El asunto Catalán (el joío…)

[jjllevant]

@rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@Vicent1um això de "AMUNT" vol dir que estàs d'acord amb el manifest?

¿Tanto te extraña que alguien pueda estar de acuerdo con ese manifiesto?
La verdad es que ese manifiesto poco apoyo puede tener incluso dentro de los indepes.
Sobretodo lo de NO A L’EURO, L’OTAN I LA UE! y varias "perlas" más.
¿Donde quiere estar esa útopica República Catalana? ¿En los mundos de Yupi?

[rana baileys]

@jjllevant dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@Vicent1um això de "AMUNT" vol dir que estàs d'acord amb el manifest?

¿Tanto te extraña que alguien pueda estar de acuerdo con ese manifiesto?
La verdad es que ese manifiesto poco apoyo puede tener incluso dentro de los indepes.
Sobretodo lo de NO A L’EURO, L’OTAN I LA UE! y varias "perlas" más.
¿Donde quiere estar esa útopica República Catalana? ¿En los mundos de Yupi?

Ni me extraña ni me deja de extrañar. Era sólo información.
De lo otro, paso de momento.

[Malcontent]

@rana-baileys sí, hay que distinguirlo para que algunos sigáis tragando el cuento de que se puede ser nacionalista de izquierdas

[gimnastico_1909]

@rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

Se me olvidó comentar la semana pasada que el gesto de algunos aficionados del Girona (Catalunya) tirando a los nuestros una traca a las 3 de la mañana para jorobarles el sueño) es otro signo más de cómo la cultura Catalana está muy alejada de la española y es mucho más próxima a Europa, su espacio natural.

Tal práctica es desconocida en Castilla, Andalucía o Aragón, mientras que el uso de masclets para fastidiar al prójimo de madrugada es moneda común en Francia, Países Bajos o Suiza.

La noticia se comentó en el post del partido.
Que un valenciano hable de masclets es paradójico.
Y esta práctica, con variantes se hace en muchos lugares de Europa.
Que no está bien? Pues es posible.
Pero llevar esto al terreno que nos ocupa es un poquito chusco.

¿En Paris o Amsterdam tiran tracas por la noche o en celebraciones? Pues cuando yo estuve allí no lo vi...

Ya que estás tan serio y no aprecias la ironía, hablemos en serio: querido rana, el proces no es ninguna revolución marxista, ni siquiera popular. No va a servir para encender la llama de un cambio social en España o en Europa. La CUP y aledaños son empleados como un instrumento más, y serán desechados llegado el momento en que se consigan los objetivos.

Gente muy poderosa dentro de Cataluña, y algunos fuera, llevan financiando esta revolución de diseño, elitista y subvencionada con dinero público para beneficio propio desde hace mucho. No dudes que alcanzado el objetivo, se pondrán la corbata, querrán ser admitidos en el conjunto de la naciones de Europa y el mundo, serán serviles con los yanquis, con el banco central europeo y con la plutocracia internacional cuanto haga falta: no pretenden cambiar el mundo, sino conseguir su propio trozo de pastel. Y no dudes que procurarán tener una buena relación con España, aunque sus gobiernos sigan siendo criptofranquistas.

Siento ser duro, amigo, pero algún día descubrirás que te han utilizado para un proyecto que está muy lejos de tus ideales.

No te enfades conmigo, y un abrazo fuerte.

@gimnastico_1909 ni estoy serio ni mucho menos me enfado. Ya sabes que en esto, un emoji de más o de menos cambia las cosas.
Debí poner alguno.
La segunda parte de tu mensaje la replicaré en otro momento.
En cuanto a lo de las tracas, ya te he dicho que esta practica (la de molestar a equipos en su hotel) se da con variantes (percusiones, gritos y tal) en muchos lugares de Europa, y supongo que incluso fuera de ella.
Y repito, cómo me voy a enfadar contigo?
Un abrazo fuerte.

Como tú quieras, pero las evidencias de lo que te digo se acumulan:

La gene del recadero de Puigdemont, revolucionaria los días pares, los impares exhibe obscenamente su compadreo con la mafia corrupta:

https://www.elperiodico.com/es/politica/20190329/oriol-pujol-sale-carcel-tercer-grado-7377873

Espanya ens roba...

[rana baileys]

@Malcontent dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@rana-baileys sí, hay que distinguirlo para que algunos sigáis tragando el cuento de que se puede ser nacionalista de izquierdas

Para un día que estamos a punto de culminar el acto me sales con que te duele la cabeza.
Pues nada tío, vamos al lío.
O mira, mejor no, another day.

[rana baileys]

@gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

Se me olvidó comentar la semana pasada que el gesto de algunos aficionados del Girona (Catalunya) tirando a los nuestros una traca a las 3 de la mañana para jorobarles el sueño) es otro signo más de cómo la cultura Catalana está muy alejada de la española y es mucho más próxima a Europa, su espacio natural.

Tal práctica es desconocida en Castilla, Andalucía o Aragón, mientras que el uso de masclets para fastidiar al prójimo de madrugada es moneda común en Francia, Países Bajos o Suiza.

La noticia se comentó en el post del partido.
Que un valenciano hable de masclets es paradójico.
Y esta práctica, con variantes se hace en muchos lugares de Europa.
Que no está bien? Pues es posible.
Pero llevar esto al terreno que nos ocupa es un poquito chusco.

