El que costa el règim del 78
-
Com ja t'he dit Ceuta i Melilla no estan desglossades a part dels "territoris africans", fins i tot a Amèrica si desglossa regions i posesions.
Quan dic "ells" parle dels castellans. Una cosa és la Monàrquia hispànica o Britànica i una altra que Castella o Anglaterra tingueres imperis col·lonials. Amb això de l'IDH no sé que em vols dir… Vols dir que és Castella precissament qui aporta eixe IDH? Em sembla que va a ser que no...
Com tu comprendràs jo no estic al cas de qui són els fundadors de l'ANC i m'és ben igual. Tampoc sé qui és el tal Cucurull.
I torne a repetir, este fil no va de CATALUNYA, ja teniu l'altre. Fil que jo he decidit abandonar perquè és fa impossible, no ja contrastar opinions, sinó directament parlar amb un mínim d'empatia.
" i la de 1812, deia literalment:
Art. 10.
El territorio español comprende en la Península con sus posesiones e islas adyacentes, Aragón, Asturias, Castilla la Vieja, Castilla la Nueva, Cataluña, Córdoba, Extremadura, Galicia, Granada, Jaén, León, Molina, Murcia, Navarra, Provincias Vascongadas, Sevilla y Valencia, las islas Baleares y las Canarias con las demás posesiones de África".Blau, fill, en 1812 no existía el protectorat espanyol al Marroc (que va començar justet un segle després). Les "posesiones de África" son, precissament, Ceuta y Melilla, junt a atres menors (Tetuán, Alhucemas, no recorde si encara Oran, etc). Es a dir, lo que el teu text confirma es que NO EREN COLONIES, sino tan "territorio español" com Aragó, Asturies, Castella la Vella, etc.
L´IDH es el índex de desenrrotllament humà, creat per l´ONU a 1995. De tots els territoris que constituíen la monarquía espanyola fins a 1811, el que millor ho té, ab molta diferencia, es la propia Espanya.
"L'HDI és una mesura comparativa d'esperança de vida, alfabetització, educació, i nivell de vida d'un país. És una mitjana estàndard de mesurament del benestar, especialment benestar infantil. També s'utilitza per a distingir si el país és un país desenvolupat, en desenvolupament o bé infradesenvolupat, i també mesura l'impacte de polítiques econòmiques sobre la qualitat de vida."
https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dnde ... _hum%C3%A0
Vols dir que és Castella precissament qui aporta eixe IDH? Em sembla que va a ser que no…
Disculpa??? Les dades les fa la comissió de l´ONU per macros senceres de païssos. No hi ha desglose per regions. I tú directament dones a entendre que les dades d´esperança de vida, alfabetització, o benestar infantil de Castella (Quina Castella? Únicament la vella i la nova? També Madrid? Inclous els históricament castellans Rioja i Cantabria? Exclous les provincies que conformen el antic regne de Lleó? També Andalusía i Murcia? Canaries?) son inferiors? Per qué sí? Per que tú ho vals?
Si açó no es castellanofobia…"Quan dic "ells" parle dels castellans. Una cosa és la Monàrquia hispànica o Britànica i una altra que Castella o Anglaterra tingueres imperis col·lonials."
Des de l´arribada del borbons al trono d´Espanya (1701), i per les mateixes dates (1707) el acta d´unió de la monarquía británica, no existisen possesions de Castella o de Anglaterra, sino dels monarques hispánics (o "católica majestad") i dels monarques británics (o "graciosa majestad"). El terme colonia era emprat pels anglessos i desrpés pels francessos. Legalmente, els territoris del rei d´Espanya a América eren possesions en peu d´igualtat amb els territoris a Europa. Es cert que progresivament el poder a Madrid els va tractar com a colonies, pero legalment no ho eren.
-
“arròs i tartana, casaca a la moda, i rode la bola a la valenciana”
-
@rana baileys:
Yo creo que estas cosas pasan porque yo me suelo comportar con respeto hacia todas las opiniones, y no creo que nadie pueda decir que le he tratado con menosprecio o burla.
Eso no quiere decir que tú lo hayas hecho. Es una reflexión meramente personal.Estas cosas pasan porque estás por lo general de acuerdo con él, o más con él que con cualquier cosa que pueda dar un mínimo de razón a los que consideras antagonistas. Y no lo critico, simplemente resalto una evidencia para explicar por qué te señala como único 'amic' y nos pone al resto a la altura del betún.
