Si estudies i et fas un home de profit, quan siguis gran potser podràs ser un oprimit– li dic amanyagant-li el cap mentre mira bocabadat, diria que amb enveja, gent elegant amb llaç groc.

                                  Quan vaig a Barcelona, com que em desplaço en metro, no veig llaços grocs. Al metro no hi ha oprimits, hi ha treballadors. Els oprimits viatgen en taxi, en el seu propi cotxe o en vehicle oficial, com Presidentorra, que gràcies a cobrar 140.000 euros anuals, es pot sentir el príncep dels oprimits. O com Joana Ortega, que acaba de ser col·locada a raó de 70.000 euros, i només se'ns ha comunicat que farà una feina «transversal». Abans hi havia senyoretes que es guanyaven la vida de manera horitzontal, algunes fins i tot acabaven posant una merceria, gràcies a tantes hores de treball horitzontal. Catalunya, pionera en tantes coses, ha inventat les que treballen de manera transversal, Joana Ortega n'és el prototip, però en vindran més. Joana Ortega, no cal dir-ho, és també una oprimida. Transversal, però oprimida. Amb 70.000 euros l'any, l'opressió es comença a fer angoixant.

                                  No és estrany que la màxima aspiració dels pobres treballadors catalans -no diguem dels immigrants- sigui arribar a estar oprimits. Potser ens hauríem de manifestar, reclamant una mica d'opressió, no pot ser que se l'enduguin sempre els mateixos. Mentre no millorem la nostra trista situació econòmica, ens hem de conformar a formar part dels opressors, o dels colons, o de com ens vulguin anomenar els pobres oprimits.

                                  https://www.diaridegirona.cat/opinio/2019/05/31/lopressio-se-treballa/983762.html

                                  rana baileysR 1 Respuesta Última respuesta Responder Citar 0
                                  • rana baileysR Desconectado
                                    rana baileys @gimnastico_1909
                                    Última edición por

                                    @gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

                                    L'opressió, per a qui se la treballa

                                    Albert Soler 31.05.2019 | 00:15

                                    Ser un oprimit no està a l'abast de qualsevol. Només cal obrir una mica els ulls quan es visiten aquestes petites poblacions, a tocar de les ciutats, que han passat a convertir-se en zones residencials, per comprovar que com més grossa i maca és la casa, més gros és també el llaç groc que adorna la balconada. I no hi faltarà alguna estelada al vent. Es tracta de l'habitatge d'una família oprimida, tal com indiquen els senyals externs. Si veu vostè una casota amb piscina, una extensió de gespa similar a la del Nou Camp i tres cotxes al garatge, tingui per segur que hi haurà també bonics llaços grocs, estelades i potser alguna pancarta anunciant al món allà hi viuen oprimits, demanant auxili, suplicant que algú els tregui d'aquella situació insofrible. Una cosa semblant passa a la ciutat, on la proliferació de pancartes als balcons, i llaços en façanes i en pitreres dels vianants, és especialment notable al centre, als barris de la burgesia. La Rambla mateixa, un diumenge al migdia, està plena d'oprimits fent l'aperitiu.

                                    A mi també m'agradaria ser un oprimit, però m'haig de conformar amb el sou de periodista i a viure en un piset a la perifèria. Al meu barri, com que és un barri de treballadors i d'immigrants, a penes hi ha oprimits, per manca de temps essencialment. El diumenge m'agrada passejar pel centre de Girona i veure tants oprimits amb llaç groc pel carrer, vivint en pisos que mai no podré comprar i conduint cotxes que mai no podré ni tocar. Els treballadors tenim tantes preocupacions que la de sentir-nos oprimits ens passa per alt, ja voldríem, ja. Procuro que en aquestes excursions m'acompanyi l' Ernest, que als seus nou anys comença a veure que hi ha gent diferent de la que veu habitualment a casa i al barri. Aprofito per exercir de pare, per educar-lo.