¿En Paris o Amsterdam tiran tracas por la noche o en celebraciones? Pues cuando yo estuve allí no lo vi...

Ya que estás tan serio y no aprecias la ironía, hablemos en serio: querido rana, el proces no es ninguna revolución marxista, ni siquiera popular. No va a servir para encender la llama de un cambio social en España o en Europa. La CUP y aledaños son empleados como un instrumento más, y serán desechados llegado el momento en que se consigan los objetivos.

Gente muy poderosa dentro de Cataluña, y algunos fuera, llevan financiando esta revolución de diseño, elitista y subvencionada con dinero público para beneficio propio desde hace mucho. No dudes que alcanzado el objetivo, se pondrán la corbata, querrán ser admitidos en el conjunto de la naciones de Europa y el mundo, serán serviles con los yanquis, con el banco central europeo y con la plutocracia internacional cuanto haga falta: no pretenden cambiar el mundo, sino conseguir su propio trozo de pastel. Y no dudes que procurarán tener una buena relación con España, aunque sus gobiernos sigan siendo criptofranquistas.

Siento ser duro, amigo, pero algún día descubrirás que te han utilizado para un proyecto que está muy lejos de tus ideales.

No te enfades conmigo, y un abrazo fuerte.

@gimnastico_1909 ni estoy serio ni mucho menos me enfado. Ya sabes que en esto, un emoji de más o de menos cambia las cosas.
Debí poner alguno.
La segunda parte de tu mensaje la replicaré en otro momento.
En cuanto a lo de las tracas, ya te he dicho que esta practica (la de molestar a equipos en su hotel) se da con variantes (percusiones, gritos y tal) en muchos lugares de Europa, y supongo que incluso fuera de ella.
Y repito, cómo me voy a enfadar contigo?
Un abrazo fuerte.

Como tú quieras, pero las evidencias de lo que te digo se acumulan:

La gene del recadero de Puigdemont, revolucionaria los días pares, los impares exhibe obscenamente su compadreo con la mafia corrupta:

https://www.elperiodico.com/es/politica/20190329/oriol-pujol-sale-carcel-tercer-grado-7377873

Espanya ens roba...

En serio me pides que me lea un artículo a punto de empezar la segunda parte de esa cosa del buey?
Va a ser que no.
De moment. Si los xotos marcan otro igual me animo.

[gimnastico_1909]

@rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

Se me olvidó comentar la semana pasada que el gesto de algunos aficionados del Girona (Catalunya) tirando a los nuestros una traca a las 3 de la mañana para jorobarles el sueño) es otro signo más de cómo la cultura Catalana está muy alejada de la española y es mucho más próxima a Europa, su espacio natural.

Tal práctica es desconocida en Castilla, Andalucía o Aragón, mientras que el uso de masclets para fastidiar al prójimo de madrugada es moneda común en Francia, Países Bajos o Suiza.

La noticia se comentó en el post del partido.
Que un valenciano hable de masclets es paradójico.
Y esta práctica, con variantes se hace en muchos lugares de Europa.
Que no está bien? Pues es posible.
Pero llevar esto al terreno que nos ocupa es un poquito chusco.

¿En Paris o Amsterdam tiran tracas por la noche o en celebraciones? Pues cuando yo estuve allí no lo vi...

Ya que estás tan serio y no aprecias la ironía, hablemos en serio: querido rana, el proces no es ninguna revolución marxista, ni siquiera popular. No va a servir para encender la llama de un cambio social en España o en Europa. La CUP y aledaños son empleados como un instrumento más, y serán desechados llegado el momento en que se consigan los objetivos.

Gente muy poderosa dentro de Cataluña, y algunos fuera, llevan financiando esta revolución de diseño, elitista y subvencionada con dinero público para beneficio propio desde hace mucho. No dudes que alcanzado el objetivo, se pondrán la corbata, querrán ser admitidos en el conjunto de la naciones de Europa y el mundo, serán serviles con los yanquis, con el banco central europeo y con la plutocracia internacional cuanto haga falta: no pretenden cambiar el mundo, sino conseguir su propio trozo de pastel. Y no dudes que procurarán tener una buena relación con España, aunque sus gobiernos sigan siendo criptofranquistas.

Siento ser duro, amigo, pero algún día descubrirás que te han utilizado para un proyecto que está muy lejos de tus ideales.

No te enfades conmigo, y un abrazo fuerte.

@gimnastico_1909 ni estoy serio ni mucho menos me enfado. Ya sabes que en esto, un emoji de más o de menos cambia las cosas.
Debí poner alguno.
La segunda parte de tu mensaje la replicaré en otro momento.
En cuanto a lo de las tracas, ya te he dicho que esta practica (la de molestar a equipos en su hotel) se da con variantes (percusiones, gritos y tal) en muchos lugares de Europa, y supongo que incluso fuera de ella.
Y repito, cómo me voy a enfadar contigo?
Un abrazo fuerte.

Como tú quieras, pero las evidencias de lo que te digo se acumulan:

La gene del recadero de Puigdemont, revolucionaria los días pares, los impares exhibe obscenamente su compadreo con la mafia corrupta:

https://www.elperiodico.com/es/politica/20190329/oriol-pujol-sale-carcel-tercer-grado-7377873

Espanya ens roba...

En serio me pides que me lea un artículo a punto de empezar la segunda parte de esa cosa del buey?
Va a ser que no.
De moment. Si los xotos marcan otro igual me animo.