En ningún momento he dicho que hayas tratado a alguien con menosprecio o burla. -
@rana baileys:
Yo creo que estas cosas pasan porque yo me suelo comportar con respeto hacia todas las opiniones, y no creo que nadie pueda decir que le he tratado con menosprecio o burla.
Eso no quiere decir que tú lo hayas hecho. Es una reflexión meramente personal.Estas cosas pasan porque estás por lo general de acuerdo con él, o más con él que con cualquier cosa que pueda dar un mínimo de razón a los que consideras antagonistas. Y no lo critico, simplemente resalto una evidencia para explicar por qué te señala como único 'amic' y nos pone al resto a la altura del betún.
En ningún momento he dicho que hayas tratado a alguien con menosprecio o burla.En ningún momento he dicho que en ningún momento hayas dicho eso.
-
-
@rana baileys:
Ya si eso, del régimen del 78 hablamos un año de estos..
A mí me gustaría resaltar un hecho que se tiene en cuenta pocas veces.
Por ejemplo, alrededor del cambio de régimen y la constitución del 78 todos sabemos que:
- La llamada transición fue tutelada por los militares.
- Franco fue quien puso a Juan Carlos de Borbón como jefe del estado a título de rey (había otros candidatos, como su propio padre o el carlista Hugo de Borbón) para que fuese su sucesor y mantuviese su legado. Por supuesto que Juan Carlos (sobre todo en los primeros meses) se deshacía en elogios a Franco. Durante muchos años, en privado, reconocía que le debía todo.
- Fueron la mayoría de los altos cargos del Movimiento Nacional los que auspiciaron el cambio de un régimen autoritario a una democracia liberal (Fernández Miranda, Suárez, etc).
- Otros cargos e instituciones, en cambio, se opusieron y pretendían prolongar la dictadura.
Deberíamos saber, aunque quizá no:
- Que la transición hacia una democracia liberal fue impulsada por Estados Unidos y algunos países europeos (particularmente París y Bonn).
- Que la única oposición real a Franco dentro de España la ejercían el PCE y CCOO (y los nacionalismos en Vasconia y Cataluña). Los partidos liberales estaban todos en el exilio y apenas contaban con seguimiento dentro del país. El PSOE era una reliquia de viejos republicanos, hasta que en 1976 González, con el auxilio fundamental de Willy Brandt, lo viró a la socialdemocracia, y gracias a ello obtuvo reconocimiento internacional y financiación para convertirse en 5 años partido de gobierno y uno de los dos pilares del turnismo a efectos prácticos de la democracia liberal española.
- UCD se creó para fusionar a los antiguos franquistas devenidos en demócratas de toda la vida con algunos liberales exiliados, y hormonada con dinero para convertirse en el partido del régimen y asegurar una transición tranquila.
- Los nostálgicos del franquismo, agrupados (en diversos grados) en AP y FN, tuvieron poca influencia en las primeras elecciones.
Y por último, lo que yo añado: a pesar de su lucha, y sus movilizaciones, el comunismo no tenía más que el apoyo de una fracción de la poblacion, sobre todo en sindicatos y universidades, pero casi nada fuera de allí. la propaganda del régimen del 78 ha pintado posteriormente una España efervescente ansiosa de libertad y democracia. la realidad es que después de casi 40 años de dictadura, la inmensa mayoría de los españoles era analfabeta políticamente. Igual que habían seguido mansamente a los gobiernos de Franco, siguieron las recomendaciones de los antiguos jefes del movimiento. Por eso ganó la Constitución del 78 el referendum: porque era lo que recomendaban "los que mandaban" (razonamiento tipo "los del Río"). Y punto.
Probablemente polemizo, pero la realidad es que si se hubiese dejado libermente elegir a los españoles entre la dictadura que conocían y una democracia que no concían… la mayoría hubiese votado lo primero.
Es por ello que el socialismo real no cree en la democracia entendida tal cual (o sea, la voluntad de la mayoría), sino en la lucha y la revolución para instaurar el sistema, porque supone que la mayor parte de los trabajadores están alienados y no ejercen bien su función democrática sino es dentro de un estado socialista.
-
Yo lo que se del régimen del 78, es que la Constitución, me parece que ha envejecido muy bien, y ha pasado mucho tiempo, y ahí sigue cubriendo todas las situaciones.
