El asunto Catalán (el joío…)
-
@Fonseca 5:
@rana baileys:
Per descomptat que han fet molt bé tirant a Fachín. Podemos, estic fart de repetir-ho (no ho dic per tu, Fonseca) NO és el meu partit. El meu compromís polític està més a l'esquerra..
Una puntualització:
Jo no he dit, ni sugerit, mai que tú sigues de PODEMOS.
Simplement em pareix un eixemple paradigmatic de un partit que no ha fixat correctament els seus objetius.Lo decia por mi. Pero vamos que a Rana podemos le parece hasta poco de izquierdas, ya es algo que me habia quedado claro
Hombre, por fin tienes algo claro. Eso sí es digno de
Sin acritud Rub. Ja saps que t'estimo molt.
-
En general continueu molt i molt mal informats: Forcadell i Santi Vila són dos casos totalment diferents.
Santi Vila tothom sap i sabia que era un convergent de la vella guàrdia i que tenia que haver dimitit molt abans i no un dia abans de la DUI (igual que es va fer dimitir a Mas), però era la gran esperança blanca de la vella guàrdia convergent i per això a la BMM li han donat tant de bombo. Està defenestrat dins del PDCat i té un peu i mig fóra, simplement esperen a que se'n vaja per no fer el paperot d'expulsar-lo. Al PDCat no el volen vore ni en pintura.
Forcadell ha fet un Galileu Galilei davant l'inquisició, un "Eppur si muove", perquè sinó sabia que se'n anava a la foguera. Algú s'atreveix a recriminar-li alguna cosa a Galileu? Jo no.
-
I reflexionant respecte a l'Estat espanyol i la seua manera d'actuar… s'imagineu al Canadà que algú fóra expulsat d'un vol de Vueling per parlar francés? O què algú a Suïssa fóra expulsat d'un vol per parlar italià? O què algú a Bèlgica fóra expulsat d'un vol per parlar neerlandès?
Doncs sí, a l'Estat espanyol això si passa. No ho diran les teles estatals amb seu a Madrid, cap ministre farà declaracions, cap partit estatal "d'esquerres" dirà res. A Canadà, Suïssa o Bèlgica ja ni passa, però si passara la resposta seria diferent, ací ni això. Si alguns tingueren un poc d'empatia i informació eqüànim, potser entendrien coses més enllà del que ens matxaquen continuament. I dic entendre, ja no demane més.
-
'informació eqüànim'
-
-
La verdad es que no he entendido el chiste, y es una lástima porque me encantaría reírme. No sé, seré un poco lerdo.
Lo cierto es que iba a ilustrar el comentario de blaugranota con un link pero me he percatado que ya había uno. De todas formas, como me he tomado la molestia lo voy a poner. Creo que hace referencia a lo mismo, pero es de otro medio.https://menorca.info/menorca/local/2017 ... talan.html
Pero creo que la ecuanimidad, supuesta, nunca comprobada, de los medios da para algo más que una carcajada. Yo, como periodista os podría aportar muchas experiencias. Ya me sitúo fuera del asunto catalán, por supuesto.
Si queréis podemos entrar en ello. Es realmente apasionante, al menos para mí, y pienso que para cualquiera con un mínimo pensamiento crítico.Un saludo para todos, sin excepción.
-
Exigir INFORMACIÓN ECUÁNIME cuando lo que se ofrece es SIEMPRE una visión MUY TENDENCIOSA con fuentes de dudosa objetividad y encima criminalizando la equidistancia… da para chiste y carcajada cuanto menos.
-
Esa noticia afecta al personal de Vueling no a funcionarios del estado.
Por cierto Vueling tiene el domicilio social en El Prat de LLobregat, Plaça pla de l´estany 5.Información equánime ????
Ja, ja y ja. (no risas, ironía).
-
Exigir INFORMACIÓN ECUÁNIME cuando lo que se ofrece es SIEMPRE una visión MUY TENDENCIOSA con fuentes de dudosa objetividad y encima criminalizando la equidistancia… da para chiste y carcajada cuanto menos.
Esta frase, tal cual la has escrito, puede ser correcta desde el punto de vista de la lógica narrativa. Los resaltados sobran, y quizá la conclusión es discutible. Todo eso que dices puede ser objeto de crítica, pero de chiste? No sé, yo tengo otros referentes del humor, eso es relativo.
Pero veo que no entras en lo que he planteado. Realmente crees que existen medios "objetivos" o "ecuánimes". Crees que existen visiones no tendenciosas?
Tendencioso: que se posiciona en torno a una tendencia.
Quién no tiene una tendencia? Y ahí entra el debate sobre quién está legitimado para erigirse por encima del bien y el mal? Nunca he conocido a nadie.Como ves, todo esto lo hablo en abstracto y autoexigiéndome honradez intelectual.
Partiendo de la base de que nadie tiene el monopolio de la verdad (porque creo que eso no existe), en base a qué podemos definir a alguien como no poseedor de la verdad?Bueno malc, si me respondes, me gustaría que lo hicieras haciendo alusión a los términos en los que planteo esta reflexión. O como quieras, estaría bueno. Sólo te digo lo que me gustaría.
Saludos.