                                    -Veus, Ernest? Si estudies i et fas un home de profit, quan siguis gran potser podràs ser un oprimit– li dic amanyagant-li el cap mentre mira bocabadat, diria que amb enveja, gent elegant amb llaç groc.

                                    Quan vaig a Barcelona, com que em desplaço en metro, no veig llaços grocs. Al metro no hi ha oprimits, hi ha treballadors. Els oprimits viatgen en taxi, en el seu propi cotxe o en vehicle oficial, com Presidentorra, que gràcies a cobrar 140.000 euros anuals, es pot sentir el príncep dels oprimits. O com Joana Ortega, que acaba de ser col·locada a raó de 70.000 euros, i només se'ns ha comunicat que farà una feina «transversal». Abans hi havia senyoretes que es guanyaven la vida de manera horitzontal, algunes fins i tot acabaven posant una merceria, gràcies a tantes hores de treball horitzontal. Catalunya, pionera en tantes coses, ha inventat les que treballen de manera transversal, Joana Ortega n'és el prototip, però en vindran més. Joana Ortega, no cal dir-ho, és també una oprimida. Transversal, però oprimida. Amb 70.000 euros l'any, l'opressió es comença a fer angoixant.

                                    No és estrany que la màxima aspiració dels pobres treballadors catalans -no diguem dels immigrants- sigui arribar a estar oprimits. Potser ens hauríem de manifestar, reclamant una mica d'opressió, no pot ser que se l'enduguin sempre els mateixos. Mentre no millorem la nostra trista situació econòmica, ens hem de conformar a formar part dels opressors, o dels colons, o de com ens vulguin anomenar els pobres oprimits.

                                    https://www.diaridegirona.cat/opinio/2019/05/31/lopressio-se-treballa/983762.html

                                    Sens dubte un dels textos més demagògics que he llegit últimament.
                                    Tant, que no em molestaré a replicar-ho.

                                    Refets de l'enclusa del advers
                                    de la ma d'un somni que torna
                                    units per l'amor a uns colors
                                    tot cor des de 1909

                                    gimnastico_1909G blaugranotaB 2 Respuestas Última respuesta Responder Citar 0
                                    • gimnastico_1909G Desconectado
                                      gimnastico_1909 @rana baileys
                                      Última edición por gimnastico_1909

                                      @rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

                                      @gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

                                      L'opressió, per a qui se la treballa

                                      Albert Soler 31.05.2019 | 00:15

                                      Ser un oprimit no està a l'abast de qualsevol. Només cal obrir una mica els ulls quan es visiten aquestes petites poblacions, a tocar de les ciutats, que han passat a convertir-se en zones residencials, per comprovar que com més grossa i maca és la casa, més gros és també el llaç groc que adorna la balconada. I no hi faltarà alguna estelada al vent. Es tracta de l'habitatge d'una família oprimida, tal com indiquen els senyals externs. Si veu vostè una casota amb piscina, una extensió de gespa similar a la del Nou Camp i tres cotxes al garatge, tingui per segur que hi haurà també bonics llaços grocs, estelades i potser alguna pancarta anunciant al món allà hi viuen oprimits, demanant auxili, suplicant que algú els tregui d'aquella situació insofrible. Una cosa semblant passa a la ciutat, on la proliferació de pancartes als balcons, i llaços en façanes i en pitreres dels vianants, és especialment notable al centre, als barris de la burgesia. La Rambla mateixa, un diumenge al migdia, està plena d'oprimits fent l'aperitiu.

                                      A mi també m'agradaria ser un oprimit, però m'haig de conformar amb el sou de periodista i a viure en un piset a la perifèria. Al meu barri, com que és un barri de treballadors i d'immigrants, a penes hi ha oprimits, per manca de temps essencialment. El diumenge m'agrada passejar pel centre de Girona i veure tants oprimits amb llaç groc pel carrer, vivint en pisos que mai no podré comprar i conduint cotxes que mai no podré ni tocar. Els treballadors tenim tantes preocupacions que la de sentir-nos oprimits ens passa per alt, ja voldríem, ja. Procuro que en aquestes excursions m'acompanyi l' Ernest, que als seus nou anys comença a veure que hi ha gent diferent de la que veu habitualment a casa i al barri. Aprofito per exercir de pare, per educar-lo.