Pues cuando acabe el partido. Aunque con qué leas el titular basta, que es el periódico, no el Pravda...

[Malcontent]

@rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@Malcontent dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@rana-baileys sí, hay que distinguirlo para que algunos sigáis tragando el cuento de que se puede ser nacionalista de izquierdas

Para un día que estamos a punto de culminar el acto me sales con que te duele la cabeza.
Pues nada tío, vamos al lío.
O mira, mejor no, another day.

[rana baileys]

Luis Gonzalo Segura

"Justicia española. Que los catalanes depositen papeletas en las urnas es un golpe de Estado con violencia, pero que Franco mantuviera una sublevación contra la República con un millón de muertos fue desde octubre de 1936 una decisión de Jefe de Estado...

Esto ya es insoportable"

[rana baileys]

El curioso caso del sr. Jiménez

https://www.lavanguardia.com/local/lleida/20190603/462649156723/alcaldable-vox-deja-partido-declara-independentista-alfarras-catalunya-26-m-elecciones.html

[gimnastico_1909]

@rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

El curioso caso del sr. Jiménez

https://www.lavanguardia.com/local/lleida/20190603/462649156723/alcaldable-vox-deja-partido-declara-independentista-alfarras-catalunya-26-m-elecciones.html

Lo podría presentar ERC en el pueblo como candidato, ahora que se ha declarado independentista...

[rana baileys]

[jjllevant]

Como siempre TV3 dando un toque claro de IMPARCIALIDAD en su programa (se supone de humor).

[rana baileys]

@jjllevant dijo en El asunto Catalán (el joío…):

Como siempre TV3 dando un toque claro de IMPARCIALIDAD en su programa (se supone de humor).

Es justamente eso, humor.

[jjllevant]

@rana-baileys

Un humor que siempre se mete con los mismos.
Hace un tiempo yo lo veia todas las semanas y me gustaba mucho porque ese humor le daba palos tanto a una parte como a otra.
Ahora he dejado de verlo porque es monocolor completamente. Solamente sabe meterse con el Rey, el presidente del Gobierno de España, los politicos constitucionalistas, etc.
Pero se cuida mucho de meterse (salvo honrosas excepciones) con los independentistas, con los Pujol, etc.
Antes era un programa de humor que me hacía reir. Ahora me produce vergüenza ajena porque solo va dirigido a una parte de la audiencia.

[rana baileys]

@jjllevant dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@rana-baileys

Un humor que siempre se mete con los mismos.
Hace un tiempo yo lo veia todas las semanas y me gustaba mucho porque ese humor le daba palos tanto a una parte como a otra.
Ahora he dejado de verlo porque es monocolor completamente. Solamente sabe meterse con el Rey, el presidente del Gobierno de España, los politicos constitucionalistas, etc.
Pero se cuida mucho de meterse (salvo honrosas excepciones) con los independentistas, con los Pujol, etc.
Antes era un programa de humor que me hacía reir. Ahora me produce vergüenza ajena porque solo va dirigido a una parte de la audiencia.

Lamento que tengas esa visión del humor. Yo me río de todo lo que puedo y me da igual quién, por qué o para qué lo haga.
Te pongo un ejemplo. Yo me parto el culo con esto:

[gimnastico_1909]

Tienes razón, rana, pero no es lo mismo un medio privado, que dentro de los límites de la libertad de expresión opinará lo que le parezca, que un programa para la TV pública.

Yo, como jjllevant, antes veía Polonia, me parecía gracioso, pero desde que el procés se acercó al 1-O, mientras el humor en España era bastante ecuánime, cuando trataban de Cataluña era mero panfleto nacionalista mal disimulado.

[rana baileys]

@gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

Tienes razón, rana, pero no es lo mismo un medio privado, que dentro de los límites de la libertad de expresión opinará lo que le parezca, que un programa para la TV pública.

Yo, como jjllevant, antes veía Polonia, me parecía gracioso, pero desde que el procés se acercó al 1-O, mientras el humor en España era bastante ecuánime, cuando trataban de Cataluña era mero panfleto nacionalista mal disimulado.

Reitero, el humor es humor. Si le empezamos a poner calificativos es que no hemos entendido el concepto.
Que som valencians !!!

[gimnastico_1909]

@rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

Tienes razón, rana, pero no es lo mismo un medio privado, que dentro de los límites de la libertad de expresión opinará lo que le parezca, que un programa para la TV pública.

Yo, como jjllevant, antes veía Polonia, me parecía gracioso, pero desde que el procés se acercó al 1-O, mientras el humor en España era bastante ecuánime, cuando trataban de Cataluña era mero panfleto nacionalista mal disimulado.

Reitero, el humor es humor. Si le empezamos a poner calificativos es que no hemos entendido el concepto.
Que som valencians !!!

Reitero, la propaganda es propaganda. Si le ponemos disfraces es que no hemos entendido el peligro.
Y si encima la propaganda la pagan todos los catalanes, la mitad de los cuales no comparten esa ideología, se llaman manipulación social.

[rana baileys]

@gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

Tienes razón, rana, pero no es lo mismo un medio privado, que dentro de los límites de la libertad de expresión opinará lo que le parezca, que un programa para la TV pública.

