El asunto Catalán (el joío…)
-
POR SUPUESTO. Con un enfoque mucho más negativo en algunos medios españoles y un prisma más positivo en varios medios catalanes.
-
Hago yo otra pregunta, para quien quiera responder:
en caso de que se recogieran unosn cientos de miles de votos en el llamado " referendum" por la Independencia de la República Catalana y el resultado fuera SI…
¿Estarías de acuerdo en que el Parlamento proclamara unilateralment (DUI) la Independencia a partir de las siguientes 48 horas para iniciar la negociación de las condiciones con el Estado Español, tal como recoge la ley de transitoriedad aprobada de aquella manera por el Parlament català( a primeros de Setiembreb y a la que hace referencia Joan Manel Serrat?
PD. Que se inunden las redes y grupos de calle con calificativos de fascista a Serrat, por declarar libre y respetuosamente su opinión sobre el 1 de Octubre, tiene lo suyo...
Manda huevos.
-
Muchísimas gracias, rana.
-
Siento si te he ofendido. Lo siento de verdad. No era mi intención. A continuación paso a borrarlo. Ahora borra la cita y el tema nunca existió.
Por cierto, yo no los llamaría maleducados ni ofensivos, los llamaría malnacidos, hijos de p uta y descerebrados. Es más exacto.
-
@rana baileys:
Por cierto, yo no los llamaría maleducados ni ofensivos, los llamaría malnacidos, hijos de p uta y descerebrados. Es más exacto.
Cabrones, mamones, hijos de rata de arbellón, octópodos…..
-
A título informativo:
-
@rana baileys:
Siento si te he ofendido. Lo siento de verdad. No era mi intención. A continuación paso a borrarlo. Ahora borra la cita y el tema nunca existió.
Por cierto, yo no los llamaría maleducados ni ofensivos, los llamaría malnacidos, hijos de p uta y descerebrados. Es más exacto.
Yo prefiero pensar que el que ofende lo hace porque se equivoca.
-
@rana baileys:
A título informativo:
Francamente, esto no me gusta nada. No me gustan las listas de afectos y desafectos. Ni las listas negras, ni los nuestros y los otros, ni que se obligue a la gente a pronunciarse (normalmente exigiendo decir blanco o negro), ni cosa semejante. No me gustan en ningún caso, ni mucho menos cuando es entre hermanos.
La herida siempre ha existido, pero se está agrandando por momentos. Algunos miserables lo celebran mientras cuentan los votos que ganarán, y las nuevas cuotas de poder que alcanzarán, con todo esta discordia que se está alimentando.
-
-
@rana baileys:
A título informativo:
Francamente, esto no me gusta nada. No me gustan las listas de afectos y desafectos. Ni las listas negras, ni los nuestros y los otros, ni que se obligue a la gente a pronunciarse (normalmente exigiendo decir blanco o negro), ni cosa semejante. No me gustan en ningún caso, ni mucho menos cuando es entre hermanos.
La herida siempre ha existido, pero se está agrandando por momentos. Algunos miserables lo celebran mientras cuentan los votos que ganarán, y las nuevas cuotas de poder que alcanzarán, con todo esta discordia que se está alimentando.
A mí tampoco me hace mucha ilusión ver estas cosas, yo creo que buena culpa de esto (me refiero a este tipo de artículos) es de la prensa que ve en estos temas un filón para vender más. Y te lo dice un periodista que posiblemente hubiera hecho lo mismo.
-
@rana baileys:
A título informativo:
Com sempre la premsa espanyola no encerta ni una, i confón el terme "independentisme" i el terme "dret d'autodeterminació". Pel que tinc entés els germans Gassol no són independentistes però s'han mostrar a favor del "dret a decidir" (diuen que Marc és més contundent en defensar-lo que Pau), igual que Josep Guardiola si és independentista però, de fet, públicament la majoria de vegades el que defensa és el "dret a decidir". En realitat tant Guardiola com Gasol estan demanant el mateix, a diferència, per exemple, de Serrat, que no només no és independentista, sinó que està contra del "dret de decidir". Per això, amb poca rigurositat, és cert, alguns li han dit "feixista" a Serrat però mai li ho diran a Gasol tot i ser unionista.
-
@rana baileys:
A título informativo:
Com sempre la premsa espanyola no encerta ni una, i confón el terme "independentisme" i el terme "dret d'autodeterminació". Pel que tinc entés els germans Gassol no són independentistes però s'han mostrar a favor del "dret a decidir" (diuen que Marc és més contundent en defensar-lo que Pau), igual que Josep Guardiola si és independentista però, de fet, públicament la majoria de vegades el que defensa és el "dret a decidir". En realitat tant Guardiola com Gasol estan demanant el mateix, a diferència, per exemple, de Serrat, que no només no és independentista, sinó que està contra del "dret de decidir". Per això, amb poca rigurositat, és cert, alguns li han dit "feixista" a Serrat però mai li ho diran a Gasol tot i ser unionista.