-
Rana, jo he volat en moltíssimes companyies i he parlat moltísim en valencià, i mai he tingut cap problema. Per tant, lo de "les echan de un vuelo por hablar en catalán" es planament mentida. Les passajeres diuen que van parlar en català i que l ´assafata les va exigir que li ho feren en castellà.
Atra cosa es que jo, si soc bilingüe, i el meu interlocutor només comprén una de les dues meues llengües, no me fique a parlar-li en l´atra perque tinc dret. Aixó ja es una visió molt personal dels independentistes: per a mi es ridícul i quasi de mala educació. El bilingüisme es riquesa, el monolingüisme pobresa.
Vueling diu que se les va botar de l´avió per no complir les normes de seguretat i faltar-li el respecte a la tripulació. Es veritat? No? Puix que posen una denúncia i el jutge que ho determine. I que es castigue a la companyia si les passajeres tenen raó. Pero si no, que no es propalen calumnies.
Lo important, no obstant, es que es puga afegir al catálog de victimismes i ploriquejos del independentisme català al voltant de quant els odien el espanyols. Fins i tot el fugat Puigdemont publica tuiters amb este tema, ficant-lo com eixemple de la molta persecució que sufrixen els catalans a Espanya. Amb cosses com estes, que no son noves, sí s´està creant un sentiment anticatalà, però els autors son precissament els propagandistes indepes… Ja te ho vaig dir: el nacionalisme espanyol ha despertat, i tindrem escenses més desagradables.
No es pot ficar el crit al cel quan la premsa espanyola diu a bulto que a les escoles catalanes es adoctrina, i després tindre 0 esperit crític amb noticies com estes.
-
Rana, jo he volat en moltíssimes companyies i he parlat moltísim en valencià, i mai he tingut cap problema. Per tant, lo de "les echan de un vuelo por hablar en catalán" es planament mentida. Les passajeres diuen que van parlar en català i que l ´assafata les va exigir que li ho feren en castellà.
Atra cosa es que jo, si soc bilingüe, i el meu interlocutor només comprén una de les dues meues llengües, no me fique a parlar-li en l´atra perque tinc dret. Aixó ja es una visió molt personal dels independentistes: per a mi es ridícul i quasi de mala educació. El bilingüisme es riquesa, el monolingüisme pobresa.
Vueling diu que se les va botar de l´avió per no complir les normes de seguretat i faltar-li el respecte a la tripulació. Es veritat? No? Puix que posen una denúncia i el jutge que ho determine. I que es castigue a la companyia si les passajeres tenen raó. Pero si no, que no es propalen calumnies.
Lo important, no obstant, es que es puga afegir al catálog de victimismes i ploriquejos del independentisme català al voltant de quant els odien el espanyols. Fins i tot el fugat Puigdemont publica tuiters amb este tema, ficant-lo com eixemple de la molta persecució que sufrixen els catalans a Espanya. Amb cosses com estes, que no son noves, sí s´està creant un sentiment anticatalà, però els autors son precissament els propagandistes indepes… Ja te ho vaig dir: el nacionalisme espanyol ha despertat, i tindrem escenses més desagradables.
No es pot ficar el crit al cel quan la premsa espanyola diu a bulto que a les escoles catalanes es adoctrina, i després tindre 0 esperit crític amb noticies com estes.
Gim, com pots veure, en cap moment he valorat o criticat eixa notícia. Simplement he posat l'enllaç al que comentava blau, creient que no ho havia. Era i és a títol merament informatiu. He preferit i continue preferint mantindre'm al marge de la qüestió.
He plantejat una reflexió a Malc, que per descomptat faig extensiva a tots, perquè em pareix molt més important que una anècdota, que és al que es referix eixa notícia.
-
@rana baileys:
Gim, com pots veure, en cap moment he valorat o criticat eixa notícia. Simplement he posat l'enllaç al que comentava blau, creient que no ho havia. Era i és a títol merament informatiu. He preferit i continue preferint mantindre'm al marge de la qüestió.
He plantejat una reflexió a Malc, que per descomptat faig extensiva a tots, perquè em pareix molt més important que una anècdota, que és al que es referix eixa notícia.Naturalmente no ho dia per tú. es per el ús que es dona als ambients més radicals del independentisme. No pots, com ha fet Puigdemont, menjart-ho sense escoltar a l´atra part (i sé que tu est partidari de fer-ho), i afegirlo a la llista de agravis.
Un cas molt semblant a Menorca (el del restaurant Oristano) fa dos anys va quedar esvaït quan es va coneixer la versió de l´atra part (confirmada amb molts testimonis):
https://amp.menorca.info/opinion/cartas ... -fets.html
I deixà amb el cul a l´aire als denunciants, que pertanyen a una raça particular que pulula en certs ambients "pata negra" de l´independentisme: els cridaners maleducats, que es pensen que fan política insultant.
Jo, rana, no veig cap diferencia amb els fachas de "a mí hablame en cristiano" o "yo hablo la lengua del imperio". O els periodistes que amplifiquen manipuladorament els casos en Catalunya on et pots sentir discriminat si no parles català.
La realitat en Catalunya, o en Valencia o en qualsevol atra comunitat bilingüe es que la relació es completament normal, i que no hi han problemes d´interlocució, excepte cassos anecdótics. Les lleis llingüístiques es respecten, i la comunicació es fluida.