Yo, como jjllevant, antes veía Polonia, me parecía gracioso, pero desde que el procés se acercó al 1-O, mientras el humor en España era bastante ecuánime, cuando trataban de Cataluña era mero panfleto nacionalista mal disimulado.

Reitero, el humor es humor. Si le empezamos a poner calificativos es que no hemos entendido el concepto.
Que som valencians !!!

Reitero, la propaganda es propaganda. Si le ponemos disfraces es que no hemos entendido el peligro.
Y si encima la propaganda la pagan todos los catalanes, la mitad de los cuales no comparten esa ideología, se llaman manipulación social.

Propaganda/humor, qué conceptos tan distantes !!
No, no es eso gim, pero veo que no nos vamos a poner de acuerdo por más que estemos devolviendo la bola hasta mañana.

[Malcontent]

El humor es humor y creo que no debe censurarse... pero no significa que por ser humor haya que celebrarse siempre, es sujeto susceptible de críticas o calificativos y no pasa nada. Sigue siendo humor, aunque no nos guste o sea totalmente parcial.

[rana baileys]

"Setanta-sis eurodiputats, sortint i entrants, s’han dirigit per carta a la mesa del Parlament Europeu perquè protegeixi els drets polítics de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín perquè puguin exercir el seu càrrec. Denuncien que les autoritats espanyoles han impedit que els tres eurodiputats hagin fet el jurament de la constitució espanyola a Madrid i exigeixen que es respecti el resultat de les eleccions europees.

Els actes de les autoritats espanyoles atempten contra els drets polítics dels eurodiputats escollits Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Toni Comín i més de dos milions de ciutadans europeus que van votar per ells’, diu la carta. Asseguren que és una violació inacceptable de les normes de l’eurocambra i dels tractats de la Unió Europea.

Critiquen que hi ha una ‘intenció clara’ d’impedir-los que exerceixin el càrrec amb tots els drets i llibertats i consideren que pretenen ‘impedir qualsevol debat al Parlament Europeu que pugui posar en qüestió el judici als líders socials i polítics catalans’.

La mesa del Parlament Europeu es reuneix aquesta tarda a Brussel·les i almenys cinc vice-presidents de la cambra esperen que el president de la institució, Antonio Tajani, expliqui a la trobada perquè es va vetar l’entrada a Puigdemont i Comín com a eurodiputats electes a principis de mes.

Entre els signants eurodiputats de cinc grups parlamentaris: Socialistes i Demòcrates, Renaixença, Conservadors i Reformistes Europeus, Verds/ALE, GUE/NGL i Identitat i Democràcia"

vw

[Fonseca 5]

https://www.elperiodico.com/es/opinion/20190617/insultos-ada-colau-no-es-democracia-articulo-opinion-najat-el-hachmi-7509221?fbclid=IwAR0H8QULdLf6fYLH26aRHPRJH1l4dB_HBjM9E5MxaP755UsKUVSjaXEue0A

"Conmigo o contra mí no es democracia, es paranoia."

[rana baileys]

Amnistía Internacional pide la libertad para los Jordis

https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/noticias/noticia/articulo/concluido-el-juicio-oral-jordi-cuixart-y-jordi-sanchez-deben-ser-puestos-en-libertad-provisional/?utm_source=twitter&utm_campaign=comp&utm_medium=social_com&utm_term=Amnesty&utm_content=News-20190618

[gimnastico_1909]

L'opressió, per a qui se la treballa

Albert Soler 31.05.2019 | 00:15

Ser un oprimit no està a l'abast de qualsevol. Només cal obrir una mica els ulls quan es visiten aquestes petites poblacions, a tocar de les ciutats, que han passat a convertir-se en zones residencials, per comprovar que com més grossa i maca és la casa, més gros és també el llaç groc que adorna la balconada. I no hi faltarà alguna estelada al vent. Es tracta de l'habitatge d'una família oprimida, tal com indiquen els senyals externs. Si veu vostè una casota amb piscina, una extensió de gespa similar a la del Nou Camp i tres cotxes al garatge, tingui per segur que hi haurà també bonics llaços grocs, estelades i potser alguna pancarta anunciant al món allà hi viuen oprimits, demanant auxili, suplicant que algú els tregui d'aquella situació insofrible. Una cosa semblant passa a la ciutat, on la proliferació de pancartes als balcons, i llaços en façanes i en pitreres dels vianants, és especialment notable al centre, als barris de la burgesia. La Rambla mateixa, un diumenge al migdia, està plena d'oprimits fent l'aperitiu.

A mi també m'agradaria ser un oprimit, però m'haig de conformar amb el sou de periodista i a viure en un piset a la perifèria. Al meu barri, com que és un barri de treballadors i d'immigrants, a penes hi ha oprimits, per manca de temps essencialment. El diumenge m'agrada passejar pel centre de Girona i veure tants oprimits amb llaç groc pel carrer, vivint en pisos que mai no podré comprar i conduint cotxes que mai no podré ni tocar. Els treballadors tenim tantes preocupacions que la de sentir-nos oprimits ens passa per alt, ja voldríem, ja. Procuro que en aquestes excursions m'acompanyi l' Ernest, que als seus nou anys comença a veure que hi ha gent diferent de la que veu habitualment a casa i al barri. Aprofito per exercir de pare, per educar-lo.

-Veus, Ernest? Si estudies i et fas un home de profit, quan siguis gran potser podràs ser un oprimit– li dic amanyagant-li el cap mentre mira bocabadat, diria que amb enveja, gent elegant amb llaç groc.