Precissament eixe es el problema, blaugranota. I allà es on està la dificultat.
La independencia es una separació. Si les institucions catalanes, el govern i el parlament, decideix per majoría que la situació dins d´Espanya es negativa pels interessos catalans, e insostenible, declaren la independencia, en representació de la soberanía del poble o la nació catalana. I proclament la segregació o secesió d´Espanya, assumint tot allò que comporta. Es un gest radical i ab consequencies, pero es un gest coherent. Es allò que varen fer els estats de la confederació a América en 1861.
Allò que es denomina "el dret a decidir" o "el referendum de autodeterminació" es una modificació unilateral d´estatus. La mera convocatoria d´eixa consulta de forma oficial suposa que la generalitat modifica de facto l´estatus de Catalunya dins Espanya, passant d´esser una comunitat autónoma dins de la nació-estat espanyol, a convertir- se en una nació sobirana dins l´estat espanyol, una mena de confederació de dos, a la qual les institucions catalanes decideixen elles a soles si permanéixen dins Espanya o fora en qualsevol moment.
I, disculpa, pero la situació de Catalunya dins Espanya no la poden decidir a soles els catalans. Això m´afecta a mi com espanyol, i tinc el dret de decidir si em sembla bé que una part d´Espanya modifique pel seu conter el seu estatus dins d´Espanya per a esdevindre diferent jurídicament. I com jo, la resta d´espanyols i d´institucions espanyoles.
Allò que es diu "el problema catalán" no es mai jucidial (o almenys no solament judicial) sino sobtetot polític, pero la situació de Catalunya dins d´Espanya sí es un tema jurídic. Per dir-lo planament: si t´en va, t´en vas. Però si te quedes, no decideixes tu a soles les condicions en les que et quedes.
-
Però recorda que la decisió "unilateral" es dona precissament perquè no hi ha cap solució política.
Una vegada feta la consulta del 9N amb tres opcions (no, sí-no i sí-sí, és a dir: no al dret a decidir, sí al dret a decidir però no a la independència i sí al dret a decidir i a la independència) i guanyar l'opció independentista amb quasi 2 milions de vots i obtenir el dret a decidir amb el no a la independència 250.000 vots més es produeix la primera "tancada de porta" a qualsevol diàleg polític. Aleshores es convoquen eleccions "plebiscitàries" el 27S i els independentistes obtenen majoria absoluta al Parlament de Catalunya i on tant JxSí i la CUP tenien prevista fer una DUI (Declaració Unilateral d'Independència) en 18 mesos. Tot i això com que obtenen el 48% de vots explícits per la independència però no es sap quants són implícits perquè la coalició "Catalunya Sí Que Es Pot" (Podemos, ICV, EUiA…) durant la campanya insisteixen que els seus vots no s'han de contar ni amb el sí ni amb el no... sinó a favor del "dret a decidir", i vist que de nou es produeix la segona "tancada de porta" a qualsevol diàleg polític, en una mostra més de voler FER POLÍTICA, canvien els seus plan de fer la DUI, i decideixen fer un referèndum vinculant i implementar els resultats que es donen. I de nou ja sabem la resposta quina ha segut, tancar la porta una tercera vegada, però de FER POLÍTICA res de res.
Eixos són els fets. La teua opinió, respectable però que no compartisc, no és més vàlida que la d'una persona que pense que el que vol Catalunya ho decideix Catalunya, simplement perquè no creu en una constitució, la que substenta el règim del 78, que entre altres moltes coses té clarament un rerefons nacionalista.
I al final, la qüestió és, es vol fer política de veritat o simplement es vol conservar esta constitució com si fóra la bíblia? Perquè resulta que eixa constitució va a ser precissament la tomba per a l'integritat de l'estat que a alguns tant vos preocupa. És el que té no voler fer política...
-
Bueno, a estas alturas de la película sólo me resta decir que espero y deseo que no haya violencia, que reine la paz. Eso sí, creo que esta película no tendrá su The End el domingo, ni el lunes, ni el martes…me temo que las consecuencias de este desencuentro van a ser muy importantes, y no sólo en Catalunya, sino en el conjunto de España. Y digo importantes, porque me siento incapaz de dar otro calificativo. No atisbo a predecir lo que va a ocurrir,no ya el domingo..bueno, lo que he dicho antes.
-
Però recorda que la decisió "unilateral" es dona precissament perquè no hi ha cap solució política.