Aixó sí, alguns pensen que atres llengües d´Espanya son extrangeres en el seu territori. El problema ve per l´intolerancia, no per l´idioma.
-
@rana baileys:
Gim, com pots veure, en cap moment he valorat o criticat eixa notícia. Simplement he posat l'enllaç al que comentava blau, creient que no ho havia. Era i és a títol merament informatiu. He preferit i continue preferint mantindre'm al marge de la qüestió.
He plantejat una reflexió a Malc, que per descomptat faig extensiva a tots, perquè em pareix molt més important que una anècdota, que és al que es referix eixa notícia.Naturalmente no ho dia per tú. es per el ús que es dona als ambients més radicals del independentisme. No pots, com ha fet Puigdemont, menjart-ho sense escoltar a l´atra part (i sé que tu est partidari de fer-ho), i afegirlo a la llista de agravis.
Un cas molt semblant a Menorca (el del restaurant Oristano) fa dos anys va quedar esvaït quan es va coneixer la versió de l´atra part (confirmada amb molts testimonis):
https://amp.menorca.info/opinion/cartas ... -fets.html
I deixà amb el cul a l´aire als denunciants, que pertanyen a una raça particular que pulula en certs ambients "pata negra" de l´independentisme: els cridaners maleducats, que es pensen que fan política insultant.
Jo, rana, no veig cap diferencia amb els fachas de "a mí hablame en cristiano" o "yo hablo la lengua del imperio". O els periodistes que amplifiquen manipuladorament els casos en Catalunya on et pots sentir discriminat si no parles català.
La realitat en Catalunya, o en Valencia o en qualsevol atra comunitat bilingüe es que la relació es completament normal, i que no hi han problemes d´interlocució, excepte cassos anecdótics. Les lleis llingüístiques es respecten, i la comunicació es fluida.
Aixó sí, alguns pensen que atres llengües d´Espanya son extrangeres en el seu territori. El problema ve per l´intolerancia, no per l´idioma.
Amb això em quede. Ho penses tu, ho pense jo, i crec que és la realitat.
-
I vaig a comentar una altra anècdota personal, i amb això pose fi al tema per la meua part.
Com sabeu, viu en una Comunitat monolingüe, i des de sempre tinc el costum de dir bon dia, bona nit, gràcies o adéu, així, en valencià, i ningú m'ha corregit mai. Al contrari, hi ha molta gent que em contesta igual, i que intenten afegir alguna cosa, encara que a vegades s'equivoquen.
I supose que la majoria creuen que sóc català.
-
rana baileys, entiendo que no te gusten los resaltados pero a mi no me sobran y me ayudan a expresarme enfatizando lo que considero importante. La conclusión te puede parecer discutible, pero no comprendo que renuncies a veces a entender lo más básico: no es que sea un chiste literal, es que me río por no llorar. Es que es triste que uno se flagele pidiendo ecuanimidad cuando no la ofrece NI POR ASOMO.
Yo no niego que todos tenemos una tendencia y que la objetividad absoluta es difícil de alcanzar cuanto menos… pero la diferencia aquí es que no he sido yo quien ha pedido algo 'por encima del bien y del mal', quien ha demandado ecuanimidad mientras ofrezco una noticia en las antípodas de semejante petición.
Precisamente creo que se trata de HONRADEZ INTELECTUAL, la suficiente como para no creerse en posesión de la verdad o de la ecuanimidad. Pero es que si lo haces y en el mismo mensaje sueltas semejante joya... solo me queda reírme.
-
@rana baileys:
@rana baileys:
Gim, com pots veure, en cap moment he valorat o criticat eixa notícia. Simplement he posat l'enllaç al que comentava blau, creient que no ho havia. Era i és a títol merament informatiu. He preferit i continue preferint mantindre'm al marge de la qüestió.
He plantejat una reflexió a Malc, que per descomptat faig extensiva a tots, perquè em pareix molt més important que una anècdota, que és al que es referix eixa notícia.Naturalmente no ho dia per tú. es per el ús que es dona als ambients més radicals del independentisme. No pots, com ha fet Puigdemont, menjart-ho sense escoltar a l´atra part (i sé que tu est partidari de fer-ho), i afegirlo a la llista de agravis.
Un cas molt semblant a Menorca (el del restaurant Oristano) fa dos anys va quedar esvaït quan es va coneixer la versió de l´atra part (confirmada amb molts testimonis):
https://amp.menorca.info/opinion/cartas ... -fets.html
I deixà amb el cul a l´aire als denunciants, que pertanyen a una raça particular que pulula en certs ambients "pata negra" de l´independentisme: els cridaners maleducats, que es pensen que fan política insultant.
Jo, rana, no veig cap diferencia amb els fachas de "a mí hablame en cristiano" o "yo hablo la lengua del imperio". O els periodistes que amplifiquen manipuladorament els casos en Catalunya on et pots sentir discriminat si no parles català.
La realitat en Catalunya, o en Valencia o en qualsevol atra comunitat bilingüe es que la relació es completament normal, i que no hi han problemes d´interlocució, excepte cassos anecdótics. Les lleis llingüístiques es respecten, i la comunicació es fluida.
Aixó sí, alguns pensen que atres llengües d´Espanya son extrangeres en el seu territori. El problema ve per l´intolerancia, no per l´idioma.