Da para debate a parte .
Esta claro que rana me dirá que la monarquía o las competencias se pueden cambiar, o el cupo vasco.
Pero el catálogo de derechos y libertades me parece que sigue cubriendo todas las necesidades de una sociedad en el 2017.
-
Yo lo que se del régimen del 78, es que la Constitución, me parece que ha envejecido muy bien, y ha pasado mucho tiempo, y ahí sigue cubriendo todas las situaciones.
Da para debate a parte .
Esta claro que rana me dirá que la monarquía o las competencias se pueden cambiar, o el cupo vasco.
Pero el catálogo de derechos y libertades me parece que sigue cubriendo todas las necesidades de una sociedad en el 2017.
Pues nada, si ya pones lo que voy a responder, te invito a que escribas en mi nombre y ese trabajo que me ahorro.
Si quieres te envío mi contraseña. -
Blau, fill, en 1812 no existía el protectorat espanyol al Marroc (que va començar justet un segle després). Les "posesiones de África" son, precissament, Ceuta y Melilla, junt a atres menors (Tetuán, Alhucemas, no recorde si encara Oran, etc). Es a dir, lo que el teu text confirma es que NO EREN COLONIES, sino tan "territorio español" com Aragó, Asturies, Castella la Vella, etc.
L´IDH es el índex de desenrrotllament humà, creat per l´ONU a 1995. De tots els territoris que constituíen la monarquía espanyola fins a 1811, el que millor ho té, ab molta diferencia, es la propia Espanya.
"L'HDI és una mesura comparativa d'esperança de vida, alfabetització, educació, i nivell de vida d'un país. És una mitjana estàndard de mesurament del benestar, especialment benestar infantil. També s'utilitza per a distingir si el país és un país desenvolupat, en desenvolupament o bé infradesenvolupat, i també mesura l'impacte de polítiques econòmiques sobre la qualitat de vida."
https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dnde ... _hum%C3%A0
Vols dir que és Castella precissament qui aporta eixe IDH? Em sembla que va a ser que no…
Disculpa??? Les dades les fa la comissió de l´ONU per macros senceres de païssos. No hi ha desglose per regions. I tú directament dones a entendre que les dades d´esperança de vida, alfabetització, o benestar infantil de Castella (Quina Castella? Únicament la vella i la nova? També Madrid? Inclous els históricament castellans Rioja i Cantabria? Exclous les provincies que conformen el antic regne de Lleó? També Andalusía i Murcia? Canaries?) son inferiors? Per qué sí? Per que tú ho vals?
Si açó no es castellanofobia…"Quan dic "ells" parle dels castellans. Una cosa és la Monàrquia hispànica o Britànica i una altra que Castella o Anglaterra tingueres imperis col·lonials."
Des de l´arribada del borbons al trono d´Espanya (1701), i per les mateixes dates (1707) el acta d´unió de la monarquía británica, no existisen possesions de Castella o de Anglaterra, sino dels monarques hispánics (o "católica majestad") i dels monarques británics (o "graciosa majestad"). El terme colonia era emprat pels anglessos i desrpés pels francessos. Legalmente, els territoris del rei d´Espanya a América eren possesions en peu d´igualtat amb els territoris a Europa. Es cert que progresivament el poder a Madrid els va tractar com a colonies, pero legalment no ho eren.
Gim mante… però de que estem parlant? Tu has dit que Ceuta i Melilla són "coses a banda" i jo t'he demostrat que van en el mateix pacK que els territoris africans, siga més gran o més xicotet, siga el protectorat o no... no van a part de la resta. Però bé, deixe el tema este, només sé que si traguera el tema de Gibraltar curiosament defensaries el contrari, a que no m'equivoque? "Nacionalitis espanyolista" se'n diu. Però si fins i tot el Montilla té clar que no són "el mateix que la resta"?
En això de l'IDH errada meua, mea culpa, perquè pensava que era un index econòmic bàsicament... per això he dit això de Castella, el que no passe és que em digues castellanofòbic, o ets tu llatioamericanofòbic? És obvi que un estat està a Europa i els altres a Sudamèrica i no cal dir quin (sub)continent és una cosa i quin una altra cosa en materia del que comentes, i alguna cosa té a vore, ser d'un continent o altre, no? Però, vaja, tampoc sé que és el que pinta això al fil ni al comentari en qüestió, tu tot ho veus amb ulls mercantilistes.