Una vegada feta la consulta del 9N amb tres opcions (no, sí-no i sí-sí, és a dir: no al dret a decidir, sí al dret a decidir però no a la independència i sí al dret a decidir i a la independència) i guanyar l'opció independentista amb quasi 2 milions de vots i obtenir el dret a decidir amb el no a la independència 250.000 vots més es produeix la primera "tancada de porta" a qualsevol diàleg polític. Aleshores es convoquen eleccions "plebiscitàries" el 27S i els independentistes obtenen majoria absoluta al Parlament de Catalunya i on tant JxSí i la CUP tenien prevista fer una DUI (Declaració Unilateral d'Independència) en 18 mesos. Tot i això com que obtenen el 48% de vots explícits per la independència però no es sap quants són implícits perquè la coalició "Catalunya Sí Que Es Pot" (Podemos, ICV, EUiA…) durant la campanya insisteixen que els seus vots no s'han de contar ni amb el sí ni amb el no... sinó a favor del "dret a decidir", i vist que de nou es produeix la segona "tancada de porta" a qualsevol diàleg polític, en una mostra més de voler FER POLÍTICA, canvien els seus plan de fer la DUI, i decideixen fer un referèndum vinculant i implementar els resultats que es donen. I de nou ja sabem la resposta quina ha segut, tancar la porta una tercera vegada, però de FER POLÍTICA res de res.
Eixos són els fets. La teua opinió, respectable però que no compartisc, no és més vàlida que la d'una persona que pense que el que vol Catalunya ho decideix Catalunya, simplement perquè no creu en una constitució, la que substenta el règim del 78, que entre altres moltes coses té clarament un rerefons nacionalista.
I al final, la qüestió és, es vol fer política de veritat o simplement es vol conservar esta constitució com si fóra la bíblia? Perquè resulta que eixa constitució va a ser precissament la tomba per a l'integritat de l'estat que a alguns tant vos preocupa. És el que té no voler fer política...
El problema de la consulta del 9N o del referendum vinculant es que la fas sense aplegar a cap acord, ni en el govern, ni en els grups parlamentaris a Espanya. O siga, res a vore en Quebec o Escocia. I dir que tota la culpa d´aixo es del govern espanyol i prou, quan en el congrés hi ha tantes corrents diverses (moltes de les quals volen modificar també la constitució) em sembla tan arbitrari com a dir que tota la culpa es dels independentistes.
Dir que a les eleccions "plebiscitaries" de 2015 "els independentistes obtenen majoria absoluta al Parlament de Catalunya" es una forma particular de vore-lo. JxSí i la CUP (afegixe UDC, encara que no estava a favor de la DUI) obtingueren el 50% dels vots, i altres partits que no estaven a favor de la DUI ni de la autodeterminació sumaren el 41%, i el Podemos-Sí que es pot, un 9%, que es traduïren en 72 diputats per als primers, 52 per als segons (tot i que la diferencia de vots fou d´un 18%, mentre la de escons es d´un 25% per una llei electoral que afavoreix les circunscripcions menudes), i 11 per a Catalunya si que es pot.
Puix bé, en les eleccions de 2012, els partits a favor de la independencia (CiU, ERC, CUP i SI) sumaren… el 49%. Es a dir, quasi exactament lo mateix que en les eleccions de 2015. Unes eleccions "plebsicitaries" que donen un resultat igual al anterior justifiquen donar un pas endavant tan gran? Amb únicament el 50% del recolzament popular? Estás abonant un conflicte civil.Es tracta de una diferencia mínima per a una decisió tan trascendental. Més encara quan en acabant Podemos-Sí que es pot decideix no recolzar formalment el referendum perque no ha sigut pactat. Es a dir, has obligat als catalans, que en les eleccions autonómiques (estes sí legals, amb interventors, amb observadors, amb una junta electoral plural, o siga, no com en al 9N o al 1-O) ja t´están diguent que están dividits quasi per la mitat, a prendre partit de forma radical en un assumpte tan delicat. Has trencat Catalunya per la meitat, per molt que vullgues tirar-li totes les culpes a Madrid.
D´on ve la urgencia de autodeterminarse ja? On está tota la raó de tanta pressa? Únicament en la creació artificial d´un ambient de necessitat que s´ha tingut que alimentar constantment amb concentracions i diades, perqué sino s´afluixava. Qui ha decidit que "ja no hi ha solució política"? D´on ix tota esta pressa?
Tú et penses que allò que está ocorreguent pel 1-O enfortix a Catalunya i debilita a Espanya? Rajoy s´està fumant un puro mentres les enquestes li diuen que el PP puja vots en tota Espanya, i molta gent penja banderes rojes i gualda en moltes part del país, i Pedro Sánchez ja no sap que dir o que fer per a contentar als socialistes catalans i andalussos a l´hora. Mentrés, Catalunya esdevé un caos, on la mitat de la població està enfrontada a l´altra meitat per obra i gracia dels polítics que han decidit que es té que fer tot, ara i per la cara, contant únicament en la meitat del recolzament dels catalans.