Amb això em quede. Ho penses tu, ho pense jo, i crec que és la realitat.
Opino igual.
-
'informació eqüànim'
En este cas simplement no has entés el que he dit. Jo no he dit que siga eqüànim l'informació de Vilaweb, no sóc un ingenu per pensar que els mitjans (tots) no són tendenciosos com molt bé diu Rana. Dic que per ser eqüànim s'han de comparar mitjans i tu fer-te'n una idea, però on està l'informació en altres mitjans si directament s'amaga? Perquè l'informació de l'enllaç de Rana és un mitjà local i si es fixeu quasi copiat de Vilaweb que és l'únic que ha tret la notícia.
Potser que no rigues tant i que intentes esforçar-te, des de la discrepància, del que intente dir. Però no podràs, et pot la subjectivitat des de fa missatges…
-
Claro que sí, todo se reduce a que no entiendo nada. No entiendo que es muy coherente decir que algunos deberían tener empatía e información ecuánime… y predicarlo con un ejemplo de algo que NI TÚ MISMO puedes evitar calificar de 'tendencioso'.
Lo de comparar es lo ideal, en efecto. El problema es que tú ya asumes que los que no opinamos como tú somos incapaces de hacerlo. De la misma forma que das por absolutamente cierta una información solo por el hecho de que los medios 'del equipo contrario' no la sacan.La verdad es que pensaba que yo era el maestro equidistante que mataba judíos (jeje), pero se ve que no, que me puede la subjetividad 'des de fa missatges...'. A ti en cambio no, eres todo objetividad.
-
Els que digueu que la discriminació lingüística dels valencianoparlants és anecdòtica, sincerament es nota que no sou valencianoparlants. I si ho sou, sou d'aquells que enseguida es passeu al castellà, però passar-se al castellà no és "no tenir problemes" sinó "evitar problemes" que no és el mateix.
La fal·làcia del bilingüisme és sempre en contra dels valencianparlants, curiosament mai contra els castellanoparlants, quan els únics bilingües són els valencianoparlants. No serà que ser maleducat és no ser bilingüe i exigir (moltes vegades de mala manera o intentant humiliar) que l'altre parle castellà?
Perquè moltes vegades és per tocar els nassos. Recorde una vegada a la delegació d'hisenda que la dependenta em va dir que no entenia el valencià i que li parlara castellà. Jo li vaig dir que tenia el dret de parlar en valencià, aleshores em va dir que no em podia atendre. Ací tens dos opcions, "tragar" o "no tragar" com vaig fer jo. Li vaig dir que avisarà un company perquè traduïra la conversa i com que ja no tenia excusa… doncs va tindre que acceptar. I sabeu el que va passar al final? Què quan van passar uns minuts em vaig adonar que ella em constestava al que li preguntava sense que el company li traduïra. O siga, va demanar que parlara en castellà per tocar els nassos. Qui era el maleducat? Jo per no voler parlar castellà o ella per tocar els nassos? I això m'ha passat en moltíssimes ocasions.
I que conste que jo si trobe algú que de bones maneres sé que no entén el valencià (de veritat i absolutament res) i m'ho demana de bones maneres li parle castellà, però el dret lingüístic que tinc jo ningú i menys un funcionari públic o un empleat privat que atén el públic als llocs on es parla català no me'l lleva ningú. I res té a vore amb l'independentisme, té a vore amb la dignitat com a persona.
-
Claro que sí, todo se reduce a que no entiendo nada. No entiendo que es muy coherente decir que algunos deberían tener empatía e información ecuánime… y predicarlo con un ejemplo de algo que NI TÚ MISMO puedes evitar calificar de 'tendencioso'.
Lo de comparar es lo ideal, en efecto. El problema es que tú ya asumes que los que no opinamos como tú somos incapaces de hacerlo. De la misma forma que das por absolutamente cierta una información solo por el hecho de que los medios 'del equipo contrario' no la sacan.La verdad es que pensaba que yo era el maestro equidistante que mataba judíos (jeje), pero se ve que no, que me puede la subjetividad 'des de fa missatges...'. A ti en cambio no, eres todo objetividad.
Hi ha mitjans tendenciosos i "tendenciosos"… publicar una notícia amb la teua visió (de falsa no té res) no és el mateix que ni publicar-la. Però en fi, parlar amb tu (no ja et dic discutir) és fer-ho contra una paret.
-
@Fonseca 5:
Esa noticia afecta al personal de Vueling no a funcionarios del estado.
Por cierto Vueling tiene el domicilio social en El Prat de LLobregat, Plaça pla de l´estany 5.Información equánime ????
Ja, ja y ja. (no risas, ironía).
-
Què té a vore si és funcionari de l'estat? És un treballador que ho fa cara al públic i les lleis valen per a tots. A més, que una hostessa que deu parlar 4 ó 5 llengües diga que no entén una llengua llatina com el català no s'ho creu ningú.
-
Ja em diràs que té a vore la seu social amb tot això. Una companyia amb seu social a Alemanya pot ser més sensible a estes coses i espanyolistes sense cap sensibilitat lingüística a Barcelona hi han a cabassos.
Vull més nivell.
-
-
Els que digueu que la discriminació lingüística dels valencianoparlants és anecdòtica, sincerament es nota que no sou valencianoparlants. I si ho sou, sou d'aquells que enseguida es passeu al castellà, però passar-se al castellà no és "no tenir problemes" sinó "evitar problemes" que no és el mateix.