Quan vaig a Barcelona, com que em desplaço en metro, no veig llaços grocs. Al metro no hi ha oprimits, hi ha treballadors. Els oprimits viatgen en taxi, en el seu propi cotxe o en vehicle oficial, com Presidentorra, que gràcies a cobrar 140.000 euros anuals, es pot sentir el príncep dels oprimits. O com Joana Ortega, que acaba de ser col·locada a raó de 70.000 euros, i només se'ns ha comunicat que farà una feina «transversal». Abans hi havia senyoretes que es guanyaven la vida de manera horitzontal, algunes fins i tot acabaven posant una merceria, gràcies a tantes hores de treball horitzontal. Catalunya, pionera en tantes coses, ha inventat les que treballen de manera transversal, Joana Ortega n'és el prototip, però en vindran més. Joana Ortega, no cal dir-ho, és també una oprimida. Transversal, però oprimida. Amb 70.000 euros l'any, l'opressió es comença a fer angoixant.

No és estrany que la màxima aspiració dels pobres treballadors catalans -no diguem dels immigrants- sigui arribar a estar oprimits. Potser ens hauríem de manifestar, reclamant una mica d'opressió, no pot ser que se l'enduguin sempre els mateixos. Mentre no millorem la nostra trista situació econòmica, ens hem de conformar a formar part dels opressors, o dels colons, o de com ens vulguin anomenar els pobres oprimits.

https://www.diaridegirona.cat/opinio/2019/05/31/lopressio-se-treballa/983762.html

[rana baileys]

@gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

L'opressió, per a qui se la treballa

Albert Soler 31.05.2019 | 00:15

Ser un oprimit no està a l'abast de qualsevol. Només cal obrir una mica els ulls quan es visiten aquestes petites poblacions, a tocar de les ciutats, que han passat a convertir-se en zones residencials, per comprovar que com més grossa i maca és la casa, més gros és també el llaç groc que adorna la balconada. I no hi faltarà alguna estelada al vent. Es tracta de l'habitatge d'una família oprimida, tal com indiquen els senyals externs. Si veu vostè una casota amb piscina, una extensió de gespa similar a la del Nou Camp i tres cotxes al garatge, tingui per segur que hi haurà també bonics llaços grocs, estelades i potser alguna pancarta anunciant al món allà hi viuen oprimits, demanant auxili, suplicant que algú els tregui d'aquella situació insofrible. Una cosa semblant passa a la ciutat, on la proliferació de pancartes als balcons, i llaços en façanes i en pitreres dels vianants, és especialment notable al centre, als barris de la burgesia. La Rambla mateixa, un diumenge al migdia, està plena d'oprimits fent l'aperitiu.

A mi també m'agradaria ser un oprimit, però m'haig de conformar amb el sou de periodista i a viure en un piset a la perifèria. Al meu barri, com que és un barri de treballadors i d'immigrants, a penes hi ha oprimits, per manca de temps essencialment. El diumenge m'agrada passejar pel centre de Girona i veure tants oprimits amb llaç groc pel carrer, vivint en pisos que mai no podré comprar i conduint cotxes que mai no podré ni tocar. Els treballadors tenim tantes preocupacions que la de sentir-nos oprimits ens passa per alt, ja voldríem, ja. Procuro que en aquestes excursions m'acompanyi l' Ernest, que als seus nou anys comença a veure que hi ha gent diferent de la que veu habitualment a casa i al barri. Aprofito per exercir de pare, per educar-lo.

-Veus, Ernest? Si estudies i et fas un home de profit, quan siguis gran potser podràs ser un oprimit– li dic amanyagant-li el cap mentre mira bocabadat, diria que amb enveja, gent elegant amb llaç groc.

Quan vaig a Barcelona, com que em desplaço en metro, no veig llaços grocs. Al metro no hi ha oprimits, hi ha treballadors. Els oprimits viatgen en taxi, en el seu propi cotxe o en vehicle oficial, com Presidentorra, que gràcies a cobrar 140.000 euros anuals, es pot sentir el príncep dels oprimits. O com Joana Ortega, que acaba de ser col·locada a raó de 70.000 euros, i només se'ns ha comunicat que farà una feina «transversal». Abans hi havia senyoretes que es guanyaven la vida de manera horitzontal, algunes fins i tot acabaven posant una merceria, gràcies a tantes hores de treball horitzontal. Catalunya, pionera en tantes coses, ha inventat les que treballen de manera transversal, Joana Ortega n'és el prototip, però en vindran més. Joana Ortega, no cal dir-ho, és també una oprimida. Transversal, però oprimida. Amb 70.000 euros l'any, l'opressió es comença a fer angoixant.

No és estrany que la màxima aspiració dels pobres treballadors catalans -no diguem dels immigrants- sigui arribar a estar oprimits. Potser ens hauríem de manifestar, reclamant una mica d'opressió, no pot ser que se l'enduguin sempre els mateixos. Mentre no millorem la nostra trista situació econòmica, ens hem de conformar a formar part dels opressors, o dels colons, o de com ens vulguin anomenar els pobres oprimits.

https://www.diaridegirona.cat/opinio/2019/05/31/lopressio-se-treballa/983762.html

Sens dubte un dels textos més demagògics que he llegit últimament.
Tant, que no em molestaré a replicar-ho.