                                      -Veus, Ernest? Si estudies i et fas un home de profit, quan siguis gran potser podràs ser un oprimit– li dic amanyagant-li el cap mentre mira bocabadat, diria que amb enveja, gent elegant amb llaç groc.

                                      Quan vaig a Barcelona, com que em desplaço en metro, no veig llaços grocs. Al metro no hi ha oprimits, hi ha treballadors. Els oprimits viatgen en taxi, en el seu propi cotxe o en vehicle oficial, com Presidentorra, que gràcies a cobrar 140.000 euros anuals, es pot sentir el príncep dels oprimits. O com Joana Ortega, que acaba de ser col·locada a raó de 70.000 euros, i només se'ns ha comunicat que farà una feina «transversal». Abans hi havia senyoretes que es guanyaven la vida de manera horitzontal, algunes fins i tot acabaven posant una merceria, gràcies a tantes hores de treball horitzontal. Catalunya, pionera en tantes coses, ha inventat les que treballen de manera transversal, Joana Ortega n'és el prototip, però en vindran més. Joana Ortega, no cal dir-ho, és també una oprimida. Transversal, però oprimida. Amb 70.000 euros l'any, l'opressió es comença a fer angoixant.

                                      No és estrany que la màxima aspiració dels pobres treballadors catalans -no diguem dels immigrants- sigui arribar a estar oprimits. Potser ens hauríem de manifestar, reclamant una mica d'opressió, no pot ser que se l'enduguin sempre els mateixos. Mentre no millorem la nostra trista situació econòmica, ens hem de conformar a formar part dels opressors, o dels colons, o de com ens vulguin anomenar els pobres oprimits.

                                      https://www.diaridegirona.cat/opinio/2019/05/31/lopressio-se-treballa/983762.html

                                      Sens dubte un dels textos més demagògics que he llegit últimament.
                                      Tant, que no em molestaré a replicar-ho.

                                      I jo que em pensava que l´humor no es més que humor... 🤔 🤔

                                      rana baileysR 1 Respuesta Última respuesta Responder Citar 1
                                      • rana baileysR Desconectado
                                        rana baileys @gimnastico_1909
                                        Última edición por

                                        @gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

                                        @rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

                                        @gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

                                        L'opressió, per a qui se la treballa

                                        Albert Soler 31.05.2019 | 00:15

                                        Ser un oprimit no està a l'abast de qualsevol. Només cal obrir una mica els ulls quan es visiten aquestes petites poblacions, a tocar de les ciutats, que han passat a convertir-se en zones residencials, per comprovar que com més grossa i maca és la casa, més gros és també el llaç groc que adorna la balconada. I no hi faltarà alguna estelada al vent. Es tracta de l'habitatge d'una família oprimida, tal com indiquen els senyals externs. Si veu vostè una casota amb piscina, una extensió de gespa similar a la del Nou Camp i tres cotxes al garatge, tingui per segur que hi haurà també bonics llaços grocs, estelades i potser alguna pancarta anunciant al món allà hi viuen oprimits, demanant auxili, suplicant que algú els tregui d'aquella situació insofrible. Una cosa semblant passa a la ciutat, on la proliferació de pancartes als balcons, i llaços en façanes i en pitreres dels vianants, és especialment notable al centre, als barris de la burgesia. La Rambla mateixa, un diumenge al migdia, està plena d'oprimits fent l'aperitiu.