La fal·làcia del bilingüisme és sempre en contra dels valencianparlants, curiosament mai contra els castellanoparlants, quan els únics bilingües són els valencianoparlants. No serà que ser maleducat és no ser bilingüe i exigir (moltes vegades de mala manera o intentant humiliar) que l'altre parle castellà?
Perquè moltes vegades és per tocar els nassos. Recorde una vegada a la delegació d'hisenda que la dependenta em va dir que no entenia el valencià i que li parlara castellà. Jo li vaig dir que tenia el dret de parlar en valencià, aleshores em va dir que no em podia atendre. Ací tens dos opcions, "tragar" o "no tragar" com vaig fer jo. Li vaig dir que avisarà un company perquè traduïra la conversa i com que ja no tenia excusa… doncs va tindre que acceptar. I sabeu el que va passar al final? Què quan van passar uns minuts em vaig adonar que ella em constestava al que li preguntava sense que el company li traduïra. O siga, va demanar que parlara en castellà per tocar els nassos. Qui era el maleducat? Jo per no voler parlar castellà o ella per tocar els nassos? I això m'ha passat en moltíssimes ocasions.
I que conste que jo si trobe algú que de bones maneres sé que no entén el valencià (de veritat i absolutament res) i m'ho demana de bones maneres li parle castellà, però el dret lingüístic que tinc jo ningú i menys un funcionari públic o un empleat privat que atén el públic als llocs on es parla català no me'l lleva ningú. I res té a vore amb l'independentisme, té a vore amb la dignitat com a persona.
Jo treballe de cara al públic. La meua experiencia: la major part dels valencianoparlants començen parlant castellà. Si notes que parlen valencià habitualmente (per eixemple si parlen entre ells o atenen al teléfon), les dius que podem continuar la conversa en valencià, i practicament tots passen al valencià amb naturalitat.
Tinc companys que no parlen el valencià pero ho entenen (i s´esforçen en fer-ho), i si el client li parla en valencià, es produix una curiosa conversa en la que cadascú parla un idioma (aquell en el que està més cómode), i els dos es comuniquen perfectament. Per a mí es un eixemple viu de la convivencia de dos comunitats llingüístiques.
La realitat es que els valencianoparlants son totalment bilingües, i únicament notes que tenen dificultats per a fer-se entendre en castellà les persones més majors, que mai han eixit del poble, i apenes parlen castellà a casa (encara que ho entenen molt bé gracies a la radio o la TV). De fet, estos iaios, que no han passat per la escola en valencià o l´immersió llingüística, son irónicament els més monollingües de tots.
Tinc clar que els funcionaris tenen que entendre, almenys, el valencià. I que es té que alentar i premiar que ho parlen. I qualsevol empresa privada amb atenció al públic deuría de fer lo mateix. En la meua experiencia, els valencianoparlants son atesos a la funció pública en la seua llengua sense problemes. Naturalmente, haurà excepcions, que serán anecdótiques, i que es poden reclamar davant els organismes corresponents. I la realitat es que la gran majoría dels valencianoparlants, al ser bilingües plens, si noten que el seu interlocutor té dificultats per a entendre-l, pasen al castellà sense problemes.
Per a mí aixó es un fet que es fa en naturalitat, i no suposa cap "humiliació" o "tragar".Es clar que per a mí el castellà es tan meu com el valencià. I no, no tinc cap síndrome d´Estocolom ni complex d´inferioritat. De fet, em sembla que una majoría de valencians pensen com jo. Es lo natural i lo que ú es troba al carrer tots els díes. Afortunadament, la gent de a peu no busca conflictes en aquest tema, on no hi ha.
Qui ho veu com una "rendició" davant algún "enemic" té un problema amb la realitat.
-
@rana baileys:
I vaig a comentar una altra anècdota personal, i amb això pose fi al tema per la meua part.
Com sabeu, viu en una Comunitat monolingüe, i des de sempre tinc el costum de dir bon dia, bona nit, gràcies o adéu, així, en valencià, i ningú m'ha corregit mai. Al contrari, hi ha molta gent que em contesta igual, i que intenten afegir alguna cosa, encara que a vegades s'equivoquen.
I supose que la majoria creuen que sóc català.La meua experiencia es semblant, encara que es cert que hi ha també gent (afortunadament poca) que s´ho agarra malament i inclús pot contestar malament, pero pense que no es per "odi a lo valencià", sino per eixa suspicacia que t´agarra quan parlen davant de tú en un idioma que no entens.
Sería bo que també es donaren a conéixer els atres idiomes espanyols a tota Espanya. Son riquesa, també per als que únicament son castellanoparlants.
Per desgracia la política ho està omplint tot, i ara em sembla més difícil fer aixó que abans.
-
@rana baileys:
I vaig a comentar una altra anècdota personal, i amb això pose fi al tema per la meua part.
Com sabeu, viu en una Comunitat monolingüe, i des de sempre tinc el costum de dir bon dia, bona nit, gràcies o adéu, així, en valencià, i ningú m'ha corregit mai. Al contrari, hi ha molta gent que em contesta igual, i que intenten afegir alguna cosa, encara que a vegades s'equivoquen.