[gimnastico_1909]

@rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

L'opressió, per a qui se la treballa

Albert Soler 31.05.2019 | 00:15

Ser un oprimit no està a l'abast de qualsevol. Només cal obrir una mica els ulls quan es visiten aquestes petites poblacions, a tocar de les ciutats, que han passat a convertir-se en zones residencials, per comprovar que com més grossa i maca és la casa, més gros és també el llaç groc que adorna la balconada. I no hi faltarà alguna estelada al vent. Es tracta de l'habitatge d'una família oprimida, tal com indiquen els senyals externs. Si veu vostè una casota amb piscina, una extensió de gespa similar a la del Nou Camp i tres cotxes al garatge, tingui per segur que hi haurà també bonics llaços grocs, estelades i potser alguna pancarta anunciant al món allà hi viuen oprimits, demanant auxili, suplicant que algú els tregui d'aquella situació insofrible. Una cosa semblant passa a la ciutat, on la proliferació de pancartes als balcons, i llaços en façanes i en pitreres dels vianants, és especialment notable al centre, als barris de la burgesia. La Rambla mateixa, un diumenge al migdia, està plena d'oprimits fent l'aperitiu.

A mi també m'agradaria ser un oprimit, però m'haig de conformar amb el sou de periodista i a viure en un piset a la perifèria. Al meu barri, com que és un barri de treballadors i d'immigrants, a penes hi ha oprimits, per manca de temps essencialment. El diumenge m'agrada passejar pel centre de Girona i veure tants oprimits amb llaç groc pel carrer, vivint en pisos que mai no podré comprar i conduint cotxes que mai no podré ni tocar. Els treballadors tenim tantes preocupacions que la de sentir-nos oprimits ens passa per alt, ja voldríem, ja. Procuro que en aquestes excursions m'acompanyi l' Ernest, que als seus nou anys comença a veure que hi ha gent diferent de la que veu habitualment a casa i al barri. Aprofito per exercir de pare, per educar-lo.

-Veus, Ernest? Si estudies i et fas un home de profit, quan siguis gran potser podràs ser un oprimit– li dic amanyagant-li el cap mentre mira bocabadat, diria que amb enveja, gent elegant amb llaç groc.

Quan vaig a Barcelona, com que em desplaço en metro, no veig llaços grocs. Al metro no hi ha oprimits, hi ha treballadors. Els oprimits viatgen en taxi, en el seu propi cotxe o en vehicle oficial, com Presidentorra, que gràcies a cobrar 140.000 euros anuals, es pot sentir el príncep dels oprimits. O com Joana Ortega, que acaba de ser col·locada a raó de 70.000 euros, i només se'ns ha comunicat que farà una feina «transversal». Abans hi havia senyoretes que es guanyaven la vida de manera horitzontal, algunes fins i tot acabaven posant una merceria, gràcies a tantes hores de treball horitzontal. Catalunya, pionera en tantes coses, ha inventat les que treballen de manera transversal, Joana Ortega n'és el prototip, però en vindran més. Joana Ortega, no cal dir-ho, és també una oprimida. Transversal, però oprimida. Amb 70.000 euros l'any, l'opressió es comença a fer angoixant.

No és estrany que la màxima aspiració dels pobres treballadors catalans -no diguem dels immigrants- sigui arribar a estar oprimits. Potser ens hauríem de manifestar, reclamant una mica d'opressió, no pot ser que se l'enduguin sempre els mateixos. Mentre no millorem la nostra trista situació econòmica, ens hem de conformar a formar part dels opressors, o dels colons, o de com ens vulguin anomenar els pobres oprimits.

https://www.diaridegirona.cat/opinio/2019/05/31/lopressio-se-treballa/983762.html

Sens dubte un dels textos més demagògics que he llegit últimament.
Tant, que no em molestaré a replicar-ho.

I jo que em pensava que l´humor no es més que humor...

[rana baileys]

@gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

L'opressió, per a qui se la treballa

Albert Soler 31.05.2019 | 00:15

Ser un oprimit no està a l'abast de qualsevol. Només cal obrir una mica els ulls quan es visiten aquestes petites poblacions, a tocar de les ciutats, que han passat a convertir-se en zones residencials, per comprovar que com més grossa i maca és la casa, més gros és també el llaç groc que adorna la balconada. I no hi faltarà alguna estelada al vent. Es tracta de l'habitatge d'una família oprimida, tal com indiquen els senyals externs. Si veu vostè una casota amb piscina, una extensió de gespa similar a la del Nou Camp i tres cotxes al garatge, tingui per segur que hi haurà també bonics llaços grocs, estelades i potser alguna pancarta anunciant al món allà hi viuen oprimits, demanant auxili, suplicant que algú els tregui d'aquella situació insofrible. Una cosa semblant passa a la ciutat, on la proliferació de pancartes als balcons, i llaços en façanes i en pitreres dels vianants, és especialment notable al centre, als barris de la burgesia. La Rambla mateixa, un diumenge al migdia, està plena d'oprimits fent l'aperitiu.