                                        A mi també m'agradaria ser un oprimit, però m'haig de conformar amb el sou de periodista i a viure en un piset a la perifèria. Al meu barri, com que és un barri de treballadors i d'immigrants, a penes hi ha oprimits, per manca de temps essencialment. El diumenge m'agrada passejar pel centre de Girona i veure tants oprimits amb llaç groc pel carrer, vivint en pisos que mai no podré comprar i conduint cotxes que mai no podré ni tocar. Els treballadors tenim tantes preocupacions que la de sentir-nos oprimits ens passa per alt, ja voldríem, ja. Procuro que en aquestes excursions m'acompanyi l' Ernest, que als seus nou anys comença a veure que hi ha gent diferent de la que veu habitualment a casa i al barri. Aprofito per exercir de pare, per educar-lo.

                                        -Veus, Ernest? Si estudies i et fas un home de profit, quan siguis gran potser podràs ser un oprimit– li dic amanyagant-li el cap mentre mira bocabadat, diria que amb enveja, gent elegant amb llaç groc.

                                        Quan vaig a Barcelona, com que em desplaço en metro, no veig llaços grocs. Al metro no hi ha oprimits, hi ha treballadors. Els oprimits viatgen en taxi, en el seu propi cotxe o en vehicle oficial, com Presidentorra, que gràcies a cobrar 140.000 euros anuals, es pot sentir el príncep dels oprimits. O com Joana Ortega, que acaba de ser col·locada a raó de 70.000 euros, i només se'ns ha comunicat que farà una feina «transversal». Abans hi havia senyoretes que es guanyaven la vida de manera horitzontal, algunes fins i tot acabaven posant una merceria, gràcies a tantes hores de treball horitzontal. Catalunya, pionera en tantes coses, ha inventat les que treballen de manera transversal, Joana Ortega n'és el prototip, però en vindran més. Joana Ortega, no cal dir-ho, és també una oprimida. Transversal, però oprimida. Amb 70.000 euros l'any, l'opressió es comença a fer angoixant.

                                        No és estrany que la màxima aspiració dels pobres treballadors catalans -no diguem dels immigrants- sigui arribar a estar oprimits. Potser ens hauríem de manifestar, reclamant una mica d'opressió, no pot ser que se l'enduguin sempre els mateixos. Mentre no millorem la nostra trista situació econòmica, ens hem de conformar a formar part dels opressors, o dels colons, o de com ens vulguin anomenar els pobres oprimits.

                                        https://www.diaridegirona.cat/opinio/2019/05/31/lopressio-se-treballa/983762.html

                                        Sens dubte un dels textos més demagògics que he llegit últimament.
                                        Tant, que no em molestaré a replicar-ho.

                                        I jo que em pensava que l´humor no es més que humor... 🤔 🤔

                                        Ah però això era humor?
                                        Home, això s'avisa abans.

                                        Refets de l'enclusa del advers
                                        de la ma d'un somni que torna
                                        units per l'amor a uns colors
                                        tot cor des de 1909

                                        gimnastico_1909G 1 Respuesta Última respuesta Responder Citar 0
                                        • gimnastico_1909G Desconectado
                                          gimnastico_1909 @rana baileys
                                          Última edición por

                                          @rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

                                          @gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

                                          @rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

                                          @gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

                                          L'opressió, per a qui se la treballa

                                          Albert Soler 31.05.2019 | 00:15

                                          Ser un oprimit no està a l'abast de qualsevol. Només cal obrir una mica els ulls quan es visiten aquestes petites poblacions, a tocar de les ciutats, que han passat a convertir-se en zones residencials, per comprovar que com més grossa i maca és la casa, més gros és també el llaç groc que adorna la balconada. I no hi faltarà alguna estelada al vent. Es tracta de l'habitatge d'una família oprimida, tal com indiquen els senyals externs. Si veu vostè una casota amb piscina, una extensió de gespa similar a la del Nou Camp i tres cotxes al garatge, tingui per segur que hi haurà també bonics llaços grocs, estelades i potser alguna pancarta anunciant al món allà hi viuen oprimits, demanant auxili, suplicant que algú els tregui d'aquella situació insofrible. Una cosa semblant passa a la ciutat, on la proliferació de pancartes als balcons, i llaços en façanes i en pitreres dels vianants, és especialment notable al centre, als barris de la burgesia. La Rambla mateixa, un diumenge al migdia, està plena d'oprimits fent l'aperitiu.