Els borbons arriben el 1707-15 no el 1701 (nosaltres defensavem els habsburgs, recordes? Sindrome d'Estocolm? castellanofília?) i vam perdre la guerra, per cert, Gibraltrar se'n va salvar i Menorca quasi. L'únió de la corona britànica va ser pactada de manera pacífica. Això per començar. I abans d'eixa època, tant Escòcia com Catalunya-València-Aragó tenien parlaments independents del d'Anglaterra i Castella i cada Regne anava "a la seua" en moltíssimes qüestions, únicament compartien monarquia i poc més. Però eixe tema se'n va molt del tema del fil, no de l'origen per comprendre moltes coses actuals, sinó del franquisme i els seus tentacles dins el règim del 78.
-
La Constitución es Inconstitucional
Artículo 14
Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra.
Artículo 57.1
La sucesión en el Trono seguirá el orden regular de primogenitura y representación, siendo preferida siempre la línea anterior a las posteriores; en la misma línea, el grado más próximo al más remoto; en el mismo grado, el varón a la mujer, y en el mismo sexo, la persona de más edad a la de menos.
Dónde está el TC cuando se le necesita?
Por cierto, esto no es un copia-pega. Me lo he currado yo solito. ![-(
-
Gim mante… però de que estem parlant? Tu has dit que Ceuta i Melilla són "coses a banda" i jo t'he demostrat que van en el mateix pacK que els territoris africans, siga més gran o més xicotet, siga el protectorat o no... no van a part de la resta. Però bé, deixe el tema este, només sé que si traguera el tema de Gibraltar curiosament defensaries el contrari, a que no m'equivoque? "Nacionalitis espanyolista" se'n diu. Però si fins i tot el Montilla té clar que no són "el mateix que la resta"?
Lo que tú digueres es açó:
Respecte a la qüestió econòmica, afegisc una altra despessa important a dia de hui i és la de les ciutats col·lonials de Ceuta i Melilla. El nou règim va vore's forçat a despendre's dels territoris col·lonials del Sàhara Occidental però va retenir Ceuta i Melilla.
[…]
Ceuta i Melilla són col·lònies, reminiscències del Protectorat Espanyol del Marroc com ho era el Sàhara Occidental fins la mort de Franco.
I jo t´he demostrat que no son colonies. No he dit en cap puesto que no siguen africanes…
Si vas a ficar eixemples, millor que siguen válids.Tant Ceuta com Melilla, com la resta de plaçes africanes, i com Gibraltar, foren plaçes militars fortificades. En el cas de les espanyoles, per a combatre el piraterisme bereber (que va fer molt de mal a les costes valencianes fins al segle XVIII); en el cas de la británica, per a guarnir una flota que permetía controlar el pas al mediterrani. Eixes funcions hui en día están obsoletes.
Es cert que mantindre Ceuta i Melilla cost un diners. Si te sembla, fem com han fet els anglesos amb Gibraltar: convertirla en un paradís fiscal per al blanqueig de diners negre provenint de la corrupció, el tráfic d´armes i drogues i la prostitució. Jo preferix la solució espanyola. Potser soc un romántic (a Ceuta i Melilla el contrabando es fa en aliments, tabac, haixís i roba... minucies)La opinió de Montilla no té valor en açó (ni en atres moltes coses).
Per últim el nacionalista es qui fica la nació en el puesto de Deu. I jo no ho faig.
En això de l'IDH errada meua, mea culpa, perquè pensava que era un index econòmic bàsicament… per això he dit això de Castella, el que no passe és que em digues castellanofòbic, o ets tu llatioamericanofòbic? És obvi que un estat està a Europa i els altres a Sudamèrica i no cal dir quin (sub)continent és una cosa i quin una altra cosa en materia del que comentes, i alguna cosa té a vore, ser d'un continent o altre, no? Però, vaja, tampoc sé que és el que pinta això al fil ni al comentari en qüestió, tu tot ho veus amb ulls mercantilistes.