Aço no té res a vore en el referendum de Quebec o el de Escocia. Açó no está reconegut. Però no només per l´estat espanyol o el tribunal constitucional. No està reconegut per la UE, per l´ONU, per els EEUU... Amnistía internacional (que es fica en tots els fregats) s´ha limitat a recordar que a Catalunya es té que respectar el dret de reunió i expresió, però ni paraula de que el referendum no es puga prohibir. Sincerament? On va la generalitat en este referendum i la DUI subseqüent (ningú no dubta que guanyarà el si per molt ampla majoría)? On buscarà ajuda quan estiga fora de l´UE, la OCDE, la ONU? Als braços de Putin? Aixina es com els catalans volen, veritablement, conquerir el seu futur?
Tú penses que a mí "em preocupa molt l´Estat espanyol"? O que no vullc a Catalunya? Puix estás molt equivocat. Pronostique que tot este assumpte no farà atra cosa que perjudicar a Catalunya. També a Espanya, sense cap dubte, pero sobretot a Catalunya.
No pot haver una ruptura amb Espanya que no siga amistosa i pactada. Tot altre camí condueix directament al desastre. Al endemà del referendum no haurà independencia. Haurà frustració, haurá rabia, haurá rencors. Res d´aixó es bó per a Catalunya.
Que Rajoy i el PP es tenen que anar per a que açó marxe? Per supost. Pero els inquilins del palau de la plaça de sant Jaume tenen que agarrar el mateix camí.
-
Que digues que no han intentat res els independentistes quan el PDCat i ERC van estar dispossats a donar suport al PSOE si acceptava un referèndum i este va preferir que governarà el PP abans de governar amb Podemos ja em diràs tu que és… i segurament tots han fet errades, però a mi no em val l'equidistància quan uns són uns inmobilistes i els altres ho han intentat tot.
Per altra banda erres en l'anàlisi de les eleccions autonòmiques de 2012, primer perquè CiU no era independentista i no es va presentar amb cap programa "independentista", sinó "autodeterminista". De fet CiU es va trencar en dos, CDC i UDC i posteriorment UDC es va trencar en dos més, UDC (Duran i Lleida) i DemCat. El resum és que el 2010 el Parlament de Catalunya tenia 14 diputats independentistes (10 ERC i 4 SI), el 2012 tenia 25 diputats independentistes (21 ERC i 3 CUP) i el 2015 va passar a tenir 72 (62 PDCat+ERC+DemCat- i 10 CUP). CiU era autonomista però el PDCat no.
Ni Catalunya està dividida per la meitat ni és cap caos. Alguns es cregueu massa els relats apocalíptics de Madrid. Crec que algú ja ho ha comentat, el símil de la parella que vol separar-se, i vol separar-se a les bones però si un no vol separar-se a les bones sempre acabarà malament. L'Espanya "cañí" té una problema d'esquizofrènia, odia Catalunya però per contra no vol deixar-la anar.
Ara la qüestió és que, com ja ha dit algú, diumenge no hi haja violència, l'única manera d'impedir que la gent puga exercir el seu dret de vot.
-
Que digues que no han intentat res els independentistes quan el PDCat i ERC van estar dispossats a donar suport al PSOE si acceptava un referèndum i este va preferir que governarà el PP abans de governar amb Podemos ja em diràs tu que és… i segurament tots han fet errades, però a mi no em val l'equidistància quan uns són uns inmobilistes i els altres ho han intentat tot.
Per altra banda erres en l'anàlisi de les eleccions autonòmiques de 2012, primer perquè CiU no era independentista i no es va presentar amb cap programa "independentista", sinó "autodeterminista". De fet CiU es va trencar en dos, CDC i UDC i posteriorment UDC es va trencar en dos més, UDC (Duran i Lleida) i DemCat. El resum és que el 2010 el Parlament de Catalunya tenia 14 diputats independentistes (10 ERC i 4 SI), el 2012 tenia 25 diputats independentistes (21 ERC i 3 CUP) i el 2015 va passar a tenir 72 (62 PDCat+ERC+DemCat- i 10 CUP). CiU era autonomista però el PDCat no.
Ni Catalunya està dividida per la meitat ni és cap caos. Alguns es cregueu massa els relats apocalíptics de Madrid. Crec que algú ja ho ha comentat, el símil de la parella que vol separar-se, i vol separar-se a les bones però si un no vol separar-se a les bones sempre acabarà malament. L'Espanya "cañí" té una problema d'esquizofrènia, odia Catalunya però per contra no vol deixar-la anar.