                                          A mi també m'agradaria ser un oprimit, però m'haig de conformar amb el sou de periodista i a viure en un piset a la perifèria. Al meu barri, com que és un barri de treballadors i d'immigrants, a penes hi ha oprimits, per manca de temps essencialment. El diumenge m'agrada passejar pel centre de Girona i veure tants oprimits amb llaç groc pel carrer, vivint en pisos que mai no podré comprar i conduint cotxes que mai no podré ni tocar. Els treballadors tenim tantes preocupacions que la de sentir-nos oprimits ens passa per alt, ja voldríem, ja. Procuro que en aquestes excursions m'acompanyi l' Ernest, que als seus nou anys comença a veure que hi ha gent diferent de la que veu habitualment a casa i al barri. Aprofito per exercir de pare, per educar-lo.

                                          -Veus, Ernest? Si estudies i et fas un home de profit, quan siguis gran potser podràs ser un oprimit– li dic amanyagant-li el cap mentre mira bocabadat, diria que amb enveja, gent elegant amb llaç groc.

                                          Quan vaig a Barcelona, com que em desplaço en metro, no veig llaços grocs. Al metro no hi ha oprimits, hi ha treballadors. Els oprimits viatgen en taxi, en el seu propi cotxe o en vehicle oficial, com Presidentorra, que gràcies a cobrar 140.000 euros anuals, es pot sentir el príncep dels oprimits. O com Joana Ortega, que acaba de ser col·locada a raó de 70.000 euros, i només se'ns ha comunicat que farà una feina «transversal». Abans hi havia senyoretes que es guanyaven la vida de manera horitzontal, algunes fins i tot acabaven posant una merceria, gràcies a tantes hores de treball horitzontal. Catalunya, pionera en tantes coses, ha inventat les que treballen de manera transversal, Joana Ortega n'és el prototip, però en vindran més. Joana Ortega, no cal dir-ho, és també una oprimida. Transversal, però oprimida. Amb 70.000 euros l'any, l'opressió es comença a fer angoixant.

                                          No és estrany que la màxima aspiració dels pobres treballadors catalans -no diguem dels immigrants- sigui arribar a estar oprimits. Potser ens hauríem de manifestar, reclamant una mica d'opressió, no pot ser que se l'enduguin sempre els mateixos. Mentre no millorem la nostra trista situació econòmica, ens hem de conformar a formar part dels opressors, o dels colons, o de com ens vulguin anomenar els pobres oprimits.

                                          https://www.diaridegirona.cat/opinio/2019/05/31/lopressio-se-treballa/983762.html

                                          Sens dubte un dels textos més demagògics que he llegit últimament.
                                          Tant, que no em molestaré a replicar-ho.

                                          I jo que em pensava que l´humor no es més que humor... 🤔 🤔

                                          Ah però això era humor?
                                          Home, això s'avisa abans.

                                          rana, si no tens 3 cotxasos al garaje... es que el barceloníns no t´están pagant prou... undefined undefined undefined

                                          rana baileysR 1 Respuesta Última respuesta Responder Citar 0
                                          • rana baileysR Desconectado
                                            rana baileys @gimnastico_1909
                                            Última edición por rana baileys

                                            @gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

                                            @rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

                                            @gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

                                            @rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

                                            @gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

                                            L'opressió, per a qui se la treballa

                                            Albert Soler 31.05.2019 | 00:15

                                            Ser un oprimit no està a l'abast de qualsevol. Només cal obrir una mica els ulls quan es visiten aquestes petites poblacions, a tocar de les ciutats, que han passat a convertir-se en zones residencials, per comprovar que com més grossa i maca és la casa, més gros és també el llaç groc que adorna la balconada. I no hi faltarà alguna estelada al vent. Es tracta de l'habitatge d'una família oprimida, tal com indiquen els senyals externs. Si veu vostè una casota amb piscina, una extensió de gespa similar a la del Nou Camp i tres cotxes al garatge, tingui per segur que hi haurà també bonics llaços grocs, estelades i potser alguna pancarta anunciant al món allà hi viuen oprimits, demanant auxili, suplicant que algú els tregui d'aquella situació insofrible. Una cosa semblant passa a la ciutat, on la proliferació de pancartes als balcons, i llaços en façanes i en pitreres dels vianants, és especialment notable al centre, als barris de la burgesia. La Rambla mateixa, un diumenge al migdia, està plena d'oprimits fent l'aperitiu.