SI no coneixíes el IDH (tot i així he ficat un enllaç), estás disculpat, i retire lo de castellanofóbic. No té sentit que em retruques de "llatinofóbic", primer perque jo només he ficat dades, segón perque en qualsevol cas sería "hispanoamericanofóbic", perque no he inclós paísos lusófons o francófons (que es allò que inclou el terme "llatinoamérica")
Lo dels subcontinents no ho entenc; potser EEUU i Canadà no están al mateix continent que els països hispanoamericans?
Tampoc comprenc que em catalogues de mercantilista just quan acabem de parlar d´un index, el IDH, que medix coses com l´alfabetització, el accés a la sanitat o l´esperança de vida. A vore si ens aclarim…
Els borbons arriben el 1707-15 no el 1701 (nosaltres defensavem els habsburgs, recordes? Sindrome d'Estocolm? castellanofília?) i vam perdre la guerra, per cert, Gibraltrar se'n va salvar i Menorca quasi. L'únió de la corona britànica va ser pactada de manera pacífica. Això per començar. I abans d'eixa època, tant Escòcia com Catalunya-València-Aragó tenien parlaments independents del d'Anglaterra i Castella i cada Regne anava "a la seua" en moltíssimes qüestions, únicament compartien monarquia i poc més. Però eixe tema se'n va molt del tema del fil, no de l'origen per comprendre moltes coses actuals, sinó del franquisme i els seus tentacles dins el règim del 78.
Caldría recordar que Felipe V va ser el primer rei en visitar Catalunya en setembre de 1701 des de Felip IV en 1632. Tot i el recel dels catalans vers els francessos (i així era considerat Felip de Borbó i quasi tota su cort). El 17 de setembre s´aturà a Saragossa i jurà els furs d´Aragó, peró el plat fort tingué lloc a Barcelona, on va ser rebut el día 30 de setembre per totes les autoritats civils i eclesiástiques, aixina com representants de la universitat i els gremis amb molta pompa. i tota la ciutat engalanada. En els pobles per on pasava el rei era rebut en gran solemnitat. Felip era tímid i apenes entenía castellà i gens el català, per aixó no va parlar, causant una impressió de frialdat. No obstant, el día va jurar els privilegis i les costums de Barcelona (extensives a tota Catalunya) i va rebre el jurament de fidelitat dels representants de les institucions catalanes. En tot es va respetar la tradició.
El 12 de octubre de 1701, Felip V, ja reconegut príncep de Catalunya i comte de Barcelona, va inaugurar les corts catalanes, que no es reuníen des de 1599 (les de 1632 es tancaren malament) perque els Habsburg "menors" havíen virat cap al absolutisme, i no els agradava la capacitat limitant de les corts, sobre too de les de la corona d´Aragó, més reivindicatives que les castellanes. Els delegats catalans vullgueren recuperar alguns privilegis perduts el segle anterior, i Felip, ja avançant com sería el seu reinat, no va consentir. Finalment es va arribar a un acord renunciant un poc tots, però deixà una mala impressió el carácter poc diplomatic del rei. I guanyaren algunes coses que no teníen abans els catalans, així que no es pot dir que fora una mala reunió. Inclús acabren prou amistosament, amb un donatiu de un millió i mig de lliures al rei per part de les corts, i este donant títols i privilegis a molts diputats.
Posteriorment va rebre a la seua futura esposa, Maria Luisa de Saboya, a la Jonquera, i es celebraren grans festes a la seua entrada a Barcelona, lo que es considerava gran honor per a la ciutat. Felip estigué sis messos a Barcelona, fent vida social, situació molt infrecuent en els reis hispánics, i reforçà llaços amb la noblesa local. Tenía previst fer corts a Aragó i Valéncia, pero decidí aplaçar-ho per acudir a Italia, on una nova guerra contra les seues possesions començava en Nápols per culpa del emperador de Austria, que no el reconeixía com a rei.
http://historiasinhistorietas.blogspot. ... e-las.html
Lo que va passar després, tots ho sabem, pero quede clar que les cosses no son tan senzilles com a vegades ens expliquen. El rei va jurar els furs d´Aragó i catalunya, i els aragonessos i catalans el juraren com a rei. Després, les faccions borbóniques i austracistes (que n´hi haví tant a Aragó com a Castellà, pero mes uns en una i de atres en l´atra) continuaren conspirant i finalment trencà la guerra per l´actitud rela i la propaganda austro-angelsa a la Corona d´Aragó. Aixó mereixería discusió apart.
de totes formes, si que s´en ix del fil (tot i que jo no ho he tret).
