@gimnastico_1909:
Jo no tinc cap preocupació en el nom del llevant. Estic molt tranquil, i m' agrada quan el club emprea el valencià.
El Valencià fou idioma oficial fins als decrets de Nova planta de Felip V… pero no únic. Des de l'unio de les Corones de aragó i castella en les persones dels reixos catolics ja es comença a emprar el castellà com idioma culte. Tens ahí l' eixemple de l' Academia "de los nocturnos", que escrivia en el dos idiomes (i en llati), pero majorment en castellà, a finals del segle XVI.
Per no parlar de les comarques valencianes d' interior que han sigut castellanoparlants sempre. Son valencians quina llengua propia es el castellà. I no passa res.
Per cert que quan baixaven a Valencia, els valencianoparlants es burlaven del seu accent i les espardenyades castellanes i els deian despectivament "churros", i no anem a convertir aixo en una tragedia ni a politizarlo.
Per atra banda el valencià es la llengua propia relativament, puix forma part d' un sistema llingüístic que s' exten per atres comunitats d' espanya i per varies regions del sud de França. O siga, que tampoc hem inventat la roda si parlem o escrivim en valencià.
Les lleis de Felip V afecten al us academic i administratiu del valencià, no a l' us comú, que es mantingué majoritari. I aixo va ser aixina tot i les lleis dels borbons, dels lliberals centralistes o les dictadures militars. En els pobles i en molts barris de les ciutats es continuava parlant valencià en normalitat durant Franco. De fet, els meus avis apenes savien parlar castellà, perque no el gastaven, encara que l' enteneren.
El minvament en l'us del valencià prove de les migracions interiors i de fora que han tingut lloc en les ultims 70 anys, i en la globalizació dels mijans d' educació. Eixa es la realitat.
Hi ha que promocionar l'us i ensenyament del valencià pero sense buscar enemics en el castellà, que tambe es d' aci desde fa molt. En tot cas, prompte sera el angles la llengua "invasora" que ens tindra que preocupar.
Salutacions
Vaig a contestar-te simplement perquè dius coses que no estan ben interpretades, encara que alguns forers puguen pensar (amb tota la raó) que està coversa (crec que amigable) no toca fer-la ací:
Què existira una acadèmia literaria (res oficial) a finals del segle XVI, que utilitzarà el castellà no és més que una anècdota història, i demostra només que, efectivament, part de la noblesa començava a castellanitzar-se ja abans del decret de Nova Planta, res més (i les raons serien molt llargues d'explicar ací però la (mala) decisió en el Compromís de Casp va tenir part de culpa). L'única llengua oficial al Regne era el valencià perquè la burgesia i el poble pla només sabia parlar valencià que representava el 99'99%. Que la noblesa rusa li pegara per parlar francès com a moda en el seu moment no vol dir que ni el poble rus parlara francès ni que el francès fóra oficial a Russia. Tampoc que grups de música d'ací els pegue per cantar en anglés no vol dir que ni siga l'anglés oficial ni que la gent vaja parlant anglés pel carrer.
També dius que les comarques valencianes d'interior han segut sempre castellanoparlants i això no és cert. Allí es parlava aragonés, el que passa és que l'aragonés va quedar substituït pel castellà molt més rapidament, en qüestió de pocs segles. I eixes comarques a nivell de tot el Regne, siga dit amb tot el respecte, sobretot per població, eren molt poca cosa. Quasi que no pintaven res.
Respecte al valencià com a "llengua pròpia" això vol dir que és pròpia d'un lloc determinat, no vol dir que siga exclussiva. Jo tinc claríssim que on tu escrius eixe llarg eufemisme no sé si perquè "alguna gent no s'enfade", als que no ens van els histerismes sabem que es conegut també com a català, i eixa llengua és pròpia d'altres territoris també, com puga ser el neerlandés propi d'Holanda i la meitat flamenca de Bèlgica.
És cert que el minvament ve d'onades d'inmigració i tot això, i que la gent d'ací continuava parlant valencià però no pots oblidar que tot això amb el castellà únicament oficial volia dir que els castellanoparlants seguien monolingües i que els valencianoparlants monolingües acabaven desapareixent perquè a l'escola per exemple només s'ensenyava en castellà. I eixa situació és la que porta a la substitució lingüística.
I no es qüestió de buscar-se enemics, es qüestió de dir les coses sense amagar-se ni fer-se perdonar. Què els valencians decideixen passar-se tots a ser castellanoparlants monolingües o fins i tot passar-se a l'anglés com dius tu és una opció, però no intentem "maquillar-la" per a sentir-nos més còmodes. La realitat de vegades és molt dura, però cal afrontar-la.
Salutacions.