A mi també m'agradaria ser un oprimit, però m'haig de conformar amb el sou de periodista i a viure en un piset a la perifèria. Al meu barri, com que és un barri de treballadors i d'immigrants, a penes hi ha oprimits, per manca de temps essencialment. El diumenge m'agrada passejar pel centre de Girona i veure tants oprimits amb llaç groc pel carrer, vivint en pisos que mai no podré comprar i conduint cotxes que mai no podré ni tocar. Els treballadors tenim tantes preocupacions que la de sentir-nos oprimits ens passa per alt, ja voldríem, ja. Procuro que en aquestes excursions m'acompanyi l' Ernest, que als seus nou anys comença a veure que hi ha gent diferent de la que veu habitualment a casa i al barri. Aprofito per exercir de pare, per educar-lo.

-Veus, Ernest? Si estudies i et fas un home de profit, quan siguis gran potser podràs ser un oprimit– li dic amanyagant-li el cap mentre mira bocabadat, diria que amb enveja, gent elegant amb llaç groc.

Quan vaig a Barcelona, com que em desplaço en metro, no veig llaços grocs. Al metro no hi ha oprimits, hi ha treballadors. Els oprimits viatgen en taxi, en el seu propi cotxe o en vehicle oficial, com Presidentorra, que gràcies a cobrar 140.000 euros anuals, es pot sentir el príncep dels oprimits. O com Joana Ortega, que acaba de ser col·locada a raó de 70.000 euros, i només se'ns ha comunicat que farà una feina «transversal». Abans hi havia senyoretes que es guanyaven la vida de manera horitzontal, algunes fins i tot acabaven posant una merceria, gràcies a tantes hores de treball horitzontal. Catalunya, pionera en tantes coses, ha inventat les que treballen de manera transversal, Joana Ortega n'és el prototip, però en vindran més. Joana Ortega, no cal dir-ho, és també una oprimida. Transversal, però oprimida. Amb 70.000 euros l'any, l'opressió es comença a fer angoixant.

No és estrany que la màxima aspiració dels pobres treballadors catalans -no diguem dels immigrants- sigui arribar a estar oprimits. Potser ens hauríem de manifestar, reclamant una mica d'opressió, no pot ser que se l'enduguin sempre els mateixos. Mentre no millorem la nostra trista situació econòmica, ens hem de conformar a formar part dels opressors, o dels colons, o de com ens vulguin anomenar els pobres oprimits.

https://www.diaridegirona.cat/opinio/2019/05/31/lopressio-se-treballa/983762.html

Sens dubte un dels textos més demagògics que he llegit últimament.
Tant, que no em molestaré a replicar-ho.

I jo que em pensava que l´humor no es més que humor...

Ah però això era humor?
Home, això s'avisa abans.

[gimnastico_1909]

@rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

L'opressió, per a qui se la treballa

Albert Soler 31.05.2019 | 00:15

Ser un oprimit no està a l'abast de qualsevol. Només cal obrir una mica els ulls quan es visiten aquestes petites poblacions, a tocar de les ciutats, que han passat a convertir-se en zones residencials, per comprovar que com més grossa i maca és la casa, més gros és també el llaç groc que adorna la balconada. I no hi faltarà alguna estelada al vent. Es tracta de l'habitatge d'una família oprimida, tal com indiquen els senyals externs. Si veu vostè una casota amb piscina, una extensió de gespa similar a la del Nou Camp i tres cotxes al garatge, tingui per segur que hi haurà també bonics llaços grocs, estelades i potser alguna pancarta anunciant al món allà hi viuen oprimits, demanant auxili, suplicant que algú els tregui d'aquella situació insofrible. Una cosa semblant passa a la ciutat, on la proliferació de pancartes als balcons, i llaços en façanes i en pitreres dels vianants, és especialment notable al centre, als barris de la burgesia. La Rambla mateixa, un diumenge al migdia, està plena d'oprimits fent l'aperitiu.

A mi també m'agradaria ser un oprimit, però m'haig de conformar amb el sou de periodista i a viure en un piset a la perifèria. Al meu barri, com que és un barri de treballadors i d'immigrants, a penes hi ha oprimits, per manca de temps essencialment. El diumenge m'agrada passejar pel centre de Girona i veure tants oprimits amb llaç groc pel carrer, vivint en pisos que mai no podré comprar i conduint cotxes que mai no podré ni tocar. Els treballadors tenim tantes preocupacions que la de sentir-nos oprimits ens passa per alt, ja voldríem, ja. Procuro que en aquestes excursions m'acompanyi l' Ernest, que als seus nou anys comença a veure que hi ha gent diferent de la que veu habitualment a casa i al barri. Aprofito per exercir de pare, per educar-lo.

-Veus, Ernest? Si estudies i et fas un home de profit, quan siguis gran potser podràs ser un oprimit– li dic amanyagant-li el cap mentre mira bocabadat, diria que amb enveja, gent elegant amb llaç groc.

Quan vaig a Barcelona, com que em desplaço en metro, no veig llaços grocs. Al metro no hi ha oprimits, hi ha treballadors. Els oprimits viatgen en taxi, en el seu propi cotxe o en vehicle oficial, com Presidentorra, que gràcies a cobrar 140.000 euros anuals, es pot sentir el príncep dels oprimits. O com Joana Ortega, que acaba de ser col·locada a raó de 70.000 euros, i només se'ns ha comunicat que farà una feina «transversal». Abans hi havia senyoretes que es guanyaven la vida de manera horitzontal, algunes fins i tot acabaven posant una merceria, gràcies a tantes hores de treball horitzontal. Catalunya, pionera en tantes coses, ha inventat les que treballen de manera transversal, Joana Ortega n'és el prototip, però en vindran més. Joana Ortega, no cal dir-ho, és també una oprimida. Transversal, però oprimida. Amb 70.000 euros l'any, l'opressió es comença a fer angoixant.