Ara la qüestió és que, com ja ha dit algú, diumenge no hi haja violència, l'única manera d'impedir que la gent puga exercir el seu dret de vot.
No es pot negar de cap manera la fractura i divisió social que s'està produint a Catalunya. Es evident. També ho és que la paraula caos no es pot aplicar, fins hores d'ara…
-
Però és que això de la "fractura" tal com es diu és no dir res. Les dualitats creen divisió social evidentment, però ho crea l'avortament, els matrimonis gais, un Barça-Madrid, o ser del PP o PSOE quan hi havia bipartidisme… ni families que es deixen de parlar, ni gent barallant-se pels carrers ni res d'això. Això és un "cuento xino" que qualsevol que viatge a Catalunya ho veu i es riu del relat que ve de Madrid.
-
Pot ser, això que negues, i comentes ho pot vore millor algú que visca, tinga amics, irelacions a Catalunya, com és el meu cas. No em queixe, dic , simplement, el que està passant.
-
Jo també tinc coneguts i amics, viatge per qüestions de treball i et dic que no és així. No conec cap cas de families que s'hagen trencat per això, companys de faena que no es parlen o gent que es pegue pel carrer per això. No és cert. Una altra cosa és que en un sopar de Nadal hi haguen temes que "no es toquen" perquè el sopar acaba malament, però això passa a tots els llocs i per molts temes. Tu vés a un sopar on mitja familia és de l'Opus i l'altra atea i que discutisquen de l'avortament… puix que es fa, no es parla. Però això és molt diferent al que es conta, perquè hi ha centenars de temes que "fracturen la societat", però una societat MADURA i DEMOCRÀTICA ha de poder parlar de TOT. El relat de Madrid, només és l'excusa per no parlar del que no l'interessa.
PD. Hui per exemple, això no eixirà en les teles de Madrid, una xica que feia un Erasmus a Berlín viatjava a Barcelona per poder votar diumenge i el seu pare l'esperava emocionat a l'aeroport i quan ha arribat li ha pegat una gran abraçada. Puix resulta que el pare, quan l'entrevistaven deia que ell no aniria a votar, on està la fractura? Em ric jo de la "fractura social".
-
Riure és bo.
-
No és bo, és boníssim.
-
A propósito de lo que dice Blaugranota, es cierto que las diferencias en las familias ocurren en todas partes. En mi familia de sangre, está prohibido hablar de política y religión..y de fútbol.. casi. Más de una vez la hemos liado pero bien. Y sobra decir que ni somos catalanes ni vivimos en Catalunya.
-
Que digues que no han intentat res els independentistes quan el PDCat i ERC van estar dispossats a donar suport al PSOE si acceptava un referèndum i este va preferir que governarà el PP abans de governar amb Podemos ja em diràs tu que és… i segurament tots han fet errades, però a mi no em val l'equidistància quan uns són uns inmobilistes i els altres ho han intentat tot.
Per altra banda erres en l'anàlisi de les eleccions autonòmiques de 2012, primer perquè CiU no era independentista i no es va presentar amb cap programa "independentista", sinó "autodeterminista". De fet CiU es va trencar en dos, CDC i UDC i posteriorment UDC es va trencar en dos més, UDC (Duran i Lleida) i DemCat. El resum és que el 2010 el Parlament de Catalunya tenia 14 diputats independentistes (10 ERC i 4 SI), el 2012 tenia 25 diputats independentistes (21 ERC i 3 CUP) i el 2015 va passar a tenir 72 (62 PDCat+ERC+DemCat- i 10 CUP). CiU era autonomista però el PDCat no.
Ni Catalunya està dividida per la meitat ni és cap caos. Alguns es cregueu massa els relats apocalíptics de Madrid. Crec que algú ja ho ha comentat, el símil de la parella que vol separar-se, i vol separar-se a les bones però si un no vol separar-se a les bones sempre acabarà malament. L'Espanya "cañí" té una problema d'esquizofrènia, odia Catalunya però per contra no vol deixar-la anar.
Ara la qüestió és que, com ja ha dit algú, diumenge no hi haja violència, l'única manera d'impedir que la gent puga exercir el seu dret de vot.
"Ho han intentat tot"? En 2015, 3 anys després només de escomençar el "procés" pretens que la negociació amb el PSOE siga tan senzilla com "si em deixes autodeterminarme et vote com a president i si no, no tenim res més que parlar"? Tenía que suicidar- se políticament el PSOE perguent una burrà de vots en atres parts d´Espanya on no estaven ni de lluny preparats per a assumir una cosa així? I com preparava JxSí la negociació amistosa? Amb l´"Espanya ens roba"?