                                            A mi també m'agradaria ser un oprimit, però m'haig de conformar amb el sou de periodista i a viure en un piset a la perifèria. Al meu barri, com que és un barri de treballadors i d'immigrants, a penes hi ha oprimits, per manca de temps essencialment. El diumenge m'agrada passejar pel centre de Girona i veure tants oprimits amb llaç groc pel carrer, vivint en pisos que mai no podré comprar i conduint cotxes que mai no podré ni tocar. Els treballadors tenim tantes preocupacions que la de sentir-nos oprimits ens passa per alt, ja voldríem, ja. Procuro que en aquestes excursions m'acompanyi l' Ernest, que als seus nou anys comença a veure que hi ha gent diferent de la que veu habitualment a casa i al barri. Aprofito per exercir de pare, per educar-lo.

                                            -Veus, Ernest? Si estudies i et fas un home de profit, quan siguis gran potser podràs ser un oprimit– li dic amanyagant-li el cap mentre mira bocabadat, diria que amb enveja, gent elegant amb llaç groc.

                                            Quan vaig a Barcelona, com que em desplaço en metro, no veig llaços grocs. Al metro no hi ha oprimits, hi ha treballadors. Els oprimits viatgen en taxi, en el seu propi cotxe o en vehicle oficial, com Presidentorra, que gràcies a cobrar 140.000 euros anuals, es pot sentir el príncep dels oprimits. O com Joana Ortega, que acaba de ser col·locada a raó de 70.000 euros, i només se'ns ha comunicat que farà una feina «transversal». Abans hi havia senyoretes que es guanyaven la vida de manera horitzontal, algunes fins i tot acabaven posant una merceria, gràcies a tantes hores de treball horitzontal. Catalunya, pionera en tantes coses, ha inventat les que treballen de manera transversal, Joana Ortega n'és el prototip, però en vindran més. Joana Ortega, no cal dir-ho, és també una oprimida. Transversal, però oprimida. Amb 70.000 euros l'any, l'opressió es comença a fer angoixant.

                                            No és estrany que la màxima aspiració dels pobres treballadors catalans -no diguem dels immigrants- sigui arribar a estar oprimits. Potser ens hauríem de manifestar, reclamant una mica d'opressió, no pot ser que se l'enduguin sempre els mateixos. Mentre no millorem la nostra trista situació econòmica, ens hem de conformar a formar part dels opressors, o dels colons, o de com ens vulguin anomenar els pobres oprimits.

                                            https://www.diaridegirona.cat/opinio/2019/05/31/lopressio-se-treballa/983762.html

                                            Sens dubte un dels textos més demagògics que he llegit últimament.
                                            Tant, que no em molestaré a replicar-ho.

                                            I jo que em pensava que l´humor no es més que humor... 🤔 🤔

                                            Ah però això era humor?
                                            Home, això s'avisa abans.

                                            rana, si no tens 3 cotxasos al garaje... es que el barceloníns no t´están pagant prou... undefined undefined undefined

                                            No sigues indiscret !!!

                                            Ja saps que tinc tres cotxes, una casa de camp, cinc pisos i alguna coseta més....

                                            (El no poder posar emojis és un gran problema en aquest cas)

                                            Refets de l'enclusa del advers
                                            de la ma d'un somni que torna
                                            units per l'amor a uns colors
                                            tot cor des de 1909

                                            gimnastico_1909G 1 Respuesta Última respuesta Responder Citar 0
                                            • First post
                                              Last post