No és estrany que la màxima aspiració dels pobres treballadors catalans -no diguem dels immigrants- sigui arribar a estar oprimits. Potser ens hauríem de manifestar, reclamant una mica d'opressió, no pot ser que se l'enduguin sempre els mateixos. Mentre no millorem la nostra trista situació econòmica, ens hem de conformar a formar part dels opressors, o dels colons, o de com ens vulguin anomenar els pobres oprimits.

https://www.diaridegirona.cat/opinio/2019/05/31/lopressio-se-treballa/983762.html

Sens dubte un dels textos més demagògics que he llegit últimament.
Tant, que no em molestaré a replicar-ho.

I jo que em pensava que l´humor no es més que humor...

Ah però això era humor?
Home, això s'avisa abans.

rana, si no tens 3 cotxasos al garaje... es que el barceloníns no t´están pagant prou...

[rana baileys]

@gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@rana-baileys dijo en El asunto Catalán (el joío…):

@gimnastico_1909 dijo en El asunto Catalán (el joío…):

L'opressió, per a qui se la treballa

Albert Soler 31.05.2019 | 00:15

Ser un oprimit no està a l'abast de qualsevol. Només cal obrir una mica els ulls quan es visiten aquestes petites poblacions, a tocar de les ciutats, que han passat a convertir-se en zones residencials, per comprovar que com més grossa i maca és la casa, més gros és també el llaç groc que adorna la balconada. I no hi faltarà alguna estelada al vent. Es tracta de l'habitatge d'una família oprimida, tal com indiquen els senyals externs. Si veu vostè una casota amb piscina, una extensió de gespa similar a la del Nou Camp i tres cotxes al garatge, tingui per segur que hi haurà també bonics llaços grocs, estelades i potser alguna pancarta anunciant al món allà hi viuen oprimits, demanant auxili, suplicant que algú els tregui d'aquella situació insofrible. Una cosa semblant passa a la ciutat, on la proliferació de pancartes als balcons, i llaços en façanes i en pitreres dels vianants, és especialment notable al centre, als barris de la burgesia. La Rambla mateixa, un diumenge al migdia, està plena d'oprimits fent l'aperitiu.

A mi també m'agradaria ser un oprimit, però m'haig de conformar amb el sou de periodista i a viure en un piset a la perifèria. Al meu barri, com que és un barri de treballadors i d'immigrants, a penes hi ha oprimits, per manca de temps essencialment. El diumenge m'agrada passejar pel centre de Girona i veure tants oprimits amb llaç groc pel carrer, vivint en pisos que mai no podré comprar i conduint cotxes que mai no podré ni tocar. Els treballadors tenim tantes preocupacions que la de sentir-nos oprimits ens passa per alt, ja voldríem, ja. Procuro que en aquestes excursions m'acompanyi l' Ernest, que als seus nou anys comença a veure que hi ha gent diferent de la que veu habitualment a casa i al barri. Aprofito per exercir de pare, per educar-lo.

-Veus, Ernest? Si estudies i et fas un home de profit, quan siguis gran potser podràs ser un oprimit– li dic amanyagant-li el cap mentre mira bocabadat, diria que amb enveja, gent elegant amb llaç groc.

Quan vaig a Barcelona, com que em desplaço en metro, no veig llaços grocs. Al metro no hi ha oprimits, hi ha treballadors. Els oprimits viatgen en taxi, en el seu propi cotxe o en vehicle oficial, com Presidentorra, que gràcies a cobrar 140.000 euros anuals, es pot sentir el príncep dels oprimits. O com Joana Ortega, que acaba de ser col·locada a raó de 70.000 euros, i només se'ns ha comunicat que farà una feina «transversal». Abans hi havia senyoretes que es guanyaven la vida de manera horitzontal, algunes fins i tot acabaven posant una merceria, gràcies a tantes hores de treball horitzontal. Catalunya, pionera en tantes coses, ha inventat les que treballen de manera transversal, Joana Ortega n'és el prototip, però en vindran més. Joana Ortega, no cal dir-ho, és també una oprimida. Transversal, però oprimida. Amb 70.000 euros l'any, l'opressió es comença a fer angoixant.

No és estrany que la màxima aspiració dels pobres treballadors catalans -no diguem dels immigrants- sigui arribar a estar oprimits. Potser ens hauríem de manifestar, reclamant una mica d'opressió, no pot ser que se l'enduguin sempre els mateixos. Mentre no millorem la nostra trista situació econòmica, ens hem de conformar a formar part dels opressors, o dels colons, o de com ens vulguin anomenar els pobres oprimits.

https://www.diaridegirona.cat/opinio/2019/05/31/lopressio-se-treballa/983762.html

Sens dubte un dels textos més demagògics que he llegit últimament.
Tant, que no em molestaré a replicar-ho.

I jo que em pensava que l´humor no es més que humor...

Ah però això era humor?
Home, això s'avisa abans.

rana, si no tens 3 cotxasos al garaje... es que el barceloníns no t´están pagant prou...

No sigues indiscret !!!

Ja saps que tinc tres cotxes, una casa de camp, cinc pisos i alguna coseta més....

(El no poder posar emojis és un gran problema en aquest cas)