I tot i això, en acabant Pedro Sánchez (que estava disposat a negociar) va aconseguir la secretaría general del PSOE, pero per a llavors, segons el govern català "ja no hi havia res que negociar". Per què? Quina presa et corre?. Has llançat a Sánchez als braços dels constitucionalistes, perqué no l´has deixat atra opció. Perqué el govern català no volía una negociació, sino una acceptació de les seues tesis i prou. Havia que fer el 1-O com fora. Eixe ha sigut el plà des-del primer moment. No estaves més interessat en una negociació amistosa en el govern central de lo que ho estava el PP. De fet, tota la acció pública de la Generalitat ha anat encaminada a enfortir el teu recolç dins Catalunya, excitant tots els tópics antiespanyolistes (sí, no solament n´hi ha de tópics anticatalanistes a Espanya, també n´hi ha de prou antiespanyols a Catalunya, i son tan falsos com aquells).
Et trobe molt cómode en el aspecte sentimental i emotiu. Supose que aixina es com un es troba mes a gust amb sí mateix. Però un governant deuría ser responsable. No m´has comentat res al voltant de lo que ocorrirà si el govern proclama la DUI, que es segura perque al referendum únicament acudirán els partidaris de l´independencia, i guanyarà el sí abrumadorament. Qué ocorrerà, blaugranota? JxSí han fet una promesa, i a més tenen un pacte amb CUP: si guanya el sí proclamarán l´independéncia. No t´importa el que suposa aixó? No tens res que comentar? O únicament t´agrada parlar de la brunete mediática, els mijos de Madrid i lo roïn que es el estat espanyol i el govern central?
Si no compleix la seua paraula, el govern català haurà traicionat als seus votants, i a tota la gent que ha mobilitzada, i que de bona fe s´ha cregut tota esta bojería. Si la compleix, Catalunya s´encamina al desastre, aïllada completament en l´ambit internacional. T´has parat a pensar que si el govern central suspenguera l´autonomia catalana no hauría instancia internacional que ho impedira? Están posant en safata de plata el cap de Catalunya als seus enemics dins d´Espanya. Tot per cabuts. On ha anat a parar el seny català?No em digues que "tots han fet errades", perque la teua crítica al independentisme català, els seus missages i la seua estrategia es nul.la.
En fi, ja queden pocs díes per a que aço acabe, d´una forma o atra. Jo pregaré per la pau, l´armonía i el enteniment. Ja no es pot fer atra cosa.
-
Estic convençut de que no es proclamarà la DUI,gim.
-
Per favor gim… però si va ser solet el Pedro Sánchez el que s'ha posat de seguida a les ordres del Rajoy com Ribera contra el referèndum? En una cosa estic d'acord, el PSOE no estava preparat, perquè mig partit (el sector Susana Díaz) encara és més nacionalista que ell.
I tot el que em dius tu de nosequin "aspecte emocional i emotiu" el mateix et puc dir jo a tu. No he vist que hages fet cap critica als partits unionistes o el Govern espanyol. I respecte a comentar res del que vols que comente no ho faré perquè no vaig a caure en el relat apocalíptic que ve de Madrid.
És més, sóc jo el que et pregunte a tu, tu estàs disposat a que demà hi haja violència? Perquè el relat de que no "hi haurà referèndum" no se'l creuen ni ells. Ara el que preocupa és si hi haurà DUI? Puix no sé que passarà però és obvi que és una promesa electoral. Jo el que veig és que la "solució política" no arriba mai, arribarà el dia 2 i l'inmobilisme espanyol seguira... arribarà el dia 3 i l'inmobilisme espanyol seguirà... i jo em pregunte? Si tant els preocupa a alguns la DUI perquè no fan una "contraproposta política concreta"? Perquè l'inmobilisme etern és el que precissament no evitarà la DUI. De fet, a l'esfera internacional estan esperant alguna "proposta política" també del Govern espanyol que si a partir del dia 1 no arriba, serà la mateixa esfera internacional la que mirarà d'una altra manera els resultats del referèndum. Alguns juguen amb foc i es van a cremar.
PD. Que algú em corregisca si m'equivoque, estes són les propostes concretes que s'han fet: El PP no n'ha fet cap, C's no n'ha fet cap, PSOE no n'ha fet cap (això de la reforma federal és com no dir res, és eterí i inconcret) i Podemos és l'únic que si n'ha fet una (un referèndum pactat). PDCat, ERC i CUP demanen també un referèndum pactat.
-
Per favor gim… però si va ser solet el Pedro Sánchez el que s'ha posat de seguida a les ordres del Rajoy com Ribera contra el referèndum? En una cosa estic d'acord, el PSOE no estava preparat, perquè mig partit (el sector Susana Díaz) encara és més nacionalista que ell.