I supose que la majoria creuen que sóc català.La meua experiencia es semblant, encara que es cert que hi ha també gent (afortunadament poca) que s´ho agarra malament i inclús pot contestar malament, pero pense que no es per "odi a lo valencià", sino per eixa suspicacia que t´agarra quan parlen davant de tú en un idioma que no entens.
Sería bo que també es donaren a conéixer els atres idiomes espanyols a tota Espanya. Son riquesa, també per als que únicament son castellanoparlants.
Per desgracia la política ho està omplint tot, i ara em sembla més difícil fer aixó que abans.Home, hi ha una diferència apreciable. Tu pots parlar en valencià tots els dies amb diverses persones. Jo només amb ma mare els diumenges al matí, i quan parle sol (sovint) i més veient jugar al Llevant.
L'autèntica discriminació contra el valencià ho vaig viure en el franquisme. Va ser el meu iaio qui em va ensenyar, un home de dretes però molt amant de la seua terra. Lamentablement va morir als meus deu anys.
I encara recorde que un company de col·legi va ser una vegada expulsat de classe per contestar en valencià una pregunta de matemàtiques.
Parlar valencià era considerat com de persones vulgars, de poble o de granotes. En eixe ambient vaig viure jo però afortunadament he continuat avivant la flama que va encendre el meu iaio. I pel desenrotllament de la meua vida no m'ha sigut fàcil.
Però em continue enorgullint d'usar el que els catalans diuen la dolça parla.
-
@rana baileys:
Home, hi ha una diferència apreciable. Tu pots parlar en valencià tots els dies amb diverses persones. Jo només amb ma mare els diumenges al matí, i quan parle sol (sovint) i més veient jugar al Llevant.
L'autèntica discriminació contra el valencià ho vaig viure en el franquisme. Va ser el meu iaio qui em va ensenyar, un home de dretes però molt amant de la seua terra. Lamentablement va morir als meus deu anys.
I encara recorde que un company de col·legi va ser una vegada expulsat de classe per contestar en valencià una pregunta de matemàtiques.
Parlar valencià era considerat com de persones vulgars, de poble o de granotes. En eixe ambient vaig viure jo però afortunadament he continuat avivant la flama que va encendre el meu iaio. I pel desenrotllament de la meua vida no m'ha sigut fàcil.
Però em continue enorgullint d'usar el que els catalans diuen la dolça parla.Totalment d´acord, per aixó molesta a molts que la propaganda dels partits independentistes repetisca continuament lo que la Espanya franquista. Sembla una falta de respecte a les persones que van patir en aquells anys (sobretot les primeres décades, perque a partir de 1960 es produï una auténtica renovació cultural valenciana que ara s´oblida ab molta facilitat) una discriminació real.
-
Jo treballe de cara al públic. La meua experiencia: la major part dels valencianoparlants començen parlant castellà. Si notes que parlen valencià habitualmente (per eixemple si parlen entre ells o atenen al teléfon), les dius que podem continuar la conversa en valencià, i practicament tots passen al valencià amb naturalitat.
Tinc companys que no parlen el valencià pero ho entenen (i s´esforçen en fer-ho), i si el client li parla en valencià, es produix una curiosa conversa en la que cadascú parla un idioma (aquell en el que està més cómode), i els dos es comuniquen perfectament. Per a mí es un eixemple viu de la convivencia de dos comunitats llingüístiques.
La realitat es que els valencianoparlants son totalment bilingües, i únicament notes que tenen dificultats per a fer-se entendre en castellà les persones més majors, que mai han eixit del poble, i apenes parlen castellà a casa (encara que ho entenen molt bé gracies a la radio o la TV). De fet, estos iaios, que no han passat per la escola en valencià o l´immersió llingüística, son irónicament els més monollingües de tots.
Tinc clar que els funcionaris tenen que entendre, almenys, el valencià. I que es té que alentar i premiar que ho parlen. I qualsevol empresa privada amb atenció al públic deuría de fer lo mateix. En la meua experiencia, els valencianoparlants son atesos a la funció pública en la seua llengua sense problemes. Naturalmente, haurà excepcions, que serán anecdótiques, i que es poden reclamar davant els organismes corresponents. I la realitat es que la gran majoría dels valencianoparlants, al ser bilingües plens, si noten que el seu interlocutor té dificultats per a entendre-l, pasen al castellà sense problemes.
Per a mí aixó es un fet que es fa en naturalitat, i no suposa cap "humiliació" o "tragar".Es clar que per a mí el castellà es tan meu com el valencià. I no, no tinc cap síndrome d´Estocolom ni complex d´inferioritat. De fet, em sembla que una majoría de valencians pensen com jo. Es lo natural i lo que ú es troba al carrer tots els díes. Afortunadament, la gent de a peu no busca conflictes en aquest tema, on no hi ha.
Qui ho veu com una "rendició" davant algún "enemic" té un problema amb la realitat.Acabes de dir amb la primera frase, tu mateix, l'argument irrefutable que el valencià està discriminat. Si un valencianoparlant ja comença a parlar castellà és perquè sap que així "evita problemes", problemes que poden ser lleus, greus o molt greus. Tu coneixes a a lgún castellanoparlant que vaja pensant quan ha de parlar amb algú si parlarà castellà, l'entendrà o directament li dirà qualsevol estufit?