-
Tot això que esteu debatent està molt bé, i ho llig amb interés, però què té a veure amb el règim del 78?.
-
@rana baileys:
La Constitución es Inconstitucional
Artículo 14
Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra.
Artículo 57.1
La sucesión en el Trono seguirá el orden regular de primogenitura y representación, siendo preferida siempre la línea anterior a las posteriores; en la misma línea, el grado más próximo al más remoto; en el mismo grado, el varón a la mujer, y en el mismo sexo, la persona de más edad a la de menos.
Dónde está el TC cuando se le necesita?
Por cierto, esto no es un copia-pega. Me lo he currado yo solito. ![-([/quote:2ifzucc3]
No te falta razon
-
@rana baileys:
Yo lo que se del régimen del 78, es que la Constitución, me parece que ha envejecido muy bien, y ha pasado mucho tiempo, y ahí sigue cubriendo todas las situaciones.
Da para debate a parte .
Esta claro que rana me dirá que la monarquía o las competencias se pueden cambiar, o el cupo vasco.
Pero el catálogo de derechos y libertades me parece que sigue cubriendo todas las necesidades de una sociedad en el 2017.
Pues nada, si ya pones lo que voy a responder, te invito a que escribas en mi nombre y ese trabajo que me ahorro.
Si quieres te envío mi contraseña.Pero no te enfades hombre, acaso no es asi? La lastima es que para modificar el titulo II, es el procedimiento agravado…pero bueno poder se puede.
-
Os leo con interés, es mi tema favorito ahora para las siestas.
-
Os leo con interés, es mi tema favorito ahora para las siestas.
No sé cómo interpretarlo. Si esto te da sueño, o empleas tu no-siesta para leernos.
-
@rana baileys:
Yo lo que se del régimen del 78, es que la Constitución, me parece que ha envejecido muy bien, y ha pasado mucho tiempo, y ahí sigue cubriendo todas las situaciones.
Da para debate a parte .
Esta claro que rana me dirá que la monarquía o las competencias se pueden cambiar, o el cupo vasco.
Pero el catálogo de derechos y libertades me parece que sigue cubriendo todas las necesidades de una sociedad en el 2017.
Pues nada, si ya pones lo que voy a responder, te invito a que escribas en mi nombre y ese trabajo que me ahorro.
Si quieres te envío mi contraseña.Pero no te enfades hombre, acaso no es asi? La lastima es que para modificar el titulo II, es el procedimiento agravado…pero bueno poder se puede.
No me enfado Rub. Si he dado esa impresión lo siento. Yo sólo me enfado cuando pierde el Levante.
-
És l'Audiencia Nacional continuació del TOP franquista? Està al servei de la perpetuació del règim del 78?
Cent nou catedràtics de dret penal d’universitats d’arreu de l’estat espanyol han rebutjat amb un manifest les acusacions de rebel·lió i sedició contra el govern, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Asseguren que les acusacions de la fiscalia i de l’Audiència espanyola han causat ‘repulsa’ i ‘preocupació’ al món jurídic espanyol.
Els signants del manifest consideren que el conflicte català és ‘la crisi política més greu’ que s’ha viscut a l’estat des del cop d’estat del 1981.Els juristes afirmen que de la conducta de diversos integrants del parlament i del govern se’n pot desprendre ‘amb alta probabilitat’ la comissió de ‘múltiples delictes’, però afegeixen que l’exigència de responsabilitats s’ha de fer amb observança estricta de les lleis penals i processals. És en aquest sentit que consideren ‘greument equivocat’ considerar els fets que s’investiguen com un delicte de rebel·lió perquè no hi ha hagut violència.
Tampoc consideren que hi hagi hagut delicte de sedició, perquè en cap moment s’ha aportat cap indici que els encausats hagin induït, provocat o protagonitzat cap alçament tumultuari. També critiquen que l’Audiència espanyola no és competent i que els fets s’haurien de jutjar a l’Audiència de Barcelona.
Sobre la magistrada Carmen Lamela, responsable de l’empresonament dels consellers i de Sànchez i Cuixart, diuen que l’argumentació ‘constitueix una manipulació poques vegades vista en l’àmbit forense’. Denuncien la desproporcionalitat de Lamela a l’hora de fixar les dates de declaració i els empresonaments preventius.
-
-