I tot el que em dius tu de nosequin "aspecte emocional i emotiu" el mateix et puc dir jo a tu. No he vist que hages fet cap critica als partits unionistes o el Govern espanyol. I respecte a comentar res del que vols que comente no ho faré perquè no vaig a caure en el relat apocalíptic que ve de Madrid.
És més, sóc jo el que et pregunte a tu, tu estàs disposat a que demà hi haja violència? Perquè el relat de que no "hi haurà referèndum" no se'l creuen ni ells. Ara el que preocupa és si hi haurà DUI? Puix no sé que passarà però és obvi que és una promesa electoral. Jo el que veig és que la "solució política" no arriba mai, arribarà el dia 2 i l'inmobilisme espanyol seguira... arribarà el dia 3 i l'inmobilisme espanyol seguirà... i jo em pregunte? Si tant els preocupa a alguns la DUI perquè no fan una "contraproposta política concreta"? Perquè l'inmobilisme etern és el que precissament no evitarà la DUI. De fet, a l'esfera internacional estan esperant alguna "proposta política" també del Govern espanyol que si a partir del dia 1 no arriba, serà la mateixa esfera internacional la que mirarà d'una altra manera els resultats del referèndum. Alguns juguen amb foc i es van a cremar.
PD. Que algú em corregisca si m'equivoque, aquestes són les propostes concretes que s'han fet: El PP no n'ha fet cap, C's no n'ha fet cap, PSOE no n'ha fet cap (això de la reforma federal és com no dir res, és eterí i inconcret) i Podemos és l'únic que si n'ha fet una (un referèndum pactat). PDCat, ERC i CUP demanen també un referèndum pactat.
"tu estàs disposat a que demà hi haja violència?"
Por a la violéncia? Eixa es l´ultima consigna del independentisme. No hi haurà violencia, blaugranota. L´imatge dels guardias civils colpejant a pacífics ciutadans es la que interesa a JxSí i a la CUP, no al PP. I la necessiten dessesperadament per a trobar alguna simpatía internacional, que ara mateix no tenen.
Els mossos d´escuadra no farán res, i la policía nacional anirà a primera hora als locals públics (escoles, ajuntaments, centres de salut) per a precintar-los. Desrpés, qui els desprecinte s´enfrontarà a un procés judicial. I prou.
El referendum es fará, blaugranota. El seu problema no es la violencia que no hi haurà. El seu problem es que no té cap garantía legal, ni práctica. No hi ha cens, no hi ha interventors, no hi ha observadors de organizacions internacionals reconegudes (els amiguets del nacionalisme no conten). No hi ha mena de controlar si voten els que diuen votar, si es reconten bé els vots, o si els resultats son fiables.
No serà més que una gran fiestuki de l ´independentisme. Sí, son molts. Potser inclús la meitat de la població. I? On vas sense recolzament internacinal i ni tan sols el de la meitat de la teua població?Val, l´inmovilisme gubernamental està clar. I jo no tinc cap problema en criticar-ho, tot i lo que tú afirmes. Rajoy mai ha volgut assumir la necessitat de dialogar per a modificar el estatus de Catalunya dins Espanya (això sí, en eixa modificació constitucional la resta de governs autonómics i parlaments han de ser consultats; mentres estiguen dins Espanya, els catalans no son més que els demés). Es té que anar, i el PP en ell per a que açó es desbloqueje. Pero tens atres partits independentistes en representació al parlament nacional. Tens a Podemos, que es favorable a les tesis independentistes, sempre que siguen pactades, i tens a una part del PSOE que es federalista. Probablement, mai en la recent historia de la democracia espanyola ha hagut un parlament més inclinat a dialogar amb el govern català un canvi d´estatus, inclús un dret de autodeterminació (tot i que aixó no es pot pretendre modificar d´un día per al atre). Un moment molt por oportú per a envidar a joc fora i plantejar un desafiament al estat tan radical com posar data a una referendum d´independencia sense contar amb ningú fora de Catalunya. Si volíes dialogar, qué sentit té fer-ho així?
Pero aixo no es alló que jo t´he preguntat. Qué fará el govern el día 2? En el referéndum-fiestuki guanyarà el sí. Cumplirà JxSí la seua promesa? O no? O tot es una mascarada que ja es sabia que no anava a cap puesto per a forçar al govern central al diálec i han enganyat a tots els catalans favorables a l´independencia?