Quan parle d'humiliació o tragar és quan t'ho demanen a males o amb cert to suposadament amable que saps que és per tocar els nassos, perquè tu tens el teu dret. A mi ni a cap valencianoparlant se li ocorreria dir-li a algú que parlara castellà, són els castellanoparlants monolingües els maleducats per demanar-te parlar castellà, perquè jo si sóc bilingüe és ell el que no ho és i el que té el problema.
I torne a repetir, no és anecdòtic. Jo tinc conflicte continuament i qui parla valencià i no està dispossat a canviar de llengua a la primera de canvi ho té. No sempre és greu, però emprenyar-te més d'una vegada o estar en situacions que podries estalviar-te en tens cada dia. I algunes greus, per exemple els funcionaris de Policies i Guàrdies Civils són els pitjors, jo he anat a fer-me el DNI i estar a la comissaria parlant en valencià i estar atenent-me amb mala cara tota l'estona, són situacions desagradables que el 99% dels valencianoparlants s'estalvien passant-se al castellà. I és discriminació selectiva, a mi m'han parat el cotxe i m'ho han regirat tot en una rotonda (i no parle de control d'alcoholemia) més de dos i tres vegades simplement per parlar en valencià i no canviar de llengua, i ho sé i ho he comprovat perquè si els parles en castellà no et paren o directament les probabilitats són menors i els mossos per exemple mai m'han parat i si et paren demanen dos papers que ni els miren i "arreando". I més d'una vegada, sense obligar-me a parlar castellà (perquè ells també se les saben totes) et fan comentaris provocatius tipus "¿tan "listo que te crees" i no sabes hablar castellano?) i regiren i regiren sense trobar res i miren tots i tots els papers per simplement posar-te una multa per qualsevol xuminada com una bombeta fosa o algun document que fa DOS dies que està caducat, el que siga. No, no sabeu el que és perquè no ho patiu.
-
Jo treballe de cara al públic. La meua experiencia: la major part dels valencianoparlants començen parlant castellà. Si notes que parlen valencià habitualmente (per eixemple si parlen entre ells o atenen al teléfon), les dius que podem continuar la conversa en valencià, i practicament tots passen al valencià amb naturalitat.
Tinc companys que no parlen el valencià pero ho entenen (i s´esforçen en fer-ho), i si el client li parla en valencià, es produix una curiosa conversa en la que cadascú parla un idioma (aquell en el que està més cómode), i els dos es comuniquen perfectament. Per a mí es un eixemple viu de la convivencia de dos comunitats llingüístiques.
La realitat es que els valencianoparlants son totalment bilingües, i únicament notes que tenen dificultats per a fer-se entendre en castellà les persones més majors, que mai han eixit del poble, i apenes parlen castellà a casa (encara que ho entenen molt bé gracies a la radio o la TV). De fet, estos iaios, que no han passat per la escola en valencià o l´immersió llingüística, son irónicament els més monollingües de tots.
Tinc clar que els funcionaris tenen que entendre, almenys, el valencià. I que es té que alentar i premiar que ho parlen. I qualsevol empresa privada amb atenció al públic deuría de fer lo mateix. En la meua experiencia, els valencianoparlants son atesos a la funció pública en la seua llengua sense problemes. Naturalmente, haurà excepcions, que serán anecdótiques, i que es poden reclamar davant els organismes corresponents. I la realitat es que la gran majoría dels valencianoparlants, al ser bilingües plens, si noten que el seu interlocutor té dificultats per a entendre-l, pasen al castellà sense problemes.
Per a mí aixó es un fet que es fa en naturalitat, i no suposa cap "humiliació" o "tragar".Es clar que per a mí el castellà es tan meu com el valencià. I no, no tinc cap síndrome d´Estocolom ni complex d´inferioritat. De fet, em sembla que una majoría de valencians pensen com jo. Es lo natural i lo que ú es troba al carrer tots els díes. Afortunadament, la gent de a peu no busca conflictes en aquest tema, on no hi ha.
Qui ho veu com una "rendició" davant algún "enemic" té un problema amb la realitat.Acabes de dir amb la primera frase, tu mateix, l'argument irrefutable que el valencià està discriminat. Si un valencianoparlant ja comença a parlar castellà és perquè sap que així "evita problemes", problemes que poden ser lleus, greus o molt greus. Tu coneixes a a lgún castellanoparlant que vaja pensant quan ha de parlar amb algú si parlarà castellà, l'entendrà o directament li dirà qualsevol estufit?
Quan parle d'humiliació o tragar és quan t'ho demanen a males o amb cert to suposadament amable que saps que és per tocar els nassos, perquè tu tens el teu dret. A mi ni a cap valencianoparlant se li ocorreria dir-li a algú que parlara castellà, són els castellanoparlants monolingües els maleducats per demanar-te parlar castellà, perquè jo si sóc bilingüe és ell el que no ho és i el que té el problema.