Ja no parles més de l´inmovilisme de Madrid (es diría que els independentistes son els que están obsesionats en Madrid, i no a l´inrevés). La Generalitat ha plantejat un procés on Madrid ja no conta res. El govern central ja ha deixat clar qué fa: ha iniciat medides administratives i judicials per mijá de la fiscalía, pero no hi ha tancs a les Rambles ni l´exercit ha assaltat el palau de sant Jaume. Aixina que… qué farà Puigdemont? Formalment res l´impedix cumplir la seua promesa i proclamar l´independencia... Això es alló que ha promés. Ja no cal esperar res de Madrid: no hi haurà diálec mentres estiga el referendum vinculant, ni tampoc han ficat a la presó al govern. Si realment el govern català vol proclamar l´independencia contra el govern central, pot fer-ho.
Qué fará el president, blaugranota? Tú que opines?
-
El referèndum no té les condicions ideals, però més enllà de la "unilateralitat" al que s'ha vist obligat per l'inmobilisme del PPSOE i C's, té moltes garanties (té cens, té interventors, té obsevadors internacionals… i té molta gent del NO que votarà (probablement de Podemos però també del PSC), no et penses que serà només del Sí). El diari escocès The National, ha publicat una enquesta que diu que votarà un 62% del cens i un 16% seran de No, si hi ha determinats partits i persones que boicotegen el referèndum és qüestió d'elles, però ja veus que són una minoria (i no són el 38%, sinó el 18% perquè sempre hi ha un 20% d'abstenció estructural, és a dir, només són la meitat dels que votarien NO).
I em preguntes que farà Puigdemont? Doncs jo no ho sé i crec que ningú s'atrevisca a vaticinar res si no vol menjar-se les paraules el dia 3. Jo sé que tenen una "promesa electoral" i per això la gent els ha votat, sé que Puigdemont no és Mas i sé que el PDCat -que està de cap a caiguda respecte ERC-, no l'interessa finiquitar el seu partit de cara al futur. Però és que del dia 1 al dia 3, poden passar milers de coses, arribar una contraoferta del Govern espanyol (cosa que jo no veig), que la Comunitat Internacional comence a mirar el referèndum d'una altra manera (cosa probable amb un 62% de participació)... però sobretot, no és cosa de Puigdemont, és cosa de la soberania del poble, que li recordarà quina és la seua promesa electoral.
-
El referèndum no té les condicions ideals, però més enllà de la "unilateralitat" al que s'ha vist obligat per l'inmobilisme del PPSOE i C's, té moltes garanties (té cens, té interventors, té obsevadors internacionals… i té molta gent del NO que votarà (probablement de Podemos però també del PSC), no et penses que serà només del Sí). El diari escocès The National, ha publicat una enquesta que diu que votarà un 62% del cens i un 16% seran de No, si hi ha determinats partits i persones que boicotegen el referèndum és qüestió d'elles, però ja veus que són una minoria (i no són el 38%, sinó el 18% perquè sempre hi ha un 20% d'abstenció estructural, és a dir, només són la meitat dels que votarien NO).
I em preguntes que farà Puigdemont? Doncs jo no ho sé i crec que ningú s'atrevisca a vaticinar res si no vol menjar-se les paraules el dia 3. Jo sé que tenen una "promesa electoral" i per això la gent els ha votat, sé que Puigdemont no és Mas i sé que el PDCat -que està de cap a caiguda respecte ERC-, no l'interessa finiquitar el seu partit de cara al futur. Però és que del dia 1 al dia 3, poden passar milers de coses, arribar una contraoferta del Govern espanyol (cosa que jo no veig), que la Comunitat Internacional comence a mirar el referèndum d'una altra manera (cosa probable amb un 62% de participació)... però sobretot, no és cosa de Puigdemont, és cosa de la soberania del poble, que li recordarà quina és la seua promesa electoral.
Una contraoferta del govern espanyol? Jo pensava que el moment del dialog ja havía passat. Que ja no exisitía una atra eixida que la DUI. Espere que no s´haja montat tot este embolic com a forma de forçar un poquet més una negociació, per que sería una irresponsabilitat bestial. Per a Puigdemont ara es el moment de donar un pas endavant i proclamar la DUI, o donar molts passos fora i desapareixer del mapa.
Confíe en que el govern de Catalunya no haja ficat totes les esperançes en que Angela Merkel, Mario Dhragi, Juncker, Macron o Donald Trump vagen a canviar de opinió simplement perqué un diari escocés (¿¿¿???), The National (periódic independentista escocés que es el "Ara" o el antic "Avui" de Edimburg), que no està ni entre els 10 mes venuts a Escocia (https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_n ... n_Scotland), haja publicat una enquesta (WTF???) diguent que participarà el 62% de catalans... Si aixina ho feren, els perdría definitivament tot el respecte. El ciutadà de a peu es pot fer trampes al solitari o viure en el mon de la gominola, pero un dirigent polític no deuría.
-
La única respuesta del Estado: brutalidad y represión.
En estos momentos no sé qué más tengo, si indignación o vergüenza.