I torne a repetir, no és anecdòtic. Jo tinc conflicte continuament i qui parla valencià i no està dispossat a canviar de llengua a la primera de canvi ho té. No sempre és greu, però emprenyar-te més d'una vegada o estar en situacions que podries estalviar-te en tens cada dia. I algunes greus, per exemple els funcionaris de Policies i Guàrdies Civils són els pitjors, jo he anat a fer-me el DNI i estar a la comissaria parlant en valencià i estar atenent-me amb mala cara tota l'estona, són situacions desagradables que el 99% dels valencianoparlants s'estalvien passant-se al castellà. I és discriminació selectiva, a mi m'han parat el cotxe i m'ho han regirat tot en una rotonda (i no parle de control d'alcoholemia) més de dos i tres vegades simplement per parlar en valencià i no canviar de llengua, i ho sé i ho he comprovat perquè si els parles en castellà no et paren o directament les probabilitats són menors i els mossos per exemple mai m'han parat i si et paren demanen dos papers que ni els miren i "arreando". I més d'una vegada, sense obligar-me a parlar castellà (perquè ells també se les saben totes) et fan comentaris provocatius tipus "¿tan "listo que te crees" i no sabes hablar castellano?) i regiren i regiren sense trobar res i miren tots i tots els papers per simplement posar-te una multa per qualsevol xuminada com una bombeta fosa o algun document que fa DOS dies que està caducat, el que siga. No, no sabeu el que és perquè no ho patiu.
Así es. Suele pasar
El primo del novio de mi cuñada, que trabaja en Barcelona, un día iba con ciento y pico de sangre en el alcohol, más doblado que la carta de un amante, y le pararon los mossos. Menos mal que al bajar la ventanilla les dijo: Bon Matí! Y tras una breve conversación en catalán, sobre el pruses, le dejaron pasar. Y no solo eso, ademas los mossos le dieron un ticket de regalo para repostar en una gasolinera.
Tuvo suerte de que no le parara la policía unionista.
Hay que ir con ojo blaugranota, que ahora con el Piolín, hay mucho Piolín en nuestro país registrando coches y multando por hablar en catalán.
Anims amic
-
Vull més nivell.
Tindras que esforçarte mes per a buscar arguments que no siguen tombats tan facilment.
- Ja em diràs que té a vore la seu social amb tot això. Una companyia amb seu social a Alemanya pot ser més sensible a estes coses i espanyolistes sense cap sensibilitat lingüística a Barcelona hi han a cabassos.
Afectats catalans + empresa catalana (de les que paguen els impostos amb denominació d´origen catala i que provoquen part del imaginari expoli fiscal a Catalunya pero que son generats majoritàriament amb vols que no tenen origen i desti a Catalunya i pagats per pasajers no catalans) . El que està fallant no es l´administracio central unionista i barbara. Deu ser la Generalitat la que resolga els problemes ENTRE CATALANS.
Fins i tot un indepe radical amb poques llums com tú ho pot entendre.
-
Ara una anècdota granota.
Recordeu quan Higinio Camarasa ens va marcar un gol al ciutat i va traure una samarreta xota ? (ascens de 2b a 2ª juny 1999)
Be, jo vaig anar a vore el partit a Almería, (directamente per eixa autovía-autopista que reclamen ara amb l´eix mediterrani) i quan ja había marcat Salillas el 0-1 va vindre Camarasa a traure una fora de banda davant de mi. Jo estaba a tribuna a 5 o 6 metres de la banda.
I li vaig dir en valencia i "de carrerilla"…... "GRANDISIM FILL DE PV TA QUINA CAMISETA DUS BAIX ARA ? ENSENYAMELA QUE LA VULL VORER."Es de veres que els insults me ixen mes rapid i amb mes fuidesa en valencia. Pero es que el tenía cara a cara i no podía deixar passar l´oportunitat de tornarli "la broma" i la veritat es que per la cara que va possar, em va escoltar perfectament.
Jo (i els meus amics) estaba rodejat per almerienses unionistes, cabrejats com una mona pel gol del turolense i unionista Salillas, que de seguida començaren a demanarme amb males maneres que li ho diguera en espanyol.
La resposta va ser prou facil...."NO SE PREOCUPE QUE ÉL ES DE RAFELBUNYOL Y NOS ENTIENDE PERFECTAMENTE".
Y la resposta dels unionistes radicals almerienses va ser....... "ah bueno, si es así no pasa nada".
-
Hi ha mitjans tendenciosos i "tendenciosos"… publicar una notícia amb la teua visió (de falsa no té res) no és el mateix que ni publicar-la. Però en fi, parlar amb tu (no ja et dic discutir) és fer-ho contra una paret.
Ah vale, que vilaweb.cat debe ser de los "tendenciosos" buenos, OK.
Publicar una noticia de MUY DISCUTIBLE veracidad (yo no sé si es falsa o no, pero varios la han desmentido y DE MOMENTO le doy a eso la misma credibilidad que a la noticia, basada totalmente en un único testimonio de una parte) y que básicamente está dictada por y para los de 'tu cuerda'… es de todo menos ECUÁNIME. No publicarla puede responder a varia motivos. Uno puede ser ocultarla porque no interesa a la tendencia del medio, sí. Otra razón puede ser porque se decide no dar pábulo a una noticia que de momento no es lo suficientemente sólida, cuanto menos.
Ante la duda, yo me abstengo de usarla para validar mis argumentos. Lástima que tú no hagas lo mismo y que en cambio sí pierdas el tiempo en llorar una y otra vez sobre lo frustrante que te resulta hablar conmigo... mientras no paras de hacerlo.
